divendres, 30 de desembre del 2016

COM ES FABRICA UNA REPÚBLICA?


Capítol 1

Com es fa el pas. Referèndum i què més?

VilaWeb rep el 2017 amb una sèrie especial que explica com es procedirà a la proclamació de la república catalana. Comencem avui amb els conceptes més bàsics. La sèrie es publicarà cada dia feiner fins el 8 de gener.

30.12.2016
La proclamació d’un nou estat, de qualsevol nou estat, es fa per mitjà d’una declaració d’independència. Aquest és el pas fonamental i formal que ho canvia tot. Una declaració d’independència, la fa normalment el parlament i és en realitat una crida a la societat internacional perquè sigui conscient que ha nascut un estat.
La major part dels estats actuals han nascut a partir d’una declaració feta pel parlament i en alguns casos feta només pel govern. Cada vegada hi ha més referèndums de validació, però els països que n’han fet encara són minoria.
Una declaració d’independència implica la necessitat immediata de controlar el territori que es declara independent. El govern del territori que s’independitza assumeix automàticament totes les competències de govern en el seu territori i impedeix que l’antic estat les pugui exercir. Amb vista al reconeixement internacional, aquest punt és clau: ningú no reconeixerà una independència retòrica que no impliqui un exercici real de la sobirania que es declara.
En el cas català, la proposta feta pel govern i el parlament consisteix a aprovar les tres lleis de transitorietat que significaran de fet la proclamació de la independència. La llei del règim jurídic català, coneguda popularment per llei de transició, marcarà el naixement del nou estat. Tanmateix, la llei no entrarà en vigor íntegrament en el moment que sigui aprovada. El pla és que n’entrin en vigor de seguida els articles que han de fer possible d’organitzar el referèndum i la resta de la llei, després de ser aprovada, si escau, en un referèndum que s’ha de fer el setembre del 2017, a tot estirar.

La llei del règim jurídic, la llei de la independència

La peça clau del procés d’independència serà la llei del règim jurídic català. Té per objectiu principal declarar la independència, d’una manera ordenada en termes jurídics, per garantir sempre la continuïtat i la seguretat jurídica tant a les persones com a les empreses com als altres estats.

‘De la llei a la llei’, grans transicions fetes amb ordre

El pas de ‘la llei (espanyola) a la llei (catalana)’ té tot d’antecedents. La major part de les transicions pacífiques que s’han fet al món s’han articulat d’aquesta manera. Així es va dissoldre l’URSS, així es va passar de l’apartheid al règim democràtic a Sud-Àfrica i així es va fer la transició del franquisme a la democràcia a l’estat espanyol.
La llei ha de regular provisionalment els elements estructurals del nou estat i les clàusules generals per garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió ordenada d’administracions. Regularà els elements bàsics com ara el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern i, a més, declararà la continuïtat, llevat d’excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.
La llei també preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació– dels contractes de l’estat espanyol i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin serveis a l’administració espanyola a Catalunya puguin integrar-se en l’administració del nou estat.
No ha de ser necessàriament una llei gaire densa ni extensa. El Consell Assessor de la Transició Nacional, que l’anomenava ‘llei constitucional provisional’, va arribar a suggerir aquesta possible redacció tocant a la qüestió de la successió d’ordenaments: ‘Les normes jurídiques estatals i autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat en tot allò que no s’oposin a les disposicions de la present llei constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les autoritats o òrgans catalans homòlegs.’
La llei deixarà clara la voluntat de la república catalana pel que fa a complir el principi de continuïtat dels serveis públics. Els ciutadans del nou estat han de tenir garantida la continuïtat dels serveis prestats fins aquell dia per l’estat espanyol i l’administració pública general. La llei ha de dir que les institucions del nou estat català assumiran directament les funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions de l’estat espanyol, o bé que seran suprimides i prou. Per exemple, l’administració perifèrica de l’estat o les subdelegacions del govern a Catalunya desapareixeran perquè deixaran de tenir sentit.

