OPINIÓ
PAREU MÀQUINES
Algú pot aclarir contra qui va Podem?
ÀLEX GUTIÉRREZ |
Sí, Pablo Iglesias excel·leix en l’art de la indefinició calculada: el no te digo ná, y te lo digo tó.
I els mitjans ho denuncien, convenientment. Però també fan passar
l’aigua editorial pel seu interessat molí. I, així, tenim, per exemple,
que La Razón fa servir Podem com a arma
llancívola -o erosionívola- del PSOE: “Pablo Iglesias s’estrena a
Barcelona, un feu tradicional del PSC”, diu un subtítol. I un article de
José María Marco amb el títol “Hereus del PSOE” reforça la idea. Per a El Periódico, en canvi, “Iglesias assalta Barcelona a la recerca del vot anti-CiU”. I La Vanguardia
aprofita la visita del líder del partit per pressionar Esquerra: “Podem
accentua el temor d’ERC a la llista unitària amb CiU”. Però per a El Mundo,
el partit és del ram de la falç i el martell. Diu l’editorial:
“Iglesias no va parlar d’ideologies [...] tot i que va intentar
patrimonialitzar una figura tan vinculada al comunisme com Vázquez
Montalbán, a qui va atribuir la paternitat espiritual de Podem”.
Mentrestant, Vicent Sanchis recorda a El Punt Avui
que, segons les enquestes, el partit “recull vots d’Iniciativa-Verds,
que comença a boquejar, del PSC i de Ciutadans”. Ja ho veuen: triïn i
remenin, que no només la CUP va rebre la carícia de Podem diumenge.
(Coda. Quan Pasqual Maragall va assistir a un míting d’ERC, es va
desencadenar una onada de crítiques a les xarxes socials. Recordo un
tuit sagnant de Joaquim Coll que arribava a titllar Diana Garrigosa de
“dona sense ànima”. O d’altres piulades -o gralls, més aviat- amb
implicacions similars de Jordi Cañas o Joan Ferran. En canvi, la
presència de l’expresident a l’acte de Podem no ha generat cap polèmica
rellevant. L’espontaneïtat de les xarxes és, a vegades, una
espontaneïtat ben calculada.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada