divendres, 30 de maig del 2014

Jordi Pujol, símbolo del viraje independentista de Cataluña

 Jordi Pujol, símbolo del viraje independentista de Cataluña


El expresidente catalán Jordi Pujol durante una entrevista con la AFP en su despacho en Barcelona, el 26 de 
mayo de 2014
Durante décadas, fue el máximo exponente de la tradición de pacto entre Cataluña y Madrid, pero símbolo del profundo cambio que vive Cataluña, el expresidente catalán Jordi Pujol se ha convertido al independentismo.
"Yo siempre he sido antiindependentista, durante 60 años o más de mi vida. Y ahora al final de todo veo que las condiciones en las que quieren que vivamos en el Estado español no nos permiten mantener nuestra identidad", afirma en una entrevista con la AFP el que fuera presidente catalán durante 23 años (1980-2003).
"Para mí es una decisión muy difícil de tomar porque en el fondo, es reconocer que eso que pensaba que podía ser, no es así y tenemos que cambiar de camino", reconoce el expresidente en su oficina en el majestuoso paseo de Gracia de Barcelona.
A sus 83 años y tras más de una década apartado de la primera línea política, este doctor en medicina por la Universidad de Barcelona, de menuda estatura y pronunciadas arrugas en el rostro, mantiene la presencia, la mirada dura y el carácter firme que infundían respeto en sus interlocutores durante sus años como presidente.
Con americana a cuadros marrón, una camisa beige y una corbata ocre con puntos blancos, Pujol analiza en su despacho los resultados de las elecciones europeas, en las que los independentistas Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) superaron a su coalición nacionalista Convergència i Unió (CiU) y las formaciones partidarias del referéndum de autodeterminación, previsto para el 9 de noviembre, obtuvieron un 55,83% de los votos.
"No sabemos qué votará todo este 56% cuando haya un referéndum, pero está claro que todos rechazan la situación actual y una parte importante de estos sabemos que son independentistas, cosa que no eran antes", celebra.
- Votar y después negociar -

El expresidente de Cataluña Jordi Pujol habla en una entrevista a la AFP sobre los resultados de las elecciones europeas, el 26 de mayo de 2014, en Barcelona
Acérrimo defensor de Cataluña, fue encarcelado en 1960 durante dos años como líder de varias campañas a favor de la democracia y la cultura catalana, reprimida durante la dictadura de Francisco Franco (1939-1975).
Una vez recuperada la democracia, su coalición CiU se convirtió en fuerza hegemónica en el mapa político catalán y de enorme influencia en España, garantizando en el Congreso la estabilidad de los diferentes gobiernos centrales, ya fueran conservadores o socialistas.
Negociador implacable, Pujol consiguió importantes contrapartidas para Cataluña, que asumía cada vez mayor autogobierno en materias como educación, sanidad, política lingüística o seguridad, con la creación de un cuerpo policial propio gracias a su respaldo, en 1993, al debilitado gobierno socialista de Felipe González.
"El pactismo fue útil para Cataluña y para España. Pero después, España no ha querido seguir por este camino", lamenta Pujol, quien en 2003 dejó la política activa y cedió las riendas de CiU a un joven Artur Mas, quien debería esperar siete años para alcanzar la presidencia catalana.
En este lapso de tiempo, Cataluña aprobó, en 2006, un nuevo estatuto de autonomía que le otorgaba amplias competencias y la definía como una nación dentro de España, pero en 2010 acabó siendo parcialmente recortado por el Tribunal Constitucional.
Muchos, incluido Pujol, ubican en ese momento el punto de inflexión de Cataluña, que ha vivido un auge del independentismo y ha empujado a Mas a promover la celebración de un referéndum de autodeterminación el próximo 9 de noviembre.
Para el expresidente, la cuestión radica entre ser independiente o la gradual desaparición del autogobierno y la identidad catalana.
"Desde España no hay otra propuesta para nosotros que la voluntad de seguir orientando su política hacia Cataluña de manera que cada vez nos ahogue más desde un punto de vista económico, nos recorta más nuestras competencias y nuestro modelo de gobierno y empieza ataques hacia hechos sustanciales para nosotros como son la lengua, la escuela o la cultura", dice el expresidente.
Sin embargo, el camino para los independentistas hacia el 9 de noviembre no parece sencillo con Madrid dispuesto a impedir un referéndum que considera ilegal y Bruselas advirtiendo que una secesión implicaría la salida de la Unión Europea.
"He sido presidente del Comité de las Regiones de Europa, he sido defensor a ultranza de Europa cuando en España no se era europeísta", recuerda. "Pero ahora lo más importante de todo es que Cataluña pueda manifestar su voluntad. Una vez la haya manifestado, se ha de negociar y ver cómo se puede hacer", concluye.

Saps quines són les millors pàgines web sobre 1714?

Especial 1714 per Quim Torra
30/04/2014

Saps quines són les millors pàgines web sobre 1714?

Pàgina web de la Ruta 1714 

 Pàgina web de la Ruta 1

"Existeixen algunes pàgines web magnifiques, impulsades per particulars i associacions, que proporcionen una informació extraordinària sobre els fets de 1714"

El singular digital
Més enllà de les pàgines web institucionals dedicades a 1714 (tricentenari Generalitattricentenari Ajuntament de Barcelona; o els webs del Museu d’Història de Catalunya, del MUHBA, del Born i els dels que formen la Ruta 1714), existeixen algunes pàgines web magnifiques, impulsades per particulars i associacions, que proporcionen una informació extraordinària sobre els fets de 1714. Em permeto recomanar les següents:

http://www.11setembre1714.org/: una de les pàgines webs pioneres i, al meu parer, la que posa a disposició del públic més informació sobre els fets de 1714. Un autèntic buidatge de les “Narraciones Históricas” de Francesc de Castellví.

http://www.guerradesuccessio.cat/: iniciativa del grup DIDPATRI, amb FX. Hernàndez Cardona i altres, es centra en l’explicació militar del conflicte, amb profusió de gràfics i imatges de reconstrucció històrica

http://www.diaridesetge.cat/: diari que consisteix a anar explicant què estava passant al setge de la ciutat de Barcelona, 300 anys enrere. Té la peculiaritat que també es pot seguir diàriament per twitter: @diaridesetge

https://www.facebook.com/barcelona.lliure: també informa, diàriament, al facebook, del que anava succeint a Barcelona cada dia, durant el setge. També pot seguir-se per twitter: @Barcelona_1714

http://ambaixadadalmases.cat/: ofereix la possibilitat la seguir les petges del darrer ambaixador català a Londres, Pau Ignasi de Dalmases, i les seves gestions en favor de Catalunya. Compta també amb usuari a twitter: @aDalmases

Carles Puyol, nou adjunt a la direcció esportiva

CAN BARÇA
SEGUIRÀ VINCULAT AL FC BARCELONA  

Carles Puyol, nou adjunt a la direcció esportiva

El FC Barcelona ha comunicat que Carles Puyol s'incorporarà el proper mes de setembre a la Àrea de Futbol, ​​que dirigeix ​​Andoni Zubizarreta, com a adjunt a la direcció esportiva

Bartomeu con Zubizarreta y Puyol en el palco del Camp Nou
Bartomeu amb Zubizarreta i Puyol a la llotja del Camp Nou | Foto: FC Barcelona
Albert Rogé | 2014.05.30 | 15:00 h.
SPORT 
El FC Barcelona ha comunicat que Carles Puyol s'incorporarà el proper mes de setembre a la Àrea de Futbol, ​​que dirigeix ​​Andoni Zubizarreta, com a adjunt a la direcció esportiva.
D'aquesta manera, l'ex capità blaugrana seguirà vinculat a la institució encara que fora dels terrenys de joc. Puyol ha comentat que "vull agrair al FC Barcelona tot el que m'ha donat abans i aquesta oportunitat. Intentaré fer-ho el millor possible, sobretot aprendre molt ".
Puyol va afegir que "ara necessito un temps per descansar i seguir fent un tractament per al genoll, però sí que tinc moltes ganes de començar".
Per la seva banda, Zubizarreta ha comentat que "Puyol s'incorpora a la àrea de Futbol i intentarem aprofitar i aprendre de tota la seva experiència. Serà l'adjunt a la direcció esportiva, per tant treballarà amb mi en tots els projectes del club, tant interns com externs ".

