dijous, 31 de juliol del 2014

Els partits sobiranistes refermen el compromís amb el 9-N

Dijous  31.07.2014  06:00
Autor/s: Redacció/ACN

Els partits sobiranistes refermen el compromís amb el 9-N

ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i la CUP valoren la darrera reunió entre Mas i Rajoy a Madrid

Vilaweb
Després de la reunió entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy, ahir a la tarda els dirigents dels partits polítics van fer-ne valoracions divergents. El ventall d'opinions va ser ampli, des de recriminar a Rajoy que no hagués escoltat 'el poble que governa' (ERC), fins a titllar Mas de 'cadàver polític' (Ciutadans).
Mas va explicar que havia donat tres missatges a Rajoy: diàleg obert, vint-i-tres propostes relacionades amb les finances públiques i la determinació de fer la consulta. 'Tenim una data, el 9 de novembre. Ho volem fer legalment, d'acord amb un marc legal i si pot ser d'acord amb l'estat', va dir. I la resposta de Rajoy va ser: 'La consulta és il·legal i no es pot fer.' Sense cap proposta alternativa per a resoldre el conflicte.

Per ERC,  Rajoy 'no escolta el poble que governa'
En declaracions a l'ACN, el diputat d'ERC Oriol Amorós va dir que Rajoy havia perdut 'legitimitat democràtica' perquè ja no escoltava 'el poble que governa'. Alhora va lamentar que el president espanyol hagués decidit 'una vegada més' que no volia representar els catalans, i va criticar que menystingués la voluntat majoritària.
Amorós va afegir que Rajoy no havia expressat cap argument favorable perquè Catalunya continués formant part de l'estat. 'Sentim Rajoy més lluny, menys governant nostre i encara menys legítim representant nostre', va dir.
El PSC demana de canviar la pregunta
Maurici Lucena, portaveu dels socialistes al parlament, va defensar la pregunta formulada per Miquel Iceta, primer secretari del PSC, per a fer la consulta: 'Vol que el govern de Catalunya negociï amb les institucions de l'estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències en llengua i cultura?' Ahir Lucena deia que aquesta pregunta es podia inserir en el marc jurídic espanyol i que, en canvi, el contingut de la pregunta acordada entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP era una 'imposició unilateral' a Rajoy.
Segons Lucena, el conflicte polític actual necessita negociació i pacte, ingredients que ell creu que manquen en el diàleg plantejat per Mas. Així mateix, va defensar la reforma constitucional proposada pel PSOE per solucionar la situació política catalana. Per Lucena, 'hi ha una majoria d'espanyols que veuen amb bons ulls' aquesta opció política. 'Rajoy faria ben fet de veure quina és l'evolució de les preferències dels ciutadans d'Espanya en vista del problema polític de Catalunya.'

Per Camacho no hi ha cobertura legal
Segons la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, Rajoy va tancar la porta a qualsevol possibilitat de fer la consulta el 9 de novembre i va exposar a Mas que la llei catalana no serviria per a fer la consulta. Segons Camacho, Rajoy va dir a Mas que la recuperació econòmica i l'ocupació a Catalunya i Espanya perillaven per la seva pretensió de fer la consulta.
Camacho va treure importància a la reunió, que segons ella forma part de 'la normalitat democràtica i el respecte personal i institucional'. Igualment, va recordar que l'objectiu del govern d'Espanya era parlar amb Mas de 'les prioritats, la resolució dels problemes reals dels catalans, la sortida de la crisi, la creació d'ocupació i la recuperació econòmica'.
ICV-EUiA vol saber 'tots els detalls'
El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, va demanar quines eren les vint-i-tres propostes que Mas havia fet arribar a Rajoy, i va afegir que esperava que les qüestions socials en formessin part. 'Avui hi ha molta gent a Catalunya en risc d'exclusió. [...] Desitgem que les mancances de la política laboral hagin estat un dels temes tractats, i també el nombre de desnonaments', va dir.
Herrera va fer unes quantes referències al cas Pujol. Va exigir a Mas més contundència en la condemna de Jordi Pujol, que va dir que era, 'com a mínim', un evasor fiscal. 'Qui doni per bona l'explicació de l'herència insulta el sentit comú i la intel·ligència', va afirmar. 'Si fins i tot la germana no sap de quina herència parlem. No es cap herència, és una altra cosa.'
Pel que fa al dret de decidir, Herrera va recordar que la demanda de la consulta era una demanda transversal, i va reiterar que el dret de decidir no depenia d'un home ni d'un partit. Alhora va recordar que hi ha més partits a l'estat espanyol que defensen aquest dret, com ara IU, Equo i Podem, i va reclamar la unitat dels partits pro-consulta tant a Catalunya com a Espanya.
Per Rivera, Mas 'és un cadàver polític'
Segons Albert Rivera, el dirigent de Ciutadans, Artur Mas és un 'cadàver polític': 'Mas és mort políticament i no hi ha dret que amagui el dèficit públic, la corrupció i les retallades amb una estelada.' Tot seguit va instar-lo a convocar eleccions anticipades per a elegir un govern 'democràtic i constitucional per a tots els catalans'.
Segons Rivera, la reunió havia estat inútil, perquè no s'hi havia tractat d'allò que realment afectava els catalans. I afegí que tenir un govern que no sap on va és perillós.
Amb referència al cas Pujol, va qüestionar la procedència dels diners que l'ex-president havia confessat que tenia en situació irregular: 'Ens interessa saber si els diners procedeixen del cas Palau, de Ferrovial, de Banca Catalana o de la línia 9 del metro.' També va assegurar que si Pujol no compareixia al Parlament --tots els grups ho han demanat-- persistirien a obrir una comissió d'investigació a la cambra.
'Això acabarà al carrer el 9-N'
El diputat de la CUP David Fernández va fer una crida a la 'desobediència a tots aquells que vulguin impedir les urnes' i, alhora, a 'l'obediència a la voluntat del poble de Catalunya' per tal de fer la consulta el 9 de novembre.
Va reclamar a Mas que no esperés la prohibició de la consulta per a intentar 'cercar una resposta comuna com a país', entre tota la gent favorable al 9-N. I va considerar que els vint-i-tres temes que Mas pretén negociar amb Rajoy tenen una vinculació directa amb la consulta.
'Mas ha dit que el procés havia començat el 25 de novembre de 2012 amb les eleccions. No és cert, va començar fa cinc anys a Arenys de Munt', va dir. I ho reblà dient: 'Aquest procés va començar al carrer i acabarà al carrer el ‪9-N. Ha arribat l'hora que parlin les urnes.'

Ara és l'hora- Falten 100 dies pel 9-N


31/07/2014
Consulta

Falten 100 dies pel 9-N

L'èxit de la V de la Diada serà decisiu per al procés sobiranista, en el moment clau

L'èxit de la V de la Diada serà decisiu per al procés sobiranista, en el moment clau

Bernat Vilaró
El Singular
Avui 31 de juliol queden 100 dies pel 9 de novembre de 2014, la data que van consensuar els grups parlamentaris de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP per celebrar la consulta sobiranista. A falta de poc més de tres mesos, el president de la Generalitat, Artur Mas, es manté ferm perquè es pugui celebrar, malgrat la reiterada negativa del govern espanyol.

Ahir, en la roda de premsa que va fer a la delegació de la Generalitat a Madrid, posterior a la reunió que va mantenir amb el president espanyol, Mariano Rajoy, va emfatitzar que "estem decidits a tirar endavant la consulta".

Tot i que no han pogut sumar-hi el PSC, que es manté contrari a la celebració de la consulta, els quatre partits que van pactar la data i la pregunta mantenen el seu compromís i la fermesa perquè el 9-N la ciutadania de Catalunya pugui decidir, a les urnes, quin futur vol per al país.

La 'V', clau

Abans de la consulta hi ha una altra data marcada a l'agenda del país. La Diada de l'Onze de Setembre es preveu, de nou, històrica, després que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) estigui organitzant des de fa mesos la 'V' gegant amb vèrtex a la plaça de les Glòries Catalanes, que omplirà la Diagonal i la Gran Via de Barcelona. L'èxit de la V és decisiva per al procés. Si la Diada supera la del 2013 tirarà endavant.

