dimecres, 29 de juny del 2016

Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

L'OPERATIVA

Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

El Tribunal de Comptes ja va advertir el 2013 del sobrecost del 31% a l'AVE Madrid-Barcelona


Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

Dimarts, 28 de juny del 2016 - 19:42 CEST
EL PERIODICO                                              
El sistema que utilitzava la xarxa per inflar els costos de determinats trams de l'AVE a la Sagrera és molt senzill. Simplement se certificava que s'havien fet obres que en realitat no s'havien executat. D'aquesta manera, segons sospiten els investigadors, s'emetien de forma fraudulenta certificacions d'obres amb uns imports molt superiors als treballs que sí que havien sigut realitzats per les empreses contractistes. Els càrrecs d'Adif investigats avalaven presumptament els sobrecostos presentats per les constructores.
Aquest sistema és el mateix utilitzat no només en els tres sectors de la Sagrera ara investigats, sinó també en les obres que van provocar les primeres detencions d'alts càrrecs d'Adif el maig del 2014. Aquest procediment està sent tramitat pel Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona. Els investigats al·leguen que aquest sobrecost no és tal, sinó que amb aquests diners es cobreixen despeses que no estan previstes ni pressupostades.

AVE MADRID-BARCELONA

Però el tema dels sobrecostos no és d'ara. El Tribunal de Comptes ja va advertir el 2013 d'un sobrecost del 31% en les obres de construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat (AVE) entre Madrid i Barcelona, equivalent a 1.732 milions d'euros, i va obrir expedients per irregularitats en les obres i per no imposar penalitzacions als constructors que van incomplir les seves obligacions contractuals

Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

L'OPERATIVA

Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

El Tribunal de Comptes ja va advertir el 2013 del sobrecost del 31% a l'AVE Madrid-Barcelona


Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

Dimarts, 28 de juny del 2016 - 19:42 CEST
EL PERIODICO                                              
El sistema que utilitzava la xarxa per inflar els costos de determinats trams de l'AVE a la Sagrera és molt senzill. Simplement se certificava que s'havien fet obres que en realitat no s'havien executat. D'aquesta manera, segons sospiten els investigadors, s'emetien de forma fraudulenta certificacions d'obres amb uns imports molt superiors als treballs que sí que havien sigut realitzats per les empreses contractistes. Els càrrecs d'Adif investigats avalaven presumptament els sobrecostos presentats per les constructores.
Aquest sistema és el mateix utilitzat no només en els tres sectors de la Sagrera ara investigats, sinó també en les obres que van provocar les primeres detencions d'alts càrrecs d'Adif el maig del 2014. Aquest procediment està sent tramitat pel Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona. Els investigats al·leguen que aquest sobrecost no és tal, sinó que amb aquests diners es cobreixen despeses que no estan previstes ni pressupostades.

AVE MADRID-BARCELONA

Però el tema dels sobrecostos no és d'ara. El Tribunal de Comptes ja va advertir el 2013 d'un sobrecost del 31% en les obres de construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat (AVE) entre Madrid i Barcelona, equivalent a 1.732 milions d'euros, i va obrir expedients per irregularitats en les obres i per no imposar penalitzacions als constructors que van incomplir les seves obligacions contractuals

De Alfonso, destituït per una majoria gairebé unànime del parlament

FERNÁNDEZGATE

País > Principat

De Alfonso, destituït per una majoria gairebé unànime del parlament

Tan sols el PP ha defensat l'actuació del director de l'Oficina Antifrau i el ministre d'Interior espanyol



20160628152001.jpg
El Parlament de Catalunya ha aprovat de revocar el nomenament del director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, amb el vot a favor de Junts pel Sí, la CUP, el PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot en el ple que s’ha fet aquest matí. Això són 120 vots a favor i tan sols 11 en contra. Tan sols el PP s’ha oposat a la revocació. La revocació la va proposar la comissió d’afers institucionals per haver incorregut en una negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec, arran de les informacions sobre les converses amb el ministre de l’Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz.
El diputat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha estat el primer d’intervenir en el debat sobre la revocació del nomenament de Daniel de Alfonso al capdavant de l’Oficina Antifrau de Catalunya per l’escàndol de les converses i maquinacions polítiques contra l’independentisme amb el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Carrizosa ha estat molt contundent contra l’actuació de De Alfonso en aquest cas. L’ha acusat d’haver fer servir el seu càrrec per cooperar amb un ministre amb finalitats polítiques. També ha criticat Fernández Díaz que, segons el diputat de Ciutadans, ja hauria d’haver dimitit. Carrizosa també ha dit que determinats partits es presenten ara com a víctimes com si no tinguessin casos de corrupció, en referència a Convergència.
A continuació, ha intervingut Ferran Pedret, del Partit dels Socialistes, que ha explicat quines han estat les irregularitats de De Alfonso. També ha estat molt contundent amb l’actuació de Fernàndez Díaz. I ha explicat que donaran suport a la revocació del nomenament del director de l’Oficina Antifrau, contra qui ja han presentat una querella per les difamacions de De Alfonso contra el seu partit.
Lluís Rabell, portaveu de Catalunya Sí que es Pot, ha estat el tercer d’intervenir i ha titllat tot l’afer d’escàndol ministerial que ‘en qualsevol país democràtic hauria fet caure governs sencers’. Rabell ha carregat contra l’escàndol i l’actuació del ministre espanyol. Però Rabell també ha demanat interrogar-se sobre com es fan els nomenaments i els ‘càstings’, així com les medalles que es donen des del Departament d’Interior (referència a la que va rebre Daniel de Alfonso fa pocs mesos).
Santi Rodríguez, del Partit Popular, ha estat l’únic portaveu d’un grup que ha defensat l’actuació de De Alfonso i, de fet, ha fet servir els set minuts d’intervenció per a escampar dubtes sobre les possibles converses que hagi pogut tenir el director de l’Oficina Antifrau amb dirigents d’altres partits. Rodríguez ha preferit parlar sobre l’origen i les finalitats de l’enregistrament de les converses amb el ministre Fernández Díaz i la filtració als mitjans. Ha titllat d’escàndol polític ‘la gravació il·legal d’una conversa al despatx del ministre de l’Interior’. Ha preguntat: ‘A qui l’interessaven les reunions del ministre? El que s’està fent aquí es confirmar una sentència que alguns ja tenien escrita de fa temps.’ El diputat del PP ha dit que havien demanat l’agenda de De Alfonso per saber amb qui s’havia reunit.
A continuació, Benet Salellas, diputat de la CUP, ha volgut recordar al PP que ‘no existeix una oficina similar a l’estat espanyol’ i ha dit que potser era perquè ningú gosés destapar els casos en què està implicat el partit del govern. Ha demanat que s’actués amb el principi de la ‘triple R: reconeixement, reparació i no repetició del que ha passat amb De Alfonso’. I ha emanat que es fes una investigació ‘autèntica’ i ha dit que hauria fet falta la intervenció de la policia ‘per a protegir les fonts i així depurar les responsabilitats’. Salellas ha dit que la millor manera de reparar l’Oficina Antifrau és dignificar-la i dotar-la de més fons. Aixó com demostrar que aquesta oficina treballa i té sentit. També ha demanat que el govern proposés un nom per a substituir De Alfonso ràpidament perquè ‘la directora adjunta no ostenti el càrrec’. Salellas ha acabat dient que ‘De Alfonso és pura claveguera’ i que ‘se l’ha de depurar perquè no torni a exercici de jutge’. ‘Tornar-lo a veure en un jutjat de Barcelona seria un frau’, ha reblat.
Marta Rovira ha intervingut en nom del grup de Junts pel Sí en el ple i ha ennumerat els motius del cessament: desviació de poder; fer ús partidista i particular del càrrec; perseguir i destruir determinats plantejaments polítics; actuar contra l’interès general; manca d’objectivitat; actuar per conveniència política; manca d’independència; vulneració del principi de confidencialitat i revelació de secrets; filtracions, contactes amb fiscals i periodistes…
Rovira ha dit que ‘no s’han produït reunions per perseguir la corrupció sinó per conspirar’. ‘Aquí no estem fent un judici penal. Nosaltres estem estudiant si s’han produït delictes on pertoca que no és el parlament’, ha afegit. ‘No fem judicis penals, no venim decidir si les gravacions són il·legals’, ha dit en resposta a la intervenció del diputat del PP. Rovira ha acabat dient que ‘el problema és tenir un ministre que utilitza una oficina per fer corrupció política’. I ha acabat preguntat: ‘Per què en volen ser còmplices el PP, PSOE i Ciutadans d’això? Ho fan a la mesa del congrés impedint que Fernández Díaz comparegui per donar explicacions.’
Aquesta última intervenció ha provocat grans protestes dels diputats socialistes i de Ciutadans, que han demanat la paraula per al·lusions. S’han defensat dient que la mesa va aplicar el reglament del congrés i que no estan pas en contra d’una compareixença del ministre de l’Interior per a donar explicacions. Rovira, en una breu intervenció final, ha dit que l’escàndol era prou gran per fer cabre la compareixença en la interpretació del reglament del congrés, però que estava satisfeta de saber que hi haurà la majoria suficient al congrés per demanar la compareixença més endavant.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

