dilluns, 30 de març del 2015

Dificultats de l’ANC en el relleu de Carme Forcadell

30/03/2015
Plebiscitàries

Dificultats de l’ANC en el relleu de Carme Forcadell

Carme Forcadell
Carme Forcadell | ANC

Els equilibris basculen entre els partidaris de promoure una nova direcció de perfil més progressista i els favorables a recuperar la llista unitària, segons l’ARA

Nerea Rodríguez
El Singular
L’ANC té dificultats i està encallada en la successió de Carme Forcadell al capdavant de l’entitat sobiranista, que s’ha de produir el proper mes de maig. Segons publica l’ARA, aquest fet s’estaria convertint en “un autèntic maldecap successori que fa setmanes que ocupa destacats dirigents de l’entitat, fins ara amb poc èxit”. Assegura també el diari, que els equilibris basculen ara entre els partidaris de promoure una nova direcció de perfil més progressista amb l’objectiu d’eixamplar la base social independentista de cara al 27-S -Forcadell i el seu entorn- i els favorables a un secretariat clarament decantat a recuperar la idea de la llista unitària sobiranista -l’entorn del vicepresident, Jaume Marfany, i el coordinador d’incidència política, Pere Pugès-.

Alhora, revela l’ARA que la cúpula de l’ANC ha sondejat en les darreres setmanes diferents persones com a successores de Forcadell. Entre aquestes hi ha el professor d’Història Moderna de la UB i exdirector del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro. D’altra banda, fins ara han declinat la invitació a postular-se per a la presidència l’editor, director del Centre Cultural del Born i vicepresident d’Òmnium Cultural, Quim Torra; l’historiador i un dels fundadors de l’entitat Miquel Strubell, i l’exeurodiputat d’ICV Raül Romeva, que ha deixat la militància fa poc.

L’entorn de Pugès i Marfany assegura, segons el mateix diari, que té un nom pràcticament lligat, si bé no volen donar pistes. “Ens hi juguem massa per jugar amb això”, diuen. La seva prioritat és, ara com ara, que la nova direcció promogui per al 27-S dues llistes sobiranistes: una a l’entorn de Mas amb, com a mínim, CDC, ERC i MES, i una altra entorn de la CUP.

diumenge, 29 de març del 2015

Üben mit Guardiola // Kai Psotta - Behind the Story // Folge #19

Sis mesos vertiginosos

CAP EL 27-S
Diumenge  29.03.2015  06:00
Autor/s: Òscar Palau

Sis mesos vertiginosos

L'independentisme comença el compte enrere per a les plebiscitàries amb molta feina per fer i moltes incògnites per resoldre en poc temps

Vilaweb
A tot just sis mesos, avui, de les eleccions probablement més importants de la història de Catalunya, en què la ciutadania es pronunciarà sobre si vol que sigui o no un nou estat, l'independentisme afronta la recta final amb el primer repte de revifar el procés després dels mesos d'incertesa arran del 9-N. I és que el compte enrere ha començat, però el més calent encara és a l'aigüera en molts àmbits, i queden moltes incògnites per resoldre. I si, des de la Diada del 2012, quan pot situar-se l'inici del procés, el mapa polític i social a Catalunya ha sofert canvis profunds, en poden arribar encara molts més en el pròxim mig any.
L'acord del 14 de gener entre els grans partits i entitats sobiranistes per anar a les eleccions al setembre en candidatures separades, que dibuixa un camí clar fins al 27-S, està en una fase incipient de desenvolupament, i les desconfiances que van dur a la crisi prèvia no semblen del tot superades, fins al punt que hi ha veus que ja dubten de la convocatòria d'eleccions, i d'altres que volen ressuscitar el debat de la llista unitària. La ciutadania ha rebut amb enuig l'atzucac, i l'entusiasme dels últims anys sembla esmorteït, tal com indiquen unes enquestes que, això sí, mai han deixat d'atorgar la majoria parlamentària a l'independentisme. La feina en aquest mig any que ve, en tot cas, és gegantina, i implica tornar a engrescar la ciutadania i reforçar la majoria explicant molt bé el projecte del nou país que es vol conformar. Això és el que ja estan fent l'ANC, immersa també en un procés de renovació intern, i Òmnium, que han reiniciat la mobilització i recuperaran en breu la campanya unitària 'Ara és l'hora' per mirar d'arribar i de convèncer el màxim de catalans.
Per fer-ho, pot ser un element clau el full de ruta posterior al 27-S, un esborrany que ja han pactat alguns partits i entitats en espera que el redactat es pugui concretar i el consens es pugui obrir en els pròxims mesos. El document inclourà tots els passos a fer, i els terminis aproximats, entre l'eventual triomf del 27-S i la proclamació de la independència. I això, dissipar al màxim totes les incerteses que genera l'etapa de transició, més que la viabilitat futura d'un estat català, de la qual gairebé ningú dubta, serà bàsic per decantar cap al sí els que ho veuen menys clar. El govern ho sap, i per minimitzar riscos i tenir a punt el màxim d'elements el dia D+1, fins i tot davant d'una actitud hostil de l'Estat, ha nomenat Carles Viver i Pi-Sunyer nou comissionat de la Transició Nacional, per executar en part els plans que va dissenyar com a president del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
En paral·lel, i alhora que gestionen el dia a dia, els partits que donen suport al govern treballen per deixar a punt les estructures d'estat que caldran. Per això, CiU i ERC van aprovar un pressupost de transició que inclou en la llei d'acompanyament un seguit d'estructures que ja s'estan planificant, com ara el desplegament de l'Agència Tributària, la creació d'una Seguretat Social pròpia o plans directors sobre energia o infraestructures. I per ajudar-hi, ERC ha incorporat tres experts al govern. Tot plegat, s'haurà de fer amb els constants bastons a les rodes que hi posa el govern espanyol, en forma de recursos al TC contra qualsevol tràmit relacionat amb el procés, en un context, per cert, ja de total judicialització de la vida política pels nombrosos casos de corrupció que estan en plena tramitació.
Les eleccions municipals, clau
Per si no n'hi hagués prou, el 24 de maig arriben unes municipals que, a la seva transcendència habitual i lògica a escala local, hi afegiran aquest any una lectura en clau nacional. Artur Mas i Oriol Junqueras han fet una crida a convertir-les en unes preliminars del 27-S, ja que ajuntaments i diputacions poden i han de jugar un paper de reforç indispensable per al procés. I no tan sols en un àmbit estrictament polític –d'aquí també en sortirà la renovació de l'Associació de Municipis per la Independència, un actor cabdal–, sinó també perquè les administracions locals són la crossa per arribar allà on el govern no pot, en un moment encara de penúria financera, en la prestació de serveis bàsics.
Tot plegat, de fet, ja arriba en un context econòmic més esperançador. Tot i que la millora no hagi arribat ni de bon tros a tota la població, el govern estatal del PP ho vol aprofitar no tan sols per perpetuar-se en el poder (amb el discurs de la recuperació, i la intenció de dilatar tant com pugui les eleccions que toquen a final d'any perquè aquesta es consolidi), sinó també per mirar de neutralitzar un sobiranisme que molts encara atribueixen a causes purament econòmiques. La reobertura del debat del finançament passat el 24-M és un roc a la faixa amb què Madrid pot voler seduir una part dels catalans amb alguna millora del model actual (en cap cas un pacte fiscal), però el govern ja ha deixat clar que aquest no és el seu projecte, i que ja ha passat de pantalla. El 27-S es confirmarà si el conjunt de la ciutadania també.

Catalanofòbia 'low cost'

ON S'ARRIVARÀ...???

Diumenge  29.03.2015  06:00
Autor/s: Jofre Llombart

Catalanofòbia 'low cost'

'Per aquí és per on plora la criatura: pensar-se que s'utilitza el català per fotre'

VilawebLa cara més visible de la catalanofòbia s'ha vist amb les aberrants mostres d'alegria pel fet que una part de les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings fossin catalanes. Eren tan bèsties els missatges que el Ministeri d'Interior espanyol no ha tingut més remei que fer-li obrir una investigació a la fiscalia; veurem en què queda.
Però més enllà d'això, i de l'excel·lent feina que fan col·lectius com ara Drets per evitar la impunitat d'aquests actes xenòfobs, hi ha també una catalanofòbia més tènue, menys visible, molt més impregnada, més estesa i de baixa intensitat per utilitzar termes emprats en el seu dia per parlar del terrorisme que no matava. Exemple d'això: qüestionar que Artur Mas fes la roda de premsa en català. François Hollande, president de França, la va fer en francès perquè és francès. Angela Merkel, cancellera alemanya, la va fer en alemany perquè és alemanya. Mariano Rajoy, president espanyol, la va fer en espanyol perquè és espanyol.
En canvi, Artur Mas, president de Catalunya, la va fer en català per (com és sabut) provocar. El pitjor d'això no és que es critiqui Mas per aquest fet sinó la creença absolutament interioritzada que el president de la Generalitat ha de fer la roda de premsa en castellà 'per respecte'. És a dir, hi ha el pensament íntim que Mas és, abans que res, un maleducat. Per aquí és per on plora la criatura: pensar-se que s'utilitza el català per fotre. Com si hi hagués un únic idioma oficial de compareixença i condol institucional. Com si a Catalunya tots els catalans parléssim castellà entre nosaltres i només féssim el canvi al català quan detectem un castellanoparlant només per poder tenir una conversa encriptada. Aquesta idea tan incrustada evidencia dues coses: una ignorància infinita i també la certesa que s'ha de parlar en castellà 'perquè això és Espanya'. I això, evidentment, exclou la possibilitat que el català sigui considerat un idioma espanyol. I ara, germans, federeu-vos en pau.

dilluns, 23 de març del 2015

Guardiola seria el cap ideal pels catalans

Guardiola seria el cap ideal pels catalans

Redacció Barcelona/ViaEmpresa 23|03|2015

Amancio Ortega, Belén Frau (IKEA) i Rosa Tous són els directius que com a caps farien més feliços als treballadors espanyols

LES CLAUS

Són resultats d'una enquesta elaborada per Adecco.Andreu Buenafuente i Joan Manuel Serrat segueixen a l'entrenador de futbol.Els catalans serien feliços treballant a Google, L ́Oreal i Mercadona

El fundador d'Inditex, Amancio Ortega, l'ex directora general de Ikea Ibèrica, Belén Frau, i el president de Mercadona, Juan Roig, són els líders empresarials amb els quals els espanyols serien més feliços a l'hora de treballar, segons es desprèn d'una enquesta elaborada per Adecco.

En concret, el 29,4% dels espanyols tria com a superior amb el qual seria feliç treballant a l'amo de la signatura Inditex, que és valorat com a millor cap per més d'un de cada quatre espanyols.

A continuació es troba Belén Frau, amb un 24,9% de respostes afirmatives, mentre que el màxim executiu de Mercadona obté un 22,9% de valoració, per davant de la consellera delegada de Microsoft Ibèrica, María Garaña, amb el 18,1%, i la presidenta del Banc Santander, Ana Patrícia Botín, que aconsegueix el 15,2%.

Guardiola, escollit pels catalans
Pels treballadors catalans, el seu cap ideal seria l'entrenador de futbol Pep Guardiola, triat pel 42,8% dels enquestats; seguit pel presentador de televisió Andreu Buenafuente (35,5%) i el cantant Joan Manuel Serrat (26,5%). D'igual manera, pels treballadors catalans les empreses en les quals creuen que serien més feliços treballant són Google (56,6%), L ́Oreal (48,3%) i Mercadona (46,8%).

Característiques d’un bon cap
La figura del cap sol ser controvertida, en funció́ de la seva capacitat de lideratge i de gestió́ de l'equip un cap pot ser considerat bo o dolent pels seus empleats. De l’enquesta d’Adecco se’n pot deduir que la majoria de els treballadors enquestats (95,9%) considera que un bon cap és aquell que “es posa mans a l’obra” per treure el treball de l'equip endavant.

L'element clau és la desfeta del PP, per Vicent Partal

OPINIÓ

Vicent Partal

23.03.2015

L'element clau és la desfeta del PP

Vilaweb
 
Les nits electorals són una mala feina per als periodistes. Els polítics tenen l'estranya habilitat de trobar sempre alguna part del resultat on agafar-se per tal de declarar-se vencedors. Totals o parcials, tant hi fa. Ací costa molt de reconèixer la derrota, i ahir en tinguérem una prova sensacional quan el portaveu del PP va destacar, com si fos una victòria pròpia, que el bipartidisme no s'hagués ensorrat a Andalusia. I és cert que el bipartidisme no s'ha ensorrat, però el PP sí, i precisament ací és on rau la clau de la nit: a Andalusia ha començat l'adéu al poder del Partit Popular.

El PSOE ha destacat, evidentment, el fet d'haver mantingut el nombre d'escons. Tenint com té la pressió de Podem, cal reconèixer que no era gens fàcil. Haurem d'esperar al maig per a veure si això es trasllada a la resta de l'estat espanyol o no. Però de moment el resultat de Susana Díaz és un bàlsam que de segur que sabran aprofitar.

Sobretot perquè Podem ha fet un resultat que cal considerar molt discret. Per a algú que ve de zero seria un gran resultat, però per a ells no, car es presenten amb els aires que es presenten. Podem no vol ser un partit secundari, un soci menor, sinó el partit que guanya i arracona la 'casta'. Això els fa atractius i això els ha fet destacar. I si l'ambició és aquesta, la veritat és que amb el 14% dels vots a Andalusia no en tenen ni per a començar. Encara menys si el PSOE els aguanta bé l'envit. (Per cert, un detall molt interessant és que cap enquesta no els donava un resultat tan baix…)

Per contrast, qui pot estar més que content és Ciutadans, que amb una carrera meteòrica ha aconseguit nou diputats venint del no-res. És evident que, com passa amb Podem, la sobreexposició mediàtica dels seus líders hi té un paper destacat. Però la realitat és que des d'ahir a Andalusia només cinc punts separen Podem de Ciutadans. Dit d'una altra manera, que el nombre de votants de Ciutadans equival al 60% dels vots que té Podem. La dada és demolidora, novament, per als deliris de grandesa de Pablo Iglesias.

Ara, siga com siga, la suma de tots dos partits 'renovadors' no arriba a significar ni la quarta part dels votants andalusos, cosa que prova que l'ensulsiada total del sistema polític espanyol que es va anunciar és ben lluny, encara. Hi ha l'ensulsiada d'Esquerra Unida, certament, però el PSOE aguanta bé, tot i els enormes escàndols de corrupció dels quals Podem tant de benefici compta traure sempre.

On hi ha la notícia, doncs? La gran notícia d'ahir és sens dubte l'ensorrament del Partit Popular. Tot li ha anat a la contra i no és pas fàcil de veure per on podria rectificar i com podria recuperar un poc d'oxigen amb vista a les eleccions del maig. Per al País Valencià i les Illes no hi hauria cap notícia tan bona com la confirmació d'aquesta caiguda per a posar fi definitivament a dècades de bogeria política i retornar una mica de dignitat a les institucions. I, pel que fa al Principat, no és pas una qüestió menor que el govern d'Espanya siga més feble que mai, precisament en el moment que Catalunya votarà la independència. El 2015 es posa, certament, interessant.

El sí guanya a la consulta del Moianès


Diumenge  22.03.2015  21:54

El sí guanya a la consulta del Moianès

Els veïns del Moianès voten ser comarca

El 80% dels votants han optat per la creació de la nova comarca · La participació ha estat del 47%

VilawebEl sí s'ha imposat a la consulta per a la creació de la nova comarca del Moianès als deu municipis concernits. El 80% dels votants han votat que sí. La participació total ha estat del 47%. Tot i que no es tractava pas d'una consulta vinculant, era un dels darrers passos que mancaven per a la creació de la nova comarca. Aquest resultat formarà part de l'expedient administratiu que ha de servir de base per a la llei del parlament que crearà la nova comarca. Poc després de les eleccions municipals del 24 de maig, el Moianès podria esdevenir una comarca constituïda.
Aquests són els resultats per municipis:
—Calders: 41,26% de participació – 281 sí / 51 no / 1 blanc / 2 altres
—Castellcir: 46,5% de participació – 237 sí / 23 no / 1 blanc
—Collsuspina: 68,4% de participació – 95 sí / 84 no / 7 blanc
—Castellterçol: 43,39% de participació – 629 sí / 227 no / 16 blanc / 8 altres
—Monistrol de Calders: 45% de participació – 178 sí / 84 no / 4 blanc / 7 altres
—L'Estany: 64% de participació – 195 sí / 18 no / 9 blanc / 3 altres
—Granera: 59,45% de participació – 42 sí / 2 no
—Sant Quirze Safaja: 31,31% de participació – 136 sí / 16 no / 3 blanc
—Santa Maria d'Oló: 67,22% de participació – 326 sí / 266 no / 11 blanc / 8 altres
—Moià: 45,70% de participació – 2028 sí / 70 no / 42 blanc / 40 altres
El batlle de Moià i president del Consorci del Moianès, Dionís Guiteras, ha reclamat al govern català que ara compleixi i enllesteixi l'avantprojecte de llei de creació de la comarca tan aviat com sigui possible. Així mateix, ha dit que el territori havia actuat envers la consulta 'amb il·lusió, ganes i optimisme'. Guiteras ha fet aquestes declaracions després del recompte de vots, acompanyat de la resta de batlles del Moianès.