La campanya 'Ara és l'hora' prepara per l'Onze de Setembre fins a cinc actes diferents. Al matí es faran concentracions davant dels ajuntaments dels 947 municipis de Catalunya, i se signarà el Compromís de les entitats amb la consulta.

A la tarda arriba el plat fort, amb la Via Catalana 2014, a partir de les 17:14, amb la 'V' gegant. Al vespre hi haurà concerts a Barcelona i, finalment, es prepara una piulada massiva a la xarxa a les 20:14.

Com ja va passar en les Diades Nacionals del 2012 i el 2013, aquest Onze de Setembre es preveu històric. Si s'omplen tots els trams i la ciutadania de Catalunya respon, un cop més, a les expectatives, l'11-S pot ser la catapulta definitiva cap al 9-N.

De la Diada a la consulta hi ha només 59 dies. Comença el compte enrere.

dimecres, 30 de juliol del 2014

I si no esdevenim independents?, per Marc Costa

Marc Costa
Advocat i politòleg

I si no esdevenim independents?

L'altre dia em van preguntar sobre què passaria amb Catalunya si finalment no esdevé independent i la resposta fou clara: preparem-nos! Perquè l'Estat espanyol ens farà pagar molt car la nostra gosadia, el nostre atreviment i el nostre desafiament.
Ho faria tal i com ja va fer ara fa tres-cents anys, tot i que no ho farà d'una manera tant despòtica com aleshores, amb un nou Decret de Nova Planta, perquè els temps actuals són, òbviament, ben diferents, però els objectius seran, si fa o no fa, molt similars: recentralitzar l'Estat espanyol i destruir els nostres principals trets identitaris.

En primer lloc, li tocarà el torn a la nostra llengua pròpia, el català, el qual el voldran col•locar en un segon terme, disminuint la seva presència a tot arreu, tant en l'àmbit de l'ensenyament , com en els mitjans de comunicació, com en l'Administració Pública, fins que acabi esdevenint una llengua minoritària. Ho han fet a València i a les Illes Balears i ho faran també a Catalunya. De fet, ja han començat amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, enfonsant el nostre modèlic sistema d'immersió lingüística, establint l'obligació de fixar, inicialment, una quota del 25% de castellà a les escoles si només un sol alumne ho demana. Després, probablement aquesta quota s'anirà ampliant, seguint-la una més que possible anul·lació de l'obligatorietat del català a l'Administració Pública (tal i com ja ha fet el govern de Bauzá), i, posteriorment, establint l'obligatorietat de que TV3, com a canal de televisió públic, hagi d'emetre bona part de la seva programació en castellà.

També li tocarà el rebre a la nostra economia, continuant (o, fins i tot, incrementant) l'espoli fiscal existent i asfixiant les finances del govern de la Generalitat per així impedir que pugui emprendre cap altra iniciativa similar, havent-se de limitar a sobreviure com pugui i a recórrer al fons de liquiditat autonòmica per així poder tenir controlades les finances catalanes. Ja ho va predir fa molts anys un gran polític, Ramon Trias Fargas, quan va denunciar la voluntat de l'Estat espanyol de conduir a Catalunya cap a l'asfixia premeditada per així poder engolir-la.
Si no esdevenim independents, l'Estat espanyol farà tot el possible perquè el que ha passat no torni a passar mai més"
I sense liquiditat, la nostra autonomia també quedarà molt afeblida ja que la Generalitat no podrà exercir degudament les competències que té atribuïdes, la qual cosa pot conduir a una modificació del model autonòmic, molt més centralitzat. De fet, la política actual de l'Estat espanyol és ja clarament centralitzadora, dictant premeditadament normes en quasi totes les matèries en les quals la Generalitat té competència, envaint així les seves competències amb el clar objectiu que aquesta esdevingui una simple autonomia administrativa i no pas pròpiament una autonomia veritablement política i legislativa com ha estat fins ara, amb la qual cosa reduirà la seva capacitat de poder adoptar polítiques pròpies en els seus àmbits competencials.

I si el nostre Parlament vol tornar a aprovar una declaració política contrària als interessos nacionals, el Tribunal Constitucional ja s'encarregarà d'anul·lar-la, sobrepassant, si s'escau, les seves competències jurisdiccionals tal i com ha fet amb la Declaració de sobirania i el dret a decidir. El nostre model d'ensenyament serà també objectiu prioritari, introduint totes aquelles reformes que siguin necessàries per a "españolizar a los catalanes" d'una vegada per totes, esborrant des de l'ensenyament qualsevol tret diferencial existent entre Catalunya i l'Estat espanyol, reescrivint, si cal, els llibres d'Història i modificant tots aquells aspectes claus del nostre sistema educatiu que permeti adaptar-lo a un procés clarament d'assimilació.

I, finalment, la cirereta serà la nostra identitat. El Tribunal Constitucional ja ens ha deixat prou clar que Catalunya no és, en cap cas, una nació, perquè de nació només n'hi ha una i aquesta és l'espanyola, de manera que és previsible que l'Estat espanyol impulsi una forta campanya a Catalunya per implementar la seva Marca España i obligui arreu a hissar la bandera espanyola en totes les institucions públiques per sobre de totes, fins fer desparèixer qualsevol símbol identitari nacional.

Per tot això, si no esdevenim independents, l'Estat espanyol farà tot el possible perquè el que ha passat no torni a passar mai més. Intentarà aconseguir el què amb 300 anys encara no ha aconseguit: assimilar Catalunya a la Corona de Castella. Desactivaran la nostra llengua, escanyaran la nostra economia, limitaran la nostra autonomia, intervindran la nostra educació i suprimiran la nostra identitat. Només depèn de nosaltres que això no passi. Defensem fermament el nostre dret a decidir el nostre futur polític i, sobretot, votem Sí i Sí.

dimarts, 29 de juliol del 2014

QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! , per Víctor Lluelles i Cardona

Articles del Víctor


QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! 
 29.07.14
Si, QUINS COLLONS... , JORDI PUJOL...!!!, tantes vegades que vas tenir l'oportunitat de dir-ho durant aquesta trentena d'anys i no ho vas fer, amagant el cap sota l'ala i potser dient a tu mateix “Ara no toca...” o et pensaves que tenies carta blanca. QUINS COLLONS..., PUJOL...!!!, tant dir-nos que teníem de FER PAÍS i ara que el tenim il·lusionat i gairebé fet, d'una tacada ens el fots a terra , ho és que només eren paraules buides i de cara a la galeria i el que t'importava la teva cadira o el petit poder de “masoveret”, i els que varen creure en tu, i tot el que vas fer de bo, ara que?, quina vergonya...
I si repeteixo, QUINS COLLONS..., JORDI PUJOL...!!!, ara qui arranjarà la trencadissa , i qui aturarà les rialles - i no petites, per cert -, que no saps el mal que has fet aquest país que deies estimaves tant, doncs hi ha coses que no és solucionent demanant perdó ni perdent càrrecs i prebendes, només faltaria
Però això no s'ha acabat aquí, demostrem al món que malgrat tot Catalunya està per damunt d'homes com tu i aquesta la volem
lliure i independent en tots els aspectes.

Víctor Lluelles i Cardona
Membre de CDC del 1974 al 1984.

*No vol ser una grolleria, és part d'un adagi popular..., però,crec, entenedor.

dilluns, 28 de juliol del 2014

L'ANC farà rèpliques de la V a tot el món durant l'estiu

Dilluns  28.07.2014  17:06
Autor/s: ACN

L'ANC farà rèpliques de la V a tot el món durant l'estiu

La web votecatalonia.org en centralitza la informació

Vilaweb
La V que es farà a Barcelona l'Onze de Setembre no serà l'única. Entre l'1 d'agost i l'11 de setembre, la trentena d'assemblees exteriors de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) organitzaran la campanya #VoteCatalonia per dur a terme rèpliques de la V en diverses ciutats i pobles del món. 
Per això han creat la web votecatalonia.org en anglès, català i castellà, on els participants es podran registrar i descarregar-se material per a la mobilització. Tota la informació de les V que es facin durant l'estiu s'anirà actualitzant a través d'un mapa de Google i del llistat de ciutats. Actualment ja n'hi ha una trentena previstes.
Com l'any passat amb la Via Catalana, quan es van assolir 126 cadenes humanes arreu del món amb més de 10.000 participants, les assemblees exteriors volen tornar a mobilitzar la xarxa internacional per multiplicar la V de "Via, Voluntat, Votar i Victòria" i explicar el procés que viu Catalunya. 
Totes les V s'enregistraran i seran editades en un vídeo per promoure 'el suport i la complicitat internacional pel procés polític que es viu al país' i per motivar la participació a la V a Barcelona, segons que expliquen des de l'ANC.

Informació relacionada: 

El president del Bayern assegura que "mai acomiadarà Pep Guardiola"

El president del Bayern assegura que "mai acomiadarà Pep Guardiola"

L'exentrenador del Barça va dir a principis de setmana que, si no guanya res, l'any que ve vindrà un altre entrenador

Guardiola parla amb Rummenigge el 24 de juny de l'any passat, durant la seva presentació com a entrenador de l'equip alemany.
AFP / CHRISTOF STACHE
Guardiola parla amb Rummenigge el 24 de juny de l'any passat, durant la seva presentació com a entrenador de l'equip alemany.
EL PERIODICO
EFE / Berlín
Diumenge, 27 de juliol del 2014 - 15.55 h
El president del Bayern Munic ha assegurat en una entrevista al 'Welt am Sonntag' que el club muniquès "mai acomiadarà Pep Guardiola", actual tècnic del conjunt bavarès i que la temporada passada va aconseguir els títols de lliga i copa alemanyes.
"El Bayern mai acomiadarà Pep Guardiola, això ho puc donar avui per escrit", va contestar Rummenigge al ser preguntat per l'entrenador espanyol.
Guardiola, que la campanya passada va rebre algunes crítiques pel joc desplegat pel seu equip, entre elles les del llegendari jugador Franz Beckenbauer, va dir a principis de setmana que, si no guanya res, l'any que ve vindrà un altre entrenador.
No obstant, Rummenigge ha descartat aquesta possibilitat i ha recordat que el preparador de Santpedor té contracte amb l'equip alemany fins al juny del 2016.
"Ell serà el nostre entrenador el 30 de juny del 2016. Almenys, fins que acabi el seu contracte", ha assegurat el mandatari del Bayern.

El Govern ja activa el cens per votar a la consulta del 9N

28/07/2014
Dret a Decidir

El Govern ja activa el cens per votar a la consulta del 9N

vicepresidenta ortega
Vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals

La Generalitat ha fet un pas més en els preparatius del referèndum engegant el fitxer que recollirà les dades personals de tots els que podran participar en la convocatòria

Alèxia L. Ferret
El Singular
El Govern de la Generalitat ha activat el cens que servirà per votar a la consulta del 9N. Dos dies abans de celebrar-se la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy, la Generalitat ha fet un pas més en els preparatius de la consulta d'autodeterminació engegant el fitxer que recollirà les dades personals de tots els que podran participar en la convocatòria.

Segons informa RAC1, la informació d'aquest cens sortirà del Registre de Població, que ja està en mans del l’Institut d'Estadística de Catalunya, a partir del padró dels ajuntaments. El nom de l'arxiu és “registre de participació en consultes populars no referendaries”, i especifica que les dades serviran per identificar a totes les persones que poden participar.

Perquè també puguin votar a la consulta els emigrants, que ja no estiguin empadronats a Catalunya, aquest cens també es nodrirà de les dades del registre de catalans a l'exterior, que el Govern va posar en marxa fa unes setmanes, i que és voluntari. El Departament de Governació centralitzarà les dades personals, que inclou bàsicament nom i cognoms, data de naixement, adreça, DNI i de passaport espanyol, el sexe i grau d'escolaritat.

The world’s next nations: a brief guide

The Internationalist

The world’s next nations: a brief guide

After Scotland, here’s who’s voting on independence next

globe staff photoillustration
Surveying our violent and sometimes weird world, it might seem that things change only for the worse. Tensions between Moscow and Washington, with ripple effects across the globe? Check. Iranian ayatollahs fulminating against the Satanic West? Check. Israel and Palestine at war again? Check.
But one historically bloody rite of passage seems to have gotten a lot easier of late: the birth of a nation.
Typically, when part of a country has wanted to break away, it means war. The American Revolution was a war of secession fought by colonists against the British Empire. And the 20th century’s two great waves of nation-building were cataclysmic: After the end of World War I in 1918, peoples around the world broke away from empires and formed their own states, emboldened by the idealism of American President Woodrow Wilson. Tens of millions were killed and displaced in the process. After World War II, dozens of Asian and African countries declared independence as they expelled colonial occupiers, sometimes with acceptance, often with bloodshed.
Lately, however, the world has seen some surprisingly smooth independence movements in which the path to statehood has been achieved through voting, not battle. The latest candidate for the new nations club is another British territory: Scotland.
On Sept. 18, Scots will vote whether to withdraw from their union with Britain. Like their 18th-century counterparts in the American Colonies, if they declare independence they will remove bountiful riches from London’s control, in this case probably most of the North Sea oil fields. But in a sign of changing times, the United Kingdom is only striking against the secessionists with words. Prime Minister David Cameron has promised to accept the referendum results.
A lot has to go right for an independence vote to take place, and to be honored. A “parent” nation has to be confident enough—or scarred enough by civil infighting—to let go willingly. A breakaway republic needs the resources to survive and prosper on its own. And a stable region helps: South Sudan, the world’s newest country (see sidebar), has already fallen back into the violence that characterized its existence as a persecuted region under the control of Khartoum.
Scotland’s coming vote might be getting all the attention, but there are other countries with independence referendums in the offing. Some are more likely to work out than others; if they do, the world could see a handful of new flags, and also new challenges. Here’s a tour of the new nations you just might be able to visit soon.

Scotland

-
-
If it votes for independence on Sept. 18, Scotland will become the newest entrant to the European Union. It’s already a popular tourist destination and an economic powerhouse. If current political trends continue, an independent Scotland will form a leftist, socialist counterpart to a more right-wing England. The Scots have proven more committed to national health care and labor rights than Britain under Conservative rule. Edinburgh’s Fringe Festival has been an alternative cultural mainstay for decades, and Glasgow served as Europe’s Cultural Capital in 1990.
Will it change much? Maybe Scotland will be forced to abandon the pound sterling after three centuries, but an independent Scotland probably won’t look that different. It’s unlikely to sever its relationship to the United Kingdom entirely, like Ireland did. It probably will maintain formal allegiance to the queen, like other former British territories including Australia and Canada. And its economy will remain intertwined with that of England, with whom it will continue to share a common language and island.

Catalonia

-
-
The region of Spain that gave us Gaudi, Barcelona, and George Orwell’s best work of reportage has often been an economic basket case, but it’s undeniably beautiful region with an undeniable sense of separate identity. People there proudly speak Catalan, a Romance language as different from Spanish as Portuguese or French, and many refuse to identify as Spanish. Separatist parties won the Catalan regional elections in 2012 and promised to hold an independence vote, now scheduled for Nov. 9.
It’s unclear whether Catalonia could prosper independently; Spain, overall, isn’t doing so well itself. The region has its own manufacturing and finance base, and it remains a popular tourist destination. Unshackled from Spain, Catalonia would be likely to even more boldly embrace its linguistic differences and the region’s more populist politics. Visitors already in thrall to the delicious cuisine, with its famous mixing of pork and seafood, and eclectic architecture, will be able to bask in a romantic storyline of a persistent, stubborn, and maybe even ill-conceived commitment to national independence.
If it votes “yes,” Catalonia’s path forward won’t be smooth: The Spanish government says it won’t honor an independence referendum. Barcelona, the would-be capital, will have to negotiate gingerly with Madrid—which has promised to block the EU membership of not only Catalonia, but also Scotland, for fear of setting a precedent. Catalan leaders are already considering how to go around Spain and appeal for recognition from foreign countries and the United Nations.
If they both dig in, expect a long and strange standoff, but a diplomatic one: It’s almost impossible to imagine contemporary Spain going to war to retain control of its wealthy eastern region.

Western Sahara

-
-
This one has been underway for longer than most college students have been alive. A huge, mineral-rich territory almost as large as Morocco itself, Western Sahara stretches south of Morocco along the Atlantic Coast. If it didn’t have generous phosphate deposits to mine, it’s conceivable that its half-million inhabitants would have been left alone when Spain ended its colonial rule in 1975. Instead, Morocco moved in and fought a long war with a local independence group called the Polisario Front. Since 1991, the United Nations has monitored a cease-fire and was mandated to organize an independence referendum to settle Western Sahara’s future.
Some diplomats—perhaps a bit Pollyanna-ish—believe that the vote could finally come to pass in two or three years, and their assumption is that the independence faction would win. Western Sahara has beautiful desertscapes and an undeveloped coastline; it is huge, 100,000 square miles, and mostly uninhabited. It probably wouldn’t join Morocco as a top tourist destination, but its mining industry and natural resources could position it as a relatively wealthy neighbor to Morocco and Algeria, if things go right—or could doom it to the “resource curse” that often mires resource-rich countries in poverty and underdevelopment.

New Caledonia

-
-
A French-controlled island in the Pacific, New Caledonia gained renown because of the brutal measures the French undertook to suppress the locals in the 19th century, and later for its critical role as an Allied naval base during World War II. Today it is one of the most prosperous economies in the South Pacific, with healthy agriculture, tourism, and mining sectors. French support has been generous, which might explain why voters rejected independence during a referendum in the 1980s.
Secessionist parties have grown in popularity since, however, and a second vote will be held before 2018. If it succeeds, New Caledonia would join Djibouti, Algeria, and the dozens of former French colonies sprinkled around the globe. France has already said it won’t fight to keep New Caledonia, but it’s not clear whether the island will really cut its ties: Many local opponents of independence believe that when they get to the voting booth, residents won’t want to let go of the French subsidies that would disappear after independence.

Bougainville

-
-
A tropical Pacific island currently ruled by Papua New Guinea, Bougainville has a copper mine and about 250,000 inhabitants. Past governments have hired foreign mercenaries to quash secessionist rebellions, but now Bougainville is scheduled to vote on independence between 2015 and 2020 and Papua New Guinea now seems resigned to let the territory go if voters support independence.
Aside from miners, it’s unlikely to attract casual visitors. Like Papua New Guinea, it’s hard to reach. Fun fact: It’s named after the same French navigator as the ubiquitous warm-climate bougainvillea vine.

Iraqi Kurdistan


One example of the slow-and-steady approach is Iraqi Kurdistan. Kurds have ruled their own enclave, more or less free from Baghdad, since 1991. They speak their own language, have their own regional government, and have developed their own oil industry. Kurdistan is its own country for all practical purposes; it even has its own border guards. But it has avoided war and preserved its relations with neighboring Iran and Turkey (which have their own restive Kurdish minorities) by stopping short of declaring independence.
Now, with Iraq’s central government distracted by its war against the jihadi Islamic State, the president of the autonomous Kurdish Regional Government this month ordered his parliament to set up an independence referendum. Until recently, Kurdish politicians believed they could never secede without some kind of buy-in from Iraq, Syria, Turkey, and Iran, all of which oppose Kurdish independence. But the new turmoil in the region has these governments distracted with more pressing issues, and they might be willing to accept an independent Kurdistan if it means a genuinely stable new neighbor.
If the referendum were to pass, Kurdistan would be a landlocked mountainous territory with stunning mountains and lakes and major oil and natural gas reserves. Compared to its neighbors, Kurdistan has been prosperous and politically coherent, controlled mostly by a few traditional clans who have proven adept at developing the economy and coopting potential challenges from Turkey and Iran by inviting them to invest heavily in Kurdistan’s economic boom. A free Kurdistan would bring to a close a curious irony: one of the Middle East’s most stable countries in recent years has stayed that way by not being a country at all.
Thanassis Cambanis, a fellow at The Century Foundation, is the author of “A Privilege to Die: Inside Hezbollah’s Legions and Their Endless War Against Israel.” He is an Ideas columnist and blogs at thanassiscambanis.com.

divendres, 25 de juliol del 2014

.DES DE L'ALGUER. Òmnium-L'Alguer respon a Sechi,Resposta a Carlo Sechi

DES DE L'ALGUER

Òmnium-L'Alguer respon a Sechi

Resposta a Carlo Sechi

| ND  23/07/2014 a les 21:00h
Coneix assai bé Carlo Sechi, fins de quan havem compartit l'experiència del moviment polític alguerés Sardenya i Llibertat, fundat de l'ideòleg i intel·lectual Rafael Caria amb el Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda. Així com havem col·laborat quan ell era Síndic i jo Conseller Municipal i President de la Comissió Cultura.

Després de més o manco quaranta anys d'experiència política i cultural, l'últim encàrrec com Diputat al Parlament Sard, sincerament mos fórem aguardat que Carlo Sechi agafessi el "testimoni" deixat de Rafael Caria, després de la sua mort, i assumissi el rol de "savi" i "líder" del moviment lingüístic i cultural present en ciutat i en Sardenya, i que el projectessi a dins del moviment amb més alt livell revendicatiu present avui en Catalunya i en altres parts d'Europa. Donques un rol estratègic i representatiu, que considerant l'important moment històric, poguessi projectar la nostra Ciutat en una realtat social, cultural i, perquè no, també econòmica d'alt perfil.

Però amb gran desplaier i delusió havem pres acte que això no és succeït i que Carlo Sechi no solament no és estat en grau d'assumir aqueix rol sinó que, al contrari, com resulta de les sues declaracions fetes en l'entrevista a aqueix mateix periòdic Nació Digital, s'ha assumit lo rol de qui posa els bastons enmig de les rodes i aqueix comportament i les sues declaracions mos obliguen, amb santa paciència, a mos fermar un moment per explicar qui cosa és succeït a l'Alguer en aqueixos últims anys, qual és lo rol que tenim i allò que estem portant envant.

Òmnium Cultural de l'Alguer és una associació nada a l'Alguer l'any 1993, és formada d'algueresos i de més de vint anys treballa en favor de la salvaguarda i promoció del català de l'Alguer. Ha introduït i portant envant per tants anys, en manera no esporàdica i coordinada, l'ensenyament de l'alguerés en les escoles públiques i privades de la ciutat, amb un projecte únic en ciutat i en tota la Sardenya que ha vist la participació d'un gran número d'escoles entre escola de la infància, primària i secundària, fins a arribar a 80 classes, que vol diure 1500 minyons! I sempre pensant al món dels joves i a una manera a la portada d'ellos pels estimular a l'ús de la llengua algueresa, durant aqueixos últims tres anys ha organitzat un concurs de vídeos en alguerés amb el nom "Arrés és!", que és una expressió algueresa coneixuda i emprada pràcticament de tots, que ha tengut un gran èxit i ha vist la participació no solament de síngules persones, sinó que també d'escoles, de grups esportius, d'associacions que s'ocupen de persones amb discapacitats i d'un centre de residència per ancians. Ha activat un Servici de Normalització Lingüística gratuït a disposició de la ciutat; organitza conferències i vàries activitats culturals, com, per exemple, los cursos d'alguerés per adults i la presència a diverses festes populars; totes accions finalitzades a la promoció de la llengua i de la cultura algueresa. Ha també organitzat conferències i presentacions de llibres, que han vist la participació d'amics catalans, amb un espírit d'obertura i de confront amb la cultura dels altros territoris de llengua catalana.