De Alfonso, destituït per una majoria gairebé unànime del parlament

FERNÁNDEZGATE

País > Principat

De Alfonso, destituït per una majoria gairebé unànime del parlament

Tan sols el PP ha defensat l'actuació del director de l'Oficina Antifrau i el ministre d'Interior espanyol



20160628152001.jpg
El Parlament de Catalunya ha aprovat de revocar el nomenament del director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, amb el vot a favor de Junts pel Sí, la CUP, el PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot en el ple que s’ha fet aquest matí. Això són 120 vots a favor i tan sols 11 en contra. Tan sols el PP s’ha oposat a la revocació. La revocació la va proposar la comissió d’afers institucionals per haver incorregut en una negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec, arran de les informacions sobre les converses amb el ministre de l’Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz.
El diputat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha estat el primer d’intervenir en el debat sobre la revocació del nomenament de Daniel de Alfonso al capdavant de l’Oficina Antifrau de Catalunya per l’escàndol de les converses i maquinacions polítiques contra l’independentisme amb el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Carrizosa ha estat molt contundent contra l’actuació de De Alfonso en aquest cas. L’ha acusat d’haver fer servir el seu càrrec per cooperar amb un ministre amb finalitats polítiques. També ha criticat Fernández Díaz que, segons el diputat de Ciutadans, ja hauria d’haver dimitit. Carrizosa també ha dit que determinats partits es presenten ara com a víctimes com si no tinguessin casos de corrupció, en referència a Convergència.
A continuació, ha intervingut Ferran Pedret, del Partit dels Socialistes, que ha explicat quines han estat les irregularitats de De Alfonso. També ha estat molt contundent amb l’actuació de Fernàndez Díaz. I ha explicat que donaran suport a la revocació del nomenament del director de l’Oficina Antifrau, contra qui ja han presentat una querella per les difamacions de De Alfonso contra el seu partit.
Lluís Rabell, portaveu de Catalunya Sí que es Pot, ha estat el tercer d’intervenir i ha titllat tot l’afer d’escàndol ministerial que ‘en qualsevol país democràtic hauria fet caure governs sencers’. Rabell ha carregat contra l’escàndol i l’actuació del ministre espanyol. Però Rabell també ha demanat interrogar-se sobre com es fan els nomenaments i els ‘càstings’, així com les medalles que es donen des del Departament d’Interior (referència a la que va rebre Daniel de Alfonso fa pocs mesos).
Santi Rodríguez, del Partit Popular, ha estat l’únic portaveu d’un grup que ha defensat l’actuació de De Alfonso i, de fet, ha fet servir els set minuts d’intervenció per a escampar dubtes sobre les possibles converses que hagi pogut tenir el director de l’Oficina Antifrau amb dirigents d’altres partits. Rodríguez ha preferit parlar sobre l’origen i les finalitats de l’enregistrament de les converses amb el ministre Fernández Díaz i la filtració als mitjans. Ha titllat d’escàndol polític ‘la gravació il·legal d’una conversa al despatx del ministre de l’Interior’. Ha preguntat: ‘A qui l’interessaven les reunions del ministre? El que s’està fent aquí es confirmar una sentència que alguns ja tenien escrita de fa temps.’ El diputat del PP ha dit que havien demanat l’agenda de De Alfonso per saber amb qui s’havia reunit.
A continuació, Benet Salellas, diputat de la CUP, ha volgut recordar al PP que ‘no existeix una oficina similar a l’estat espanyol’ i ha dit que potser era perquè ningú gosés destapar els casos en què està implicat el partit del govern. Ha demanat que s’actués amb el principi de la ‘triple R: reconeixement, reparació i no repetició del que ha passat amb De Alfonso’. I ha emanat que es fes una investigació ‘autèntica’ i ha dit que hauria fet falta la intervenció de la policia ‘per a protegir les fonts i així depurar les responsabilitats’. Salellas ha dit que la millor manera de reparar l’Oficina Antifrau és dignificar-la i dotar-la de més fons. Aixó com demostrar que aquesta oficina treballa i té sentit. També ha demanat que el govern proposés un nom per a substituir De Alfonso ràpidament perquè ‘la directora adjunta no ostenti el càrrec’. Salellas ha acabat dient que ‘De Alfonso és pura claveguera’ i que ‘se l’ha de depurar perquè no torni a exercici de jutge’. ‘Tornar-lo a veure en un jutjat de Barcelona seria un frau’, ha reblat.
Marta Rovira ha intervingut en nom del grup de Junts pel Sí en el ple i ha ennumerat els motius del cessament: desviació de poder; fer ús partidista i particular del càrrec; perseguir i destruir determinats plantejaments polítics; actuar contra l’interès general; manca d’objectivitat; actuar per conveniència política; manca d’independència; vulneració del principi de confidencialitat i revelació de secrets; filtracions, contactes amb fiscals i periodistes…
Rovira ha dit que ‘no s’han produït reunions per perseguir la corrupció sinó per conspirar’. ‘Aquí no estem fent un judici penal. Nosaltres estem estudiant si s’han produït delictes on pertoca que no és el parlament’, ha afegit. ‘No fem judicis penals, no venim decidir si les gravacions són il·legals’, ha dit en resposta a la intervenció del diputat del PP. Rovira ha acabat dient que ‘el problema és tenir un ministre que utilitza una oficina per fer corrupció política’. I ha acabat preguntat: ‘Per què en volen ser còmplices el PP, PSOE i Ciutadans d’això? Ho fan a la mesa del congrés impedint que Fernández Díaz comparegui per donar explicacions.’
Aquesta última intervenció ha provocat grans protestes dels diputats socialistes i de Ciutadans, que han demanat la paraula per al·lusions. S’han defensat dient que la mesa va aplicar el reglament del congrés i que no estan pas en contra d’una compareixença del ministre de l’Interior per a donar explicacions. Rovira, en una breu intervenció final, ha dit que l’escàndol era prou gran per fer cabre la compareixença en la interpretació del reglament del congrés, però que estava satisfeta de saber que hi haurà la majoria suficient al congrés per demanar la compareixença més endavant.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dimarts, 28 de juny del 2016

De Alfonso: "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan hagi d'acabar amb l'animal"

FERNÁNDEZGATE

De Alfonso: "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan hagi d'acabar amb l'animal"

'Público' revela una nova entrega de les converses entre el director d'Antifrau i Fernández Díaz sobre les seves maniobres contra Xavier Trias


