divendres, 26 de juny del 2020

RECEPTA | La tradició a taula: canelons de rostit

Canelons de rostit
No podia faltar en aquesta secció de Plats Catalans d'El Nacional que el nostre xef, Òscar Manresa, de la Casa Leopoldo, ens cuinés els canelons de rostit.  Elaborar-lo no és senzill, però en aquest vídeo l'Òscar ens ensenya una tècnica per fer més fàcil aquesta recepta tan popular de la cuina catalana. No t'ho pots perdre!

Ingredients per als canelons de rostit:

  • 4 contracuixes de pollastre
  • 2 tomàquets madurs
  • 1/2 cabeça d'all
  • 2 cebes mitjanes
  • 100 ml vi ranci

Beixamel:

  • 700 ml llet
  • 300 ml nata
  • 50 g farina 
  • 50 g mantega
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat

RECEPTA | Un plat de Ponent, cargols a la llauna

Cargols a la llauna
El nostre xef, l'Òscar Manresa, de la Casa Leopoldo, ens explica avui com fer uns cargols a la llauna. És molt important purgar els cargols si els agafem del camp. Com ho fem? Fàcil, els passem per aigua bullent i ja els tindrem a punt per fer a la llauna.
Els cargols són una especialitat culinària catalana. És un plat ben senzill que consisteix a coure els cargols a la brasa o al forn amb una llauna. És tradicional acompanyar-ho amb allioli o una picada d'all i julivert. Aquest plat és típic de les terres de ponent.

Ingredients per als cargols a la llauna:

  • 400 g de cargols bover
  • 100 g sal
  • 80 g julivert
  • 2 grans d'all
 

dimarts, 23 de juny del 2020

Cuina Què mengem per Sant Joan?

Què mengem per Sant Joan?

Els productes de temporada marquen els àpats que es comparteixen la nit més màgica de l'any


Arriba la nit màgica de Sant Joan, i la tradició diu que, de postres, no hi pot faltar la coca de Sant Joan. Però aquesta és una celebració en la qual és habitual reunir-se amb la família o els amics i gaudir d'un bon àpat al voltant d'una taula. Això sí: respectant enguany les mesures de seguretat per prevenir l'expansió de la Covid-19.
En aquesta cita gastronòmica, els productes de temporada hi són ben presents. Mar i muntanya se citen a taula, i és que amb l'arribada de l'estiu és època de gaudir del marisc, i del peix blau com el verat o les sardines, o uns bons llagostinsTampoc hi pot faltar la carn. Aquesta és època de menjar pollastre, vedella, xai i conill. I els horts viuen en aquesta època el seu moment de màxima esplendor, motiu pel qual les fruites i verdures no poden faltar a taula. Enciams, tomàquets, cogombres i mongetes són els protagonistes d'aquesta època, i ho podeu preparar de múltiples maneres.
Per tancar l'àpat, no us oblideu de les fruites dolces i amb molta aigua de les quals ja se'n pot gaudir. Serviu cireres, maduixes, prunes, o síndries, entre moltes altres varietats que podeu trobar a les vostreI per acabar, que no falti la coca de Sant Joan! La podeu preparar a casa, o gaudir de les múltiples opcions que ofereixen forns i pastisseries. Òbviament, acompanyeu-la d'un bon vi dolç o ranci, o cava si ho preferiu.
Bon profit!

La nit més màgica de l'any, la de Sant Joan

La nit més màgica de l'any, la de Sant Joan

Les revetlles enguany estan limitades per la situació generada per la Covid-19

Ha arribat un altre 23 de juny i, amb ell, la nit més màgica de l'any per excel·lència, la de Sant Joan. Una celebració, també coneguda com a Nit de les Bruixes, que arriba amb el solstici d'estiu, sent una festa d'orígens pagans fortament arrelada. Una nit que se celebra de diferents maneres arreu dels Països Catalans, però sempre amb el foc com a protagonista.
Una celebració que enguany es veu alterada per la situació generada per la Covid-19 i les mesures adoptades per frenar la seva expansió. Per això, caldrà seguir una sèrie de recomanacions a l'hora de gaudir d'aquesta nit màgica.
Més info: S'acosta la nit de Sant Joan, atípica pel Coronavirus
Com dèiem, és una nit màgica en què se celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard, i que l'església Catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista. A més, la festa té una sèrie d'elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.
L'origen de la celebració de la Nit de Sant Joan és pagà i forma part del grup de festes solsticials, com Nadal. Amb una tradició que es remunta a molt abans de la implantació de cristianisme, és un culte al sol, a l'allargament del dia, pel solstici d'estiu.
Coca de Sant Joan Coca de Sant Joan
La Nit de Sant Joan hi ha diferents tradicions que perduren al llarg del temps. Les recordem.

Cosa de Sant Joan

La primera és la coca de Sant Joan. Una coca que pot ser de classes diferents: confitada amb massapà, crema o nata i ornada amb pinyons, llardons o fruita confitada, i que es menja acompanyada amb vins dolços o rancis. La coca deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
Més info: Fem la coca de Sant Joan a casa!

Focs de Sant Joan

Un altre element que no hi pot faltar la Nit de Sant Joan són els Focs de Sant Joan. Diu la tradició que el foc foragita els mals esperits, purifica, protegeix i regenera. Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s'encenen quan el sol es pon i s'alimenten fins ben entrada la nit amb tota mena d'andròmines combustibles.
La relació entre el foc i el solstici d'estiu ve de molt lluny: se sap que les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la nit més curta de l'any encenent fogueres. Un ritual que ha perviscut amb el pas del temps.
Una variant de les fogueres de Sant Joan són les falles, uns troncs que, en alguns pobles dels Pirineus, es baixen encesos a collibè o rodolant per les muntanyes fins a la plaça, on s'apilen per formar fogueres.

Els petards són una de les tradicions més sorolloses de la nit de Sant Joan Els petards són una de les tradicions més sorolloses de la nit de Sant Joan

Els petards

L'altre element característic de la celebració són els petards. L'ús de pirotècnia és un dels derivats del ritual dels focs: la nit de Sant Joan s'encenen i esclaten bengales, piules, traques i tota mena de focs d'artifici, que aporten soroll i lluminositat a la festa.
Si teniu gossos a casa, cal que adopteu diferents mesures per evitar-los el patiment que els provoca el fort soroll dels petards.
Més info: Prepara el teu gos per evitar-li patiment amb els petards de Sant Joan
Ja ho diu el refrany: 'Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any.' Bona revetlla!

La punyalada d’ERC a Laura Borràs, per La punyalada d’ERC a Laura Borràs, per Jordi Barbeta

Si dijous els diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya no voten en contra de concedir el suplicatori perquè el tàndem Manuel Marchena-Javier Zaragoza assegui al banc dels acusats la diputada Laura Borràs, haurem d’arribar a la conclusió que l’odi i l’obsessió per la destrucció de l’adversari ha arribat a un nivell irreversible.
Dijous se sotmetrà a votació al Congrés dels Diputats el suplicatori del Tribunal Suprem per poder jutjar la diputada, exconsellera de Cultura i exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs. La sala penal que presideix el magistrat Manuel Marchena vol jutjar-la sota l’acusació de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental. S’encarrega de l’acusació el fiscal Javier Zaragoza. Borràs s’enfronta a una possible condemna de 15 anys de presó.
No vull entrar en la qüestió de fons per defensar la Laura Borràs, perquè crec que no li cal i perquè prou bé que es defensa ella sola, però per una banda tenim contractes de 18.000 euros i per l’altra 15 anys de presó. Laura Borràs va ser primer investigada pels Mossos i no van trobar cap irregularitat susceptible de sostenir “un retret penal”. La Sindicatura de Comptes va concloure que “no hi ha cap actuació perseguible ni administrativament ni penal”. Tanmateix, la jutgessa no va quedar prou satisfeta i va passar la investigació a la Guàrdia Civil, que va refer l’informe a la seva coneguda manera i que després, un cop els papers van passar al Suprem, el fiscal Zaragoza va beneir. El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, ha denunciat que es van ajuntar contractes d’exercicis i serveis diferents per formular l’acusació de fraccionar contractes per poder encarregar-los sense concurs.
El suplicatori tirarà endavant perquè PSOE, PP i Vox sumen majoria. Tanmateix, Unidas Podemos, després d’escoltar la diputada en comissió, ha canviat d’opinió i, tot i estar al govern, ha optat per abstenir-se. El Partit Nacionalista Basc hi votarà en contra i també ho faran altres diputats espanyols que, en privat, constaten que “és independentista, però es tracta d'un abús”. Vet aquí que ERC i la CUP maregen la perdiu i es resisteixen a votar-hi en contra amb l'única intenció de mantenir l’ombra de dubte sobre l’honorabilitat de Borràs, no fos cas que se la trobin de contrincant a les eleccions al Parlament. De fet, malgrat l’aturada pel confinament, el procediment contra Borràs marca rècords de celeritat.
Si ERC no vota en contra del suplicatori sabent qui i com jutjarà Laura Borràs, a més de practicar el caïnisme polític més evident, està donant per bons els informes i les pràctiques de la Guàrdia Civil i l’actuació del fiscal Zaragoza en aquesta ocasió i en les anteriors
De la CUP era esperable aquesta actitud, perquè en els moments clau sempre acaba fent el que més li agrada al deep state espanyol... Veto a Mas, veto a Turull, etc. En el cas d’ERC, la seva tàctica sempre ha estat assenyalar els seus adversaris de Junts per Catalunya com a gent sospitosa hereva de la corrupció convergent. De fet, amb la seva actitud abans de la votació ja ha aconseguit el que buscava. Tanmateix, en aquest cas, la tàctica té una transcendència política enorme. Si ERC no vota en contra del suplicatori, està d’alguna manera blanquejant el mateix Tribunal Suprem que ha condemnat el seu líder a 13 anys de presó; el conseller Romeva i la consellera Bassa, a 12, i la presidenta Forcadell, a 11 i mig, per citar només els principals represaliats del partit.
Si ERC no vota en contra del suplicatori sabent qui i com jutjarà Laura Borràs, a més de practicar el caïnisme polític més evident, està donant per bons els informes i les pràctiques de la Guàrdia Civil i l’actuació del fiscal Zaragoza en aquesta ocasió. I si ara ho fan bé i són imparcials, com podran argumentar el dia de demà a Europa els defensors de Junqueras que la Guàrdia Civil i el Suprem actuen amb criteris polítics? I quin problema tindrà el Suprem per aplicar la màxima condemna a Borràs lliure de tota sospita política si resulta que els seus correligionaris independentistes també la posen en dubte?
Era una vegada un rei que va reunir els seus dos envejosos fills i a un li va dir que li demanés un desig, el que més el satisfés, però amb el benentès que al seu germà li donaria el doble. El fill s’ho va pensar i va respondre: “Desitjo que m’arranquis un ull”.
Si ERC no vota en contra del suplicatori, seria lògic que el trencament de la coalició independentista anés més enllà d’aquest govern, d’aquesta legislatura, de la propera i fins a la propera generació, però la lògica i la política catalana no van mai juntes. 
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat

Vint coses que no sabíeu de la coca de Sant Joan

Les coques de fruita, de pinyons, farcides amb crema, massapà, de llardons, etc., acompanyades d’un bon cava o de moscatell, són elements imprescindibles de la nit de Sant Joan. Cada any, els forners i pastissers fan milions de coques, tot i que també hi ha qui s’estima més fer-la a casa. I, com tota menja tradicional, té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber.
Quatre maneres diferents i fàcils de fer la coca de Sant Joan
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
1—La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer altres dolços, com ara el tortell de Reis.
2—Sembla que el nom deriva del verb llatí cocere, que vol dir ‘coure’.
3—Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius.
4—Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
5—Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic.
6—L’any passat, per Sant Joan, només al Principat es van vendre més d’1.700.000 coques artesanes.
7—Alguns dels pastissers més atrevits proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot, s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.
8—Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons.
9—La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.
10—Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
11—La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
12—De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin.
13—Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades.
14—La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap al 1900 ja n’era un element essencial.
15—A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-la sota teulat portava desventura.
16—Abans, era freqüent de menjar-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
17—A l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina.
18—I a Menorca, la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa.
19—A més, per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània, mengen més dolços semblants a la coca de Sant Joan.
20—La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt.
Com serà la revetlla de Sant Joan 2020? Tota la informació

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

Per què mengem coca per Sant Joan?

coca sant joan acn
Que la revetlla de Sant Joan se celebra la nit del 23 al 24 de juny ja se sap. També que és la nit més curta de l'any. Mentre uns encenien les fogueres en honor al déu Sol, altres van començar a fer-ho per celebrar el naixement de Joan Baptista, un dels profetes més importants de la religió cristiana. No és una casualitat. Moltes festivitats cristianes aprofiten les tradicions paganes que ja existien.

Per què el foc és tan important?

El foc està present en moltes celebracions. Els rituals amb foc venen de lluny perquè es concebia aquest element com un de regenerador. Segons sembla, molts pobles encenien una foguera just el dia més llarg de l'any per donar-li més força al sol, que portava el bon temps i feia que les diferents plantacions i cultius seguissin el seu ritme.
En països com Polònia, Rússia, Bielorússia, Ucraïna o Romania també se celebra aquesta tradició del dia 24 de juny, ara bé, segons el calendari ortodox, que coincideix amb el dia 7 de juliol i sota el nom de la nit d'Ivan Kupala.

Per què mengem coca?

La coca de Sant Joan deriva del tortell, rodó amb ous que es menjava antigament. I era rodó precisament perquè era un homenatge al sol. Per aquest motiu, en un inici les coques de Sant Joan eren també rodones perquè simbolitzava que ens el menjàvem.
La fruita es va començar a introduir amb l'aparició de les primeres pastisseries al segle XIX. Però no va ser entre 1860 i 1900 que es va convertir en element indispensable de la revetlla, segons revela el portal de Cultura Popular de l'Ajuntament de Barcelona.​


dilluns, 22 de juny del 2020

Què fem amb Espanya? Marxem o la reparem? (i 2), per Jordi Barbeta

M’ha sorprès gratament la quantitat de lectors que afortunadament em segueixen i que em tracten gairebé de botifler pel fet de constatar que ha existit i existeix com opció política la possibilitat de “reparar” o reformar Espanya amb una proporció molt considerable de partidaris. Així que torno a insistir en el tema. No sé si és possible “reparar Espanya” o reformar-la des de Catalunya estant, però hi ha prou dades que demostren que és el que vol una part considerable dels catalans. Efectivament, tots els intents, des de Cambó a Miquel Roca, han fracassat, ara, el que és segur és que mai  la independència de Catalunya serà el premi per bon comportament que rebran les forces polítiques que hagin contribuït a l’estabilitat dels Governs espanyols. Tampoc crec que sigui possible reparar o reformar Espanya amb la bandera de l’independentisme català. Això crec que no és una opinió sinó una evidència que té bastant a veure amb el principi de realitat.
Sí que opino que fer política a Espanya des de Catalunya ha donat alguna vegada bons resultats —les dues repúbliques, els Jocs Olímpics del 92, el pacte del Majestic...— que mai s’haurien produït si els seus promotors catalans ho haguessin plantejat des de l’independentisme. Pretendre participar en la política espanyola en defensa de la independència de Catalunya, a més de contradictori, planteja diversos problemes. Un partit independentista sempre jugarà a les Corts en desavantatge, perquè mai serà reconegut com un interlocutor de fiar legítimament espanyol i quan governi a Catalunya la relació amb l’Estat serà sempre de total desconfiança. Ras i curt, ser independentista català a Espanya només porta desavantatges. Ergo, per fer política a Espanya i governar una comunitat autònoma és millor oblidar la independència i exercir d’espanyol amb tots els ets i uts. Si, com sostenen alguns, el procés sobiranista ha estat un fracàs i una derrota que s’ha d’admetre i que cal tornar a la vella normalitat per sortir de l’atzucac, el més efectiu seria renunciar solemnement a la independència i exigir veu i vot a l’associació de propietaris de l’Estat en tant que soci fundador. Té tota la raó, doncs, l’excupaire Arrufat quan fa una crida a penetrar a les institucions de l’Estat. Calen més catalans a l’exèrcit, a la policia i a la judicatura espanyola.
Tothom ha de tenir clar que per participar en política espanyola cal exercir d’espanyol amb tots els ets i uts, i que fer política independentista cal una disposició absoluta al combat permanent de tots els seus partidaris, caigui qui caigui. Dissimular per no perdre vots és un engany i només pretén assegurar els llocs de treball a l’administració autonòmica
Quelcom molt diferent és si es parteix de la convicció que, de l’estat espanyol, Catalunya només en pot esperar repressió, persecució, discriminació i espoli i que la independència és l'única solució. En aquest cas, l’estratègia haurà de ser la contrària, de mobilització i d’enfrontament constant amb l’Estat des de tots els flancs possibles i imaginables fent tots els sacrificis que calguin, que seran molts i duríssims, perquè, com va dir l’exministre Margallo, “Espanya no se n'anirà mai de Catalunya pacíficament”.