El gran casament de Guardiola a Marràqueix

El gran casament de Guardiola a Marràqueix

Un dia després de casar-se pel civil a Matadepera, l'extècnic del Barça lloga un avió per celebrar l'enllaç amb amics, família i futbolistes aquest dissabte

Pep Guardiola i la seva dona, Cristina Serra, a l''Oktoberfest' de Munic, l'any passat.
Lennart Preiss / AP
Pep Guardiola i la seva dona, Cristina Serra, a l''Oktoberfest' de Munic, l'any passat.

EL PERIÓDICO / Barcelona
Divendres, 30 de maig del 2014 - 14.44 h
  
Un dia després de sorprendre i casar-se pel civil a l'Ajuntament de MatadeperaPep Guardiola ha tornat a sorprendre al llogar un avió per celebrar, aquest dissabte, el seu nou estat civil a Marràqueix amb familiars, amics i gent de l'entorn del Barça.
Segons ha publicat 'Vanitatis', l'extècnic del Barça i actual entrenador del Bayern Munic pagarà als convidats una visita aèria a la ciutat i, és clar, l'allotjament i totes les despeses.

Passaports

Fa uns dies, Pep Guardiola i Cristina Serra van enviar als seus convidats una carta en què els sol·licitaven el número de passaport, així com la data d'expedició i de caducitat per a aquest divendres, publica la web.
En Pep va viatjar a la ciutat marroquina al desembre, quan el club alemany va guanyar el Mundial de Clubs a Marràqueix davant el Casablanca. Cinc mesos després, la dona del tècnic va celebrar el seu aniversari a l'Hotel Palmeraie Palace, un cinc estrelles on l'habitació més econòmica costa 210 euros.

dimarts, 27 de maig del 2014

ANC - Declara't a Catalunya


Data de publicació: 30/04/2014
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha iniciat la campanya Declara't a Catalunya, amb la que pretén potenciar que els ciutadans i empreses de Catalunya informin a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) sobre les seves declaracions fiscals. En concret, l'objectiu de la iniciativa, emmarcada en la Via Catalana cap a la Hisenda Pròpia, és la de potenciar que el màxim de catalans lliurin una còpia de les declaracions fiscals que fan a l'Estat espanyol a l'Agència Tributària de Catalunya. Aquest pas, senzill i sense conseqüències legals, fa que l'ATC compti amb informació pròpia i facilitarà el pas per assumir el 100% de la recaptació quan arribi el moment.

Video íntegre del debat en català entre els candidats a l’Alguer


Video íntegre del debat en català entre els candidats a l’Alguer

Van respondre les preguntes formulades per les associacions de defensa de la llengua

Vilaweb
Quatre candidats a batlle de l'Alguer, dels sis que s'hi presenten, van participar dimecres en l'únic debat públic en català de la campanya per a les eleccions del 25 de maig. Reclamat per les principals entitats culturals de la ciutat, hi van assistir Enrico Daga, Stefano Lubrano, Fiorella Tilloca i Mario Bruno. En canvi, els candidats del Moviment 5 Estels, Graziano Porcu, i de Força Itàlia, Maria Grazia Salaris, no van poder ser-hi.
Els aspirants de batlle (vídeo) van respondre les preguntes formulades per les associacions més actives a la ciutat en defensa de la llengua i les tradicions alguereses, com ara Òmnium Cultural, Obra Cultural, l'Ateneu Alguerès, l'Associació per la Salvaguarda del Patrimoni Històric i Cultural i l'Escola d'Alguerès Pasqual Scanu. Tots es van mostrar d'acord a mantenir el pla estratègic de política lingüística aprovat l'any 2010 pel municipi, i a potenciar-lo.
Més informació:
L'Alguer encara les eleccions municipals més fragmentades
Bloc de Marcel A. Farinelli: Llengua i eleccions municipals a l'Alguer

dilluns, 26 de maig del 2014

'Keep calm' convergent

LES FORCES SOBIRANISTES

'Keep calm' convergent

Duran apressa Rajoy a moure fitxa després de l'aval que el front proconsulta ha obtingut a les urnes

 

CiU i ERC difereixen sobre l'existència d'una oferta perquè els republicans entrin al Govern

EL PERIODICO
NEUS TOMÀS / Barcelona
Dilluns, 26 de maig del 2014 - 21.15 h
La reunió de la executiva de CiU ha durat a penes una hora. Poc temps per analitzar a fons el resultat obtingut en les europees, encara que tampoc era el propòsit. Es tractava d'un primer intercanvi d'opinions, començant per la del president de la Generalitat, Artur Mas, que ha insistit en la reflexió que públicament va fer diumenge a la nit: el resultat d'Esquerra s'explica perquè, a diferència de CiU, no acusa el desgast que comporta haver de governar en temps de crisi. "No es mengen els marrons", com ho va resumir Mas diumenge i ha repetit aquest dilluns el reaparegut líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida.
Convergència va començar la campanya amb sondejos interns que la situaven sis punts per sota d'ERC. Per això el comentari més repetit entre els dirigents consultats és que el resultat, malgrat no ser satisfactori, no és dolent. Els estrategs de la campanya havien vinculat el desenllaç del 25-M a la necessitat d'avalar el lideratge de Mas. Una operació arriscada, però que els hauria servit per escurçar distàncies amb Esquerra (encara que no prou per arribar primers). Duran, en la roda de premsa posterior a l'executiva, ha definit el resultat de "bo". El democristià ha recordat que, a excepció de l'italià Matteo Renzi, la resta de governants han patit un desgast --quan no un daltabaix-- en aquestes eleccions, i que això no significa que s'estigui qüestionant la seva capacitat de lideratge. "¿Queda debilitat Mariano Rajoy per perdre el PP 16 punts? ¿O la senyora Merkel pel resultat de CDU? Sincerament, crec que no i, sense complexos, crec que no queda debilitat el Govern d'Artur Mas", ha assenyalat en una comparació com a mínim curiosa.

VERSIONS DIFERENTS

Com era previsible, la possible entrada d'Esquerra a l'Executiu va tornar a fer parlar. Però, de moment, només per especular i constatar que, en aquest punt, les versions de CiU i ERC no coincideixen. Els nacionalistes asseguren que si la coalició de Govern no va prosperar fa uns mesos, va ser perquè els republicans es van negar a entrar-hi. En canvi, Oriol Junqueras, aquest diumenge, de nou va reiterar (això sí, amb la boca petita) la seva disposició a posar-se a treballar. Mas i el líder republicà es van intercanviar diumenge a la nit uns SMS de cortesia i la cosa no ha passat d'aquí. "La porta està oberta", ha assegurat Duran, si cal, amb la boca més petita que Junqueras.
Fonts del Govern s'han limitat a assenyalar que s'ha de negociar "a poc a poc". A l'Executiu saben que la contrapartida que Esquerra comenci a menjar-se els marrons és que els republicans puguin obligar-los a fer que la consulta es faci sí o sí. És a dir, arribat el cas, que la Generalitat vulnerés la legalitat. Un extrem que més d'un dirigent de Convergència i, per descomptat, d'Unió difícilment estaria disposat a assumir.