Deu consells per als pares sobre els grups de WhatsApp de l'escola

Dilluns  23.03.2015  16:00

Deu consells per als pares sobre els grups de WhatsApp de l'escola

L'ús que fan els pares dels grups de WhatsApp de l'escola pot perjudicar l'autonomia i la responsabilitat dels nens

Vilaweb'Algú em pot dir quins són els deures de matemàtiques? En Pau no saps els exercicis que s'han de fer'. Una conversa qualsevol d'un grup de WhatsApp de pares i mares d'una escola pot començar així i d'aquesta manera, diu el sociòleg i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, Francesc Núñez. En un cas com aquest, la responsabilitat dels fill (d'en Pau) queda relegada a demanar al fet que els pares enviïn un missatge al grup de pares de l'escola del WhatsApp.
Seguint amb l'exemple, els nens resolen el seu dubte i els pares esdevenen en una mena d'agenda escolar, assumint, totalment o parcial, les responsabilitats dels infants, quan no hauria de ser així. 'El procés educatiu i maduratiu l'han de fer els nens i els pares han d'acompanyar-los, guiar-los, però no fer-los la feina', explica la professora dels Estudis d'Educació i Psicologia de la UOC, Nati Cabrera.
Els pares poden pensar que ajuden els nens facilitant-los el camí, però en realitat els impedeixen que es facin seves les responsabilitats que els pertoquen.  'Evitar la caiguda no acostuma a ser bo. Si un dia s'equivoquen, l'endemà estaran més atents. Tot el que envolta les tasques educatives també són accions, actituds que els fan créixer i madurar, i els educa', diu Cabrera.
Entendre els usos del Whatsapp
Els pares, segons Núñez, s'han d'educar en els usos i pràctiques vinculats al WhatsApp perquè cal tenir molt present que aquests nous espais de comunicació són 'persistents', no s'esborra el que es diu, es reenvia fàcilment de mòbil a mòbil i no se sap mai qui ho pot acabar veient. El sociòleg entén que són eines molt útils per comunicar-se, organitzar-se i estar al dia, però també és fàcil que permetin caure en la indignació, en la crítica irreflexiva contra professors o en discussions i generalitzacions que poden crear mal ambient.
Aquesta és la proposta, en forma de decàleg, que fa Núñez als pares per fer un bon ús dels grups de WhatsApp de l'escola:
1- Ser respectuós, no fer comentaris ofensius de cap tipus.
2- No precipitar-se en els comentaris, deixar passar un temps prudencial abans de respondre: no respondre WhatsApp en calent.
3- Posar en dubte la credibilitat dels continguts, assegurar-ne la veracitat i no fer judicis de valor previs.
4- Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta un individu no té per què afectar tothom.
5- Vigilar amb l’etiquetatge, no crear imatges falses de les persones (professors, estudiants, mares o pares).
6- Tenir present la descontextualització, és a dir, donar importància al context de producció, recepció i reproducció de les notícies o comentaris.
7- No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa (fotos, acudits o «mems» que a nosaltres ens semblen divertits).
8- Evitar discussions personalitzades.
9- Tenir present 'l’efecte grandària': un comentari irrespectuós en un espai públic (com WhatsApp) pren una dimensió que escapa del nostre control.
10- Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.
'El problema no és l’instrument sinó l’ús que se’n fa: una cosa és mantenir bones relacions amb la comunitat de pares i una altra és convertir la relació entre pares en una agenda paral·lela que eviti que els nens facin l’esforç que han de fer per a assumir les seves responsabilitats', conclou Nati Cabrera.

diumenge, 22 de març del 2015

ANC: "Vine al Camp Nou amb l'estelada!"

22/03/2015
independència

ANC: "Vine al Camp Nou amb l'estelada!"

Camp Nou
Estelades al Camp Nou

L'entitat vol aprofitar el Barça-Madrid d'aquesta nit per fer "un nou acte de reivindicació"

Bernat Vilaró
El Singular
L'ANC fa una crida per omplir el Camp Nou d'estelades en el partit que jugaran aquesta nit el Barça i el Reial Madrid. "El món ens mira. Fem un nou acte de reivindicació. Porta l'estelada al Camp Nou!", demana l'entitat independentista a través de les xarxes socials.

La campanya ha tingut força ressò a Twitter, amb més de 500 repiulades, i al Facebook a més de 5.200 els agrada la imatge que ha difós l'ANC i més de 2.200 persones l'han compartit. Caldrà veure si, aquesta nit, el Camp Nou torna a ser un clam independentista.

View image on Twitter
Aquest diumenge el món ens mira... Fem del Barça-Madrid un nou acte de reivindicació. Porta l'estelada al Camp Nou!

dissabte, 21 de març del 2015

57è Ral·li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona- Sitges 2015

57è Ral·li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona- Sitges 2015

Imatge de l'agenda

Descripció

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; l’alcalde de Sitges, Miquel Forns; la presidenta de Foment de Turisme, Maria Marín; la Pubilla i l’Hereu de Sitges, Nadia Viana i Josep Van Gorkom, seran els encarregats de donar el tret de sortida a la prova.
Els cotxes recorreran un trajecte de 40 quilòmetres entre la ciutat comtal i Sitges per l’autovia C-31. L’arribada del primer automòbil al Port d’Aiguadolç de Sitges està prevista a les 12 hores. Seguidament, els cotxes sortiran del port per dirigir-se a la zona de La Fragata, on arribaran cap a les 13 hores. Els cotxes antics quedaran exposats al públic al Passeig de la Ribera fins a les 19 hores. #rallibcnsitges15

Dates i lloc

Proper acte: 22/03/2015 10:30h
Plaça Sant Jaume, Barcelona
Aquest acte es realitza a la via pública



Agenda Ral.li Sitges 2015
Del 02 de març al 21 de març 2015
Exposició en el Centre Comercial L'illa Diagonal de cotxes d'època i motos que participaran en la propera edició del 22 de març.

Dissabte, 21 de març de 2015
• 10:00h Arribada dels participants al centre comercial L'illa Diagonal de Barcelona. Exposició dels cotxes i motos fins a les 17:00 hores
• 10:00h - 19:00h Activitats del circuit de motos elèctriques tant per adults com per nens 
• 10:00h - 11:00h Exposició de vehicles súper esportius de luxe
• 13:00h - 17:00h i de 13h-17h Exposició de vehicles súper esportius de luxe
• 13:00h - 14:30h Concurs del millor cotxe i el millor so.


Diumenge, 22 de març de 2015
• 8.30 a 10:00 hores Reunió dels inscrits, vestits d'època, a la Plaça Sant Jaume. Esmorzar
• 10:00h - 19:00h Activitats circuit de motos elèctriques tant per adults com per nens.
• 10:30 hores Sortida del Ral·li cap a Sitges. La sortida la donarà el il·lustríssim alcalde de Barcelona Xavier Trias, la presidenta de Foment del Turisme de Sitges la senyora Maria Marin, l'alcalde de Sitges Miquel Forns, la Pubilla de Sitges Nadia Viana i l'Hereu de Sitges Josep Van Gorkom.
La caravana passarà pels següents carrers i localitats:

Barcelona
Des de la Plaça Sant Jaume, C/.Ferran, Rambles, Plaça Catalunya, Ronda Universitat, Ronda Sant Antoni, C/. Sepúlveda, Paral.lel, Plaça España, Gran Vía, C/. Badal, Constitució

L’Hospitalet de Llobregat
Santa Eulàlia, Enric Prat de la Riba, C/. Barcelona,

Cornellà de Llobregat
Carretera de L’Hospitalet, Av. de la Fama, C/. Tirso de Molina, Av. del Baix Llobregat
Enllaç amb la C-245 Sant Boi de Llobregat Viladecans
Gavà
Castelldefels (C-246) Costes de Garraf