El referèndum, l’eina per a validar la decisió del parlament

Els dos grups parlamentaris independentistes, Junts pel Sí i la CUP, han decidit d’aprovar aquesta llei abans de l’estiu vinent. Una part de la llei entrarà en vigor i una part no, només en espera d’un resultat afirmatiu al referèndum.
El referèndum, per tant, serà l’eina amb què s’aprovarà finalment la llei. Com que ja haurà estat debatuda i adoptada pel parlament, entrarà en vigor l’endemà mateix del referèndum, en el cas que es guanyi. És la combinació de la llei de transitorietat i el referèndum el conjunt que serà la base política i jurídica de la república catalana.
La major part dels actuals estats del món s’han fet independents sense necessitat de referèndum, però en canvi la major part dels estats que s’han fet independents aquests darrers vint-i-cinc anys sí que han fet referèndums, per validar la voluntat democràtica de la població.

dimarts, 27 de desembre del 2016

The New York Times publica un espectacular vídeo en 360 graus dels Castellers de Vilafranca

Ciència i Tecnologia > Internet

The New York Times publica un espectacular vídeo en 360 graus dels Castellers de Vilafranca

'Com construir una torre humana' és el títol del vídeo



Captura de pantalla 2016-12-26 a les 11.27.46

The New York Times ha confegit una sèrie de vídeos en 360 graus que expliquen històries del món i cada dia en publica un. Els protagonistes del vídeo d’avui són els Castellers de Vilafranca, que s’hi veuen carregant un quatre de deu a la plaça de la Vila. L’han titulat ‘Com construir una torre humana’. A més de les imatges, espectaculars, hi ha un text sobreimprès que explica detalls d’aquesta tradició.



[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dissabte, 24 de desembre del 2016

LA TRISTOR D`EN QUIMET. -El conte nadalenc del 2016.

Articles del Víctor

19.12.16

El conte nadalenc del 2016.


LA TRISTOR D`EN QUIMET.

Saps avi, enguany no tinc ganes de fer el pessebre...!”, aquestes serioses paraules dels seu nét van deixar a l'avi Quim plenament fora de joc. Ja feia dies i dies que el veia extranyíssim d'allò més. Fou quan l'avi Quim li anava a contestar, just en el mateix moment en Quimet continuava la seva plàtica negativa, dient: “ I tampoc vull fer totes les altres pantomimes, que és fan quan s'arriba a aquestes Festes, n'estic ben cansat...!!”, i en Quim es va dir pel seu interior, _“ Jo també n'estic ben cansat, ... cansat, cansat,cansat,i cansat ...”,i aquelles paraules li van rebotar milers de vegades fins a l'infinit. I talment com si s'haguessin intercanviat els papers, per art de màgia, l'avi semblava verament el nen i aquell galifardeu que estava tant rebotat, l'home gran i entenimentat, i seriós com mai l'hi contestà, _“ No tu agafis així que no n'hi ha per tant...”, “No pots actuar així a la teva edat...”.

..................

L'home estava completament perdut, ja que com passa a la majoria de gent -siguin pares , avis i etcètera- i els fills i els nets no creixent mai i hom sempre pensa que són xics. Però en Quim es va refer, dient-se: “Si no m'espavilo d'això no en sortirem...!!!”, i llavors decidit es dirigí al net :” Jo Quimet també n'estic de cansat,de com van les coses, i com la gent cada vegada es torna més individualista i només preocupem per les coses materials i sobretot per omplir-nos la panxa...”_, i el nen, - que estava fent un morro que semblava com si cantés l' Only You, de The Platters -, li contestà: “Veus avi, com tu també penses semblant com ho faig jo...” . I l'home pel seu interior tingué d'acceptar l'evidencia, però va voler “refredar el partit”, mentre en Quimet contraatacava. “Com pot ser que la gent, del primer a l'ultim ens passem tot l'any llençant-nos els plats pel cap, quan arriben aquestes festes, que el que prima són els regals, tothom fa la gran hipocresia d'anar dient indiscriminadament, Bon Nadal, Bones Festes. Merry Chrismas,Bon Any, i el que faci falta...”. _ Estava claríssim que aquell nen s'havia fet gran, i quanta raó que tenia, però son avi no volia llençar més al foc. I li va contestar: “Mira Quimet, jo ja sóc gran, i sempre ho he vist així, reconec que fa uns anys la cosa va canviant a pitjor...”

..................

Llavors l'avi Quim, s'atura en estona pensatiu, aixeca els ulls a l'infinit i després els dirigeix a la taula buida plena de capses de trastos i figuretes, on havien de fer el pessebre, i pensa:“ Si no li dic, serà pitjor, amb aquest nen tan analista. Si no m'espavilo, això acabarà com el Rosari de l'Aurora, val més que m'avanci...” , i li continua dient: “Reconec que cada vegada al món va a pitjor, com et deia, No hi ha grans guerres, però n'hi ha moltes de petites i cruels que provoquen que el món sia una gran corrua de desplaçats que automàticament és converteixen en els grans paries de la història...” ._ Mentre l'avi Quim filosofava igual que el seu nét - potser per allò de què els testos s'assemblen a les olles-, aquest també pensava: “L' avi, diu de mi , però a ell deixa'l anar...” , i continuava dient:“...Tots veiem que al món cada vegada hi ha més pobres i la vegada més rics fins a arribar, gairebé, a la gran proporció de més d'un 80% de pobres , i tot això sense cap consciència i el que prima és la butxaca...i els que manen arreu s'omplen la boca d'igualtats.”

En Quimet que escoltava molt atent, a aquell avi tan entenimentat que tenia, va i li contesta: “ Tu avi, que ets tan llest que fas aquí parat, ...” . De debò que aquella conversa era com una mena de partida de Ping Pong, per no dir de Tennis, i no de Taula, que en aquest joc en Quimet en sabia molt més que el seu avi. I seguidament li replica: _“ Tot això que em dius es ven cert, però de passada estem fent malbé el món. Un món que de moment només en tenim un i gràcies. Mira, l'altre dia el mestre ens explicava que uns dels grans problemes que tenim en aquesta època, a part de moltíssim més és el CANVI CLIMÀTIC, que ningú en fa cas, i el carro ens va pel pedregar.·”, i s'atura pensatiu.

..................

De passada l'avi pensava: “Amb això del Canvi Climàtic, no ha canviat ni una mica des de fa un any, és més dur que un adoquí, aquest marrec...”. No paraven gens ni mica aquell parell de cabeçuts, avi i nét eren com unes màquines de debatre ,mentre estant, i

com aquell que no vol la cosa tots dos es posaren a rumiar a l'uníson, l'un pensava (l'avi): “...és estrany que no m'hagí dit re de re , de la independència, i de les estelades...”, i l'altre (el nét),: “ Sort que l'avi no m'ha dit com altres vegades que la solitud la fa internet i no m'ha matxacat amb els telèfons mòbils ...” , eren ambdós com el pa i la gana.

..................

Passaren els dies i el Quimet diu:“Saps que m'agrada, avi, d'aquestes festes, segurament ara em diràs que sóc, com diuen ara, un “vintage”, tu en diries un antic. Doncs a mi m'agrada: el Pessebre, el Tió- encara que sóc grandet-, els Reis, Els Pastorets, i també l'Arbre, …” . Quin crio més punyeter, pensa l'avi Quim, que alguna vegada no entenia re.

Després de passar-se un munt de dies discutint-se com uns desesperats a l'avi Quim li va semblar que en Quimet ja no estava tant morrut ni capficat, i llavors va creure que havia arribat el moment d'aplicat una estratègia per portar de nou, aquell net contestatari, però molt bon xicot, a la cleda del raciocini, i li diu: “Saps que Quimet, perquè no fem el Pessebre una altra vegada, seguin la tradició ...”, i després l'altre li contesta:, “...i podem fer l'arbre, posarem el Tió,...i escriurem la carta als Reis d'Orient...” , li va passar la tristor i s'ha animat a recitar un vers el dia de Nadal.

i com ell nosaltres ús desitgem BON NADAL I MILLOR ANY 2017.

Víctor Lluelles i Cardona


NOSALTRES, TAMBÉ SOM FORCADELL...!!!