És afiliada a Òmnium Cultural dels Països Catalans, amb la qual és d'acord per la línea cultural i també política, representada de les reivindicacions nacionals i per això havem organitzat, a l'Alguer, diverses conferències en tema i al setembre del 2013 la "Via Catalana a l'Alguer" que ha tengut un gran èxit i ha vist la participació i la presència oltres que de tants algueresos, també de catalans i dels moviments independentistes sards i de les autoritats quales lo Síndic de l'Alguer i el representant de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer. Però, sobretot, Òmnium Cultural de l’Alguer a partir de la mia elecció a President de l'Associació, ha promovit i portat envant una acció de plena col·laboració amb les altres associacions històricament presents en ciutat i una d'aqueixes és pròpio l'Obra Cultural, de la qual Sechi és director. De fet, amb l'Obra Cultural, oltres que amb l'Escola de alguerés "P. Scanu", amb l'Ateneu Alguerès, i amb l'Associació per a la salvaguarda del patrimoni històric cultural de l'Alguer, havem començat un camí unitari i avui podem afirmar que representem un important punt de referiment per la Ciutat i per les Institucions, no solament en àmbit local. Amb l'amic i President de l'Obra Cultural, Pino Tilloca, així com amb els altros representants de les realtats culturals de la ciutat, havem delineat un itinerari sociocultural unitari i estratègic que supera la visió localista i les velles i inútils xàtxares, xerrameca com dieu en Catalunya, i se confronta per portar envant los temes actuals lligats a la tutela del català de l'Alguer, i també temàtiques més internacionals com aquelles que estan interessant la Catalunya i l'Escòcia, perquè se pugui concretitzar una Europa dels pòpuls.

Donques, no caiem en l'error de tornar al passat, quan eren prevalents los personalismes, les divisions inútils i antidemocràtiques, que han empresonat i monopolitzat la nostra ciutat per anys, costringint-la a un estèril localisme i a una gestió elitària de la cultura, de la política i de l'economia. Per tant sem distants quilòmetres i quilòmetres de les retrògrades i absurdes acuses de colonialisme, actuat, segons les afirmacions del Sechi, de la Generalitat de Catalunya i d'Òmnium Cultural, és a diure de part de les dues més importants Institucions catalanes que estan portant envant una batalla civil i democràtica que portarà a la autodeterminació del pòpul i de la Nació Catalana. Com se pot afirmar que els Presidents Jordi Pujol, que és també Ciutadà honorari de l'Alguer, Josep Montilla i, actualment, Artur Mas, han colonitzat la nostra ciutat?

Esper sincerament que aqueixos senyors no hagin llegit les declaracions de Carlo Sechi perquè ell perderiva de credibilitat i, també si és una síngula veu, no fariva una bella figura! La Generalitat de Catalunya i avui el sou ofici de representació present a l'Alguer, així com Òmnium Cultural, han donat suport i continuen donant suport en manera desinteressada al procés de tutela i promoció del català de l'Alguer. Tot això Carlo Sechi lo sap perfectament, perquè tantes voltes ha pogut tendre ajuts i suport de la Generalitat de Catalunya així com d'altres Institucions catalanes.

En conclusió, volgueriva donar un consell a l'amic Carlo Sechi: no podem tornar enrera, si no se vol trobar sol i isolat a l'Alguer i també als Països Catalans, col·labori útilment en lo projecte cultural portat envant de les diverses associacions presents en ciutat i dongui lo sou desinteressat contribut per afavorir una plena i democràtica participació de tots aquellos algueresos, sempre més numerosos, que singularment o com associacions volen tutelar el nostro patrimoni cultural, lingüístic i històric. A l'Alguer havem girat pàgina i sem segurs que una veu sola i isolada i també no entonada pugui anul·lar tot lo treball i la credibilitat de centenars d'algueresos que cada dia treballen en manera unitària per l'emancipació social, cultural i econòmica de la nostra comunitat.

Òmnium-L'Alguer respon a Sechi: «No caiem en l'error de tornar al passat»

Òmnium-L'Alguer respon a Sechi: «No caiem en l'error de tornar al passat»

Campus veu "retrògrades" les acusacions de "colonialisme" realitzades per l'exalcalde

"Si no se vol trobar sol i isolat a l'Alguer i també als Països Catalans", li recomana, "col·labori útilment"

| ND 23/07/2014 a les 21:00h
 
El president d'Òmnium Cultural de l'Alguer, Esteve Campus.

Les acusacions de "colonialisme" a Òmnium Cultural de l'Alguer i a la Delegació de la Generalitat a l'Alguer formulades en una entrevista a Nació Digital pel propi exalcalde de la ciutat, Carlo Sechi, han generat un profund malestar en el part de la societat algueresa. Ara, el president de la secció algueresa d'Òmnium Cultural, Esteve Campus, reclama a Sechi que no es caigui en "l'error de tornar al passat, quan eren prevalents los personalismes, les divisions inútils i antidemocràtiques, que han empresonat i monopolitzat la nostra ciutat per anys, costringint-la a un estèril localisme i a una gestió elitària de la cultura, de la política i de l'economia".

Mitjançant una carta remesa a aquest diari, Campus veu "retrògrades i absurdes" les acusacions de "colonialisme" realitzades per l'exalcalde alguerès, i reivindica la tasca que duu a terme la seva entitat des de 1993. "Com se pot afirmar que els Presidents Jordi Pujol, que és també Ciutadà honorari de l'Alguer, Josep Montilla i, actualment, Artur Mas, han colonitzat la nostra ciutat?", es pregunta.

Campus creu que tant la Generalitat com l'entitat presidida per Muriel Casals "han donat suport i continuen donant suport en manera desinteressada al procés de tutela i promoció del català de l'Alguer", i assegura que Sechi "ho sap perfectament, perquè tantes voltes ha pogut tendre ajuts i suport de la Generalitat de Catalunya així com d'altres institucions catalanes".

Sechi, estretament vinculat a l'Obra Cultural de l'Alguer -entitat fundada el 1985-, valorava molt negativament la presència tant de la Generalitat com d'Òmnium a la ciutat, i es preguntava "per què Òmnium no obre delegacions al País Valencià o les Illes?" Tot seguit, es responia: "Perquè allí ja hi ha les entitats del lloc. I a l'Alguer també hi ha entitats del lloc!"

Campus, ara, li recomana: "No podem tornar enrera, si no se vol trobar sol i isolat a l'Alguer i també als Països Catalans, col·labori útilment en lo projecte cultural portat envant de les diverses associacions presents en ciutat i dongui lo sou desinteressat contribut per afavorir una plena i democràtica participació de tots aquellos algueresos, sempre més numerosos, que singularment o com associacions volen tutelar el nostro patrimoni cultural, lingüístic i històric."

L'atur baixa a Catalunya i es fixa en una taxa del 20%

L'atur baixa a Catalunya i es fixa en una taxa del 20%

El nombre de persones aturades s'ha situat en 770.400, a nivells del tercer trimestre del 2011

| ND 24/07/2014 a les 12:46h
 
El nombre de d'aturats s'ha reduït de 69.800 persones el segon trimestre en relació amb el trimestre anterior i suposa la disminució més important dels últims dotze anys, segons l'Institut d'Estadística espanyol. En relació amb l'any passat, l'atur s'ha reduït de 138.700 persones sent també la caiguda més rellevat que s'ha registrat mai en la sèrie. El nombre de persones aturades s'ha situat en 770.400, a nivells del tercer trimestre del 2011, i ha fixat la taxa d'atur en 20,22%, 1,88 punts menys que la registrada el primer trimestre. En el conjunt de l'estat espanyol l'atur ha baixat de 310.400 i ha deixat la taxa en el 24,47%. Es tracta de la disminució més rellevant des de l'any 2006.
Mentre que la caiguda de l'atur marca nous rècords tant en termes intertrimestrals com en termes anuals, la creació d'ocupació també ha estat de rècords. En aquest segon trimestre s'han creat 79.300 llocs de treball, el 2,68% més que el trimestre anterior. D'aquesta manera, en l'últim any s'han creat 99.400 llocs de treball, dels quals prop del 80% s'han creat en aquest segon trimestre, coincidint amb l'acceleració de la recuperació de l'economia i també coincidint amb les contractacions de personal per afrontar la temporada d'estiu. 
Aquest increment interanual de l'ocupació de 99.400 persones és el més elevat que s'ha registrat en la sèrie de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) des del quart trimestre del 2007, quan en termes anuals es van crear 105.400 llocs de treball. 
En creació d'ocupació, Catalunya és la segona comunitat de l'Estat, per rere de les Illes Balears. A les Illes el nombre de llocs de treball creats aquest segon trimestre en relació amb el primer ha estat de 83.300 persones, el 19,90% més, mentre que a Catalunya s'han creat 79.300 noves ocupacions, el 2,68%. Tot i aquest lideratge de les Illes en creació d'ocupació en termes trimestrals, si s'observa l'Enquesta de la Població Activa en termes interanuals Catalunya agafa el lideratge també en el conjunt de l'Estat amb prop de 100.000 llocs de treball creats en l'últim any. 
Catalunya lidera la caiguda de l'atur