• 12:00 h Arribada del primer cotxe al port d'Aiguadolç de Sitges. Recepció oferta per la direcció del Port d'Aiguadolç.
• 12:30 h Sortida del port d'Aiguadolç
• 12:30 - 13:00 h. Desfilada a Sitges pels carrers:
Avinguda Port d'Aiguadolç, Emerencià Roig i Raventós, Avinguda Balmins, Port Alegre, Rafael Llopart, Jesús, Plaça Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera fins Calipolis, Passeig de la Ribera (part terra), La Fragata
• 13:00h Arribada dels Cotxes a la Fragata i concurs de l'elegància.
• 13:00h - 19: 00h els aproximadament 65 cotxes quedaran exposats al Passeig de la Ribera
• 19:00h Sortida de vehicles
• 19:00h Final activitat circuit motos elèctriques.

rally-barcelona-sitges-mapa
 1/03/2015


Finalitza la primera jornada del 57è Ral*li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona - Sitges¿

Malgrat les condicions climatològiques adverses, s'han fet també algunes de les activitats programades a Sitges.
Tot i la condicions meteorològiques adverses, aquest matí Barcelona i Sitges han pogut dur a terme una bona part de les activitats paral·leles programades dins de la primera jornada de la 57ª edició del Ral·li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona - Sitges.
Els participants al Ral·li de demà diumenge, provinents de diferents punts d'Espanya i d'Europa, s'han concentrat aquest matí a l'Avinguda Diagonal de Barcelona, davant del centre comercial l'Illa Diagonal, per passar el procés de verificacions dels cotxes i motocicletes antigues que participaran a la prova, tots fabricats amb anterioritat a 1928. Els vehicles han quedat exposats en aquest punt de l'Avinguda Diagonal fins a les 17 hores, on els vianants i aficionats als cotxes clàssics s'hi han apropat per admirar aquestes peces de museu.
Paral·lelament, a Sitges, tot i les adverses condicions meteorològiques, s'ha pogut dur a terme amb una gran afluència la concentració de cotxes supersportius de luxe programada dins d'aquest cap de setmana del motor, així com la visita d'aquests participants a les Caves Pere Ventura, un dels patrocinadors del Ral·li. La conducció en circuit de motocicletes elèctriques s'ha posposat per a demà.
Demà diumenge 22 a les 10.30h la caravana de clàssics del Ral·li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona - Sitges sortirà de la plaça Sant Jaume de Barcelona en direcció Sitges. Els 63 cotxes i 13 motocicletes participants a la cursa començaran a arribar a la plaça a partir de les 8.30h. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, la presidenta de Foment de Sitges, Maria Marín, i la Pubilla i l'Hereu de Sitges, Nadia Viana i Josep Van Gorkom, seran els encarregats de donar el tret de sortida de la prova. Els vehicles prendran l'autovia C-31 fins a Castelldefels, per continuar per la carretera de les costes del Garraf. Està previst que el primer cotxe arribi al Port d'Aiguadolç de Sitges a les 12.00 hores, punt on els cotxes es reagruparan per, tot seguit, sortir i fer recorregut cap al centre de la localitat, fins a la plaça de La Fragata. Els vehicles clàssics quedaran exposats al públic al Passeig de la Ribera fins a les 17.30 hores. L'entrega de premis en les diferents categories es farà a les 16.30 hores a l'Hotel Calipolis de Sitges.
Entre els cotxes participants al Ral·li, destaca la presència d'un Darracq de 1900, un dels més antics que es tenen té constància, conduït per Guillem Planas. Destaquen també el Vauxhall de 1904 d'Alexis Llaveria, un Darracq de 1905 de Salvador Berenguer, un Panhard-Levassor de 1907 de Cèsar Pau Alentorn, i un Hispano Suiza de 1907 de l'Albert i Ramon Buxeda, que va participar en la primera edició del Ral·li i que ha repetit en altres ocasions.
El Ral·li comptarà amb algunes cares conegudes de l'escena catalana. El reconegut actor Joel Joan, i l'actriu, Anna Sahun, participaran en la prova, en què també hi haurà l'advocada i tertuliana, Magda Oranich.
Així mateix, demà es reprendran les activitats paral·leles a Sitges. De 10 del matí a 19h de la tarda el públic podrà participar en la conducció en circuit de motocicletes elèctriques, una activitat pensada per a nens i adults.

Rallye Sitges Autodormo

L'home que va portar la llum a Catalunya, per David Basora

 
Opinió
David Basora
Economista
Dimarts, 17 de març del 2015 | 17:53

L'home que va portar la llum a Catalunya

La setmana passada tornava el Dragon Khan. Primer la incorporació d'assessors al govern per enfortir les estructures d'estat i divendres 13, al matí, nova enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
I a la tarda, principi d'acord de la Taula de les forces polítiques i socials per a l'Estat propi, majoritàries les forces però incompleta la Taula. Tot plegat podria significar poca cohesió política, però... ¿cultural? Acostumats a viure accelerats amb el capteniment sobre l'estat polític del moment, costa mirar d'on venim i qui ens acompanya. Fem-ho, i en el mínim (o màxim segons qui ho miri) de la darrera muntanya russa, l'enquesta del CEO.

"Vol que Catalunya sigui esdevingui un estat independent?" Sí el 44,1%, no el 48,0%. L'anterior pregunta fou al desembre passat, en plena eufòria, i si bé amb grandària de la mostra i metodologia diferent, el resultat fou sí el 44,5%, no el 45,3%. Canvi poc significatiu en el sí, més significatiu en el no. Però si s'observa la resposta a "Creu que Catalunya hauria de ser..." al desembre "...un Estat independent", el 36,2% i ara, el 39,1 %, i "...un Estat dins una Espanya federal", doncs del 28,9% al 26,1%. Per tant "un Estat" el volen dos de cada tres residents a Catalunya, al desembre i ara. És això fragmentació de la nostra societat? No, és decisió col·lectiva.
"Un Estat" el volen dos de cada tres residents a Catalunya. Fragmentació de la nostra societat? No, decisió col·lectiva"
On seria la possible fragmentació? On se situa el gran debat de moltes nacions. Aquestes són les nostres respostes a preguntes habituals del CEO, eixordades per les anteriors, atenció!!! Només dos de cada deu catalans o catalanes estan d'acord o molt d'acord amb que "cal baixar els impostos, encara que això̀ impliqui reduir serveis i prestacions públiques" i, en canvi, molt majoritàriament estan d'acord o molt d'acord amb tot això: que "el Govern hauria de prendre mesures per reduir les diferències en els nivells d'ingressos" (87%); que "les parelles de gais i lesbianes han de poder adoptar fills en les mateixes condicions que les parelles heterosexuals" (75%); que "la religió́ no hauria de tenir cap influència en la política" (89%); i que "algú́ amb plenes facultats hauria de poder decidir quan vol morir" (85%). Quins percentatges!!! Si alguna cultura cohesiona, és la catalana, qui ho pot dubtar? Quin poble!!!

Al setembre la decisió serà si anar del Dragon Khan al Furius Baco –atracció a nivell però amb gran acceleració–. I amb tota la tranquil·litat, perquè el país, que és la seva gent i la seva cohesió, està vist que decidirà el que vulgui, com ja opina. És que ha après al Tibidabo, on el Josep Maria de La Vilella Baixa, a El Foraster, hi situava, amb alegria, l'únic avió en el que hi ha pujat. S'entén, des d'allà s'hi pot divisar, a l'oest i a l'est, respectivament, la Floresta i l'Avinguda Pearson, dos dels espais amb que la nostra cultura homenatjà a L'home que va portar la llum a Catalunya. És així com en Xavier Moret subtitulà el seu llibre Dr. Pearson (Ed. Columna). I hauria fet encara més si no haguessin torpedinat el Lusitania, a l'Atlàntic nord. Era l'any 1915, en fa cent.