País > Principat

La presidenta del parlament gal·lès expressa en català la solidaritat amb Forcadell

Ho ha fet amb un piulet escrit en català al seu compte de Twitter



Captura de pantalla 2016-12-15 a les 23.39.46

Continuen arribant mostres de suport a nivell internacional a Carme Forcadell poc abans que vagi a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, ho ha fet mitjançant un piulet en el seu compte de Twitter escrit en català: ‘Mostro la meva solidaritat amb la col·lega Carme Forcadell processada per haver permès un debat democràtic en el Parlament que presideix’, ha dit. Jones és membre del partit independentista gal·lès Plaid Cymru.

Mostra la imatge al Twitter
Mostro la meva solidaritat amb la col·lega @ForcadellCarme processada per haver permès un debat democràtic en el Parlament que presideix.


[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]


dissabte, 17 de desembre del 2016

Colau assistirà a la cimera unitària pel referèndum del 23 de desembre

PROCÉS CATALÀ

Colau assistirà a la cimera unitària pel referèndum del 23 de desembre

La reunió se celebrarà a la tarda per tal que l'alcaldessa de Barcelona pugui assistir al ple de l'Ajuntament que se celebra aquell matí

El Govern manté la convocatòria de la trobada tot i les advertències del Constitucional

Puigdemont denuncia el «populisme constitucional» de l'Estat i insisteix que el full de ruta es manté

| 15/12/2016 a les 14:04h
Ada Colau i Carles Puigdemont | Adrià Costa
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assistirà a la cimera pel referèndum del divendres 23 de desembre que se celebrarà al Parlament, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. La trobada es farà a la tarda, entre d'altres motius perquè aquell matí hi ha ple de l'ajuntament. No es tracta d'un ple qualsevol, sinó de la qüestió de confiança a través de la qual Colau espera superar la negativa de l'oposició a la tramitació dels pressupostos per al 2017. Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde, també assistirà a la cimera de divendres vinent, que serà una setmana exacta després de la declaració de Carme Forcadell, presidenta del Parlament, per desobediència i prevaricació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, espera que en aquesta trobada hi assisteixin totes les formacions polítiques favorables a la independència i al referèndum. Va ser Colau, segons fonts consultades, qui va demanar que es desplacés la reunió a la tarda en conversa amb Puigdemont. Dins dels defensors de la consulta vinculant -pactada- hi ha tot l'espectre polític dels "comuns", representats en bona part per Colau i que al Parlament estan agrupats dins del grup de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP). La demanda del referèndum pactat va ser un dels reclams exhibits per En Comú Podem i per Units Podem en les dues campanyes electorals espanyoles, de les quals en van sortir vencedors a Catalunya.

Colau i Puigdemont mantenen una relació "cordial", segons assenyalen fonts coneixedores dels contactes que han tingut des que el president de la Generalitat va arribar a Palau. L'última trobada que van mantenir va ser dilluns amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el vicepresident de l'Àrea Metropolitana, Antoni Poveda, per acordar la congelació de les tarifes del transport públic per al 2017. "La relació és molt millor que amb Artur Mas", sostenen les veus consultades.

Dins del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) existeix voluntat de sumar amb els "comuns" per fer el referèndum, però no falten les crítiques cap a la posició indefinida sobre la independència. La coordinadora general de la formació, Marta Pascal, els reclama que es defineixein sobre si votaran "sí" o "no" a l'estat català. Lluís Rabell, cap de files de CSQEP al Parlament, va assegurar aquest dijous al Parlament que el procés és un "sidral" i va trobar "infantil" que es busquin "dreceres" per construir l'estat català.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Diputats i parlaments europeus donen suport a Carme Forcadell


NOSALTRES, TAMBÉ SOM FORCADELL...!!!