De Alfonso: "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan hagi d'acabar amb l'animal"
EL PERIODICO                         
Dimarts, 28 de juny del 2016 - 09:45 CEST
Noves revelacions en el 'Fernándezgate'. L'encara director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, i el ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, van utilitzar durant les seves converses un llenguatge directe en què suposadament deixen clars els seus objectius de desprestigiar rivals polítics, com el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el mecanisme, que podria ser delictiu, per difondre informacions mitjançant periodistes afins. "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan el cop hagi d'acabar amb l'animal", assegura De Alfonso a Fernández Díaz en referència a Trias, segons les gravacions fetes públiques aquest dimarts per 'Público'.
Aquesta és la transcripció de part de la segona conversa entre De Alfonso i Fernández Díaz del 16 d'octubre del 2014, mantinguda minuts després que el director d'Antifrau reconegués que no tenia "cap, cap" prova contra el que va ser alcalde de Barcelona i que el ministre assegurés que la informació sobre els suposats tripijocs de Trias ja estava circulant en "ambients restringits":
JFD: Claro, esto de Xavier Trias, esto está... pero está circulando ya.
DA: Yo te aseguro que no debe saber nada (parece que bebe) porque quien me lo dice a mí no es una persona allegada a él.
JFD: A mí también me han llamado, alguno para preguntarme si tal, y yo me he hecho el loco. Esto está... esto está ya...
DA: A mí me lo dice un miembro del Cuerpo Nacional de Policía. No me lo dice como "yo lo sé", me dice "¿sabes esto?"; y le digo, "ni idea".
JFD: Y si eso saliera, ¿tú qué opinas de eso?
DA: Yo, ministro, soy partidario de asestar el golpe cuando el golpe va a acabar con el animal. En fin... darle los rejonazos y clavarle las picas, no le mato. Yo un golpe así es un golpe mortal. Yo, me aseguraría de que estuviera bien asestado, para que si es mortal sea mortal, no sea... porque, claro, ya luego no le voy a poder sacar nada... más gordo. ¿Qué tengo? Tener 12 millones sin declarar en el extranjero, o 13, más gordo que eso... solo es descubrir un homicidio...
JFD: El número de cuenta corriente.
DA: Claro, entonces... Si yo saco eso, si eso es así, si eso es así, yo, ¡joe! yo creo que el fiscal general del Estado tiene que llevar una investigación de eso tan en secreto, tan en secreto, que cuando el fiscal ya lo tenga acreditado judicial... no judicial en el sentido de juez, sino jurídicamente, pues sí, sacarlo. Entonces sí sacarlo, porque, si no, yo creo que eso beneficia poco a la UDEF, a la UDEF o a la unidad del Cuerpo Nacional de Policía que lo lleve... eh. Y además va perdiendo credibilidad. Si luego no sale adelante judicializado, la Policía pierde fuerza. Y eso yo creo, ministro, que es malo: para ti, porque siempre habrá el típico policía del sindicato que no sé qué, que dirá que estas cosas son política y ellos no son políticos, no policías; será malo para la Policía y será malo para la meta que queremos perseguir porque nos desacredita.
Entonces yo soy partidario de que eso, si es una investigación policial, se lleve desde la propia Fiscalía General del Estado. El fiscal general del Estado se tiene que mojar. Él no es político, pero él dirige a la Policía también en las investigaciones. El fiscal tiene que tener conocimiento de ello, abrir su propia investigación con una o dos personas de su absoluta y plena confianza y que la Policía parezca dirigida desde la Fiscalía en la investigación. Eso sí le da una credibilidad absoluta. El día que eso se sepa, será ya tarde para ellos. Tarde para que se puedan defender. Porque si aparece ahora como un titular de periódico no deja de ser un titular más de los chicos de El Mundo y un descrédito si eso luego no tira para adelante. Además genera confusión, ¿no? Genera confusión. Habrá los que digan que hasta que no se acredite esto es mentira...
La Fiscalía es otra cosa. La Fiscalía ya le da un empaque jurídico a eso, más allá de una investigación policial o de un simple soplo y tal. Como eso produce el mismo daño ahora... si conseguimos, si se consigue que no haya anticipadas, la prisa por el estocazo no es tanto, si se consigue. Por otro lado, si no se consigue el estocazo le puede dar alas también a Esquerra, todavía más alas, porque estarán todos tan cabreados con Convergencia que dice nos habéis... Tanto que ahora me voy al ala contraria"... también ocurre, la gente funciona por esos sístoles y diástoles, ahora aquí y ahora allá. Entonces yo creo que hay que meditar muy mucho cuándo y cómo asestar ese golpe.
JFD: A mí lo que me preocupa de esto es que esa información que me ha llegado a mí...
DA: ¿Pero a ti te ha llamado algún político?
JFD: A mí me ha llamado algún periodista; Casimiro García Abadillo, que le conozco, y yo procuro con los directores de los medios mantener, aparte del de 'La Razón' (Francisco Marhuenda) que es amigo personal mío, pues con Bieito (Rubido, director de 'ABC'), con 'El Mundo'... también hablaba con Pedro J (Ramírez), pero ahora con Casimiro García Abadillo, yo he hablado por teléfono con él dos veces... De hecho, me ha llamado ahora y no lo he cogido.
DA: Pues yo ministro, a mí me lo dice alguien del Cuerpo Nacional de Policía, y creo que si esa información la tiene El Mundo, la tiene por el Cuerpo Nacional de Policía.
JFD: Es que no sólo es 'El Mundo', me consta que el 'ABC' también ha llamado al Cuerpo Nacional de Policía ('ABC' tenía la misma la información sobre la cuenta de Trias y no la publicó porque no la vio fiable).
DA: Bueno, pero yo creo que el 'ABC' te iba a ser leal. "Oye, vais a tener la exclusiva pero en su momento, así que no me pongas entre la espada y la pared. Bieito, espérate que la vas a tener tú". Pero' El Mundo' no. 'El Mundo' no, porque yo conozco a Inda y al otro y son unos locos.
JFD: No... completamente.
DA: Valientes, pero unos locos. Y no buscan nada más que su satisfacción, no buscan el bien.
JFD: No. Pues ya te digo, a mí lo que me preocupa es que ha habido alguna filtración por ahí... ha habido alguna filtración.
DA: Pues yo lo supe ayer por la noche, eh, ya te digo. No había oído nada.
JFD: Pues hace ya tres o cuatro días, tres o cuatro, que han llamado. A mí no me ha llamado el de 'ABC', pero ha llamado Cosidó, director general de la Policía. Y 'El Mundo' ha llamado, me ha dicho el secretario de Estado. Y ahora esta llamada a mí, que es la primera vez que me llama Casimiro García Abadillo, porque tenía mi teléfono del otro día por una cosa que había no sé qué y tenía mi teléfono, me ha llamado. Has visto que le he contestado, pero estoy seguro porque por lo visto el lunes: es el aniversario de 'El Mundo' y van a hacer una fiesta y tal y cual y, por lo visto, según me ha dicho tienen un nuevo formato de periódico o no sé qué... y, claro, es una ocasión propicia para a ver si pego una exclusiva o...
DA: Lo controla también Isidre, tiene un porcentaje, La Caixa también tiene un porcentaje importante...
JFD: Sí, sí, sin duda. Pero tampoco me gustan estas cosas...
DA: Ya, ya lo sé, pero de lo que estamos hablando es de Estado, de Estado: estamos hablando de las cosas que tienen que hacerse sí o sí y hacerse bien. Yo lo dejaría estar, por ahora, pero humildemente te lo digo, ministro, lo dejaría estar porque, insisto, es un estocazo tan grande que no puede ser usado sólo para alterar a alguien. Tiene que ser usado para ganar, hablando metafóricamente. Entonces... porque si no matamos con ese estoque, el resto de las cosas no van... vamos a ser mediocres.
JFD: No, no, ya, ya, bueno, sin perjuicio de que... no perjudique y tal... Pero, por seguir con la lógica esa... Una información, repito que yo eso lo sé hace días, lo sé hace días ya, pero una información en la que te dice a ti el secretario de Estado, que yo lo tengo, la cuantía exacta, el número de cuenta corriente y la fecha en que la cuenta corriente es cerrada en Suiza, por la Unión de Bancas Suizas (UBS) y es llevada a la Banca de Andorra.
DA: Pues mira si coincide con eso. Imagínate que coincide con eso...
JFD: Y tengo también un hermano suyo... (incomprensible) Y que, ¡créeme!, abrió en la Unión de Bancas Suizas una cuenta con 20 millones de euros, aparte de otras cosas que... en fin, pero que está el número de cuenta corriente, eh.
DA: Sí, sí, sí, sí.
JFD: Está la fecha en la que abre y la fecha en la que cierra y se transfiera a la Banca de Andorra.
DA: ¡Joé!
JFD: Quiero decir, que no es una... ¿Te acuerdas cuando sacó aquello 'El Mundo' con el pantallazo aquel y tal?...
DA: Sí.
JFD: Eso llevó a que Jordi Pujol dejara la política, perdiera el apoyo y a que hiciera la UCO Unidad Central Operativa de la Guardia Civil) un par de pinzas... ¿Me explico?
DA: Sí, sí, sí, sí.
JFD: Ahí lo que ponía era: número de cuenta corriente, quién y en qué fecha había ingresado en la Banca Privada de Andorra... ¿me explico? Y aquí dice las cantidades, el número de cuenta corriente, la fecha en la que cierra la cuenta corriente y lo transfiere a bancos de Andorra. Y su hermano...
DA: ¿De Suiza viene a Andorra lo de él, lo del alcalde? ¡Joé!...
JFD: Y con la fecha, y con la fecha.
DA: Entonces, podéis investigarlo bien...
JFD: Claro, claro, por eso te digo. Por eso te digo que la primera información no es eso que digas... ¡joder!.... Número de cuenta corriente, banco, saldo, saldo ¿eh? Exacto, ¿eh? Y en qué fecha exacta usted la cierra y la envía para Andorra y que en la cuenta tal tiene una tal...
DA: Si fuera en la Banca Privada de Andorra, si fuera en esa, sería una buena cosa, porque Higini Cierco que es buen amigo mío... y Ramon, que yo no le conozco tanto... Pero Higini, sí. Higini tiene miedo de que se le rompa su tema del Banco Madrid.
JFD: : Del Banco Madrid, sí... Yo no sé en qué banca, pero transferido a Andorra sí... Tampoco hay mucho en Andorra... ¿la Banca de Mónaco? ¿la Banca de Andorra?... Pero, vamos, cuando tú dices el número de cuenta exacto y tal... Otra cosa es, otra cosa es, vamos, que yo estoy de acuerdo con lo que tú has dicho. Pero yo voy a decir: ¿eso es conveniente o no es conveniente desde el punto de vista de Estado, desde el punto de vista que dices tú?
DA: Sí, yo creo que no, yo creo que ahora no... Tenemos suficiente munición para guardarnos y dosificar. Y como todavía tenemos pendiente el futuro, es decir, el 9 de noviembre y la semana inmediatamente después a eso, tenemos que pensar, ministro, ¿para entonces? Darlo todo de golpe, no. No, porque no sabemos el enemigo cómo va a jugar. No sabemos cuál va a ser su respuesta. Y, y, y... insisto, tenemos bastante munición y tenemos abierto un diseño, una estrategia de cómo jugar el partido. Intentemos esa estrategia y sigamos conservando la munición; y si esa munición, además, la podemos agrandar, agrandémosla... Yo creo que será el momento entonces, y hasta entonces vamos a usar unas vías que no van a producir ningún rechazo, que no van a hacerle sospechar lo que tenemos y que a lo mejor nos van a permitir ganarlo como en el judo, utilizando su propia fuerza. Que ellos mismos sean los que desbanquen al presidente y le coloquen en su sitio. Yo prefiero usar esa vía y guardar la otra; guardar la otra y seguir investigando la otra. Es más, la otra hay que recubrirla de contenido jurídico, ministro. ¿Por qué?, porque no podemos permitir que eso en un tribunal luego se anule. Entonces, posiblemente, si las fechas de las aperturas o de los traspasos o de los ingresos coincidieran con esas operaciones, a lo mejor sí le puedes decir al Sepblac “oye, pues la unidad que esté investigando esto os ha llegado, corroborarlo también con las cuentas corrientes del equipo de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona. Que eso es algo lógico, es algo lógico.
JFD: Pero yo no lo tengo por el Sepblac.
DA: Tú no lo tienes por el Sepblac, pero sabes que el Sepblac tiene esto. Y tú puedes... el Sepblac tiene esto (parece que le está enseñando uno de sus documentos). Sí te digo que le puedes dar una vertiente jurídica que evite una posible nulidad. Si el Sepblac, teniendo est,o le da por investigar todos los movimientos de las cuentas corrientes del equipo de Gobierno que en esta fecha pudo haber obtenido desde el blanqueo de capitales algún beneficio. Y en esa investigación, el Sepblac a lo mejor averigua que el alcalde tiene una cuenta corriente, o la ha tenido, y tal y ya le das una cobertura legal, jurídica, que te evita que a ti te pueden imputar que estás torpedeando los sistemas bancarios para conseguir eso...