David Basora
Economista
Opinió ·
"Com us trobaré a faltar, colla

Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües

Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües

La edificación, de 311 peldaños y 63 metros de altura, fue durante años la principal atalaya del barrio | Una fiesta ciudadana reivindica este domingo el uso ciudadano de este nuevo equipamiento urbano

Barcelona | 20/03/2015 - 15:52h | LA VANGUARDIA 20/03/2015 - 17:47h
Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües
Alcantarilla de la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besós, que estuvo en la avenida del Portal de l'Àngel de Barcelona hasta el 2002 Arxiu Històric del Poblenou
Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües
Torre de les Aigües del Besòs Wikimedia / Inesvidal 

Barcelona redescubrirá este domingo un nuevo mirador, la Torre de les Aigües de Poblenou, en la plaza Ramon Calsina, construida en 1882 y durante mucho tiempo la atalaya del barrio con su imponente estructura de ladrillo de 63 metros de altura. Generaciones de niños estuvieron durante años intrigados con el reloj de la torre, de sólo seis números. "¿Los días no tienen 24 horas?", les preguntaban a sus padres, que en la mayoría de los casos no sabían qué responder.
El reloj era en realidad un indicador de un depósito de agua de 600.000 litros. Los ciudadanos pueden descubrir ahora ese y otros secretos de una de las principales señas de identidad de Poblenou. La torre, obra del arquitecto Pere Falqués, el mismo que diseñó las farolas modernistas del paseo de Gracia de Barcelona, recogía el agua de un caudal subterráneo del río Besòs, la almacenaba en ese depósito y la bombeaba hacia la ciudad.
La construcción fue impulsada por la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besòs. Una alcantarilla con el anagrama de esta sociedad, creada por el industrial Javier Camps, fue visible en la avenida del Portal de l'Àngel hasta comienzos del siglo XXI. Ahora la alcantarilla forma parte del museo que gestiona el Arxiu Històric del Poblenou en la Torre de les Aigües y en su edificio anexo, la Casa de Vàlvules.
Los análisis químicos establecieron en su día que se trataba de aguas freáticas de excelente calidad, pero no tuvieron en cuenta la proximidad del mar y los efectos de la sobreexplotación de los acuíferos. En 1890, apenas ocho años después de que su empresa comenzara a canalizar agua hacia Barcelona -que a principios del siglo XIX era una ciudad con graves problemas de suministro-, el sueño empresarial de Javier Camps se desmoronó como un castillo de naipes. El agua se había salinizado tanto que ni siquiera era apta para el riego, según un demoledor informe del Ayuntamiento de Barcelona.
La torre dejó de funcionar y tuvo varios dueños a partir de ese momento. El último, la industria Macosa, que utilizó el agua salada para la refrigeración de sus hornos. Esta empresa siderúrgica, que se integró en la multinacional Alstom y se trasladó a la localidad de Santa Perpètua de Mogoda en 1994, donó a la ciudad la Torre de les Aigües y ahora es de titularidad municipal. El Ayuntamiento ha cedido durante 15 años su gestión al Arxiu Històric del Poblenou, que organiza visitas guiadas -incluso nocturnas y a la carta- y quiere convertir este edificio en un nuevo reclamo turístico de Barcelona, como explica su presidente, Jordi Fossas. La torre ha sido rehabilitada por completo. Los tres millones de euros que ha costado la restauración han corrido a cargo de la empresa Agbar.
Merece la pena subir los 311 peldaños de la torre, siempre y cuando no se tenga vértigo. Las vistas son impresionantes y demuestran la profunda transformación de esta zona de Barcelona. Una fiesta popular quiere impulsar este domingo la recuperación ciudadana de la edificación. Los actos comenzarán a las diez de la mañana, con una jornada de puertas abiertas. Poco después, la Colla dels Gegants del Poblenou bailará para pequeños y grandes, y presentará en sociedad una nueva figura, el Gegantó dela Torre. A lo largo del día, habrá varias visitas guiadas hasta la terraza de la torre y una comida popular.
El resto de los platos fuertes del programa de festejos serán un espectáculo de danza de las bailarinas y coreógrafas Triana Doce y Eva Yufra (a las 12 horas), los cantos de la Coral Eirené (13 horas), una breve pieza teatral sobre la quiebra de la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besòs (17 horas) y un pasacalles de les Colles de Diables del Poblenou (19:30 horas). El broche de oro lo pondrá un espectáculo de pirotecnia desde la cúpula de la torre a las 20 horas.


 

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150320/54429136516/barcelona-redescubre-mirador-torre-de-les-aigues.html#ixzz3V3LQ2zTU
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Rcat se'n va amb CiU a Girona

20/03/2015
Municipals

Rcat se'n va amb CiU a Girona

El partit de Joan Carretero desestima finalment fer coalició amb Solidaritat

Xavier Lladó
El Singular
Rcat se'n va amb CiU per formar candidatura a les eleccions a la ciutat de Girona. El partit de Joan Carretero fa un gir i desestima finalment fer coalició amb Solidaritat, talment com va fer Avancem que després d'amagar un acord amb Esquerra va informar la setmana passada que sumava també al projecte de Carles Puigdemont, alcalde de la ciutat.

Rcat i CiU han tancat un acord i en donaran els detalls aquesta tarda. Carles Bonaventura, que actualment és regidor d'Rcat, ocuparà el número 13 de la llista i Rosa Cruz un lloc simbòlic. RCat havia mantingut també negociacions amb Solidaritat però finalment s'ha decantat per CiU. El partit va fer coalició amb la CUP després de les passades eleccions municipals, un acord que es va trencar arran de l'abstenció de Bonaventura que va facilitar l'adquisició del fons d'art Santos-Torroella.

La CUP fa un pas endavant

21/03/2015
procés

La CUP fa un pas endavant

David Fernández (CUP)
David Fernández presenta el full de ruta de la CUP

El partit aprova el seu full de ruta que inclou la formació d'un govern de ruptura nacional, social i democràtica i la DUI

Bernat Vilaró
El Singular


El consell polític de la CUP ha aprovat avui avui la proposta del full de ruta cap a la independència. Els diputats David Fernándesz i Quim Arrufat han presentat els dos documents aprovats, un amb l'ideari amb el qual es presentarà a les eleccions del 27-S, i l'altre amb el full de ruta per a després dels comicis, tal i com va avançar ahir elSingular.

La CUP fa un pas endavant i, tal i com ha assenyalat Fernández, "no posa condicions a ningú" i pretén "ser generós amb la resta de forces polítiques". De fet, la formació independentista vol que el full de ruta no només el subscriguin els partits sobiranistes, sinó també una àmplia representació de la societat civil.



Govern de ruptura i DUI

Els full de ruta de la CUP se centra en 5 terminis després del 27 de setembre. El primer és crear un govern de ruptura nacional, social i democràtica que faci una declaració unilateral d'independència (segon pas). En tercer lloc, que aquest govern elabori un programa d'emergència social i, per últim, que creï la hisenda pública catalana (quart punt) i la Constitució del nou Estat català (cinquè).

En la roda de premsa de presentació del full de ruta, Fernández ha destacat que "és un document de treball, una primera oferta política". "No posem condicions ni exigències, és un codi obert, només posem una núnica condició, que és no renunciar, no dilatar i no diluir", ha afegit el diputat independentista.

Ara caldrà veure com conflueixen la proposta de la CUP amb el full de ruta que van acordar CDC, ERC, EUiA, MES i l'ANC, Òmnium i l'AMI, i que van decidir no signar fins a finals de mes precisament per esperar la CUP, a més d'Unió i ICV.