Missatge

CiU sí que ha volgut subratllar que el front proconsulta està més fort que abans de les eleccions i això hauria de fer pensar el PP, a qui diumenge a la nit va tornar a apressar perquè mogui fitxa amb Catalunya. "El Govern no pot continuar amb l'immobilisme, no pot continuar dient 'no' a tot; el poble de Catalunya ha de poder decidir el que vol", ha argumentat Duran. Gràficament, ha reclamat a l'Executiu central que deixi de ser "cec i sord" i, aïrat, ha negat que ell tingui una tercera via. Qui ha de proposar-la és l'Estat, entenent que això inclou el PP, però també el PSOE.
En l'executiva hi ha hagut temps per constatar que, veient les europees, qui millor capitalitza la debacle socialista és Esquerra, malgrat que CiU aguanta bé als municipis en què governa. Unes claus a tenir en compte de cara a les pròximes municipals, com bé sap Junqueras, que fa mesos ques pentina l'àrea metropolitana a la caça de càrrecs i votants socialistes desencantats amb Pere Navarro.
Alguns dirigents convergents, entre ells l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, són dels que creuen que els nacionalistes han de reforçar el seu perfil socialdemòcrata per intentar guanyar terreny a Barcelona i en els encara feus socialistes.

diumenge, 25 de maig del 2014

Mobilització de l'electorat sobiranista a Catalunya

25/05/2014
Eleccions europees

Mobilització de l'electorat sobiranista a Catalunya

La participació passades les 6 de la tarda mostra un elevat increment al conjunt del país, i reforçat en els feus catalanistes

Lluís Bou
El Singular Digital
Les primeres dades de participació, a les 6 de la tarda, apunten a una clara mobilització de l'electorat sobiranista en aquestes eleccions europees. La comparació amb les dades a la mateixa hora fa cinc anys apunta en aquesta direcció.

Al conjunt de Catalunya la participació ha pujat fins a les 18 hores un 8%. Publiquem a continuació el resultat de participació actualitzada de localitats representatives, per mostrar aquest fenomen de la mobilització catalanista:

Girona  37,47%   (27,50% el 2009)   +12


Vic  41,76%   (28,36%)   +13            


Berga    38,29%   (24,78%)  +13,5


Puigcerdà     28,88% (21,81%)   +7

La Seu d'Urgell    31,67%   (25,01%)   +6,6

Valls                  35,32%   (25,12%)     +10

Reus                32,62%  (25,48%)    +7

Tàrrega        34,83%   (23,60%)   +11
 
Sant Cugat del Vallès    39,24% (30,03%)   +9

Arbúcies            38,93%   (21,58%)  +18

Cervera             32,31%  (24,46%)  + 7,8

Montblanc         34,89%    (23,51%)   +11

Gràcia
(Barcelona)
41,34%    (30,88%)   +10,5
 
Bellcaire d'Urgell  46,23%     (30,57%)   +15,6
25/05/2014
Eleccions europees
Mobilització de l'electorat sobiranista a Catalunya
La participació passades les 6 de la tarda mostra un elevat increment al conjunt del país, i reforçat en els feus catalanistes
Lluís Bou
Les primeres dades de participació, a les 6 de la tarda, apunten a una clara mobilització de l'electorat sobiranista en aquestes eleccions europees. La comparació amb les dades a la mateixa hora fa cinc anys apunta en aquesta direcció.

Al conjunt de Catalunya la participació ha pujat fins a les 18 hores un 8%. Publiquem a continuació el resultat de participació actualitzada de localitats representatives, per mostrar aquest fenomen de la mobilització catalanista:

Girona  37,47%   (27,50% el 2009)   +12


Vic  41,76%   (28,36%)   +13            


Berga    38,29%   (24,78%)  +13,5


Puigcerdà     28,88% (21,81%)   +7

La Seu d'Urgell    31,67%   (25,01%)   +6,6

Valls                  35,32%   (25,12%)     +10

Reus                32,62%  (25,48%)    +7

Tàrrega        34,83%   (23,60%)   +11
 
Sant Cugat del Vallès    39,24% (30,03%)   +9

Arbúcies            38,93%   (21,58%)  +18

Cervera             32,31%  (24,46%)  + 7,8

Montblanc         34,89%    (23,51%)   +11

Gràcia
(Barcelona)
41,34%    (30,88%)   +10,5
 
Bellcaire d'Urgell  46,23%     (30,57%)   +15,6

Mas, decidit: "Tot segueix endavant, no farem ni un pas enrere"

El president felicita a ERC per la victòria i assegura que després d’aquestes eleccions “el procés sobiranista surt reforçat” 
25/05/2014
Eleccions europees

Mas, decidit: "Tot segueix endavant, no farem ni un pas enrere"

El president felicita a ERC per la victòria i assegura que després d’aquestes eleccions “el procés sobiranista surt reforçat”

Alèxia L. Ferret
El Singular Digital
 


Cares llargues dels militants de CiU al Majestic. El que deien les enquestes els últims dies s’ha complert. ERC ha fet el ‘sorpasso’, i els ha deixat en segona posició, encara que per 45.000 vots. De totes maneres, la federació han valorat positivament el resultat obtingut, ja que segueixen conservant els 3 diputats que ja tenien i no baixen en escons.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que per un partit que està al Govern, i que “es menja tots els ‘marrons’, té un mèrit raonable aguantar així”. I el president ha avisat amb un punt de solemnitat que, tenint en compte el resultat, “tot segueix endavant, ni un pas enrere” en el procés sobiranista.

Mas ha volgut felicitar a ERC per la seva victòria, i ha explicat que el conjunt de forces polítiques que van signar l’acord per la consulta (CiU, ERC i ICV) “han sortit molt reforçades en aquesta cita electoral perquè han pujat 18 punts respecte a la suma de fa 5 anys enrere”. El president ha confirmat que aquests resultats “reforcen el procés polític català, i el fet que volen votar el pròxim 9 de novembre”.

Respecte a la participació, Mas s’ha mostrat content perquè “vam demostrar que érem capaços d’omplir carrers, i avui hem demostrat que sabem omplir urnes”. En aquest sentit, ha considerat que “hem donat un bon senyal com a país, i crec que també un bon missatge”, davant Europa per defensar el procés sobiranista.

Tremosa estén la mà a ERC

El candidat de CiU, Ramon Tremosa, també ha volgut valorar positivament el grau de participació a Catalunya, i ha estès públicament la mà a ERC. “Els facilitaré un aterratge suau, estic a la seva disposició”, ha indicat, mentre afegia que els convida "a treballar conjuntament”. Tremosa també s’ha mostrat satisfet amb el resultat obtingut perquè “hem aguantat molt millor que altres governs d’Europa, i estem contents”.

Per fi apareix Duran

Aquesta nit, el líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, s’ha deixat veure pel Majestic després de tota una campanya electoral absent a causa d’un pinçament. Duran ha assegurat que sent satisfacció per haver mantingut els tres eurodiputats, i ha confirmat que “la derrota del PSC a Catalunya ha afavorit la victòria d’ERC”.
 

ERC fa el 'sorpasso' pels pèls i guanya les eleccions europees

25/05/2014
Eleccions europees

ERC fa el 'sorpasso' pels pèls i guanya les eleccions europees

Sense títol
El president d'ERC, Oriol Junqueras

Els republicans obtenen 590.837 vots (23,67%) i CiU 545.565 (21,85%)

Lluís Bou
El Singular Digital
ERC ha fet el 'sorpasso' pels pèls i ha guanyat les eleccions europees a Catalunya per 1,82 punts. El partit d'Oriol Junqueras ha quedat per davant de CiU i s'hauria col·locat en primera posició, cosa que no aconseguia des de l'etapa republicana. Els republicans han aconseguit 590.837 (23,67%) davant els 545.565 (21,85%) de CiU.

Les anteriors europees les va guanyar el PSC, seguit de CiU, que també va quedar segona, i en tercer lloc va quedar el PP. Els republicans fa cinc anys van quedar en quarta posició, seguits d'ICV. Les eleccions europees havien estat fins ara sempre uns comicis d'òptica espanyola, com les eleccions generals, cosa que s'ha trencat en aquesta ocasió.

Els comicis mostren una clara hegemonia del bloc sobiranista, però en canvi sembla servit el debat sobre el lideratge del procés, que serà un flanc que atiaran des de Madrid. Sobre Oriol Junqueras caurà a partir d'ara una gran responsabilitat sobre el futur del procés, si ho sap contrarestar.

El sobiranisme mostra a Europa la seva gran força

25/05/2014
Eleccions europees

El sobiranisme mostra a Europa la seva gran força

ERC, CiU i ICV sumen el 56% dels vots, mentre que l'unionisme no arriba ni tan sols al 32%

ERC, CiU i ICV sumen el 56% dels vots, mentre que l'unionisme no arriba ni tan sols al 32%

Lluís Bou
El Singular Digital
El sobiranisme ha mostrat la seva gran força a Europa. ERC, CiU i ICV, els partits defensors de la consulta, han aconseguit sumar el 55,81% dels vots, mentre que els unionistes no han arribat al 32%. PSC, PP, Ciutadans i UPyD no han aconseguit frenar la voluntat majoritària dels catalans, ni en unes eleccions que fins ara sempre havien tingut una òptica espanyola. Sempre les havien guanyat els socialistes, excepte en una ocasió.

Comparat amb cinc anys abans, l'increment del vot sobiranista ha estat espectacular, un 18 per cent d'increment. CiU, ERC i ICV només sumaven el 2009 el 37,8% dels vots. Llavors la majoria era clarament unionista, i arribava al 54% dels sufragis catalans.

En total, ERC i CiU sumen 1,1 milions de vots, als quals cal sumar els 258.000 d'Iniciativa. Els partits espanyolistes han quedat en uns 760.000 sufragis.

dissabte, 24 de maig del 2014

Antoni Gaudí, sant d'aquí un any


Antoni Gaudí, sant d'aquí un any

Segons informa RAC1, serà declarat venerable pel Papa i a partir d'aquest moment podrà convertir-se en el patró dels arquitectes

La Vanguardia
Vida | 24/05/2014 - 

Antoni Gaudí, sant d'aquí un any

Antoni Gaudí, santo de aquí un año
Antoni Gaudí Pau Audouard
Barcelona.(Redacció).- L'emblemàtic arquitecte Antoni Gaudí serà elevat a sant d'aquí a un any amb gairebé tota probabilitat tal com ha explicat RAC1. La propera primavera hauria d'estar llest l'extens estudi que ho justifica i només faltarà que el Papa Francisco posi la signatura. Davant aquesta notícia diversos països ja s'han interessat per convertir Gaudí en patró dels arquitectes.

La declaració com a venerable de Gaudí serà la culminació d'un procés de més de 10 anys. Aquesta causa es va presentar al Vaticà l'any 2003 i des de llavors s'ha estat elaborant la *positio: un document de centenars de pàgines que detalla la biografia de l'arquitecte, la seva obra i recull el testimoniatge de persones que ho van conèixer. Quan la Congregació per la Causa dels Santos i el mateix Papa donin el vistiplau, Gaudí es convertirà en venerable.

A partir d'aquest moment ja es podrà considerar sant a l'arquitecte, segons ha explicat a RAC1 el president de l'Associació Pro Beatificació d'Antoni Gaudí, José Manuel *Almuzara "si tot va bé el procés acabarà en la primavera de 2015, amb el document redactat i la consegüent signatura del Papa".

D'aquesta manera es vol reconèixer a Gaudí com a referent arquitectònic i com a exemple de bon cristià. No obstant això la seva elevació a venerable és un primer pas cap a la canonització, encara que de moment encara no es pot beatificar Gaudí perquè no s'ha pogut acreditar que hagi realitzat cap miracle.

Antoni Canu, poeta alguerès

Antoni Canu

Antoni Canu

Antoni Canu, poeta alguerès

Pere Mayans (responsable de l’edició del llibre Itinerari poètic d’Antoni Canu)
Antoni Canu és un escriptor alguerès en llengua catalana nascut, però, a Ocier l’any 1929. Canu va arribar a l’Alguer a l’edat de 10 anys. Per tant, la seva primera llengua fou el sard logudorès. En aquell moment, a l’Alguer, però, el català era la llengua principal del carrer, de la vida, de les relacions personals... Si no parlaves alguerès, no podies jugar amb els altres nens, per tant, era imprescindible per viure a la ciutat. És així com Canu, i tants altres sards al llarg de la història i fins als 60 del segle XX, va fer seva la llengua que els catalans havien portat a aquesta ciutat sarda el segle XIV.

La figura de Canu (casat amb una algueresa i membre d'entitats que treballen per la llengua) i la seva obra poètica en català són una demostració de com s’han integrat durant segles els sards que arribaven a la ciutat. I diria més, Antoni Canu i la seva muller, Maria Musso, són de les poques parelles que als anys 60 continuaren parlant en català als seus fills. De fet, els fills de l’Antoni i la Maria, que pertanyen a la generació del trencament sociolingüístic no únicament a l’Alguer, sinó al conjunt de territoris amb llengües minoritzades de pràcticament tot Europa, són de les poques persones a l’Alguer que han “heretat” la llengua dels dos pares.

Per conèixer l’alguerès a nivell escrit, Antoni Canu assisteix, a partir de 1985, a l’escola d'alguerès Pasqual Scanu i a partir de 1990 comença a utilitzar la nostra llengua com a expressió poètica. Canu ha fet seu l’idioma del país que als 10 anys el va adoptar, portant dins, però, la memòria i els costums de la terra d’origen: segurament aquest és un dels trets més originals de la seva poesia, que li ha permès ampliar el propi horitzó i, en definitiva, l’horitzó de la literatura catalana de l’Alguer.

Aquest fet l’ha convertit certament en un ambaixador de la cultura catalana a Sardenya i a Itàlia, on ha guanyat nombrosos premis literaris. Una dada curiosa, una poesia, que trobareu a l’antologia Itinerari poètic, "Vibracions", fou publicada en català (al costat hi havia la traducció italiana) en una revista de difusió estatal italiana (i amb milers d’exemplars) de l’empresa Zanussi. I a l’inrevés, la seva obra ha permès fer conèixer als catalans de la resta dels Països Catalans l’Alguer i Sardenya. Fins i tot, cal dir que la seva poesia ha servit per explicar l’Alguer a alumnes de secundària del Principat de Catalunya: així la seva poesia Vella Alguer ha permès il·lustrar la situació sociolingüística de la ciutat catalana de Sardenya en dossiers didàctics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (dossier Gust per la Lectura "Em dic Paco...", on s’aprofita aquesta poesia per parlar de la integració de la immigració) o en el llibre de text Cat: llengua i societat dels Països Catalans.

Parlem ara de l’obra poètica de Canu. Antoni Canu ha publicat, fins al moment, tres reculls de poesia. El primer, que portava per títol Poesies, fou publicat l’any 1995. El segon, que duia el títol En l’arc dels dies, el Nadal de l’any 2000. I el tercer, i darrer fins al moment, Nou Cant, va ser publicat el 2007. Tots tres llibres han estat editats per Edicions del Sol de l’Alguer i han comptat amb el suport de l’Obra Cultural de l’Alguer i de l’escola d'alguerès Pasqual Scanu. L’any 2008, l’editorial Fasolcat va editar Les veus de l’Alguer –vint cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu, on podem trobar deu poemes de Canu musicats pel compositor Manuel Garcia Morante i interpretats per la soprano Eulàlia Ara i per la pianista Tània Parra.

Pel que fa a les característiques de la poesia de Canu, no voldríem que, en fer aquesta presentació, us emportéssiu la idea que la seva poesia només tracta de temes “pròpiament” algueresos o sards. La seva poesia tracta de temes diversos, per exemple la poesia Vibracions, que abans hem citat, és una magnífica descripció poètica d’una rentadora, un instrument que en principi ens pot resultar poc poètic, però que Canu sap convertir en poesia. També trobarem referències a Kosovo, a Sarajevo, a Chiapas..

La pallassa Pepa Plana, Premi Nacional de cultura 2014 de Catalunya

HUMOR FEMENÍ

La pallassa Pepa Plana, Premi Nacional de cultura 2014 de Catalunya

L'artista ha estat distingida per la seva singularitat i la seva trajectòria nacional i internacional, que l'ha portat a treballar al Cirque du Soleil

EL PERIODICO
EFE / Barcelona
Divendres, 23 de maig del 2014 - 13.21 h
La pallassa Pepa Plana ha estat distingida amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya per la seva singularitat i la seva trajectòria nacional i internacional, que l'ha portat a treballar al cèlebre Cirque du Soleil.
Segons el jurat del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que ha atorgat el premi, Plana encarna la dona pallassa i l'univers de les dones en clau d'humor femení, en un circ sovint del tot masculí, i posant de manifest que el riure també té gènere.
Fonts del CoNCA han informat que, després de saber que se li havien concedit aquest premi, Pepa Plana ha recordat que, quan va començar a fer de pallassa per a adults, això era molt estrany en una dona, treballava sola i que, d'alguna manera, se sent responsable d'haver fet visible l'ofici de pallassa.
També ha destacat que una pallassa es diferencia d'un pallasso en la facilitat que tenen les dones per connectar amb la part més fràgil de les nostres emocions, perquè se'ls ha permès plorar més.

Optimista nata

Per aquesta pallassa, el 'clown' és un optimista nat, viu al país del "sí", tot és possible i no es desanima mai.
Per això, considera que si aquest ofici no existís s'hauria d'inventar, però que existeix i ha existit a tot el món durant tota la història, i en totes les cultures existeix la figura del pallasso.
Nascuda a Valls (Alt Camp) el 1965, es va llicenciar a l'Institut del Teatre de Barcelona el 1989, encara que no va ser fins al 1998 que va fer el pas definitiu al crear la seva pròpia companyia amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensats per a un públic adult.
A partir d'aleshores presenta successivament en diferents sales i festivals els espectacles 'De Pe a Pa', 'Giulietta', 'Hatzàrdia', 'L'Atzar' i 'Penélope'.
Amb 'Èxode' (2011), per primera vegada comparteix escena amb dos altres reconeguts pallassos, Joan Montanyès 'Monti' i Joan Valentí 'Nan', per explicar la duresa de les grans migracions per motius polítics i econòmics.
El 2012, inicia una nova etapa de la mà del Cirque du Soleil, amb la creació del nou espectacle "Amaluna" de la prestigiosa companyia quebequesa.
Tot això ha fet que Pepa Plana sigui la pallassa catalana més reconeguda i que cada nou projecte seu s'esperi amb expectació.

Roger Buch analitza en un llibre l'ofensiva del PP contra la llengua

Dissabte  24.05.2014  06:00
Autor/s: Martí Crespo

Roger Buch analitza en un llibre l'ofensiva del PP contra la llengua

'El PP no té res contra el català: hi reacciona en contra quan es reivindica i vol ésser una llengua normal', diu en una entrevista

VilawebEl despropòsit del lapao, el tancament de RTVV, la supressió de línies en valencià, la imposició del TIL a les Balears… La llista d’atacs contra la llengua dels governs del PP a l’Aragó, el País Valencià i les Illes és inacabable, i no exclusiva d’aquests territoris. Al Principat, on el PP és marginal, l’ofensiva també és palpable a través de mesures impulsades pel govern espanyol en matèria educativa i, com s’ha vist aquesta setmana, en els mitjans de comunicació públics. D’aquestes agressions, i de la resposta de la societat civil, en parla el professor Roger Buch a 'Asfixiant la llengua', que es presenta dilluns a l’Espai VilaWeb.
–El subtítol de 'Asfixiant la llengua' és 'Crònica dels atacs del PP contra el català'. De quina mena d'atacs hi parles?
–Em centro en l'ofensiva a partir del 2011, amb un repàs de tots els atacs que han fet els governs del PP contra el català a tota la nació: en concret, al País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent i Catalunya. Es tracta d'enumerar i fer veure tot allò que ja sabem, però que posat en conjunt fa una certa angúnia de veure com un determinat polític, en un moment concret, prem l'accelerador i comença a aprofitar les eines que té a l'abast jurídiques, legislatives i governamentals per a atacar el català.
–Per què des del 2011?
–Segurament ells ho haurien volgut fer abans, però parteixo del 2011 perquè és quan van aconseguir el poder en majúscules. Mai abans el PP no havia tingut tant de poder: va mantenir el País Valencià; va aconseguir el poder a les Corts Generals espanyoles; a l'Aragó hi va haver canvi de govern; i, sobretot, va aconseguir el poder a les Illes d'una manera important, perquè va començar a governar també els consells insulars de Menorca i Mallorca amb majoria absoluta. Tot plegat li va permetre de fer una política que no havia pogut fer mai abans. A més a més, amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 2010 el PP també disposava d'una arma que no havia tingut abans: una sentència que diu que a Catalunya el castellà pot ésser també llengua preferent a l'escola. No vull dir que tot això no ho hagués volgut fer abans, sinó que fins el 2011 el PP no podia.
–Què li passa, al PP, amb el català? Què busca, amb aquesta estratègia?
–No és una estratègia nova, és de sempre. És tan senzill com que per al PP hi ha llengües de primera i llengües de segona: el català és una llengua regional i punt. Per això quan el català els últims anys ha desenvolupat una estratègia de no renunciar a ésser únicament una llengua regional, sinó d'apostar per ésser una llengua d'ús habitual (als mitjans de comunicació, l'administració pública, una llengua que s'ensenyi i que tingui un pes), tot això topa amb el projecte nacional espanyol del PP, que no ho accepta. De fet, el PP no té res contra el català: reacciona contra el català quan es reivindica i vol ésser una llengua normal. Si el català és per estar per casa, li pot arribar a fer gràcia i tot...
–I només és una obsessió del PP?
–Aquesta és la pregunta que hi ha al final del llibre, si el PP i el PSOE fan el mateix. La resposta, de manera ràpida, seria que quant a polítiques concretes de cada comunitat autònoma, en la pràctica és diferent què fa el PP i què fa el PSOE. Si mirem Catalunya, per exemple, fixem-nos qui dóna suport a la immersió lingüística i qui no; a l'Aragó, qui ha canviat la llei de llengües; a les Illes el mateix... I al País Valencià hi ha una mica més de dubte perquè un sector del nacionalisme considera que el PSOE ha fet el mateix que el PP, però jo crec que no, que és diferent. Per tant, hi ha una política diferent. Ara, si mirem des del punt de vista de l'estat espanyol com a estat, no la política que fa al País Valencià, a les Illes o a l'Aragó, sinó a l'estat com a tal, sí que veiem que hi ha continuïtat de pensar que Espanya és un estat uninacional amb una llengua principal i unes altres de secundàries. I això es nota en el fet que no hi ha tanta diferència quan governa el PP que quan governa el PSOE respecte al plurilingüisme. Sí que hi ha diferència en cada comunitat autonòma separadament, però no n'hi ha cap en l'àmbit estatal en temes com l'oficialitat del català a Europa, que es pugui parlar a les Corts Generals espanyoles, que sigui una llengua assumida com a tal... La prova d'això és que a la declaració de Granada, en què el PSOE volia intentar de fer veure que apostava pel federalisme, no hi havia cap canvi substancial en favor que el català fos una llengua espanyola de primer nivell: no hi apareix.
–En ple any del tricentenari dels fets del 1714, es poden trobar també arrels històriques a aquesta obsessió contra la llengua i la cultura catalanes.
–Absolutament. Justament des de fa tres-cents anys, com ja va explicar en un llibre Francesc Ferrer i Gironès, es pot parlar de la persecució política de la llengua catalana. Per tant, el que faig és actualitzar tot això els tres últims anys i demostrar que és una obsessió que ve de lluny en una evident continuïtat. Passa que els últims anys havíem pensat que amb la democràcia i l'oficialitat tot això canviaria i l'estat faria com un esforç, però ha quedat en no res. Sí, evidentment que és continuïtat absoluta.
–Pel títol, en què parles d'asfíxia, ens podríem imaginar una crònica molt negativa dels atacs contra la llengua. Però el llibre també destaca molt positivament la resposta de la societat civil a tots els Països Catalans.
–Exacte, una de les coses que sobten més és com hi respon la gent. Fins i tot gent de Catalunya que no tenia gaire coneixement de la realitat de les Balears o el País Valencià s'ha sorprès molt llegint el llibre: 'Ostres, no sabia quanta gent demana l'ensenyament en valencià! No sabia això de la vaga i les manifestacions a les Illes...' Realment, la cosa positiva és que els atacs ens ha fet reaccionar quan s'han passat de frenada. És que els atacs del PP han estat tan bèsties, no ha estat allò que no es noti... La gent s'hi revolta molt. Pensem, per exemple, que d'aquí a pocs dies hi haurà la cercavila de Som Escola... O que a les Balears mai ningú, tret del president Bauzà, no havia aconseguit d'unificar les tres illes en una sola reivindicació. I pensem en la revolta importantíssima que hi ha al País Valencià amb el tancament de Canal 9 i TV3, o per la defensa de les línies d'ensenyament en valencià.
–Quan parlem d'atacs del PP, solem pensar en els governs valencià i balear. Però des de Madrid també es porta una ofensiva contra el Principat en temes com la llengua a l'escola, la televisió... És un pas més en la seva estratègia o un salt qualitatiu?
–Això és un salt d'impotència: és a dir, per què ho fan d'aquesta manera? Perquè el PP mai no tindrà el poder a Catalunya. A les altres comunitats, què passa? Doncs que com que hi ha alternança, de tant en tant hi són, al govern. A Catalunya els ha passat una cosa molt dura i és que hi ha alternança i no suquen, diguem-ne. Hi havia Convegència, el tripartit, després va tornar Convergència... i el PP no entra mai, al govern. Per tant, com que no ho pot canviar des de dins, ha de fer-ho des de fora. Com? Doncs a partir del ministre José Ignacio Wert, a partir de la legislació, de la laminació de competències i aprofitant també la sentència del Tribunal Constitucional. Una sentència, recordem-ho, que fou fruit d'un recurs d'inconstitucionalitat que va signar precisament el PP. Si no s'hagués fet aquell recurs, moltes de les sentències o interlocutòries actuals no haurien pogut tirar endavant. És aprofitar totes les armes que tenen a l'abast i quan no poden des dels parlaments autonòmics, busquen de fer-ho des del govern estatal, el parlament espanyol i, evidentment, els jutges. Resumint, és el PP sol contra tot i tothom. Ara, quan perdi un diputat ací o allà, tot això també es podrà aturar.
–El llibre se centra en què ha passat del 2011 ençà, però quin escenari es planteja, de cara al futur?
–De cara al futur ens plantegem evidentment la independència com a escenari factible i amb una reflexió curiosa, que potser no agrada a tothom. I és constatar que des de Catalunya, tant govern com societat civil han refredat molt les seves expectatives de política lingüística els últims anys. És a dir, han estat molt més moderats. Fa cinc o sis anys parlàvem de 50% de cinema en català, de judicis en català..., i sembla que ara ho hàgim oblidat i hàgim apostat tots els ous per la independència, sabent que això ha d'ajudar la llengua. Jo compro aquesta diagnosi i crec que sí. Si mirem què han fet la Plataforma per la Llengua o el mateix Òmnium, per exemple, veiem que insisteixen menys en temes lingüístics i més en temes polítics, entenent que així se superarà tot. El debat aquí, que queda obert al final del llibre, és com quedaran en el futur el País Valencià i les Illes. Aquest és el gran debat. Intento ésser optimista, perquè en sóc de mena, i entenc que la independència de Catalunya pot ésser un revulsiu lingüístic també per a la resta de territoris.