La caiguda de l'atur registrada a Catalunya de 69.800 persones suposa la disminució més important de totes les comunitats de l'estat espanyol, per davant de Madrid, on la reducció ha estat de 45.200 persones i el País Valencià on la caiguda ha estat de 42.300 persones. 
En l'últim any el nombre de persones que han abandonat l'atur han arribat a 138.600 persones, el 15,25% menys. Tant en termes anuals com intertrimestrals Catalunya lidera la disminució de l'atur en tot l'Estat. 
La taxa d'atur s'ha situat en el 20,22%, reduint d'aquesta manera 1,88 punts la taxa registrada durant el primer trimestre. Per trobar una taxa d'atur més baixa que aquest 20,22% cal remuntar-se gairebé tres anys enrere, fins el tercer trimestre del 2011 quan aquesta taxa va ser del 19,38%. 
Sectors
En aquest segon trimestre, on gran part de les empreses vinculades al turisme assumeixen les contractacions per cobrir la temporada d'estiu, el sector serveis ha estat el més actiu en la creació de llocs de treball amb 43.000 noves ocupacions. Tot i aquest pes rellevant del sector serveis, la indústria no s'ha quedat enrere i durant aquest segon trimestre s'han contractat 35.700 persones més. En el sector de la construcció la creació de llocs de treball ha estat de 700 persones i l'agricultura, ha vist disminuir l'ocupació en 200 persones. 
Demarcacions
A totes les demarcacions la taxa d'atur ha disminuït, especialment a Girona on la taxa s'ha reduït en 2,49 punts en relació amb el trimestre anterior, seguit de Tarragona on el descens ha estat de 2,37 punts, Barcelona, -1,85 punts, i Lleida on el retrocés ha estat de 0,58 punts. A totes les demarcacions l'atur ha baixat i l'ocupació ha crescut.
Barcelona
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Barcelona el segon trimestre ha sumat 2.240.300 persones, 37.600 llocs de treball més que el primer trimestre. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques barcelonines l'atur s'ha situat el segon trimestre en 550.500 persones, 55.500 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur barcelonina ha quedat fixada en el 19,72%, 1,85 punts menys que la taxa del 21,57 que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre. 
Girona
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Girona el segon trimestre es va situar en 306.600 persones, cosa que suposa 16.900 llocs de treball més que el període anterior. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques gironines l'atur s'ha situat el segon trimestre en 88.800 persones, 7.400 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur gironina ha quedat fixada en el 22,45%, 2,49 punts menys que la taxa del 24,94% que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre.
Lleida
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Lleida el segon trimestre es va situar en 182.600 persones, cosa que suposa 6.000 llocs de treball més que el període anterior. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques lleidatanes l'atur s'ha situat el segon trimestre en 34.300 persones, 300 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur lleidatana ha quedat fixada en el 15,81%, 0,58 punts menys que la taxa del 16,39% que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre.
Tarragona
El nombre de persones ocupades a la demarcació de Tarragona el segon trimestre es va situar en 310.500 persones, cosa que suposa 18.800 llocs de treball més que el període anterior. 
En relació amb l'evolució de l'atur, a les comarques tarragonines l'atur s'ha situat el segon trimestre en 96.900 persones, 6.400 persones menys que el primer trimestre. La taxa d'atur tarragonina ha quedat fixada en el 23,79%, 2,37 punts menys que la taxa del 26,16% que va tancar aquesta demarcació el primer trimestre.

dissabte, 19 de juliol del 2014

"CATALUNYA, DE PEL·LÍCULA", UN LLIBRE PENSAT PEL TURISME CINEMATOGRÀFIC

"CATALUNYA, DE PEL·LÍCULA", UN LLIBRE PENSAT PEL TURISME CINEMATOGRÀFIC

16/07/2014
A través de 175 pel·lícules, aquesta guia recorre Catalunya, des dels Pirineus a les Terres de l'Ebre, passant per la Costa Brava i per Barcelona, oferint rutes amb les que descobrir els espais on es van filmar.
Fa més de 50 anys que Catalunya acull pel·lícules internacionals i podem dir que en els últims 15 anys, el territori català ha aconseguit entrar en el radar que capta l’interès de les grans produccions.
Prova d'això és la llarga llista de pel·lícules de renom internacionals rodades a la capital catalana, Barcelona, ​​i a d’altres ciutats del territori, com són L’auberge espagnole, Sáhara, Biutiful, Zindagi Na Milegi Dobara, Haywire, Red Lights, Vicky Cristina Barcelona, El perfum o les pel·lícules de Pedro Almodóvar, i altres clàssics com Pandora i l’holandès errant, De sobte, l'últim estiu o Campanades a mitjanit.
Per il·lustrar tot això s’ha presentat "Catalunya de pel·lícula", una guia de la mateixa col·lecció que "Barcelona, una ciutat de pel·lícula", dedicada a Catalunya com un gran set de cinema que convida a redescobrir el país a través de 300 rutes cinematogràfiques per les localitzacions tríades pels grans directors de Hollywood, amb anècdotes de grans actors, actrius i directors com Ava Gardner, Elizabeth Taylor, Orson Welles, Robert de Niro, Woody Allen, Scarlett Johansson, Robert Pattinson i molts més. Ara, turistes i ciutadans poden gaudir i recordar les millors escenes i conèixer els espais on ells van estar filmant.
Aquesta guia, escrita per Eugeni Osàcar, ha estat publicada per l’Editorial Diëresis juntament amb l’Agència Catalana de Turisme.

divendres, 18 de juliol del 2014

Guerra de banderes a la Costa Brava

17/07/2014

Guerra de banderes a la Costa Brava

Sense títol
La bandera espanyola i l'estelada finalment a la barca que transportava la Verge a Llança

La Guàrdia Civil denuncia que una embarcació no tenia la bandera espanyola durant la festa de la Verge del Carme a Llançà

Bernat Vilaró
El Singular Digital
Guerra de banderes a la Costa Brava. Ahir es va celebrar la festa de la Verge del Carme a Llançà, patrona dels pescadors, amb diverses processons marineres i actes tradicionals. La festivitat, que se celebra cada 16 de juliol, va quedar ahir deslluïda en aquesta població a causa d'una disputa entre la Guàrdia Civil i la Confraria dels Pescadors, per l'absència de la bandera espanyola en l'embarcació que transportava la Verge, tal i com recull avui el Diari de Girona.

El redigor d'ERC a Llançà, Guillem Cusí, explica que la processó va transcórrer amb total normalitat, fins que després de sortir mar endins, la patrullera de la Guàrdia Civil -que per primera vegada acompanyava el centenar d'embarcacions de la processó- va advertir de l'absència de la bandera espanyola en la barca amfitriona, que lluïa una estelada i una senyera, segons publica el rotatiu citat.

La patrullera, segons Cusí, es va posar en contacte amb la barca de la Confraria per informar de la inconstitucionalitat del fet, i va demanar que s'hi posés la bandera espanyola, petició que el patró major de la barca, Antoni Negre, va complir d'immediat.

El regidor d'ERC afegeix que quan es va alçar aquesta bandera es van sentir xiulets i crits de les altres embarcacions i d'alguns regidors que es trobaven a la barca que transportava la Verge. Segons conclou l'article, la patrullera de la Guàrdia Civil presumptament hauria informat dels fets a la brigada de terra, que podria haver expedientat el patró major de la Confraria dels pescadors i denunciat la barca principal.