El Codi Civil català, dels més avançats d’Europa

LEGISLACIÓ

El Codi Civil català, dels més avançats d’Europa

El llibre VI tanca el procés de compilació, que es va iniciar fa més de 500 anys



Fer un testament, comprar un pis o gestionar una comunitat de propietaris. El dret civil és el dret de les persones, és per tot arreu i afecta en el dia a dia de qualsevol ciutadà. “És el dret que regula els aspectes fonamentals de la nostra vida, forma part de la mentalitat dels catalans i de la identitat de Catalunya”, explica Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i president de la Comissió de Codificació de Catalunya.
Catalunya té, històricament, un dret civil propi. De fet, es va començar a recopilar cap a mitjans del segle XIII i, des de llavors, es va considerar la redacció definitiva fins al segle XV, quan es va iniciar el moviment compilador català. L’arrelament d’aquest dret a Catalunya era tan profund que fins i tot els Decrets de Nova Planta es van veure obligats a mantenir-lo i respectar-lo, tot i que es va prohibir modificar-lo i legislar. Ara, amb l’avantprojecte del llibre VI -aprovat al febrer pel Govern i que aquesta setmana ha superat les esmenes a la totalitat al Parlament-, culmina tot el procés.
“El moviment compilatori actual va començar a principis dels 80 i ha continuat amb els diferents governs de la Generalitat, ininterrompudament. Aquesta continuïtat ha sigut molt important, sense diferències segons el color polític”, diu Ollé. Segons el conseller de Justícia, Germà Gordó, la culminació de la codificació civil catalana compleix amb la competència exclusiva en matèria de dret civil que estableix l’Estatut (excepte les matèries incloses a l’article 149 de la Constitució). Així, el codi queda tancat: el llibre I regula l’estructura futura, el llibre II és el relatiu a la persona i la família, el III fa referència a les persones jurídiques civils (associacions i fundacions), el IV al dret de successions, el V als drets reals i el VI als contractes i obligacions.
Un Codi obert
Els llibres es poden actualitzar d’acord amb l’evolució social
Tot i que el llibre VI tanca el procés, el Codi Civil català permet actualitzar i reformar el dret d’acord amb l’evolució de la societat. “S’ha fet amb la modalitat de codi obert, inspirat en el dret holandès. Quedarà complet però es podrà anar enriquint”, recorda Ollé. De fet, els diferents llibres s’han aprovat i incorporat en moments diferents de manera flexible sense distorsionar el conjunt. Amb el Codi Civil de Catalunya acabat ja no caldrà recórrer a la normativa espanyola, com passava fins ara. “Fins ara el Codi estava pràcticament complet en matèria de família, successions, drets reals, propietat horitzontal, donacions, etc., però en matèria d’obligacions, com per exemple en la compra d’un habitatge, ens regíem per l’espanyol”, explica Ollé. L’últim llibre regula la compravenda, el contracte civil per antonomàsia, que fins ara es regulava pel dret espanyol, i dóna noves opcions al ciutadà per protegir-se millor. “El perfil general és un accent marcadament social, una línia molt clara per reforçar la posició del comprador, donant-li més garanties i mesures de protecció del seu dret”, diu Ollé.
Un dret propi
El Codi Civil parteix d’un dret històric però s’ha modernitzat
El dret civil català està fortament arrelat al país, però el codi ha nascut amb una mirada molt present a les tendències modernes del dret internacional i s’ha convertit en un dels més moderns i innovadors d’Europa, sense res a envejar al dels països més avançats del nostre entorn. “S’han conservat, degudament actualitzades, aquelles institucions tradicionals que es considera que són útils als ciutadans però no hem dubtat a incorporar noves figures del dret europeu”, explica el director de la Comissió de Codificació de Catalunya, que insisteix que el dret civil ha de ser útil per als juristes i eficaç per a les persones “per resoldre les relacions jurídiques i de la societat actual”. La compilació del 1960 era un text de gran qualitat jurídica, malgrat les limitacions de l’època, i, segons els experts que han liderat el procés d’elaboració, “ha sigut una base molt bona”.
El principi nuclear del dret civil català és el de la llibertat civil, el respecte a la llibertat de pactes i a la llibertat de la persona. Segons alguns autors, en el dret català les persones estan autoritzades a fer tot allò que la llei no prohibeix expressament.
Règim del matrimoni
A Catalunya hi ha separació de béns; a l’Estat, règim de guanys
Una de les grans diferències històriques entre el dret civil espanyol i el català és el règim econòmic matrimonial: a Catalunya existeix la separació de béns, mentre que a Espanya el règim és el de guanys. “És molt modern i respon a la mentalitat actual. De fet, territoris com el País Valencià ho han canviat i moltes famílies s’hi han acollit. En canvi, a Catalunya ningú fa uns capítols matrimonials per fer-ho al revés, és molt excepcional. Ho tenim molt assumit i no volem que quedin barrejats els deutes o problemes que pugui tenir l’altre”, diu Ollé. El Codi Civil català també inclou la regulació de les parelles de fet, que abans figurava en una llei especial, equiparant les parelles homosexuals amb les heterosexuals. Un aspecte nou va ser la introducció de la figura de la pàtria potestat compartida en cas de divorci però d’una manera flexible, assignant al jutge un marge ampli de decisió.
La llegítima
A Catalunya és d’un quart i a l’Estat de dos terços
El dret successori català també es diferencia molt de l’espanyol: a Catalunya, en cas que no hi hagi testament, si no hi ha fills, la parella hereta per davant dels pares. El Codi Civil català equipara també els drets en matèria de successions d’un membre d’una parella estable (pactat en escriptura pública o amb dos anys de convivència ininterrompuda) amb els d’un matrimoni en cas que no hi hagi testament. “En el Codi Civil estatal no hi ha una regulació de la parella de fet, som molt avançats en aquest sentit”, apunta Ollé.
Tanmateix, una de les diferències més importants amb el dret comú (espanyol) és la regulació de la llegítima. “A Catalunya la llegítima, que és la part de l’herència que has de reservar als hereus forçosos d’entre els familiars més propers (fills o pares), és d’un quart. És a dir, puc disposar dels meus béns a favor de qui vulgui a excepció d’aquesta part. A la resta d’Espanya la llegítima és de dues terceres parts, i això limita molt la llibertat de la persona per disposar dels seus diners”, detalla el degà dels notaris, que afegeix que hi ha casos molt concrets en què sí que es pot privar algú d’aquesta llegítima.
Col·laboració mútua
La comissió la formen agents
diversos i ha buscat el consens
El procés d’elaboració del Codi Civil català s’ha dut a terme, segons Ollé, amb una “col·laboració estreta” en el si de la comissió, on estan representats “tota la societat civil, els operadors jurídics, les institucions i els col·legis professionals”. “Ha sigut un gran exemple de cooperació entre els poders públics i la societat civil”, insisteix. La comissió està formada per notaris, advocats, catedràtics, professors d’universitat, advocats de l’Estat, registradors de la propietat i magistrats, mentre que l’Observatori de Dret Privat, que és l’òrgan d’assessorament i seguiment, el formen exconsellers de Justícia, els presidents dels col·legis professionals, les principals institucions juristes i juristes de prestigi reconegut designats per les formacions polítiques amb representació al Parlament.
“Aquest procés suposa que quan les lleis civils arriben al Parlament tenen un ampli grau de consens”, conclou Ollé.
Esmenes a la totalitat rebutjades
Aquest dimecres el Parlament va admetre a tràmit el projecte de llei del Govern del llibre VI del Codi Civil de Catalunya, després que es rebutgessin per 102 vots a 26 les esmenes a la totalitat que hi havien presentat el Partit Popular i Ciutadans. A part de ser la culminació de la compilació, que es va iniciar al segle XV, aquest llibre tracta un aspecte fonamental, com són els contractes i les obligacions. El nou text serà tramitat pel procediment d’urgència perquè pugui veure la llum abans que s’acabi aquesta legislatura. El projecte d’aquest llibre sisè regula el contracte de compravenda i de permuta, estableix les obligacions del comprador i del venedor, i inclou la nova regulació de l’avantatge injust per evitar casos clars d’abusos d’una de les parts en la transacció, així com vetllar per la justícia de l’intercanvi. També especifica els diferents contractes, com l’actualització de la permuta, l’aprofitament urbanístic a canvi d’una construcció futura, els contractes de cultiu i els arrendaments rústics o de pastures.

Mas, el patrimoni de CiU

FEDERACIÓ NACIONALISTA

Mas, el patrimoni de CiU

La figura del president és més apreciada en el conjunt de l’electorat que les sigles de la federació