La cultura respon a la victòria del PP



La cultura respon a la victòria del PP

27.06.2016
La victòria del PP ha causat un gran malestar entre la gent de la cultura. Només cal llegir les xarxes socials per comprovar que la desolació és total. Recollim alguns comentaris publicats durant les últimes hores.
El dramaturg Jordi Casanovas. © David Ruano
El dramaturg Jordi Casanovas. © David Ruano

Jordi Puntí, escriptor:

“Es consolida el neofranquisme a Espanya. Avui votar el PP era com votar Brexit: desconnexió de la realitat i manipulació de la por”.

Esteve Miralles, escriptor:

“A Catalunya tornarà a manar (Exèrcit, policia, guerra bruta, pressupostos) la 5a força política. Bravo als demòcrates que feu que això duri!”

Jordi Llavina, escriptor:

“Amb aquests resultats, no sols voldrà marxar Catalunya, d’Espanya, sinó tota l’Espanya amiga i republicana, esquerranosa, que s’escandalitza de la corrupció i de l’aquiescència d’aquesta corrupció. Res a fer, res a pelar!”

Fe Fernàndez, llibretera:

“El discurs d’ahir de Rajoy va ser per plorar, encara més. Si aquest senyor és un líder jo sóc d’una altra galàxia… però ha guanyat les eleccions i la gent estava contenta. Del líder d’un partit el mínim que hauríem d’exigir-li és que sabés construir una frase. Quina pena… llegíssim més tots plegats i ens estalviaríem aquests disgustos. Ai calla que la cultura no interessa ningú”.

Manuel Huerga, cineasta:

“Como todo es tan inexplicable, prefiero (mal) pensar que aquí ha habido mano negra, tongo, juego sucio, pucherazo, antes que confirmar que este país premia la corrupción, le gusta que le roben, le gusta estar en el paro y ser cada vez más pobre e ignorante”.

Ramon Alcoberro, filòsof:

“A veure si ho enteneu d’una vegada: Castella és Espanya i Espanya és irreformable. Ja ho va dir Marcelino Menéndez Pelayo: “España, evangelizadora de la mitad del orbe; España, martillo de herejes, luz de Trento, espada de Roma, cuna de San Ignacio, esa es nuestra grandeza y nuestra unidad… no tenemos otra”.

Helena Tornero, dramaturga:

“Avui celebren la victòria en democràcia els hereus dels que anys enrere van celebrar una victòria antidemocràtica i es van autoproclamar herois de la història per sempre mes. I això va quedar tan gravat a foc que fins i tot les seves víctimes i els seus fills segueixen votant per ells. D’altres no tenim res a celebrar. Com celebrar la constatació a nivell estadístic d’una societat malalta que escull el vot de la por i la xenofòbia amagats sota una capa de seguretat? Sí, la història l’escriuen els vencedors. Però la veritat existeix. Només la mentida s’inventa. La veritat s’escriu en altres llocs”.