La guia de la V de l'Onze de Setembre

La guia de la V de l'Onze de Setembre

Inscripcions, samarretes, horaris, trams... tota la informació sobre la gran mobilització de la Diada

VilawebL'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han presentat la campanya 'Ara és l'hora'. La mobilització més destacada serà la gran V de l'Onze de Setembre, amb l'objectiu d'omplir la Gran Via i la Diagonal de manifestants per la independència. Tot seguit us oferim una
Lloc i hora
Totes dues avingudes, la Gran Via de les Corts Catalanes i la Diagonal, es repartiran en trams, que s'aniran unint fins a confluir a la plaça de les Glòries Catalanes. La V, la Via Catalana 2014, començarà a les 17.14 i arribarà, per una banda, fins a la plaça de Pius XII i, per una altra, fins a la plaça d'Ildefons Cerdà. El recorregut previst serà d'onze quilòmetres.
Les inscripcions
Les inscripcions als trams es podran fer des d'aquest formulari de la web de la campanya. Els qui hi vulguin participar hauran d'escriure-hi les dades, apuntar-se al tram indicat i confirmar-ho per correu electrònic abans de vint-i-quatre hores. En un mateix correu, s'hi pot apuntar un màxim de cinc persones. Els grups més nombrosos tenen dues opcions: o bé inscriure's en grups de cinc o bé posar-se en contacte amb l'organització territorial de l'ANC que tinguin més a prou i inscriure's en grup.
Cadascú podrà triar entre els trams que li oferiran, d'acord amb el lloc de la residència, per tal de facilitar desplaçaments i repartir homogèniament la gent.
Horari
El dia 11 de setembre al matí hi haurà concentracions davant els ajuntaments d els 947 municipis del Principat i s'hi signarà el compromís de les entitats amb la consulta.
A les 17.14 es farà la gran V de la Via Catalana.
A les 19.00 hi haurà un concert multitudinari a Barcelona.
A les 20.14, una piulada en massa a la xarxa que expliqui al món que el 9 de novembre els catalans decidiran el seu futur.
Samarretes
És un element clau de la V de la Diada. A diferència de l'any passat, la samarreta podrà ser de dos colors, el groc i el vermell, per tal de formar una gran senyera amb centenars de milers de manifestants. Valdran quinze euros i se'n podran trobar a la botiga en línia de VilaWeb a partir de dilluns.
Mobilitat
Per garantir la mobilitat, l'arribada ordenada dels participants i la distribució correcta de la gent en el recorregut de la V, la web de 'Ara és l'hora' anirà publicant les instruccions i recomanacions. L'ANC recomana que la gent s'hi inscrigui a través de les assemblees territorials més pròximes de l'ANC. D'aquesta manera, els participants podran anar amb autorcar i compartir el trajecte fins a Barcelona.
Obres a la plaça de les Glòries
Un dels dubtes en relació amb la V el suscitava el fet que al vèrtex, la plaça de les Glòries, s'hi fan obres. El coordinador de l'acció, Ignasi Termes, ha explicat que l'ANC havia parlat amb l'Ajuntament de Barcelona, i que els havia dit que les obres no s'haurien acabat pas el mes de setembre, però que a la zona on confluiran els dos pals de la V sí que s'haurien enllestit.
Primer vídeo de campanya
Paral·lelament a la presentació de 'Ara és l'hora', l'ANC i Òmnium han publicat el primer vídeo de la campanya amb vista al 9-N. És una crida a la mobilització en favor de la consulta i, també, en favor del sí-sí: 'Perquè ja no som la història que ens expliquen, som la història que escrivim. I ara ja no sols volem votar. Ara volem guanyar.'
Informació relacionada:
L'empresa americana contractada per l'ANC i Òmnium també treballa per la campanya unionista a Escòcia
L'ANC i Òmnium volen convèncer mig milió de votants més per al sí-sí
D'on ve el símbol de la V? Un recorregut per la infinitat de significats que té i ha tingut aquesta lletra
Les samarretes de l'11 de setembre a la venda online dilluns i a la botiga dimecres
  • Cartell de la Via Catalana 2014.
  • Les samarretes de la V de la Diada.
  • Acte de presentació.
  • Recorregut de la V sobre el mapa.

Vídeos

Vídeo de la presentació de la campanya 'Ara és l'hora'.
Vídeo promocional de la campanya.

 

dijous, 17 de juliol del 2014

V, la lletra que canviarà la nostra història


Data de publicació: 17/07/2014
"La lletra que canviarà la nostra història"
Prepara't, el proper onze de setembre
entre tots, farem la lletra
que canviarà la nostra història
Campanya: Senyals
Comunicació ANC: Joan Serra i Anna Rosenfeld
Organització i Producció: Galdric Peñarroja
Idea i realització: Lluís Cabeza
Guió: Mónica Molons
Música: Jordi Guillem
Grafisme 3D: Deif Giribet
Colorista: Marta Abella
Veu en off: Montserrat Roig
Ajudant producció: Txema Gerardo
Fotógrafs: Gemma Cots, Joan Castro, Mònica Sala, Josep M. Farré, Josep M. Grau, Galdric Peñarroja i Lluís Cabeza

La 'V' de la Diada anirà fins a les places de Cerdà i de Pius XII

EL PROCÉS SOBIRANISTA

La 'V' de la Diada anirà fins a les places de Cerdà i de Pius XII

La 'V' de l'11-S anirà de Glòries a plaça Cerdà i al Princesa Sofía

 La manifestació de la Diada estarà precedida de les concentracions davant els 947 ajuntaments

La manifestació de l'Onze de Setembre estarà precedida per concentracions davant els 947 ajuntaments catalans amb el lema 'Ara és l'hora'

  • Vídeo de la campanya 'Ara és l'hora' de l'ANC i Òmnium per a la Diada.
  • Acte de presentació de la campanya 'Ara és l'hora', aquest dijous.
    Acte de presentació de la campanya 'Ara és l'hora', aquest dijous.
EL PERIODICO
XABIER BARRENA / Barcelona
Dijous, 17 de juliol del 2014 - 19.06 h
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural presenten aquest dijous la seva ja tradicional mobilització per a la Diada. En aquesta ocasió es tractarà d'una concentració a Barcelona en forma de 'V', de 'votar' i de 'victòria'. L'organització ha explicat que els braços d'aquesta 'V' s'allargaran per la Gran Via fins a la plaça d'Ildefons Cerdà (6,4 quilòmetres) i, per l'avinguda Diagonal, fins a la de Pius XII (5,8 quilòmetres). L'acte tindrà lloc, és clar, a les 17.14 hores. I abans, al matí, es faran concentracions davant els 947 ajuntaments catalans amb el lema 'Ara és l'hora'.
L'organització demana als que vulguin participar-hi que s'inscriguin (www.araeslhora.cat) i escullin un dels trams on es dividirà el doble traçat. Es demanarà, també, que per dibuixar una 'senyera', disposada longitudinalment, amb els assistents, que 5 de cada 9 assistents vagin de groc i els 4 de 9 restants, de vermell.
El missatge de la Via Catalana 2014, com s'ha batejat el conjunt d'actes, és l'exigència de poder votar. És a dir, poder fer la consulta. Cosa que hauria de facilitar el suport d'aquelles forces que defensen el 9-N, però no la independència.

Expectació per saber avui els detalls de la V de la Diada

Dijous  17.07.2014  06:00

Expectació per saber avui els detalls de la V de la Diada

L'ANC i Òmnium presenten la campanya de mobilització de la societat civil per la consulta

VilawebL'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural presenten avui a migdia la gran campanya unitària de la societat civil amb vista a la consulta. La mobilització més destacada serà la V entre la Gran Via i la Diagonal de Barcelona l'Onze de Setembre, que prepara l'ANC. Totes dues entitats l'han batejada amb el nom de Via Catalana del 2014. Carme Forcadell i Muriel Casals en revelaran els detalls en una conferència de premsa al Disseny Hub de Barcelona, l'edifici de la plaça de les Glòries Catalanes, que és en el vèrtex de la V.
Després de la gran manifestació del 2012 i de la immensa cadena humana de l'any passat, l'ANC va revelar a l'abril la mobilització d'aquest Onze de Setembre: una V gegantina --'de Via, de Voluntat, de Votar i de Victòria'-- que ha d'omplir de gent la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, i que confluirà a la plaça de les Glòries.