divendres, 23 de maig del 2014

El Govern ja té escollides les paperetes i les urnes pel 9-N

23/05/2014
Consulta

El Govern ja té escollides les paperetes i les urnes pel 9-N

 Urna 9 N

Prototip d'urna per la consulta sobiranista - Pedro Madueño (La Vanguardia)

La Vanguardia avança que el model d’urnes per la consulta sobiranista és de cartró i molt més barat que l’habitual, i serà produït pel CIRE de Lleida

Mar Sabé
El Singular Digital
El Govern ja té escollides les paperetes i les urnes per la consulta sobiranista que vol albergar a Catalunya el proper 9 de novembre, segons avança avui La Vanguardia. El model d’urna escollit és una caixa plegable de cartró rectangular, amb una finestreta plastificada per poder veure les paperetes des dels dos laterals.

El preu d’aquesta urna és de poc més de dos euros, molt lluny dels 35 que costa la clàssica de plàstic, i serà probablement elaborada pel Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) de Lleida. La idea és fer-ne unes 6.000, -a les eleccions autonòmiques, per exemple, se’n distribueixen unes 8.200 a tot el territori-, perquè d’aquesta manera l’executiu eludeix la obligació de fer un concurs públic per la seva adjudicació.

La papereta també ja està decidida, que serà blanca, vertical, i les dues preguntes es trobaran a dos nivells i traduïdes al castellà a sota en cursiva. A la Vall d’Aran, també estaran escrites en aranès.

La Vanguardia també avança que la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, està ja temptejant els municipis catalans demanant-los la seva col·laboració en la consulta. Fins ahir havien respost 411 dels 947 que hi ha a tot Catalunya, d’entre els que estan disposats a col·laborar són: Barcelona, Girona, Manresa, Sant Cugat o Mataró, entre d’altres, i els que han rebutjat la col·laboració són els socialistes de Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sant Adrià o Sant Boi, per exemple. En aquests casos s’utilitzarien edificis de la Generalitat com a col·legis electorals.

dijous, 22 de maig del 2014

Un dispositiu permet la detecció precoç del càncer a partir d´una gota de sang

Un dispositiu permet la detecció precoç del càncer a partir d´una gota de sang

El projecte, desenvolupat per l'Institut de Ciències Fotòniques, es basa en unes nanopartícules que atrauen marcadors

20.05.2014 | 07:15
Imatge facilitada per l´ICFO de l´innovador dispositiu.
Imatge facilitada per l´ICFO de l´innovador dispositiu.