Alberto Ramos, dramaturg i guionista:

“Espero que los abstencionistas se abstengan de opinar hasta las próximas elecciones”.

Marc Martínez, actor i director:

“No voto més a unes Generales Españoles. No vull flipar més. Anem a treballar per Catalunya‬”.

Elisenda Roca, periodista i directora:

“A Catalunya practiquem la tècnica modernista del trencadís. Per qüestions cromàtiques, hem eliminat el blau”.

Alfredo Sanzol, dramaturg:

“Me acabo de despertar con una pesadilla de las de gritar, de las que no tenía desde pequeño y he pensado, jo qué me pasa, qué he cenado. ¿Que qué has cenado? ¿Que qué has cenado gilipollas? ¿Cómo que qué has cenado? ¿Cómo que qué has cenado? ¿No te has enterado de qué has cenado? ¿Eh? Pues entérate. Entérate qué has cenado, y no te hagas el gilipollas. Entérate. Que qué he cenado dice el gilipollas. Pues míralo. Míralo. Vete a mirar qué has cenado. Vete, y míralo. Mira a ver. Mira qué has cenado. Entérate. Entérate y no digas gilipolleces de pesadillas. Gilipollas. Que qué he cenado, el gilipollas, pensando en qué ha cenado, el tío. ¿Se puede ser más gilipollas?”
Anna Punsoda | Foto BiBi Oye / Núvol
Anna Punsoda | Foto BiBi Oye / Núvol

Anna Punsoda, escriptora:

“Que si la meva Catalunya de Maragalls i Serrahimes i Sales ja no existeix es diu i no passa res. Exili interior i mira”.

Bernat Dedeu, filòsof:

“Ahir Espanya va demostrar-nos per enèsima vegada que està encantada d’haver-se conegut i que té tot el dret del món a ser un país que no penalitza un ministre ungit de divinitat per voler empantanar-los l’existència als secessionistes, que viu feliç amb un president que paga en negre i amb algunes sectorials del partit amb més imputats que militants. Ahir Espanya vociferà amb entusiasme que prefereix tenir un líder en mode registrador tacat de sang, però amb pinta d’eficient i poc cridaner, que no pas un personal trainer amb tuf d’ÍBEX 35 o una colla de set ciències que han passat d’aprovar la tesi doctoral amb honors a creure’s els reis de la renovació política”.

Daniela Feixas, actriu i dramaturga:

“Me’n vaig a veure MINI CASAS al Divinity, necessito escapar…”

Sergi Pompermayer, dramaturg:

“Ei, companys valencians. Què us passa? Què és aquesta merda? Com pot ser que tants de vosaltres trobeu bé que us robin i estafin?”

Jordi Casanovas, dramaturg i director:

“Buscant a les xarxes les respostes a allò incomprensible per nosaltres que ens passem el dia a les xarxes. Els altres no hi són”.

Cristina Clemente, guionista i dramaturga:

“No és que volguem la independència. És que el País Basc i Catalunya funcionem independentment d’Espanya. Això és així, agradi o no”.
Javier Olivares és guionista de 'El Ministerio del Tiempo'
Javier Olivares és guionista de ‘El Ministerio del Tiempo’

Javier Olivares, guionista de El ministerio del tiempo:

“Dicen que no se puede viajar por el tiempo. En política no es cierto. Unos viajan a 1939. Otros, a los 70. Otros, a la tecnocracia añeja. Otros, a los mítines sandinistas. Otros gallean porque no saben ni arengar (como si estuviéramos para arengas y no para conceptos) en mítines sacados de tiempos pasados”.

Guillem Clua, dramaturg:

“Sí, se podrá. Algún día se podrá. Cuando los viejos seamos nosotros”.

El centre logístic d’Amazon al Prat crearà 1.500 llocs de treball i estarà operatiu el 2017

Economia

El centre logístic d’Amazon al Prat crearà 1.500 llocs de treball i estarà operatiu el 2017

Formarà part de la xarxa europea d'Amazon, integrada per 29 centres en set països



20160628113759.jpg
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
Amazon construirà un centre logístic al Prat de Llobregat (Barcelona) amb l’objectiu de gestionar la creixent demanda dels seus clients a Europa, que estarà operatiu la tardor del 2017 i que crearà 1.500 ocupacions fixes en un termini de tres anys, ha informat la companyia aquest dimarts en un comunicat.
En concret, la nova infraestructura de la multinacional tindrà una superfície de més de 60.000 metres quadrats (l’equivalent a, aproximadament, vuit camps de futbol).
El gegant del comerç electrònic ha explicat que el fet que la ciutat estigui prop d’emplaçaments clau al sud d’Europa, així com l’accés a un ‘excel·lent capital humà’, han estat les principals raons per les quals s’aposta per Espanya per ubicar el seu segon centre logístic a Barcelona.
Amazon contractarà treballadors de perfils molt diversos, des de directors d’operacions, enginyers, personal de recursos humans i informàtics fins a professionals que s’encarregaran de preparar les comandes per als clients al centre logístic del Prat de Llobregat, pròxim a l’Aeroport de Barcelona.
El director general d’operacions d’Amazon Spain Fulfillment, Fred Pattje, ha recordat que la multinacional en els últims tres anys ha creat més de 500 ocupacions fixes al centre logístic de Madrid.
‘Avui tenim el plaer d’anunciar que els anys vinents s’incorporaran al nostre fantàstic equip fins a 1.500 nous treballadors en el nou centre logístic de Barcelona’, ha indicat.
‘Volem agrair a les autoritats, tant de Catalunya com del Prat, el seu suport i professionalitat. Estic convençut que aquesta inversió beneficiarà tant els nostres clients com l’economia local, generarà nous llocs de treball i oferirà a les pimes la possibilitat d’accedir fàcilment a milions de clients de tot Europa a través d’una de les xarxes logístiques més modernes del món’, ha subratllat.
El centre logístic de Barcelona formarà part de la xarxa logística europea d’Amazon, integrada per més de 29 centres en set països diferents. I, al costat del de San Fernando de Henares (Madrid) ajudarà la multinacional a satisfer la demanda actual i futura dels seus clients, no només a Espanya, sinó a tot Europa.
L’empresa té previst que el nou centre logístic entri en funcionament la tardor del 2017 amb una plantilla inicial de prop de 500 treballadors i pugui ja donar servei amb vista al ‘Black Friday’ del pròxim any.
A més, ha recordat que la retribució dels treballadors d’Amazon se situa entre les més altes del sector logístic i es complementa amb beneficis addicionals.
Creació de llocs de treball
Per la seva banda, l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, ha destacat que aquest acord és ‘un bon exemple’ de com la col·laboració entre administracions públiques, Generalitat i Ajuntament del Prat, fa possible projectes que generen activitat econòmica al territori.
‘La cosa més important és la creació de llocs de treball de qualitat que aquesta inversió significarà’, ha concretat.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, considera que ‘aquesta inversió ha de ser un ‘win-win’ per a Amazon i per a Catalunya’. ‘És una oportunitat per reforçar l’economia i generar ocupació de qualitat’, ha recalcat.
D’altra banda, la multinacional segueix mostrant la seva confiança a Espanya, on té el seu primer centre logístic a San Fernando de Henares. La companyia va inaugurar el 2012 aquesta infraestructura amb una superfície inicial de 28.000 metres quadrats i actualment l’està més que duplicant per fer front a l’augment de la demanda i donar cabuda als més de 132 milions de productes del seu catàleg.
A més, va inaugurar les seves oficines corporatives a Madrid el 2012 i ha inaugurat a la capital espanyola el seu centre tecnològic per al sud d’Europa, en què actualment treballen més de 50 enginyers, que dóna suport a Amazon Business.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Carles Puigdemont, Monsieur Catalexit


portrait

Carles Puigdemont, Monsieur Catalexit

Par
 Zoom
Photo Hector Mediavilla

Séparatiste, le président de la Catalogne espère que le nouveau pouvoir espagnol permettra l’indépendance.