La compareixença del president de la Generalitat a la comissió d’investigació del cas Pujol dilluns passat ha tornat a posar sobre la taula la importància que té Artur Mas per a CiU. Amb una formació erosionada per diversos processos judicials i l’oposició abraonant-s’hi, Mas s’erigia al Parlament com el principal actiu convergent per parar els cops.
Tant en els seus inicis com a conseller en cap de la Generalitat, en l’últim govern de Jordi Pujol, com en les dues legislatures com a cap de l’oposició, Mas va conservar força bona valoració en el conjunt de l’electorat. La nota mitjana que li posaven els ciutadans sempre passava de l’aprovat. Els sondejos indicaven que mai va generar grans passions entre el mateix electorat de CiU, però al mateix temps tampoc despertava animadversions entre els rivals polítics. Eren, també, anys en què la desafecció política no estava tan estesa com ara.
Així, les dades del CEO mostren com, del 2006 al 2010, la valoració de Mas entre el conjunt de la població es va mantenir considerablement estable al voltant del 5,3. Entre les persones que manifestaven intenció de votar CiU al Parlament, la valoració del seu líder era força més alta i rondava el 7, fluctuant sempre entre el 6,8 i el 7,4. Fins i tot en època preelectoral, a pocs mesos de les eleccions del novembre del 2010, la seva valoració no sobrepassava el 7. L’etapa de Mas com a cap de l’oposició va deixar una imatge d’un candidat de perfil moderat, intel·ligent i responsable, però també d’un personatge lluny encara del seu predecessor a la federació en carisma i empenta.
En el mateix període, entre els potencials votants d’ERC, la figura de Mas es va veure amb gran escepticisme. No va ser fins a l’abril del 2010, a les portes de la campanya per les eleccions catalanes, en què Mas va aprovar per primera vegada entre l’electorat republicà.
Amb el temps, però, la valoració del líder de CiU ha canviat i la presidència l’ha fet surar. El primer punt d’inflexió va ser el de les eleccions del novembre del 2010. Mas va deixar de ser el cap de l’oposició per adoptar el paper de president, que, ràpidament, va catapultar-lo. De fet, en el baròmetre del CEO del gener del 2011 la valoració de Mas va millorar considerablement entre tots els grups de l’electorat (6,2). No obstant, la lluna de mel va durar relativament poc i la seva valoració va començar a fluctuar en funció de les decisions que prenia. Les retallades van erosionar-lo. El desgast va fer que els votants d’altres partits comencessin a ser molt severs amb la seva figura, que va anar baixant en valoració fins a suspendre en la nota mitjana el novembre del 2013. A l’últim CEO la nota era d’un 4,7.
ERC: valora Mas, desconfia de CiU
Les eleccions anticipades el novembre del 2012 havien sigut el segon punt d’inflexió. Hi ha un lleuger canvi, en positiu, entre el seu propi electorat però, sobretot, la valoració augmenta entre els votants d’ERC: l’agenda sobiranista eleva la seva puntuació gairebé al notable (6,7). Aquesta nova passió per Mas no s’estén a les sigles que encapçala. Els votants republicans atorguen a CiU, de mitjana, un aprovat just. El president genera molta més confiança entre els votants republicans que no pas la federació. Entre els votants de CiU no es produeix aquest doble barem: l’avaluació del seu líder i la del partit és similar.
Ben diferent és la lectura que en fan les persones que manifesten interès per votar la CUP. Amb dades de l’octubre del 2012, la valoració de Mas se situava en el 4,5, fins a 1,4 punts per sota de la mitjana del conjunt de l’electorat. Tanmateix, mentre que en els últims mesos la població ha tendit a valorar el president de manera més negativa -bàsicament per l’efecte de la molt mala puntuació dels votants espanyolistes-, entre els votants de la CUP la valoració ha augmentat lleugerament i s’ha acostat, en l’últim baròmetre, a l’aprovat. Es detecta el mateix fenomen entre els d’ERC: la valoració que els futurs votants de la CUP atorguen a CiU és molt més baixa que la del president.
Penalitzat per l’espanyolisme
Amb tot, les enquestes assenyalen que, des de l’inici del 2010, Mas ha millorat considerablement en l’avaluació que en fan els votants sobiranistes. D’aquí també la convicció que la idea de la llista del president podia funcionar després del 9-N. És rellevant entre els futurs votants d’ERC (per qui ha augmentat la valoració en 1,7 punts). En canvi, la valoració de Mas ha caigut en picat entre l’electorat espanyolista. Entre els del PP, per exemple, la nota de Mas ha passat del 4,7 (2006) a l’1,7 (2014).
Fins al 2012, tant quan governava el tripartit i era a l’oposició com quan va començar la primera legislatura, Mas recollia valoracions força positives. El nou escenari de la política catalana -marcat per l’avenç del procés sobiranista- va impulsar la imatge del president entre l’electorat favorable a la independència i la va deprimir entre l’unionista. L’electorat s’ha polaritzat. Molt més ben valorat que el seu partit, el gran dubte que hi ha sobre la taula és si Artur Mas aconseguirà que els votants prioritzin la seva imatge o acabi pesant més la marca CiU, que ara s’endevina més com un llast que com un atribut.

Què és la Catosfera?

La Catosfera és un cicle de debats en profunditat i xerrades inspiradores sobre les novetats tecnològiques i del món d’Internet, que ha esdevingut el punt de trobada anual dels sectors més emprenedors i actius de la Internet catalana.

Organitzada per l’Ajuntament de Girona i Tirabol Produccions a la ciutat de Girona, la Catosfera ha incorporat també a l’aplec inicial de blocaires  –i més tard tuitaires– que va constituir el seu esperit fundacional, la dimensió empresarial del sector a Catalunya.
Des de la seva aparició a meitat dels anys 90, Internet no ha parat de créixer i evolucionar arreu del planeta. A Catalunya, no només no n’ha estat una excepció, sinó que ha resultat una eina especialment útil i eficaç per posicionar el nostre país a escala mundial. Segons SoftCatalà, la llengua catalana es troba entre les 20 primeres del món pel que fa al nombre de pàgines web per parlant, mentre que per nombre de parlants ocuparíem la posició 88 del planeta, segons un estudi de la Generalitat de Catalunya.
El domini .CAT és el primer domini genèric que s’atorga a una comunitat lingüística i cultural. El català va ser la segona llengua d’ús a la Viquipèdia, n’és la dissetena en nombre d’articles i sis dels deu webs amb més audiència d’Internet tenen el català com a llengua d’ús. Existeixen prop de 10 milions de catalano- parlants i, tot i així, el català està considerada la vuitena llengua del món en entrada a Internet. Una finestra que ens ha permès sortir al món i donar-nos a conèixer, crear projectes universals, empreses de referència i donar cabuda a les seus d’algunes de les principals empreses tecnològiques del món. Internet està sent una de les principals estructures d’estat, i apostar-hi és un dels nostres punts forts.
Les jornades centrals de la Catosfera 2015 tindran lloc divendres 20 i dissabte 21 de març, mentre que les activitats formatives complementàries s’esdevindran entre el 23 i el 28 de març.
Divendres 20 de març serà el torn de les ponències inaugurals –2 o 3 ponències de 30 minuts d’exposició sota el paraigua «Catalunya, un país interconnectat»– que comptaran amb destacades personalitats catalanes de la xarxa ja sigui en l’àmbit de l’emprenedoria, la comunicació, la publicitat o l’enginyeria.
L’endemà, dissabte 21 de març, hi haurà 3 taules durant el matí i tres més a la tarda –cadascuna d’una hora de durada i amb dos ponents que disposaran de 20 minuts per exposar el seu projecte i 20 minuts més per interactuar amb el públic. El contingut troncal de les taules del matí es focalitzarà en la temàtica de la Catosfera d’enguany –Internet com a estructura d’estat– mentre que a la tarda es concentrarà en la presentació de projectes d’emprenedors i empreses catalanes més rellevants del darrer any.
Tant divendres com dissabte hi haurà espais d’oci entre exposicions i taules per tal que públic i ponents puguin intercanviar opinions i parers.
..............................

Catosfera 2015

El punt de trobada de la internet catalana

20-28 març 2015 / Girona
Entrada gratuïta, places limitades
 
Inscriu-te a la Catosfera 2015
L'entrada a la Catosfera és gratuïta però les places són limitades.
Inscriu-te ara per assegurar-te l'assistència a les jornades. 

 
http://catosfera.cat/inscripcions 
........................................
 
19 de març de 2015
– HailoApp – Hailo col·labora amb Catosfera.cat

18 de març de 2015
– El Periódico – Girona acoge a los mejores gurús del internet catalán en la Catosfera 2015
– SiesTV – La internet CATalana, una estructura d’estat
– L’Esguard – Internet, estructura d’estat
– Racó Català – Catosfera Girona 2015: Internet, estructura d’estat
– directe!cat – Catosfera Girona 2015: Internet, estructura d’estat

17 de març de 2015

– Parc Científic i Tecnològic – Girona acull la Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana, entre el 20 i el 28 de març

14 de març de 2015
– Titulars.cat – La Catosfera es trasllada de Granollers a Girona 

12 de març de 2015

– UdG – Conferència “La transformació mobile en l’àmbit educació: mSchools”
– CatEi – Girona acull la #Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana
– iDigital – Catosfera 2015
– Aseitec – Girona acull la Catosfera, punt de trobada de la Internet catalana
– MeetUp – Jornada de traducció Softcatalà – Catosfera 2015
– Amical Wikimèdia – Viquimarató sobre la Internet catalana

11 de març de 2015
– Museu del Cinema – Catosfera Girona 2015. Acticitat complementària
– SoftCatalà – Jornada de traducció – Catosfera 2015
– Viquipèdia – Viquimarató sobre la Internet catalana
– CryptoParty – Sessió Catosfera 2015 Girona
– Ycom – Girona acollirà la Catosfera d’aquest any
– Surtdecasa – Catosfera 2015, el punt de trobada de la internet catalana
– ViaEmpresa – Catosfera 2015
– Llibertat.cat – Girona acull la Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana
– Independència Catalana – La Catosfera arriba a Girona
– Llengua i lletra – Girona acull la gran fira catalana dedicada a Internet, la Catosfera 2015
– Tecnològicat – Girona acull la Catosfera 2015 analitzant el paper d’Internet com a estructura d’estat
– InfoIndepe – Girona acull la Catosfera 2015 analitzant el paper d’Internet com a estructura d’estat
– El Digital de Girona – Girona acull la Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana, entre el 20 i 28 de març
– ArtNeutre – Girona acull la gran fira catalana dedicada a Internet, la Catosfera 2015