Un equip internacional d'investigadors dirigits per l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels (Baix Llobregat) ha desenvolupat un nanoxip, equipat amb nanopartícules d'or, capaç de diagnosticar un càncer en etapes precoces, quan la malaltia afecta poques cèl·lules. El professor ICREA a l'ICFO Romain Quidant, coordinador del projecte, va explicar que es tracta d'una plataforma de "lab-on-a-chip" capaç de detectar marcadors de proteïnes de càncer a la sang utilitzant els últims avenços en plasmònica, microfluïds, nanofabricació i química de superfícies.
El dispositiu té la capacitat de detectar concentracions molt baixes d'aquestes proteïnes marcadores de càncer a la sang, permetent el diagnòstic de la malaltia en una etapa precoç, cosa que facilita el diagnòstic i tractament. Segons Quidant, el nanodispositiu té un gran potencial com a eina per a tractaments de futur de càncer, no només per la seva fiabilitat, sensibilitat i baix cost, sinó també per la seva fàcil portabilitat, que permet portar-lo a llocs remots amb dificultats d'accés en hospitals i clíniques.
El científic va destacar que actualment la majoria dels càncers es detecta a nivell macroscòpic, quan el tumor està format per milions de cèl·lules de càncer i la malaltia està començant a avançar cap a una fase més madura. El nanoxip desenvolupat per l'ICFO permet detectar-lo quan afecta unes poques cèl·lules localitzables. "Seria com intentar apagar un incendi a casa quan només són algunes poques espurnes versus un incendi que ha pres i s'està disseminant a pas lleuger per diferents habitacions", van comparar els investigadors.
Encara que és extremadament compacte (només uns pocs centímetres quadrats), el dispositiu "lab-on-a-chip" alberga diversos sensors distribuïts en una xarxa de microcanals de fluids. Unes nanopartícules d'or implantades a la superfície del xip es programen químicament amb un receptor d'anticòs de tal manera que són capaces d'atreure els marcadors de proteïnes que circulen per la sang.
Quan s'injecta una gota de sang al xip, la sang circula a través dels microcanals i si els marcadors de càncer hi són presents, en passar pels microcanals, aquests s'adhereixen a les nanopartícules, provocant canvis en el que es coneix com la "ressonància plasmònica". El dispositiu analitza aquests canvis proporcionant una avaluació directa del risc per al pacient de desenvolupar un càncer.
En concentracions baixes
Segons Quidant, "el més fascinant del descobriment que hem fet és que som capaços de detectar concentracions extremadament baixes d'aquesta proteïna en qüestió de minuts, cosa que fa d'aquest dispositiu una eina d'última generació, un instrument ultrasensible i poderós que millorarà la detecció primerenca i el seguiment del tractament de càncer".
El 2009, el grup d'investigació del professor Quidant, en col·laboració amb diversos grups d'oncòlegs, es va unir a l'esforç internacional dedicat a la detecció ultrasensible de marcadors de proteïnes situats a la superfície de cèl·lules cancerígenes i en sang perifèrica, que ha demostrat ser un clar indicador de l'aparició del càncer. El projecte ha estat finançat per la Comissió Europea i la Fundació Cellex de Barcelona.

L'Abadia de Montserrat tindrà un cava

VADEVI.cat | Actualitzat el 22/05/2014 a les 12:34h

L'Abadia de Montserrat tindrà un cava

S'elabora al celler Mont Marçal amb l'assessorament del grup Osborne

Disseny del logo de l'etiqueta

L'Abadia de Montserrat llançarà al mercat el seu propi cava, un Brut Reserva, el proper 6 de juny, amb una producció estimada de 50.000 ampolles per al primer any.

En el desenvolupament d'aquest cava, la comunitat benedictina de Montserrat ha comptat amb l'assessorament del Grup Osborne, que des de 2011 ja elabora a les seves instal·lacions d'Anís del Mono, a Badalona, la gamma de licors de Montserrat –Aromes, Crema Catalana, Licor d’Avellana, Ratafia, Anís i Herbes.

A més, Osborne, empresa familiar fundada en 1772, assumeix la comercialització d'aquest cava a tot l'Estat espanyol. Amb aquest cava, Osborne reforça la seva col·laboració amb el monestir benedictí de Montserrat.

El Departament de producció i qualitat d'Osborne ha treballat en estreta col·laboració en l'elaboració amb les caves Mont Marçal, productora de vins i caves a l'empara de les denominacions d'origen del Penedès, Catalunya i Cava, i que ha utilitzat per a l'ocasió raïm de les varietats autòctones catalanes macabeu, xarel·lo i parellada. El Cava Abadia de Montserrat envelleix per un mínim de 15 mesos. Tot això es concreta en un producte que sortirà al mercat a un PVP inferior als 9 euros. A aquest Brut Reserva se li 'uniran nous caves en un futur proper.

El Cava Abadia de Montserrat s'integrarà en l'ampli assortiment de referències distribuït per Osborne. El grup alimentari andalús és propietari de marques com 5 Jotas, Montecillo, el brandi Magno, Carlos I i Anís del Mono. Distribueix a més en exclusiva a l'Estat espanyol altres begudes com Seagram's Gin, Ron Santa Teresa i l'energètica Monster.

Tots els símbols de l'Abadia, a l'etiqueta

El disseny de l'etiqueta del nou cava crida l'atenció per l'acurat disseny. El marc exterior presenta forma circular i reprodueix l'orla del vitrall de la Capella de la Santa Cova de Montserrat obra datada cap a 1907 del vidrier barceloní Eudald Amigó. A més, corona el conjunt la silueta del característic massís de Montserrat.

La xapa de l'ampolla serà col·leccionable, i canviarà amb cada anyada, fins a completar una sèrie que recrearà cadascun dels mosaics dels diferents vitralls existents a la basílica. El símbol identificatiu de Montserrat, la M gòtica amb la serra superposada, també està present al disseny. La xapa serà col·leccionable, i cada anyada recrearà cadascun dels mosaics dels diferents vitralls de la Basílica

Els catalans, segons Quino, creador de Mafalda

Dijous  22.05.2014  15:03

Els catalans, segons Quino, creador de Mafalda

Vegeu la tira:

View image on Twitter
I què pensa Quino, premi Príncep d'Asturies, sobre els catalans

    Jordi Regincós Isern @jordir

El dibuixant argentí ha estat distingit amb el premi Príncep d'Astúries

VilawebEl dibuixant argentí Joaquín Salvador Lavado, 'Quino', creador de Mafalda, ha estat distingit amb el premi Príncep d'Astúries de la Comunicació i les Humanitats 2014. El jurat n'ha valorat 'els lúcids missatges, que continuen vigents per haver combinat amb saviesa la simplicitat en el traç del dibuix amb la profunditat del seu pensament'.
Doncs bé, el periodista Germà Capdevila, d'origen argentí, ha recuperat una de les tires de Mafalda que va dibuixar Quino el febrer del 1973, dedicada als catalans i publicada a la revista Siete Días, ara desapareguda. Concretament, dedicada als catalans de Buenos Aires, aprofitant una visita de Joan Manuel Serrat a la ciutat.

Capdevila ens fa observar que l'únic espanyol de la colla de Mafalda, Manolito, és qui diu, referint-se als catalans: 'No hi ha res que aquesta gent no pugui fer.'
Vegeu la tira:

Els Xiquets de Reus s'adhereixen al Pacte Nacional al Dret a Decidir

Els Xiquets de Reus s'adhereixen al Pacte Nacional al Dret a Decidir

La colla ja ha participat anteriorment en activitats d'aquesta línia com el 'Reus encén la flama' la 'Via catalana' i el proper 8 de juny viatjarà a Ginebra en el marc de la campanya 'Catalans want to vote'

Actualitat castellera | 22/05/2014 -
Els Xiquets de Reus s'adhereixen al Pacte Nacional al Dret a Decidir
Sandra Llauradó i Àngels Ollé formalitzant l'adhesió Marta Bros
LA VANGUARDIA
Reus. (Redacció).- Després d'una breu trobada mantinguda al local de la Colla Castellera entre una representació de la junta dels Xiquets de Reus encapçalada per la seva presidenta, Sandra Llauradó, i una la secció local del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) a Reus amb la seva presidenta Àngels Ollé al capdavant, la Colla Castellera ratifica la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
La presidenta dels Xiquets de Reus van destacar la necessitat que les colles castelleres en general i la cultura en particular es posicionin en aquells aspectes que els afecten directament, encara que tinguin caràcter polític. Específicament va fer referència que els propis estatus de la Colla recullen dins dels seus objectius "Fomentar, participar i col·laborar també en tot tipus d'activitats tradicionals i culturals pròpies de la ciutat i del país i dirigir-se a les diferents administracions públiques i a d'altres entitats públiques i privades en ordre d'obtenir aquests objectius".
L'adhesió de fet, segueix la línia marcada en els acords de l'assemblea dels Xiquets de Reus de l'1 de febrer de 2013 on es decidí que l'entitat donaria suport a les resolucions 742/IX del 2012 i 5/X del 2013 del Parlament de Catalunya. L'entitat ja ha participat anteriorment en activitats d'aquesta línia com el "Reus encén la flama" la "Via catalana" o, el proper 8 de juny, alçant castells a la plaça de les nacions de Ginebra en el marc de la campanya "Catalans want to vote - Human towers for democracy".

Joan Margarit presenta l'antologia 'Poemes' de Joan Vinyoli

Dijous  22.05.2014  06:00
Autor/s: ACN

Joan Margarit presenta l'antologia 'Poemes' de Joan Vinyoli

Hi exposa les dues grans obsessions del poeta

Vilaweb
El poeta Joan Margarit va presentar ahir l'antologia 'Joan Vinyoli. Poemes. Pròleg i selecció de Joan Margarit' de l'editorial Proa. És un recull de més de cent poemes de Vinyoli que exposen les seves dues obsessions: 'La d'escriure un gran poema i la de trobar un gran absolut.' L'editor de l'antologia, Josep Lluch, va explicar que partia del Simposi Joan Vinyoli, en què Margarit exposava la seva visió de l'obra del poeta, en una conferència que, segons el comissari de l'Any Vinyoli, Jordi Llavina, 'va ser controvertida, amb notes viscerals i racionals', i que va servir per obrir els ulls a molts lectors de poesia.
Joan Margarit va recordar que Vinyoli se sentia poeta quan anava amb gent més culta, fet que el feia sentir més 'capitidisminuït', però que feia callar els seus companys quan recitava els seus poemes. Aquesta característica posava en relleu la primera fixació de Joan Vinyoli, obsessionat a escriure un gran poema i a fer una recerca de l'absolut, 'com els poetes místics del Segle d'Or espanyol'. Segons Margarit, tot i les seves aspiracions Vinyoli era un 'home sensual' que vivia la vida del segle XX.

Margarit va destacar que l'obra completa d'un gran poeta és com un 'políedre d'infinites cares que no pots mirar sencer perquè a cada època un s'ho mira des d'un punt de vista diferent'. Així i tot, va explicar que la lectura que féssim del políedre depenia de cada persona, car 'el poema llegeix el lector i no el lector al poema'. La poesia és molt 'senyora', va dir, perquè 'no pot tolerar que el poeta s'aproximi a zones properes al poema que no ho són'.

L'editor, Josep Lluch, va explicar que 'Joan Vinyoli. Poemes. Pròleg i selecció de Joan Margarit' aporta una visió especial de l'obra de Vinyoli, perquè Margarit s'hi baralla amb 'les idees i els conceptes', aportant una lectura diferent d'algú que també és poeta. Lluch va confessar que el títol original de l'antologia era 'El meu Vinyoli', perquè Joan Margarit hi feia una selecció del poeta 'més realista i més entroncat amb la vida, i menys encarat al cant o a la recerca d'alguna cosa que no se sap on és'. Per aquest motiu, la selecció proposada per Margarit inclou poemes que giren entorn de la vida i la mort que enalteixen l'obra de Joan Vinyoli.
..............................................

Poemes

Pròleg i selecció de Joan Margarit

Col·lecció OSSA MENOR

L’antologia de Joan Vinyoli en el seu centenari.

Una tria personali un retrat íntim,de la mà de JoanMargarit.
Imprescindible per conèixer Joan Vinyoli: l’home i el poeta.

No t'ho perdis...

Compartir:

Sinopsi 

L’antologia poètica de Joan Vinyoli que ha elaborat i prologat Joan Margarit pretén desvelar quin és el nucli dels millors poemes vinyolians i d’on ve l’excel·lència d’aquests poemes escampats per tota l’obra i que el converteixen en “un dels poetes més grans en llengua catalana”.
Joan Margarit fa una llarga introducció que és, a més d’un text crític important sobre la poesia de Vinyoli, una aproximació a la persona, a partir d’una recerca molt particular i de vivències personals al voltant de la vida sentimental de l’últim Vinyoli. Ho fa sempre des de l’admiració i amb respecte, però també sense concessions a l’hora d’acostar-se al que és fonamental per entendre el personatge i la seva vida, és a dir, la seva poesia.

L'autor 

Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984). Poeta de formació autodidacta i d'una fecunda trajectòria, indestriable de la seva vida, va guanyar el premi Óssa Menor (1951) amb el recull Les hores retrobades. Amb el poemari Tot és ara i res (1970), li va arribar el reconeixement de la crítica i a partir d'aleshores va publicar de forma regular. El darrer llibre de poemes, Passeig d'aniversari (1984), va rebre nombrosos premis, entre els quals el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura. Les seves traduccions de Rainer M. Rilke es van recollir en les publicacions Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985).

ALS ELEGITS per Joan VINYOLI

Joan Vinyoli

ALS ELEGITS

A vosaltres, els qui del sofriment
sou elegits per a les altes proves,
com us escolto quan calleu i em deixo
penetrar pels laments que mai no heu dit.

Plens en excés de forces abatudes,
plors ofegats i dominades ires,
els ulls, les mans, com en ruïna, parlen
d’imperis destruïts per sempre més.

Sóc terra que vol ésser fecundada
pel riu amarg que neix en vostre cor
i, compartint el greu dolor, lloar-vos,
a fi que us retrobeu, transfigurats.

Joan Vinyoli
 

 


 

Joan VINYOLI, Obra poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001.

dimecres, 21 de maig del 2014

Roma també veurà alçar castells pel dret a decidir

Roma també veurà alçar castells pel dret a decidir

Ja són 62 les colles castelleres que actuaran el 8 de juny

| Actualitzat el 20/05/2014 a les 16:37h
 
La presentació de la campanya amb castellers i Òmnium Foto: Òmnium Cultural El proper 8 de juny Catalans want to vote. Human Towers for democracy”comptarà finalment amb actuacions castelleres simultànies a vuit capitals europees, per reclamar el dret a decidir de Catalunya en una consulta el 9 de novembre.

Òmnium ha confirmat avui que els Bordegassos de Vilanova i la Geltrú actuaran aquell dia a la Piazzale Gian Nicolo de Roma afegint-se així a les actuacions que faran la Colla Vella dels Xiquets de Valls a París, els Castellers de Vilafranca a Brussel·les, la Colla Joves dels Xiquets de Valls a Londres, els Castellers de Sants a Lisboa, els Xiquets de Reus a Ginebra, els Xics de Granollers a Berlín i els Castellers de la Sagrada Família a Barcelona.

62 colles castelleres confirmades

L’aixecada simultània de castells en llocs simbòlics europeus per internacionalitzar el fet català també es reproduirà de forma coordinada a Barcelona i altres ciutats catalanes. Ara per ara ja hi ha 62 colles que faran exhibicions castelleres en el marc d’aquesta iniciativa, que vol fer del 8 de juny una diada cívica de país; d’un país que fa pinya per reclamar votar el seu futur a través dels castells, un dels pilars més importants de la cultura catalana. D'aquesta manera, el Catalans want to vote. Human Towers for democracy es converteix en una de les actuacions conjuntes de les colles castelleres del país més importants de la història.

És de destacar que més d'una vintena de viles catalanes veuran també aixecar castells amb el lema Catalans want to vote i que Mont-Real i Pamplona, coincidint amb la Via Basca, seran altres escenaris internacionals on hi haurà la unió de cultura i revindicació democràtica.

Catalans want to vote – Human towers for democracy vol internacionalitzar l’anhel democràtic català. Reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, els castells incorporen alguns dels principals valors universals com: l’esforç, el treball comunitari i la solidaritat. Uns valors que són també els que Catalunya vol projectar com a país. Podeu consultar totes les colles que alçaran castells i totes les poblacions que en veuran aquí.