Il est arrivé en retard, bien en retard, alors il s’excuse à plates coutures. Carles Puigdemont (prononcez : Karlas Poutchdémont) est un homme poli et policé, épris de bonnes manières, d’une naturelle courtoisie. Il ne faut pas lui en vouloir : en cette fin d’après-midi, le président de la Catalogne se trouve «coincé» dans l’hémicycle du Parlament, le parlement régional. Le combat dont il est le protagoniste n’a rien de très réjouissant. Les députés de son camp tentent de ficeler le délicat budget annuel et doivent pour cela négocier le moindre chiffre avec leurs alliés contre-nature de la CUP, une coalition anticapitaliste et antisystème. On lui pardonnera donc, et de bon cœur. D’autant que cet homme qui ressemble comme deux gouttes d’eau au sélectionneur allemand, Joaquim Löw, cinquantaine fringante et chevelue (bien plus poivre que sel), énergie contagieuse et un quelque chose de juvénile dans le regard, semble de prime abord s’excuser d’exercer la fonction suprême de son «pays». Précisons que pour les nationalistes catalans, une bonne moitié des 7 millions d’habitants - a fortiori les séparatistes comme lui -, la notion de «pays» est aussi émotionnelle qu’indiscutable. Le monologue est le suivant : «Je suis d’essence catalane et de circonstance espagnole. Autrement dit, j’appartiens, bien malgré moi, à un "Etat" que je n’ai pas choisi.» Carles Puigdemont semble s’excuser, oui, il est par nature timide, modeste. Il a beau arborer d’élégantes lunettes et un impeccable veston noir sur chemise blanche, c’est comme si l’habit de «président de la Generalitat» (l’exécutif catalan, à Barcelone) était trop grand pour lui. «En tout cas, il faut s’y faire et apprendre. C’est un grand honneur.»
Il ne s’y attendait pas. En janvier, le «normal» Puigdemont, maire de Gérone, est catapulté à la présidence de la Catalogne. On a pensé à lui pour remplacer le sulfureux Artur Mas, calife régional depuis 2010 qui ne faisait pas l’unanimité dans les rangs de la coalition indépendantiste au pouvoir. Casier judiciaire vierge, sympathique, dialoguant : il a tout pour plaire. Le voici donc intronisé, et le paradoxe n’est que plus flagrant. Il n’a rien du «Moïse catalan» aux harangues messianiques qu’était Mas. Et pourtant, Puigdemont est entré en fonction avec un mandat clair : obtenir enfin l’indépendance de cette région pas comme les autres, où depuis un bon millénaire les velléités n’ont jamais manqué de se tailler un destin propre. «129 présidents de la Generalitat m’ont précédé au cours de notre histoire. Mais je suis le premier choisi pour conduire mon pays vers la liberté». Il prononce une phrase, pas une sentence. Pas étonnant. Si Mas s’est converti au séparatisme par calcul politique, Puigdemont est tombé lui dans la marmite depuis tout petit. Antifranquiste dès l’âge de 12 ans, ce fils et petit-fils de pâtissiers rêva vite de divorce avec l’Espagne. Ado, dans son village d’Amer près de la très catalanophone Gérone, son oncle Josep l’emmène à des meetings sécessionnistes. «Je ne ressens pas de haine contre l’Etat espagnol, mais un immense amour pour ma patrie. Dans les couples en conflit, la séparation est souvent la meilleure solution.» «Puigdi», comme l’appellent ses proches, est un vrai de vrai, acquis à la cause. Après avoir voulu décoller dans l’espace (il se voyait astronaute) et dans les sons (longtemps bassiste amateur), il adhère à sa terre. Linguiste militant, il décroche un diplôme en langue catalane, monte une association culturelle, prend racine à Gérone.
Cette idéologie sentimentale qui arrive aujourd’hui à défier Madrid, Carles Puigdemont y a largement contribué. Depuis 2006, lorsqu’il devient député de Convergència, une formation de centre droit qui ne cessera de se radicaliser contre le «diktat espagnol», il a connu toutes les étapes de cette dynamique centrifuge qui terrifie une majorité d’Espagnols. Lui-même psalmodie les étapes de cette Passion. D’abord le refus du Tribunal constitutionnel, en 2010, d’accorder une nouvelle autonomie à la Catalogne. Ensuite, les marches monstrueuses de la Diada, fête régionale annuelle dans les rues de Barcelone, depuis 2012. Et puis le référendum illégal de l’automne 2014, reflétant un désir majoritaire de rupture (même si la participation fut basse). Sans oublier le défi sécessionniste de l’Association des municipalités catalanes, dont il a été élu président l’an dernier. Et encore, en septembre 2015, le scrutin régional donnant une courte victoire à la coalition séparatiste. «En 2012, nous avions 14 députés pour la rupture. Aujourd’hui, 72. Il faudrait peut-être nous prendre au sérieux !» Arithmétiquement, son parti serait idéal pour construire une coalition au niveau national après les élections législatives de dimanche. Mais, politiquement, pour les autres, c’est un casse-tête.
Après le leave britannique, un Catalexit ? «Le Brexit est la preuve qu’on peut parfaitement prendre en Europe des décisions souveraines», réagit-il. «Les voyages soignent le nationalisme», dit-on souvent à Madrid pour moquer le «virus» sécessionniste. La maxime ne s’applique pas à lui. Puigdemont a parcouru maints pays pour rédiger un livre sur «les nations sans Etat». Il a cheminé en curieux viscéral, dans toutes les aires du journalisme, de simple reporter à rédacteur en chef du journal catalan El Punt. A bourlingué comme entrepreneur médiatique, créateur de l’Agència catalana de noticies (une agence de presse), puis à la tête de Catalonia Today (journal pour anglophones). Il a voyagé en Roumanie, pays d’origine de sa compagne, Marcela Topor, journaliste de télé de quinze ans sa cadette qui s’exprime dans un très bon catalan. Il l’a rencontrée à Gérone lors d’un festival de théâtre. Ils ont deux filles, Magali et Maria, 8 et 6 ans. Il accepte, pour faire plaisir à cette croyante fervente, d’observer les Pâques et le Noël orthodoxes. Fan de nouvelles technologies, twitto incontinent, Puigdemont dit voir loin. Dans son entourage, on aime le définir comme un «visionnaire efficace». Il le sait, la séparation d’avec l’Espagne est un projet fou. De Juncker à Merkel, les grands d’Europe ferment leurs portes à ce trublion centrifuge. Lui persiste et signe. Pragmatique : «Avant d’organiser un référendum, il faut consolider une majorité sociale favorable à la rupture.» Courageux (peut-être) : «S’il le faut, j’y laisserai ma peau. Je ne suis en politique que pour cela.» Inconscient (sûrement) : «Si je dois choisir entre l’obéissance à une décision du Tribunal constitutionnel espagnol, corrompu et espagnoliste, ou à la volonté du peuple catalan, je n’hésiterai pas une seconde». Quitte, lui demande-t-on, à risquer le cachot ? «Oui, monsieur.» En catalan, Puigdemont signifie «cime de la montagne».
29 décembre 1962 Naissance à Amer, en Catalogne.
1999 Fonde l’Agència catalana de noticies (ACN), sorte d’AFP régional.
2004 Directeur général de Catalonia Today. 
2011 Maire de Gérone.
9 janvier 2016 Président de la Catalogne.

diumenge, 26 de juny del 2016

Els 10 imperdibles de la Festa Major de Sant Pere de Reus

Sílvia Sagalà
,
22/06/2016

Fires i festes

Els 10 imperdibles de la Festa Major de Sant Pere de Reus

Surtdecasa.cat

Reus celebra del 24 al 29 de juny la seva festa major gran

Foto: 

Surtdecasa
Si hi ha uns dies marcats en vermell al calendari dels reusencs són per la Festa Major de Sant Pere, la festa grossa de la ciutat que durant uns dies acull desenes d'actes per a tots els públics. Els reusencs surten de casa pràcticament cada dia perquè sempre hi ha una celebració o una altra en algun punt de la ciutat. Són dies de reunir-se amb amics i família per gaudir plegats dels petits rituals que conformen el conjunt de la festivitat. El millor és que us feu amb un programa, que us perdeu pels carrers de Reus i intenteu participar en totes les activitats possibles, però aquí us en proposem 10 que són imperdibles. Bona Festa Major a tothom!