10 de març de 2015
– Ajuntament de Girona – Girona acull la Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana, entre el 20 i 28 de març
– directe!cat – La Catosfera arriba a Girona
– AraGirona – 36 protagonistes de la Internet catalana es passaran per la Catosfera de Girona
– Jornal.cat – Girona acull la Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana

8 de març de 2015
– Saül Gordillo – Catosfera 2015 a Girona

28 de febrer de 2015
– Wicacc – ‘Internet com a estructura d’Estat’, fil conductor de la Catosfera 2015 a Girona

24 de ferbrer de 2015
– Òmnium Cultural – Girona acull la Catosfera del 20 al 28 de març

19 de febrer de 2015
– Ràdio4 – L’altra ràdio (a partir del minut 40:35)

18 de febrer de 2015
– Sies.TV – Girona acull la Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana

17 de febrer de 2015
– Parc Científic i Universitari – Catosfera, la trobada anual de la Internet catalana es trasllada a Girona
– Sense rotatives – Girona celebra la Catosfera, la trobada dels referents catalans a la xarxa

16 de febrer de 2015

– AMIC – Girona acull la Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana
– Falar i lleer – Girona es converteix en la nova seu de la Catosfera, la trobada anual de la Internet catalana

14 de febrer de 2015
– Racó Català – ‘Internet com a estructura d’Estat’, el lema de la Catosfera 2015

12 de febrer de 2015
– El Periódico de Catalunya – Girona es converteix en la nova seu de la Catosfera, la trobada anual de ‘la internet catalana’ // Girona se convierte en la nueva sede de la Catosfera, el encuentro anual de ‘la internet catalana’
– El Punt – Avui – La Catosfera aposta per establir-se a Girona
– Diari de Girona – Girona serà l´epicentre català d´internet com a seu de la Catosfera
– World News – Girona se convierte en sede de la Catosfera, el encuentro anual de la ‘Internet catalana’

11 de febrer de 2015
– Ajuntament de Girona – Girona acollirà la Catosfera del 20 al 28 de març
– Ara – Girona acull la Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana, entre el 20 i el 28 de març
– ACN – Girona es converteix en la nova seu de la Catosfera, la trobada anual de la Internet catalana
– AraGirona – Girona es converteix en la nova seu de la Catosfera
– SiesTV – Girona acull la Catosfera, el punt de trobada de la Internet catalana, entre el 20 i el 28 de març
– La Vanguardia – Girona es converteix en la nova seu de la Catosfera, la trobada anual de la Internet catalana
– Vilaweb – Girona es converteix en la nova seu de la Catosfera, la trobada anual de la Internet catalana
– TV Girona – Girona serà la nova seu de la Catosfera
– L’Empordà – Girona acollirà la Catosfera, la trobada de la Internet catalana
– GironaNotícies – Girona acull la ‘Catosfera’entre el 20 i el 28 de març
– directe!cat – Girona es converteix en la nova seu de la Catosfera, la trobada anual de la Internet catalana
– Canal Ajuntament – Girona acollirà la Catosfera del 20 al 28 de març
– El Garrotxí – Girona es converteix en la nova seu de la Catosfera, la trobada anual de la Internet catalana
– AlDia.cat – Girona es converteix en la nova seu de la Catosfera, la trobada anual de la Internet catalana
– Ràdio Sarrià – Girona acollirà la Catosfera del 20 al 28 de març
– Talls de ràdio: Catalunya Ràdio, La Xarxa, RNE i COPE…

Un català és algú a qui sempre recorden que ho és, per Vicent Partal

OPINIÓ

Vicent Partal

20.03.2015

Un català és algú a qui sempre recorden que ho és

Vilaweb
La frase no és meua. La va escriure José Eduardo Agualusa referint-se als jueus, però supose que l'escriptor angolès, bon coneixedor de la realitat catalana, no tindria cap dubte a adaptar-la: un català és algú a qui sempre recorden que ho és. En tota circumstància i condició, com si fos un mal que arrossega de manera ineluctable.

Ho hem tornat a veure en ocasió de l'assassinat del matrimoni d'Antoni Cirera i Dolors Sànchez, a Tunis. El diari El Mundo, com qui no diu res, va escriure en el subtítol de la notícia que els dos morts 'tenien fortes conviccions catalanistes', cosa que va moure un notable enrenou. Perquè què caram tenen a veure les fortes conviccions catalanistes, que efectivament les tenien, amb el fet de caure víctimes d'una emboscada gihadista al bell mig de Tunísia?

En vista de les nombroses crítiques rebudes, el diari va retirar la definició del subtítol però, així i tot, la va mantenir dins la notícia. I la pregunta òbvia és si aquesta mateixa gent haurien posat per títol una cosa com ara 'el matrimoni tenia fortes conviccions ecologistes' o 'fortes conviccions esquerranistes' o 'fortes conviccions espanyoles'. Tots sabem que no i tots sabem, doncs, què significa aquell subtítol, en aquest context.

El fet més alarmant és que ni s'adonen de què fan. La banalització de l'anticatalanisme a Espanya ja ha arribat a aquest punt tan greu i segurament irreversible: a ells els resulta incomprensible fins i tot que ens molestem o que fem sentir el nostre descontentament per la seua actuació. Perquè ni ens entenen ni tenen la més mínima capacitat d'empatia amb nosaltres. I aquesta situació, paradoxalment, és una de les demostracions més contundents que els camins ja s'han separat i que cadascú camina en una direcció diferent.

Reivindicar la riquesa de l'exili cultural català del 39

Dissabte  21.03.2015  06:00

Reivindicar la riquesa de l'exili cultural català del 39

Agullana inaugura un espai que recorda autors, artistes, músics i pedagogs que van continuar creant fora de Catalunya, molts a camps de refugiats

VilawebAgullana va ser un dels punts claus de la sortida a l'exili de bona part de la Generalitat republicana i dels intel·lectuals de l'època. Ara, setanta-sis anys més tard, el poble acull un espai dedicat a l'exili cultural. L'objectiu és posar en valor la riquesa d'aquest patrimoni i reivindicar que, més enllà de figures conegudes com Pau Casals o Mercè Rodoreda, també hi va haver desenes de mestres, pintors o pensadors que van seguir creant fora de Catalunya. A més Agullana també vol fer-se un lloc en l'espai de memòria que s'està teixint a banda i banda dels Pirineus.
Entre la darrera setmana del mes de gener i la primera del mes de febrer de l'any 1939, Agullana, concretament el coll de la Manrella, va ser una de les vies de fuga de l'exili republicà. Per allà hi va passar una àmplia representació d'intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes i també bona part del govern republicà. Aquest fet ha motivat a l'ajuntament de la localitat a impulsar un centre que recordi la vessant cultural de l'exili català. L’espai, que s’inaugura avui, s'ha batejat amb el nom de 'L'exili cultural català de 1939' i està situat en un edifici de la plaça de l'Església.
L'exposició recupera materials originals i rescata facetes poc conegudes d'artistes. Per exemple, es poden veure il·lustracions de Rodoreda o de Calders que feien per a cobertes de llibres d'altres companys. També s’hi veuen els butlletins fets a mà que alguns mestres de català feien des dels camps de concentració i el material que empraven per fer classes als adults. La vessant artística és una de les més reivindicades i la mostra acull alguns originals de cartellistes, pintors i il·lustradors que a través de la seva obra van reflectir moments de l'exili i les vivències dels camps de refugiats.
La mostra es completa amb tres audiovisuals. Una d'aquestes projeccions és el documental 'Una cultura a l'exili', fet expressament per l’ocasió i que compta amb la participació d'historiadors i narra la desertització cultural que va patir Catalunya després de la Guerra Civil. El segon arxiu es dedica a la literatura i es tracta d'una antologia de textos dels autors més importants complementada amb fotografies de Georges Bartolí i Sandra Genís. També s'hi pot veure 'Art exiliat’, una ressenya d'artistes plàstics de l'exili i algunes imatges de les obres més significatives.
El projecte neix vinculat al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera i complementa la seva oferta expositiva i educativa. El MUME està més centrat en la vessant sociopolítica i, en canvi, Agullana dóna una visió més cultural d'aquests anys. A pocs quilòmetres a la rodona també hi ha d'altres llocs d'interès dedicats a l’exili com ara la maternitat d'Elna o el memorial que es vol fer al lloc on hi havia el camp de refugiats de Rivesaltes.