La V s'organitzarà per trams i els participants s'hi hauran d'inscriure prèviament. D'entrada, tan sols hi podran accedir els qui s'hi hagin apuntat. El sistema d'inscripció s'ha d'activar ben aviat i funcionarà com l'any passat amb la Via Catalana, de manera que l'organització pugui preveure si cal reforçar un tram que tingui poca afluència i la densitat de participants quedi ben repartida. A més, tal com es va fer amb la Via Catalana, també es preveu de vendre samarretes que ajudin a visualitzar des de l'aire la mobilització.
Però la campanya que l'ANC i Òmnium presenten avui anirà més enllà de la V de la Diada; exposaran un pla d'acció unitari de la societat civil perquè la consulta esdevingui 'l'eina guanyadora d'un país nou'.
L'ANC ja ha començat les accions de la campanya d'estiu prèvia a la Diada, amb assaigs locals de la V i amb la construcció de murals gegantins que interpel·laran, cadascun, un dirigent polític que serà clau a l'hora del reconeixement internacional de la causa catalana. El cap de setmana ja se'n va formar un a Badalona, amb la cara del president dels EUA, Barack Obama.
  • Mural desplegat el cap de setmana passat a Badalona.

dissabte, 12 de juliol del 2014

Èxit de la V independentista a Sant Cugat

11/07/2014
Política

Èxit de la V independentista a Sant Cugat

tot_sant_cugat_V_470_350
La V santcugatenca

Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural congreguen uns 2.000 santcugatencs

Xavier Lladó
El Singular Digital

El color groc ha estat protagonista

La mobilització independentista aquest vespre a Sant Cugat ha estat tot un èxit. L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han congregat uns 2.000 santcugatencs, tal com explica la revista Tot Sant CugatHi havia 1.100 inscrits, però l'organització n'esperava uns 1.500. Finalment, l'efecte última hora ha desbordat les previsions més optimistes. A més, hi ha hagut una vuitantena de voluntaris.

Els manifestants, vestits de groc, han format una V, assajant a petita escala l'enorme V projectada per a la propera Diada Nacional de Catalunya per reclamar un estat propi i reivindicar la catalanitat. La convocatòria ha estat a les vuit del vespre. Han ocupat el carrers Major i Santiago Russiñol, fent un vèrtex a la plaça Octavià, al davant del monestir de Sant Cugat.

En l'acte s'ha desplegat una estelada gegant i ha sonat la campana Llibertat vinguda de la Garrotxa. El final de festa ha comptat amb actuacions, coca i mistela. Tot, en un ambient festiu i reivindicatiu. La iniciativa, local, té el suport de CDC, JNC, la CUP, ERC, entre altres.

L'objectiu de la V santcugatenca era preparar la V que es farà a Barcelona l'Onze de Setembre i que vol omplir la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes confluint a la plaça de les Glòries Catalanes, formant una gran V, símbol de l'anhel "per votar i de llibertat". Altres municipis acolliran iniciatives similars de cara a l'Onze de Setembre.

'…an old European nation'

'…an old European nation'

Us oferim la carta íntegra en la seva versió original en anglès:

«Dear President,

First of all, we would like to congratulate you for your recent re-election as President of the European Parliament for the new term that we have just begun. Europe is going through really difficult times and a strong Parliament will be needed in order to face the huge challenges we have ahead of us.
We have said many times in this Parliament that we represent all the citizens in Europe, and that is true. However, the voices from some of them cannot be properly heard in this Parliament as their language is not recognized.
We write you as Members from Catalonia and the Valencian Country, an old European nation committed to the European project. Our language is spoken in the Balearic Islands, Valencia, Catalonia and the south of France but it cannot be used in the European Parliament even though it has 10 million speakers and is more used by European citizens than many other official languages.
I am not implying that you as President of the European Parliament will achieve the official status for the Catalan language (also denominated as Valencian). That, we know, is out of the question as long as the current Spanish Government refuses to put this issue on the table of the Council.
However, smart and cost-free solutions could be found in order to let the Catalan language be used in the plenary of the European Parliament. As you may be aware, a big part of the Spanish translators in this house are Catalan speakers, so that is why we would like to propose you to consider making the necessary arrangements for MEPs to be able to speak in Catalan during plenary sessions.
Of course, the text of our speeches would be handed in advance in order to facilitate the translations, but this would be a great initiative for millions of citizens that would see their language used in the European Parliament.
Taking into account your recent election, we wanted to let you know the importance of this issue for us, hoping that you can be committed to this very European concern. Small gestures like allowing the use of the Catalan language in the European Parliament are fundamental to make every day truer our slogan of united in diversity.
With my best regards.»

Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC), Ramon Tremosa i Francesc Gambús (CiU), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià) i Jordi Sebastià (Compromís)


divendres, 11 de juliol del 2014

La Plataforma per la Llengua llança una campanya per a incidir en la modificació de la llei del cinema

Divendres  11.07.2014  13:58

La Plataforma per la Llengua llança una campanya per a incidir en la modificació de la llei del cinema

Elcatalaalcinema.cat també vol incentivar el consum de cinema en català entre la població

Vilaweb'Que una llengua amb uns deu milions de parlants, com és el cas de la catalana, només tingui un 5% de presència al cinema és una anomalia internacional.' Així comença el comunicat de presentació de la campanya de sensibilització Elcatalaalcinema.cat. És impulsada per la Plataforma per la Llengua amb dos grans objectius: incidir en la modificació de la llei del cinema que es troba en període de tramitació parlamentària i fer arribar la demanda de cinema en català a les grans distribuïdores nord-americanes.
Segons les últimes dades disponibles, el cinema en català no arriba al 5%. Per això la Plataforma per la Llengua critica la reticència de les grans distribuïdores nord-americanes a doblar en català i insta el govern i els partits polítics a no rebaixar els objectius de la llei de cinema 20/2010, que preveia d'arribar progressivament al 50% del cinema en català (doblatge i subtitulació) el 2018. Cal recordar que aquesta llei s'ha hagut de modificar i es troba en període de tramitació parlamentària arran d'una directiva europea.
A banda incidir en el procés de modificació legislativa, la campanya també vol sensibilitzar la població perquè consumeixi cinema en català a través de la difusió d’imatges amb frases cèlebres del cinema que no haurien de resultar estranyes als espectadors, però que hi resulten pel fet que són en català.
La campanya es pot consultar en aquesta web i promou un concurs durant el mes de juliol en el qual es demana als participants que enviïn la seva frase mítica preferida d’un film en català.

dijous, 10 de juliol del 2014

Front catalano-valencià pel reconeixement oficial del català a l'Eurocambra

POLÍTICA

Front catalano-valencià pel reconeixement oficial del català a l'Eurocambra

Els vuit eurodiputats d'ERC-NECat, CiU, PSC, ICV, Compromís i IU envien una carta al president del Parlament Europeu, el socialista Martin Schulz, per tornar-li a demanar que el català es pugui utilitzar oficialment al ple de l'Eurocambra

Ofensiva catalano-valenciana al Parlament Europeu per reclamar el reconeixement de l'oficialitat del català a les institucions europees. Els eurodiputats d'ERC-NECat, CiU, PSC, ICV, Compromís i IU han enviat una carta conjunta al president del Parlament Europeu per demanar-li que reprengui les negociacions perquè el català pugui ser utilitzat de forma oficial en els plens de l'Eurocambra.
Segons ha informat el PSC en un comunicat de premsa, la carta la signen els catalans Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC-NEC), Ramon Tremosa i Francesc Gambús (CiU), Javi López (PSC) i Ernest Urtasun (ICV), i els valencians Jordi Sebastià (Compromís) i Marina Albiol (IU). Li demanen que el català sigui llengua d'ús oficial al ple del Parlament Europeu.
Gest simbòlic sense despesa extra
Pels socialistes catalans, el Parlament Europeu "hauria de fer un gest simbòlic que permeti que la llengua catalana pugui ser utilitzada amb normalitat al plenari del Parlament", i més tenint en compte el coneixement de la realitat nacional catalana del socialdemòcrata Schulz.
El cas és que els eurodiputats catalans i valencians consideren que l'acceptació de l'oficialitat del català "no representaria una despesa extra per a la burocràcia del Parlament Europeu" perquè "bona part dels traductors de la llengua castellana són catalanoparlants". Els eurodiputats s'han compromès a fer del "màxim reconeixement" del català a l'Eurocamba una de les prioritats de la legislatura.