1. Barraques

Del 23 al 25 de juny
Parc de la Festa
Un dels actes més destacats dels dies previs a Sant Pere són les Barraques de la Festa Major. Quatre dies consecutius de concerts envoltats per les parades de totes les entitats participants. Inicialment el dimecres 22 no hi havia d'haver concerts però finalment hi actuaran els tres finalistes del concurs Reussona, Efecto Vacío, Euler i The Krav Maga. Un dels dies que habitualment congrega més gent al Parc de la Festa és el de la revetlla de Sant Joan. Enguany hi haurà Los Guardians del Pont, amb membres de Sangtraït fent un tribut al grup de rock dur gironí, Juantxo Skalari, Vergüenza Ajena i Mafada. Divendres, la Coordinadora de Barraques Reus ha apostat per programar el rap del lleidatà Pablo Hasél, l'ska d'Itaca Band, el hardcore punk de Kop i el trash-metal de Crisix. El darrer dia, dissabte, comença ben d'hora, a les 19:30 h, amb activitats destinades als més petits de la família, l'animació infantil de Jaume Barri. Els concerts tindran lloc al vespre i aniran a càrrec d'Imoonere, Muyayo Rif, El Son de la Chama, La Sra.Tomasa i Lágrimas de Sangre.
Consulta aquí l'hora d'actuació de cada grup
 

 

2. El Foc de Sant Joan

Dimecres 23, a partir de les 17:30 h
Diversos espais de la ciutat

Com no pot ser de cap altra manera, el foc també és el protagonista de la revetlla de Sant Joan de Reus. Comença a quarts de sis al Santuari de Misericòrdia amb la recepció del Foc del Canigó. El Patronat Sardanista iniciarà el primer tram del recorregut de la torxa de la flama i seran els relleus dels nens i nenes de l'escola Joan Rebull els encarregats de completar-la. El foc arribarà a les 18 h a la plaça de la Llibertat, s'encendrà el peveter i, a ritme de la sardana 'El País a l'Escola', una trentena de delegacions estendran la flama arreu del territori. Ja a la nit, a les 21 h, la regidora de Cultura de Reus, Montserrat Caelles, encendrà la foguera de Sant Joan a la mateixa plaça i, una hora més tard, serà el torn de la cercavila del Foc. Els Bous i la Vedella de Foc, el Ball de Diables, el Ball de Diables Infantil, el Drac, el Drac petit, la Cabra petita, la Víbria i la Cabra iniciaran la carretillada des de la plaça del Mercadal disposats a perseguir a tot aquell que passi pel seu voltant.
 

 

3. El pregó i la primera tronada

Dijous 24 de juny, a partir de les 19:30 h
Plaça del Mercada
l
Tot i que els actes previs de la Festa Major són múltiples, Sant Pere no comença oficialment fins el dia 24 amb el pregó. Els primers en anar caldejant l'ambient són els Gegants i la Mulassa que, amb les seves ballades al Mercadal, engresquen a tots els que esperen que la pregonera acabi el discurs al Saló de Plens i es dirigeixi al poble per cridar a la festa. Enguany aquest encàrrec el té l'escriptora Marta Magrinyà, la qual, de ben segur, sorprendrà l'audiència amb un relat ben literari que destil·larà passió pels quatre costats. Aquell mateix dia es descobrirà qui és el Tro de Festa 2016, una distinció que s'atorga a una persona que ha ajudat a enriquir el patrimoni festiu de la ciutat. La inauguració de la Festa Major la clou la primera tronada de l'any, sens dubte, per la majoria, el veritable emblema de la festivitat reusenca, una tradició que data, com a mínim, de 1677. Per qui no l'hagi presenciat mai, us direm que consisteix en l'explosió de morters de pólvora que es troben a una distància de tres metres però units entre si per un fil, també de pólvora, que els va encenent d'un a un.
 

 

4. Cercaviles nocturnes

Dijous 24, a partir de les 21 h
Plaça del Mercadal
La Festa Major de Reus té moments molt protocolaris, com Completes o la mateixa professó de Sant Pere; i d'altres, més arrauxats, com les cercaviles. Amb els anys n'han anat apareixent de noves i ara la gresca està garantida durant tres nits. La primera? La més antiga: la Cercavila del Masclet. Té lloc el dia 24, quan acaba la primera tronada de l'any, des del Mercadal. De fet, el pregoner és l'encarregat de fer el primer tast del beuratge típic de la festa fet, a parts iguals, per Vermut Miró i Plim. El recorregut gira entorn de la beguda i hi participen, en forma de cercavila, diversos elements del seguici festiu.
 
Diumenge 26, a partir de les 23:30 h
Plaça del Mercadal
Diumenge 26 és el torn de La Nit de Fer l'Índiu. L'Àliga i els gegants Indis pujaran des de l'Ajuntament fins al Campanaret en cercavila per recollir l'element convidat d'aquest any: el Ball de Cercolets que compleix 20 anys. Junts emprendran el camí de tornada per acabar la nit amb un ball de gralles, cada vegada més popular, que musicaran els Ganxets, els Grallers del Baix Camp i Canya d'Or.
 
Dilluns 27, a partir de les 23:30 h
Fossar Vell
La darrera de les cercaviles és dilluns als peus del campanar. Allí hi apareixerà un fill il·lustre de la ciutat i començarà El Tomet de Sant Ganxet pel voltant de la Prioral amb l'acompanyament musical de Bandsonats i Tocabemolls. En finalitzar, hi haurà concert de festa major amb Metralla.
 

 

5. Presentació de l'Àliga petita

Dissabte 25, a partir de les 10 h
Plaça del Mercadal

L'Àliga ocupa un lloc especial en el seguici festiu de la ciutat, no és l'element més antic ni tampoc el més voluminós, però sens dubte és el més protocolari i això el converteix en una peça especial del seguici. La seva elegància aclapara les mirades dels presents quan passa, especialment en el moment en què dansa un dels seus balls de lluïment. Enguany és un any important per aquesta creació de Manel Llauradó perquè compleix 20 anys i perquè els seus responsables ho celebraran presentant l'Àliga petita, un element que s'incorporarà enguany al seguici festiu petit. Es mostrarà a la ciutadania per primera vegada dissabte 25 al matí i estarà acompanyada pel Drac petit de la Geltrú, la Vibrieta de Tarragona, la Cucafera petita de Tortosa, el Lleonet del Vendrell, el Bou de l'Argentera i, a més, l'Àliga de la Patum Infantil de Berga i la Mulassa petita de Reus, que en seran les padrines. Quan els reusencs ja la coneguin, tots plegats iniciaran una cercavila pels carrers del nucli antic de la ciutat, i acabaran de nou al Mercadal on tindran lloc els balls de lluïment.
 

 

6. Castells

Dissabte 25, a partir de les 18 h
Plaça del Mercadal

Un altre dels emblemes reusencs són els Xiquets de Reus, la colla castellera de la ciutat que cada vegada aplega més seguidors. Durant les últimes temporades els de la camisa avellana han anat assolint nous reptes i arriben als 35 anys en molt bona forma. Tant que, per celebrar-ho, volen portar a plaça durant la Diada Castellera de Sant Pere el 3 de 9 amb folre més matiner de la seva història. Una construcció que ja van aixecar l'any 2013, després de 17 anys de no aconseguir-ho, mentre signaven la seva millor actuació de la història. Els Xiquets volen continuar fent camí i intentaran aconseguir aquesta nova fita en una actuació on també podrem veure els Nens del Vendrell i la Muixeranga d'Algemesí.
 