Tant l’opció de jugar amb Espanya com la de jugar contra Espanya es tergiversen per raons electoralistes, en el sentit que la prioritat és assegurar el que queda de poder autonòmic i no convé decebre ningú. Així que Esquerra Republicana juga la carta espanyola proclamant que són independentistes de tota la vida per no perdre vots. Junts per Catalunya emfatitza verbalment la seva bel·ligerància amb l’Estat però no diu ni com ni quan ni quin preu tindrà la batalla, no sigui que la gent s’espanti.
En el cas de JxCat la contradicció és tremenda perquè planteja una proposta radical per a un electorat centrista i moderat. Per molt que pretenguin el president Puigdemont i el seu lloctinent Jordi Sànchez de construir una força política que no recordi en res a Convergència i Unió —interioritzant discursos adversaris—, el principal flux de vots no els vindrà de la CUP ni de l’esquerra independentista, els vindrà de l’espai polític que queda del que va crear Jordi Pujol, i la força al territori els la subministraran els alcaldes i regidors del partit, sempre que no se sentin menyspreats.
És molt significatiu que JxCat, que és la formació política que ostenta les presidències del país, la considerada legítima i la considerada operativa, i per tant la que aspira a guanyar, sigui l'única que encara no ha aclarit qui són, on van i què faran. I si tot era molt confús abans de la pandèmia, ara només transcendeix una batalla entre faccions per qui va a la llista i qui no. No cal dir que Puigdemont encapçalarà la candidatura com a president de la República a l’exili. No té alternativa i és l'única carta guanyadora que té Junts per Catalunya, sempre que la negociació de les candidatures no provoqui divisions i desercions, que ara mateix no estan descartades. La batalla principal és pel número 2, que en l’esquema republicà serà el candidat a cap de Govern.
En el món convergent, Puigdemont continua sent la referència principal, però també li retreuen que no sol encertar en la selecció de personal, com li va passar a Girona. La situació s’ha complicat tant que alguns partidaris de recompondre l’espai convergent comencen a considerar la derrota electoral com un fet necessari per començar de nou. Puigdemont té assegurat el vot de tots els que el consideren president legítim destituït per la força, que, com es va demostrar en l’acte de Perpinyà, són molts més dels que ells volen i diuen, que diria en Raimon, però el considerat president legítim ha de saber que tindrà pràcticament tots els mitjans en contra —qui paga mana— i que magnificaran  qualsevol desacord per destruir-lo. I viceversa.
En resum, tothom ha de tenir clar doncs que per participar en política espanyola cal exercir d’espanyol amb tots els ets i uts, i que fer política independentista cal una disposició absoluta al combat permanent de tots els seus partidaris, caigui qui caigui.
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Agustí Colomines
Opinió El bloc per la ruptura Agustí Colomines

Torra acusa María Jesús Montero "d'enganyar la gent"

Quim Torra micros ACN
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha acusat la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, "d'enganyar la gent" per haver afirmat que les comunitats van mantenir "totes les competències" durant l'estat d'alarma.
"Em sembla horrorós fer electoralisme de la terrible malaltia viscuda; però a sobre enganyar la gent, dir-los literalment una mentida, ja no sé ni com qualificar-ho", ha afirmat en un missatge a Twitter. Torra ha fet referència a un vídeo de la portaveu que, en un acte de campanya a Galícia, ha criticat que algunes autonomies retraguessin al govern espanyol retirar competències.
"Però què és això que els presidents diguin que hi havia un comandament únic i ells no tenien responsabilitat? Menteixen", ha sentenciat Montero en la seva intervenció a l'acte, per després afegir que les comunitats "sempre" van mantenir les competències en residències, centres sanitaris, atenció primària, educació i en general en tots els serveis que presten normalment.

La portaveu del govern també assenyala que l'executiu va recopilar equips de protecció individual quan n'hi havia pocs i va injectar diners a les comunitats per reforçar-ne els sistemes sanitaris.