Món

Diputats i parlaments europeus donen suport a Carme Forcadell

Dinamarca, Gal·les, Escòcia, Irlanda... han criticat la decisió de la justícia espanyola i la politització del procés català



20161216125309.jpg
La presidenta del parlament, Carme Forcadell, va declarar ahir davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Davant la seu del tribunal, centenars de persones i nombrosos càrrecs electes l’acompanyaven per a mostrar-li el seu suport i condemnar la persecució judicial que està patint. Amb el lema ‘Això va de democràcia’, la concentració d’ahir al matí va servir també per a criticar la politització de la justícia espanyola i la judicialització del procés català.
En la compareixença posterior que va fer Forcadell, va agrair el suport internacional que ha rebut aquests darrers dies. Han estat diversos els parlaments i diputats que han fet costat aquests darrers dies a la presidenta del parlament. Des de Suïssa a Dinamarca, així com Gal·les i el Regne Unit entre d’altres. El procés contra Forcadell inquieta Europa i a poc a poc aquesta incomoditat es va fent pública.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Interpel·lació de suport a Forcadell al parlament federal de Suïssa
Catorze diputats del parlament suís van presentar ahir una interpel·lació al govern, que haurà de respondre a la següent pregunta: ‘El Consell federal està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés purament democràtic i pacífic?’. Els diputats que signen la interpel·lació formen part dels sis partits amb representació parlamentària: el Partit Socialista Suís (tres), el Partit dels Verds (un), el Partit dels Verds Liberals (un), el Partit Liberal Radical (dos), el Partit Democratacristià (tres) i la Unió Democràtica de Centre (quatre).
La resposta del ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca
El diputat danès Nikolaj Villumsen va demanar dijous al ministre què pensa del procés judicial contra Forcadell i si considera que aquest judici contradiu la resolució que va aprovar fa mesos el Parlament de Dinamarca, en què es reclamava un diàleg pacífic i democràtic entre Espanya i Catalunya. El diputat va anunciar la iniciativa parlamentària en un piulet.
Nikolaj Villumsen @nvillumsen
Danish parliament asks FA Minister @anderssamuelsen about pending prosecution of Carme - Not peaceful and democratic

La presidenta del parlament gal·lès fa costat a Forcadell
També a través de Twitter, es va manifestar la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones. El piulet, per cert, el va escriure en català: ‘Mostro la meva solidaritat amb la col·lega Carme Forcadell, processada per haver permès un debat democràtic en el parlament que president’. Jones és membre del partit independentista gal·lès, Plaid Cymru.

Mostra la imatge al Twitter
Mostro la meva solidaritat amb la col·lega @ForcadellCarme processada per haver permès un debat democràtic en el Parlament que presideix.

El suport de l’ex-ministre d’Exteriors eslovè
Ivo Vajgl, eurodiputat del grup liberal també s’ha afegit a les mostres de suport cap a la presidenta del parlament. En un missatge a través de Facebook, l’ex-ministre d’Exteriors eslovè va qualificar de ‘preocupant i perjudicial per a la reputació de la democràcia espanyola’ el procés judicial contra Carme Forcadell per haver permès el debat democràtic a la cambra legislativa. En aquest sentit, afirmava que Espanya i Catalunya estan involucrats en un debat molt seriós sobre el seu futur i feia una crida a ‘jugar amb les regles universals i el llenguatge de la democràcia’.
Giuseppe Civati alerta del perill d’intentar frenar el procés català per la via judicial
El diputat italià i fundador del moviment Possibile, Giuseppe Civati, va advertir ahir l’estat espanyol del perill que suposa fer servir la via judicial per frenar el procés català. Civati va demanar al govern espanyol que trobi una solució política i democràtica, no pas judicial, al cas català i va expressar el seu suport a Carme Forcadell. Així mateix, el diputat va recordar que el debat d’un parlament ha de ser sempre lliure i perseguir judicialment i penal la seva presidenta ‘agreuja’ el problema.
La demanda d’un diputat alemany a Merkel i al Bundestag
El social-demòcrata alemany Bernhard von Grünberg, diputat al Parlament del Rin del Nord-Westfàlia, va denunciar dijous la judicialització del procés català. Concretament, va enviar una carta a importants dirigents polítics d’Alemanya com el ministre de Justícia, Heiko Maas, i els presidents del Bundestag i l’Eurocambra, Norbert Lammert i Martin Schulz. A la missiva, advertia que ‘el govern espanyol és cada vegada més antidemocràtic’ i ‘combat el procés democràtic de forma sistemàtica, rebutjant qualsevol diàleg’. El diputat argumentava la seva demanda amb els casos de Carme Forcadell i de Santiago Vidal, que ‘exemplifiquen la intransigència i l’augment de l’agressió deliberada per part del govern espanyol’.
Mostres de suport des del Regne Unit els dies previs a la declaració
La mostra de suport més rellevant en favor de Forcadell ha estat probablement la mobilització d’una quinzena de diputats del parlament britànic. George Kevenan, diputat del Partit Nacional Escocès, va impulsar una moció que recordava que Forcadell podia ser inhabilitada ‘per haver permès un debat parlamentari’, una situació que considerava ‘lamentable’. Nou membres de l’SNP van donar-hi suport, i també els representants del partit nacionalista gal·lès i un dels representants del Partit Socialdemòcrata i Laborista irlandès. Però no solament van subscriure la moció els membres de partits que es podrien definir nacionalistes, sinó que s’hi afegiren Jim Cunningham, del Partit Laborista britànic, i la dirigent del partit verd, Carlonie Lucas.
Gerry Adams demana portar el cas Forcadell al Consell Europeu
Per altra banda, l’històric dirigent del Sinn Féin, Gerry Adams, va demanar al cap del govern de la República d’Irlanda, Enda Kenny, que portés al Consell Europeu el procés judicial contra Carme Forcadell. ‘Demano al cap de govern de la República d’Irlanda que s’hi tracti el debat, ja que aquesta acció posa en risc les garanties democràtiques per haver facilitat el debat, ja que aquesta acció posa en risc les garanties democràtiques’, va afirmar Adams.
Alex Salmond: ‘el cas contra Forcadell preocupa Europa’
L’ex-primer ministre escocès ho va dir en una entrevista a Brussel·les. El procés judicial contra Forcadell, va explicar, preocupa la Cambra dels Comuns britànica i a més llocs d’Europa. En aquest sentit, va assenyalar també que no s’havia de tenir por dels debats sobre qüestions constitucionals com la independència si es tracten al parlament i de manera democràtica.




[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dilluns, 5 de desembre del 2016

Ràdio Arrels, autoritzada a emetre en català a Catalunya Nord fins el 2022

País > Catalunya Nord

Ràdio Arrels, autoritzada a emetre en català a Catalunya Nord fins el 2022

L'estat francès concedeix una pròrroga de cinc anys per a l'explotació del servei



La periodista Laura Bertran a l'estudi d'enregistrament de Ràdio Arrels.
La periodista Laura Bertran a l'estudi d'enregistrament de Ràdio Arrels.
Ràdio Arrels, emissora en català de Catalunya Nord, ha obtingut una nova autorització d’emissions, durant cinc anys, segons una decisió publicada dissabte al Diari Oficial de la República Francesa.
La difusió de Ràdio Arrels en FM és objecte d’una reconducció d’autorització per part del Comitè Territorial de l’Audiovisual de Tolosa de Llenguadoc, integrant del Consell Superior de l’Audiovisual (CSA). L’autorització, decidida el 20 de setembre passat, va ser publicada dissabte al diari oficial. L’estat francès, doncs, autoritza l’associació Arrels a desenvolupar ‘l’explotació d’un servei de ràdio de categoria A per via hertziana terrestre en modulació de freqüència denominat Ràdio Arrels […] per una durada de cinc anys, a partir de l’11 de març de 2017’.
Ràdio Arrels continuarà emetent al Rosselló des de l’emissor principal instal·lat a Calce, en la freqüència 95.0. La presència de la ràdio en català es perllongarà al Vallespir, al 88.2, des del pic de Fontfreda, situat al terme municipal de Ceret. A l’Alta Cerdanya i al Capcir, Ràdio Arrels continuarà al 93.1, des del Cambra d’Ase, a Sant Pere dels Forcats. El repetidor de Bell-lloc, a Vilafranca de Conflent, garantirà la coberta del Conflent al 95.5.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]