 

7. Varietées de Sant Pericu

Del 25 al 27, a partir de les 21 h
Jardins de la Casa Rull

Són moltes les associacions de la ciutat que, amb la seva feina desinteressada, ajuden a enriquir el programa de la Festa Major de Reus. Un d'aquests motors incombustibles és el Bravium Teatre on, des de fa anys, se les empesquen de tots colors per fer-nos passar bones estones. Un exemple el trobem en les Varietées de Sant Pericu, vetllades a la fresca al Jardí de la Casa Rull, amenitzades per diferents actuacions artístiques. La música, la màgia, l'humor o el teatre són alguns dels ingredients d'aquestes exhibicions tan carismàtiques.
 

8. Seguici Petit

Dilluns 27, a partir de les 18 h
Plaça del Mercadal

Una de les coses més boniques de la Festa Major de Reus és que atrau a la ciutadania des de ben petits. Tots els nens es coneixen el seguici a la perfecció, tenen camisetes i figures dels seus elements preferits i entonen les cançons mentre obren els ulls com a taronges quan els passen per davant. Des de fa uns quants anys, Reus va decidir que volia que els més petits de la casa també poguessin fer desfilar el seguici festiu; per això, poc a poc, s'han anat incorporant rèpliques de les grans de dimensions més reduïdes. Totes elles sortiran en cercavila dilluns dia 27. Enguany ja es comptarà amb la presència de l'Àliga petita, inaugurada uns dies abans, i per Misericòrdia s'hi afegirà un nou element: el Basilisc.
 

9. Completes

Dimarts 28, a partir de les 20 h
Plaça del Mercadal

Els actes més tradicionals de la festa comencen el dia 28 al vespre, a la plaça del Mercadal. El Seguici Festiu al complet ofereix, a les 20 h, els seus primers balls, danses i castells. Des d'allà, inicien l'anada a Completes mentre al Campanar es fa el Toc General de Festa. Com sempre el darrer en abandonar la plaça és l'Àliga que, per protocol, ocupa el darrer lloc, just davant de les autoritats. La jornada està plena de petits grans moments, el primer és el ball solemne curt de l'Àliga a la porta de l'Ajuntament. Quan tots els elements han arribat a la porta de la Prioral de Sant Pere, cap a quarts de deu, comença el Solemne Ofici de Completes i l'obertura de l'arca de l'altar major, on es guarda durant tot l'any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere. Durant la celebració es podran escoltar els 'Goigs de Sant Pere', amb l'acompanyament musical de l'orgue de la prioral. Tot seguit, Toc General de Festa, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus, des de la prioral fins a la porta de l'Ajuntament. La festa continua amb les ballades dels Gegants i del bestiari i, quan acaben, l'alcalde surt al balcó del consistori per mostrar un mocador blanc que marca l'encesa de la segona tronada de l'any. Just quan s'acaba té lloc un castell de focs que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanal i de proximitat, amb jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artificis. Un singular espectacle que s'acompanya per música en viu que permet retrobar un costum antic propi de les festes i solemnitats més importants.
 

 

10. Sant Pere

Dimecres 29, matí: a partir de les 11 h / tarda: a partir de les 18:30 h
Plaça del Mercadal 

La tercera tronada de la festa dóna el tret de sortida als actes més massius del dia del patró de Reus. Es fa a les 11 del mati i, quan acaba, el focus d'atenció no es mou del centre de la plaça perquè és l'escenari de les actuacions individuals de lluïment dels grups festius de la ciutat. A la 1 del migdia, exhibició castellera en solitari dels Xiquets de Reus. L'activitat es reprèn a la tarda, després de dinar, a la Prioral de Sant Pere amb la solemne missa concelebrada que presideix l'arquebisbe Jaume Pujol Balcells. Quan s'acaba, la imatge de Sant Pere surt per la porta de la prioral i després del ball curt de l'Àliga arrenca la professó solemne pels carrers del centre de Reus. Quan la imatge de Sant Pere arriba a plaça, tots els elements del seguici fan una espectacular ballada conjunta i, en acabar, encesa de la quarta i darrera tronada de l'any. A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa i tronada aèria. Quan es torna la imatge a l'urna de l'altar major de la prioral, es procedeix a guardar-la fins a l'any vinent amb les tres claus que custodien l'alcalde, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres. El punt final a la festa el posen les darreres ballades del seguici al Mercadal i l'encesa de la Víbria i el Drac, la carretillada de Sant Pere del Ball de Diables i la mostra piromusical.
 
 
 

divendres, 24 de juny del 2016

La cuina de la Neus: coques de Sant Joan

CulturaGastronomia

La cuina de la Neus: coques de Sant Joan

Neus Cuscó ens ofereix unes coques casolanes delicioses per a la revetlla del solstici d’estiu



Coca de fruita.
Coca de fruita.
Coca de taronja confitada
Ingredients:
250 g sucre
3 ous
100 g de ‘mantega pomada’ o oli de gira-sol
1 iogurt natural
250 g farina de pastissos
1 sobre llevat Royal
1 taronja mitjaneta a trossos
1 polsim de sal
un grapat de pinyons
taronja confitada en almívar
Elaboració:
Batem el sucre i els ous fins que blanquegin. Hi afegim l’oli, el iogurt, la taronja a trossos petits i passats per la batedora (amb pell i tot, però sense llavors). A continuació, hi afegim la farina amb el llevat i el polsim de sal. Remenem la pasta de baix cap a munt, amb compte. Col·loquem la pasta en un motlle rectangular untat amb una mica de mantega. Piquem la pasta perquè s’escampi bé de sota i d’aquesta manera evitem que s’hi facin bombolles. La posem al forn. La fem coure a 180 graus, de 30 a 40 minuts, depenent del forn. El forn no s’ha d’obrir durant els primers quinze minuts, fins al moment de mirar si la coca és cuita. Si l’escuradents surt net, ja és cuita.
Abans de treure la coca del forn, la pintem amb l’almívar de la taronja confitada, amb un pinzell. Hi posem les rodanxes de taronja en almívar que ja havíem preparat (consulteu recepta), els pinyons i sucre normal. Deixem refredar la coca. Un cop freda, la posem en una safata per dur-la a taula.
Coca de cabell d'àngel amb pinyons.
Coca de cabell d’àngel amb pinyons
Ingredients:
Una pasta de full rectangular (comprada)
Un pot de mig quilo de melmelada de cabell d’àngel
Pinyons o ametlles tallades de llarg
Sucre de llustre
Elaboració:
Encenem el forn a 200 graus abans de començar la preparació.
Obrim la pasta de full i l’estirem a sobre del paper que porta. La col·loquem sobre la safata del forn i la punxem amb una forquilla. Amb els dits, amb la mateixa pasta, fem un rivet a tot el volt perquè quedi una mica més pujat. Estenem la melmelada de cabell d’àngel per sobre la pasta. Després agafem l’ametlla o els pinyons i els posen per sobre. Enfornem la coca, amb el forn encès a dalt i a baix, de 18 a 20 minuts. I ja tindrem la coca enllestida. La traiem del forn i la deixem refredar. Un cop freda, la posem en una safata bonica i l’adornem amb sucre de llustre per sobre. És una coca molt gustosa i molt fàcil de fer (si comprem la pasta).
Coca de llardons.
Coca de llardons
Ingredients:
(per a 4 persones)
1 paquet de pasta de full rectangular
100 g de llardons
1 ou
Pinyons o ametlles tallades de llarg
Sucre
Elaboració:
Obrim la pasta de full i l’estirem. En fem dos trossos allargats. Agafem els llardons i els aixafem fins que quedin finets. Posem els llardons per sobre d’un dels trossos de pasta de full. L’altre tros el posem a sobre. Premem bé la pasta. Hi fem uns talls petits per tota la vora, perquè quedi tancada i també serveixi de decoració. Pintem la pasta amb ou batut i hi posem per sobre els pinyons o les ametlles. Hi espolsem sucre. Posem la coca al forn, calent a 200 graus, uns20 minuts, fins que quedi daurada.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)