dissabte, 20 de desembre del 2014

AVI, VULL UN ESTEL COM EL DELS REIS D'ORIENT...!!!

Articles del Víctor
08/19.12.14
Un conte Nadalenc...
AVI, VULL UN ESTEL COM EL DELS REIS D'ORIENT...!!!
Nadal del 2014
En Quimet el Nadal del 2014 li mancava prop de tres mesos per quatre anys, era un xiquet més llest que una falcilla, les paraules i frases que repetia constantment eren: “ Això que és ..,” ; “ Perquè és això...,”; “ Perquè serveix això...,” ;“ Que és això...,”, i totes les variants que ús pugueu imaginar.
Q
uan començava a xerrar, sobretot a preguntar, avorria a tota la família, l'única que se'n salvava era la gosseta Flapy, potser perquè no l'entenia del tot, ho perquè el petit Quimet era el seu millor amic i tant li feia. L'altre, era l'avi Quim, el seu avi preferit, que veia en aquell nen el trapella que havia sigut ell de jovenet o millor dit de petit, “ell...que havia fet tronar i ploure, sobretot quan a l'estiu anava a Casa dels seus avis materns, i feia revolucionar a la seva iaia Maria quan li trepitjava els bancals de l'hort. Ho portava de corcoll cada dia als veïns dels avis, i quan sovint els hi esgavellava l'era, hi havien de treure'l de sota el trill...”, i li deixava passar tot.
...................
En Quimet, d'ençà que va néixer, havia vist moltes banderes catalanes - senyeres que deia l'avi Quim – penjades a finestres, balcons i els llocs mès inversemblants. Però les que li agradaven més, eren les que a dalt de tot portaven un estel que podia ser blanc o vermell al bell mig d'un triangle de diferents colors, sobretot blaus i grocs, però també n'havia vist de blaus amb barres granes, d'altres de blancs amb l'estel blau fluix, escadusserament en vegué amb un triangle verd.
Això sí, es va donar compte que la majoria eren amb quatre barres vermelles al seu damunt hi havia un triangle d'un fons blau fort i un estel blanc, al darrere venien les damunt de les quatre barres vermelles hi havia un triangle groc amb un estel vermell al damunt. Com que ho mirava tot amb tanta afecció - li havia agafat la dèria de les senyeres-, -
d'aquestes l'avi Quim en deia estelades -, iell es preguntava ­_Per què ? ,s'adonà que en molts llocs (Balcons,finestres i galeries) les banderes eren brillants i noves de trinca i d'altres estaven descolorides i àdhuc esparracades que semblaven talment un drap vell.
...................
En Quimet no sabia pas que representava tot aquell estol de penjolls de coloraines amb estel o sense – i a més ja no sabia si és dèiem banderes, senyeres o estelades – malgrat que l'avi Quim o digués- encara que ell pensava que ho sabia tot i tot. Es digué a si mateix que quan pogués li faria explicar. Recordava que en els viatges que feia sovint amb els seus pares i alguns amb l'avi Quim, veia tots els carrers de les ciutats, viles , pobles i poblets d'arreu per on passaven i els trobava curulls de les banderes tan originals.
...................
Un dia va trobar un retall de roba groga en la capsa de cosir de sa mare i amb un retolador vermell va dibuixar quatre ratlles gruixudes força ven repartides, però un pèl tortes, amb un llapis de color blau va pintar un triangle a l'inrevés, - com n'havia vist tants - ara descentrat a l'esquerra, llavors pensà: _ Ara hem falta l'estel.
...................
Aprofitant el sol de l'hivern caloròs el nen jugava al jardí de ca l'avi tot fent enrabiar a la gossa Flapy, que mes que un ca semblava una ovella. Quan l'avi se li atansa i en Quimet es digué aquesta és la meva.
_Avi, per què hi ha tantes banderes penjades als balcons...?
_Mira Quimet és perquè volem que el nostre país, Catalunya, sia lliure i ens poguem governar nosaltres sols, sense imposicions, i el símbol són les banderes que tant et mires amb les quatre barres catalanes i un estel al triangle , i saps , espero que un dia ho pugui veure – veguè com el seu avi li canviava la veu i dels ulls cansats li eixia una llagrimeta, i es posa trist-, ... perquè mai com ara , i després de tres-cents anys, ho tindrem tan a prop. El nen feia cara de no entendre res i va pontificar..._ Per què?
Son avi preferit s'ho va pensar bé i li va contestar amb una veu pausada de locutor.
_Doncs perquè si no ho fem ara , la nostra cultura, llengua , la nació i tot..., es perdran per sempre com llàgrimes en la pluja. Quan l'avi Quim deia això s'entristí recordant la frase del replicant de la pel-licula Blade Runner:- Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És hora de morir.”
En Quimet continuava no entenen res del que li explicava l'avi, però segurament se li varen quedar per sempre en el seu inconscient i l'eixiran sense que se'n doni compte.
Llavors se'n va anar a buscar la bandera que havia pintat i la doná al seu avi preferit...
_ Que vols Quimet – li preguntà.
_Avi , per la meva bandera , vull un estel com el dels Mags d'Orient i llavors serà una estelada. I el seu avi se'n va anar cap al Pessebre...
.......................
Intent de fer un conte de Nadal..., independentista
BON NADAL I MILLOR ANY 2015.
Víctor Lluelles i Cardona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada