dimarts, 31 de maig del 2016

Els tècnics amb FP, els empleats més buscats per les empreses

EVOLUCIÓ DEL MERCAT LABORAL

Els tècnics amb FP, els empleats més buscats per les empreses

Les companyies necessiten un 16% més de perfils intermedis, segons Pimec

El desajust del sistema formatiu provoca un excés d'un 13% d'universitaris

Els tècnics amb FP, els empleats més buscats per les empreses
JOAN REVILLAS

Dilluns, 30 de maig del 2016 - 14:52 CEST
EL PERIODICO                                           
Abans de la crisi, un dels problemes més importants amb què es trobaven les empreses era l’escassetat de treballadors per cobrir llocs de treball de tècnics amb formació professional (FP). El 2016, les empreses tornen a patir una sequera de perfils amb una qualificació intermèdia. Amb l’inici de la recuperació ha tornat a aflorar un problema estructural del mercat de treball de Catalunya i Espanya, que la patronal Pimec quantifica en un desajust del 16% entre l’oferta i la demanda d’empleats amb FP.
La població activa a Espanya pateix un grau molt elevat de polarització entre una franja amb estudis baixos i una altra amb una preparació universitària. Enmig, com un sandvitx, hi ha uns quants titulats en graus professionals que resulten insuficients per atendre el que necessiten les empreses.
A Catalunya, el 36,4% dels llocs de treball de les companyies es troben en la franja mitjana corresponent a tècnics amb FP. En canvi, en el mercat laboral català tan sols hi ha disponible el 20,4% dels actius amb una formació adequada per a aquestes places intermedies. És a dir, que les empreses necessiten el 16% més de tècnics amb formació mitjana que han de cobrir, en molts casos, amb titulats universitaris que acaben treballant en places laborals que requereixen menys qualificació.

SOBREQUALIFICACIÓ
El problema de la sobrequalificació dels treballadors es quantifica en el 13,6% d’excés d’empleats universitaris en relació amb el que necessiten les empreses. Aquest desajust porta molts llicenciats a treballar en feines d’un perfil mitjà o fins i tot baix per fugir de l’atur.
La comparació de Catalunya i Espanya amb altres països europeus retrata encara amb més cruesa aquests desajustos entre el sistema formatiu i el mercat laboral. A Alemanya, el més abundant són els empleats amb un perfil professional mitjà, amb el 59,8%, per cobrir el 49,6% de llocs de treball que requereixen aquesta qualificació. Per tant, les empreses alemanyes viuen una situació a la inversa de la que pateixen les companyies espanyoles al disposar de candidats suficients per cobrir les seves ofertes i poder portar a terme una selecció de candidats. En canvi, l’excés de titulats universitaris és molt més moderat, del 5%.
La comparació que fa Pimec amb vuit països de dimensió similar (com Bèlgica, Noruega, Suïssa i Àustria) també deixa Catalunya en mala posició. En aquests països, el 44% de la població activa té FP, una xifra molt més pròxima a la del 38,8% de llocs de treball que exigeixen aquesta preparació.
Però Catalunya té una peculiaritat que també pesa com una llosa sobre el mercat laboral i el sistema educatiu. El 40% de les ocupacions requereixen una formació baixa, una proporció molt similar a la d’empleats disponibles (42,6%). Es tracta d’uns percentatges molt per sobre de la mitjana de la mostra de vuit països utilitzada per Pimec i de la realitat d’Alemanya. El responsable d’estudis de Pimec, Modest Guinjoan, atribueix el pes elevat d’ocupació poc qualificada «a la importància que tenen els sectors del turisme i del comerç».
L’evolució de la corba d’alumnes de FP permet a Guinjoan assegurar que «sembla que s’està corregint una mica l’escassetat d’estudiants que hi havia anteriorment, però a un ritme molt lent, de manera que segueix havent-hi problemes de sobrequalificació i de subocupació».

PROPOSTES DE LA PATRONAL
La patronal reconeix que capgirar el sistema formatiu no és fàcil, encara que reclama mesures per accelerar el canvi. Entre elles, que el departament de Presidència de la Generalitat assumeixi directament la gestió de la FP conjuntament amb els agents socials, i desenvolupar plenament la llei de FP aprovada l’any passat.
Però la patronal avisa que la recepta de la FP dual, en què els alumnes porten a terme pràctiques remunerades en empreses, no pot ser l’única mesura. «En la FP dual, una part de la formació es desenvolupa a l’empresa. Però la capacitat del país d’implantar aquest sistema és molt limitada. Plantejar la FP dual com a única solució és una barbaritat», adverteix Antoni Cañete, secretari general de Pimec.

Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista

EL POLS SOBIRANISTA

Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista

Els actors del sobiranisme defensen processos i terminis diferents per a la secessió

Puigdemont, Junqueras i Mas han fet esmenes al programa de

Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista
FERRAN SENDRA

Dimarts, 31 de maig del 2016 - 09:47 CEST
¿Com i quan s'ha de proclamar la independència de Catalunya? Cada vegada hi ha més respostes diferents a aquesta pregunta en el si del sobiranisme, que viu moments de certa cacofonia i confusió, tot i disposar de més poder que mai a Catalunya. Els anomenats fulls de ruta es multipliquen i es van adaptant a les circumstàncies, fins al punt que cada vegada és més difícil identificar un fil conductor. Vegem-ho.

Els fulls de ruta del procés

EL PERIÓDICO

EL PROGRAMA DE JUNTS PEL SÍ

En primer lloc existia el full de ruta que havia de ser el prioritari: el de la coalició que va guanyar les eleccions, Junts pel Sí. El seu programa electoral prometia el següent si aconseguia majoria absoluta d'escons: declarar l'inici del procés, elaborar una nova constitució, proclamar la independència, aprovar la llei de transitorietat jurídica (que ha de regular de manera provisional les estructures del nou estat), aprovar la llei del procés constituent (que regiria la fase parlamentària i d'aprovació constitucional) i finalment convocar les anomenades eleccions constituents. Tot això en 18 mesos.

LES ESMENES DE PUIGDEMONT

El president Carles Puigdemont ha sigut el primer a introduir esmenes a aquest pla. Va afirmar que no hi haurà declaració unilateral d'independència (DUI) perquè el programa de Junts pel Sí no ho preveia. Això és cert a mitges. Sí que parla de proclamar la independència, i se suposa que si es fa és sense l'aval de l'Estat espanyol. ERC va recordar primer el que s'havia firmat en el programa i finalment es va arribar a un acord salomònic: es farà una "declaració d'intencions".

ELS PLANS DE L'ASSEMBLEA

D'altra banda hi ha el full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), principal referent cívic de l'independentisme que passa per hores baixes de divisió i de certa letargia mobilitzadora. Amb tot, l'ANC assegura que l'any que ve s'ha de proclamar la independència. En el seu últim document, l'entitat advoca perquè “al llarg del 2017 el Parlament proclami la independència”. Un termini sens dubte ambiciós, tenint en compte que el Govern de Junts pel Sí ja ha deixat clar que els 18 mesos per arribar a Ítaca és un marge que es pot allargar.
Però l'ANC creu que l'any que ve Catalunya serà independent, a continuació aprovarà les lleis de transitorietat jurídica i “les altres eines de l'Estat” i es convocaran eleccions constituents. Es donarà pas, llavors, al nou Estat que culminarà amb l'aprovació de la constitució en un referèndum.
Sempre existeix un pla B, i el de l'Assemblea es diu "assemblea de càrrecs electes", que “en cas de necessitat” assumirà la representació institucional màxima de Catalunya per completar la independència, inclosa la capacitat d'una DUI quan ho cregui oportú.

EL 'RUI' DE LA CUP

Després hi ha el full de ruta de la CUP, que exigeix un referèndum unilateral d'independència (RUI). Així ho ha ratificat en assemblea aquest cap de setmana passat. El cas és que la CUP també exigeix gestos de desobediència, com uns pressupostos que incloguin totes els impostos impugnats pel Tribunal Constitucional, i que en menys de mig any es desplegui la declaració rupturista del 9-N. Els anticapitalistes denuncien que Junts pel Sí ha “rebaixat el valor” d'aquesta declaració parlamentària.

LES IDEES D'ARTUR MAS

Paral·lelament a tot això, s'hi han d'afegir les aportacions de dirigents gens menors com és el cas d'Artur Mas, que dies enrere es treia de la màniga altres eleccions plebiscitàries. Uns comicis que evitarien, segons ell, la unilateralitat d'un referèndum com el que reclama la CUP. En aquestes noves eleccions, Mas creu que s'haurien de comptar, aquesta vegada sí, vots i no només escons.
Una altra aportació singular ha sigut la del vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, l' independentista més vehementen els últims anys i flagell de les posicions més moderades de CDC, que es va despenjar fa unes setmanes reconeixent que no hi haurà independència de forma unilateral, sinó d'acord amb l'Estat i la comunitat internacional.

ELS DUBTES JURÍDICS (I POLÍTICS)

Tingueu en compte en aquest repàs que una de les ments pensants de l'arquitectura de les estructures d'Estat, Carles Viver Pi-Sunyer, era poc partidari del full de ruta de Junts pel Sí en la denominació d'algunes de les anomenades lleis de desconnexió. I que a CDC s'insisteix una vegada i una altra que les coses s'han de fer “bé” i no de pressa.
Tots aquests fulls de ruta són, a més, susceptibles de ser esmenats, ja que el procés viu moments de transitorietat com ho demostra, sense anar més lluny, la incògnita sobre la continuïtat del Govern en el que es refereix al suport de la CUP als seus primers pressupostos. Finalment, però no menor, Catalunya i l'Estat estan a les portes d'una nova convocatòria electoral decisiva també per al procés.

ELS PLANS B

Si el nou inquilí de la Moncloa obre vies de diàleg amb Catalunya, tots els fulls de ruta -o gairebé tots- s'hi adaptaran perquè, com s'ha esmentat anteriorment, sempre existeix un pla B. En el cas de Junts pel Sí, es tracta d'aquella frase del programa que mostra la disposició a negociar amb l'Estat un possible referèndum pactat.
Una consulta que està en el full de ruta de Catalunya Sí que es Pot i En Comú Podem, que pot tornar a guanyar les generals a Catalunya, segons els sondejos, i que reclamaran que això es posi en l'epicentre del debat del procés. No en va, va ser el mateix Mas qui, la nit electoral del 20-D en què CDC es va clavar una sonora patacada, va exhibir sense embuts la bandera del referèndum pactat amb l'Estat com a via alternativa.

LA SOCIETAT CIVIL

I per acabar el bosc de propostes i vies, anoteu també l'anomenat procés constituent, el que ha de forjar un text constitucional. Compta amb diferents versions i s'està coent a foc lent en una comissió parlamentària i en un nucli d'entitats (reinicia.cat) que vol travar una aliança entre l'impuls de la societat civil i el paper dels partits.
Partits, moviments, Parlament i poder. Fulls de ruta sota un denominador comú: a l'expectativa i presidits per les mirades de reüll entre tots els actors, cap dels quals disposa actualment de cap convenciment sobre on estarà el procés sobiranista en els pròxims mesos... o setmanes.


El Barça presenta la seva nova samarreta inspirada en la de Wembley-92

El Barça presenta la seva nova samarreta inspirada en la de Wembley-92

L'equip torna a les tradicionals ratlles verticals amb unes franges més primes i sense publicitat al pit

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dilluns, 30 de maig del 2016 - 10:47 CEST
El Barça presenta la seva nova samarreta inspirada en la de Wembley-92
La nova pell del Barcelona s'inspira en la samarreta que va usar a Wembley-92 quan el 'Dream Team' de Johan Cruyff va alçar la primera Copa d'Europa, malgrat que va haver de jugar la final contra el Sampdoria amb una de color taronja. Tan bon punt va acabar el partit, es va posar la blaugrana i així va recollir el trofeu a Londres. Nike, la multinacional que equipa el club blaugrana, ha posat a la venda les noves samarretes que lluirà l'equip de Luis Enrique la temporada que ve. Es torna a les clàssiques franges verticals, encara que una mica més primes, a més d'alternar els tradicionals colors blau i grana amb uns "matisos més clars de les mateixes tonalitats". I no porta publicitat al pit, a l'espera que la directiva trobi patrocinador. Les ratlles, com ha indicat el Barcelona, es van estrenyent a mesura que s'acosten al final.
Tant a l'interior com a l'exterior de la samarreta s'han col·locat referències a l'orgull del club. Al revers del coll, per exemple, es pot veure la paraula Barça, al costat d'una petita senyera, reproduint el mosaic que els aficionats blaugrana van fer al ja derruït Wembley el 1992. Les paraules 'un crit' i 'valent' adornen la part interior dels punys dret i esquerre, respectivament. Nike ha explicat que "la tipografia dels noms i els números dels jugadors s'inspiren en els "revolts arquitectònics de la ciutat".
El Barça presenta la seva nova samarreta inspirada en la de Wembley-92

Tortosa vota mantener el monumento a la Batalla del Ebro



Tortosa vota mantener el monumento a la Batalla del Ebro

 

La Gaceta 

 

 

El 68,36% de los electores han decidido mantener el monumento que fue inaugurado por Franco el 21 de junio de 1966.

 
 
   La consulta ciudadana celebrada este sábado en Tortosa se ha saldado con una mayoría clara a favor de mantener el monumento ubicado en el Ebro a su paso por la ciudad, lo que incluye además "reinterpretar y contextualizar" el monumento "para promover la memoria histórica y la paz". El 68,36% de los votos (5.755) ha escogido esta opción, mientras que los partidarios de retirar el monumento para "musealizarlo para promover la memoria histórica y la paz" ha quedado con un 31,25% (2.631 votos).
 
   Los resultados oficiales no se han sabido hasta pasadas las 11 de la noche, con más de una hora y media de retraso de la hora prevista.
 
   De hecho, minutos antes de las 8 de la tarde, cuando tenían que cerrar los colegios, todavía quedaban largas colas de votantes, lo que ha retrasado bastante el cierre de urnas y el inicio del recuento.
 
   El alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), se mostró satisfecho por la participación, que con un censo a partir de los ciudadanos de 16 años empadronados, ha llegado al 29,73% de participación (8.464 votos en total).
 
   "Para una consulta es una cifra muy elevada", ha afirmado Bel, que cree que el dato se aproximaría al 40% si la referencia hubiese sido el censo habitual de unos comicios.
 
   "Ha habido elecciones europeas que no han llegado a este número de votantes. Esperaba una buena participación, pero no tanto", ha subrayado.
 
   Bel también ha recordado que la consulta es fruto de un compromiso electoral de 4 formaciones (CiU, PSC, ERC y Movem), partidos que concurrieron a las elecciones con esta propuesta. "No nos lo hemos sacado de la manga", ha apuntillado.
 
   Bel se ha defendido de la críticas por su posición: "este es un país complejo y muy diverso. Nos tenemos que acostumbrar a aceptarnos y respetarnos" ya que "todos los que han ido a votar son tan democráticos como los que más". Según el alcalde, "hoy no se votaba el franquismo, simplemente si un monumento se museiza o se reinterpretaba al lugar".
 
   Bel ha insistido en reclamar "respeto": "Cuestionar el talante y compromiso democrático de las personas que se han acercado a las urnas no sería serio ni conveniente".
 
   "Pedimos que no se nos trate como franquistas porque no lo somos". Así pues, el alcalde se ha comprometido a "materializar la opción b" y ha reclamado la "complicidad de todas las administraciones" para hacerlo.
 
   El monumento a la batalla del Ebro fue inaugurado por Francisco Franco el 21 de junio de 1966 en Tortosa. Con 45 metros de altura, es el más grande de Cataluña. Se encuentra ubicado en medio del curso del río Ebro, sobre una de las pilastras del antiguo puente de la Cinta, volado durante la Guerra Civil.
 
   Entre los partidos con representación en el pleno municipal, ERC, PSC y Movem han defendido la retirada. CiU ha dado libertad de voto. El alcalde, Ferran Bel, y 5 concejales más de CiU votaron por la opción mayoritaria hoy, el mantenimiento y reinterpretación del monumento. El PP ha defendido mantenerlo y arreglarlo y la CUP no ha avalado la consulta y reclamó su retirada sin referendo. 

La Fundación Francisco Franco destaca el resultat de la consulta a Tortosa

QUE S'HO FACIN MIRAR A TORTOSA...!!!

País

La Fundación Francisco Franco destaca el resultat de la consulta a Tortosa

És la notícia més destacada a la web de l'entitat d'apologia del dictador



Captura de pantalla 2016-05-31 a les 9.38.14
La Fundación Francisco Franco ha destacat el resultat de la consulta de dissabte passat a Tortosa en què es va aprovar de mantenir el monument franquista al riu Ebre. És la notícia més destacada de la web de la fundació, que titula: ‘Tortosa vota de mantenir el monument a la batalla de l’Ebre’. L’entitat reprodueix la notícia que va fer La Gaceta sobre el resultat de la consulta, destacant en el subtítol: ‘El 68,36% dels electors ha decidit de mantenir el monument que fou inaugurat per Franco el 21 de juny del 1966’.
El text destaca també unes declaracions de satisfacció del batlle de Tortosa, Ferran Bel (CDC), celebrant la participació, que fou del 29,73%: ‘Per a una consulta, és una xifra molt elevada. Hi ha hagut eleccions europees que no han arribat a aquest nombre de votants.’ Més declaracions: ‘Aquest país és complex i molt divers. Ens hem d’acostumar a acceptar-nos i respectar-nos. Avui no es votava sobre el franquisme, simplement si un monument es museïtza o es reinterpretava (…). Demanem que no se’ns tracti de franquistes perquè no en som’.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

L’AVL, o com crear un problema que no existia, per Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió

L’AVL, o com crear un problema que no existia

«Va nàixer com una iniciativa política, no pas científica, fruit d'un pacte entre Zaplana i Pujol, que en teoria havia de posar fi a les discussions socials sobre la llengua catalana al País Valencià»



El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.
El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.
El pacte entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’anomenada Real Academia de Cultura Valenciana és una equivocació notable, sobretot per la manera com s’ha fet.
L’AVL és l’entitat normativa de la Generalitat Valenciana. Ha tingut un paper complicat aquests anys. Va nàixer com una iniciativa política, no pas científica, fruit d’un pacte entre Zaplana i Pujol, que en teoria havia de posar fi a les discussions socials sobre la llengua catalana al País Valencià. La teoria deia que el conjunt de la població acceptaria més bé el caràcter normatiu d’una entitat estrictament valenciana i, gràcies a això, es podria acabar el secessionisme lingüístic. Tant l’Institut d’Estudis Catalans com les universitats valencianes van malfiar-se profundament de les intencions d’una institució que es movia en una ambigüitat tan gran –començant pel nom: és molt diferent dir-se Acadèmia Valenciana de la Llengua que Acadèmia de la Llengua Valenciana.
La desconfiança no s’ha esvaït, tot i que, amb el pas dels anys, la presència oficial de l’Acadèmia s’havia normalitzat més o menys. Fins i tot s’havia fet perdonar part del pecat original quan, durant la legislatura passada, es va enfrontar al govern del PP defensant la unitat de la llengua catalana, ni que fos amb un llenguatge bàsicament críptic i confús.
Mentre passava això, els secessionistes lingüístics, allò que se’n deien els ‘blavers’, anaven esmorteint-se a poc a poc. D’una banda, perquè, al cap i a la fi, sempre han estat una eina política a les mans de la dreta extrema valenciana i quan aquesta caigué, lògicament, ells també caigueren. D’una altra, perquè l’educació ha avançat. No tan solament per la feina de les escoles –ja hi ha una generació de gent educada en la llengua pròpia–, sinó també gràcies a gests tan senzills com mirar TV3 o escoltar Catalunya Ràdio. Entre les unes coses i les altres, els grups blavers, tan actius i radicals fa anys, ara travessaven la pitjor època. I, tot d’una, de sorpresa, l’AVL acudeix a rescatar-los.
L’anomenada RACV va ser impúdicament regada amb diners pel PP mentre tenia el poder. I ara que el PP pràcticament ha desaparegut de les institucions vivia una situació dramàtica. Necessitava arrimar-se a la institució oficial de la Generalitat per a sobreviure. I per això resulta tan i tan sorprenent que l’acord proposat per l’AVL incloga clàusules, paraules i definicions que serien comprensibles si l’AVL fos l’entitat petita i necessitada, però que esdevenen incomprensibles quan resulta que és al revés.
A què treu cap ara, després d’haver resistit el PP al govern, parlar de ‘llengua valenciana’ o fins i tot ‘idioma valencià’. Per quina raó s’accepten paraules o grafies que no són registrades ni en la normativa de l’AVL –ja prou laxa i permissiva– i què només es poden explicar per la ignorància monumental dels seus usuaris? I, sobretot, per què es presenta un acord com aquest com si fos un acord entre iguals? Tots els partits presents a les Corts Valencianes donen suport a l’AVL. No hi ha entitats significatives que s’apunten a això que en diuen normes de la RACV. Els secessionistes lingüístics obtenen un nombre de vots insignificant, ara mateix. I aleshores la pregunta és: on està el problema a resoldre? Què explica aquesta maniobra desconcertant que, a més, ha tibat les relacions entre acadèmics? (I no parlem de com es deuen sentir els acadèmics ja escollits, però que encara no han pres possessió.)
Havent fet les coses d’aquesta manera, l’AVL ha creat un problema allà on ja no n’hi havia cap. Lamentable.


[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. He d’avisar també que, com passa alguns dies, ahir vaig corregir al matí l’editorial sobre Tortosa, després de rebre diversos correus demanant que aclarís que els partits d’esquerres també eren partidaris de la consulta. 
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

dilluns, 30 de maig del 2016

L'Estat munta una campanya de descrèdit contra el procés a l'exterior

L'Estat munta una campanya de descrèdit contra el procés a l'exterior

Dues ambaixadores especials utilitzen els flancs de la immersió i la corrupció contra l'independentisme




Una de les ambaixades espanyoles.
Una de les ambaixades espanyoles.   |   Ministeri espanyol d'Exteriors


El govern espanyol ha decidit dedicar específicament dues ambaixadores per rebatre el discurs independentista arreu del món. I els dos ítems que estan difonent entre les cancelleries i els agents econòmics i mediàtics d'arreu són ben nítids: l'hipotètic Estat català no respectaria els drets dels castellanoparlants de Catalunya, com ho demostrarien el fet que actualment no poden estudiar castellà a l'escola o que el Govern imposa "multes lingüístiques", i que tot el procés independentista no és res més que una maniobra de la classe política per evitar els judicis per corrupció.


Així ho expliquen a El Món fonts coneixedores del missatge difós per les ambaixadores María Bassols -diplomàtica de carrera- i Cristina Ysasi Ysasmendi -alta funcionària de l'Estat-. Segons el seu relat, l'independentisme no té més base política que l'intent de fugir jurídicament de tot un seguit de casos de corrupció que han afectat el principal partit independentista, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). I, en l'hipotètic cas que els independentistes assolissin el seu objectiu, asseguren les ambaixadores espanyoles, la situació dels castellanoparlants a Catalunya es veuria compromesa. Ara mateix, de fet, posen com a exemple el fet que a les escoles s'hi escolaritza "només" en català, i aquest tracte s'estendria a tots els àmbits de la societat en cas d'independència.

En aquest sentit, no és perquè sí la publicació, fa quinze dies d'un article específic sobre les denominades "multes lingüístiques" al setmanari The Economist, sense cap lligam directe amb l'actualitat política catalana i en què hi apareixia com a veu autoritzada el president de Convivencia Cívica Catalana, Francisco Caja.

Segons va detallar el diari El País, Ysasi Ysasmendi i la catalana Bassols ja s'han desplaçat ja a Àustria, Suïssa, Brussel·les, Londres i Nova York -els mateixos països, de fet, en els quals la Generalitat hi té delegació. En aquests indrets han mantingut reunions tant a les ambaixades com als consolats. Així, en un context solemne com ho són qualssevol dels edificis oficials que l'Estat té arreu del món, els interpel·lats es veuen totalment aclaparats pel missatge que se'ls transmet. Ja sigui per commemorar el 12 d'Octubre o simplement per mantenir una reunió específica sobre la matèria, les dues ambaixadores reuneixen tot d'interlocutors que entenen que poden jugar un paper determinant en el procés independentista i els donen la seva versió del que passa a Catalunya.

Ara bé, quan aquests interpel·lats els pregunten els motius pels quals el govern espanyol es nega a autoritzar un referèndum a l'estil escocès, l'única resposta que es troben és que la Constitució ho impedeix. Una resposta que, moltes vegades, sona coixa.

Tot amb tot, el missatge difós arriba a fer forat. Així, quan algun d'aquests interpel·lats s'ha posat posteriorment en contacte amb la Generalitat per contrastar la informació, el punt de vista amb el qual s'apropava a la realitat catalana venia totalment condicionat per aquest enfocament.

Tortosa: un greu error que ens perseguirà, per Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió

Tortosa: un greu error que ens perseguirà

«Les coses s'han de fer quan toca o esdevenen un problema molt més llarg conforme passa el temps»



'Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).
'Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).
Recorde haver assistit a Vílnius a la retirada de la gran estàtua de Lenin que ocupava la plaça que portava el seu nom. Ho van fer amb una grua, de bon matí, només hores després de proclamar la independència de Lituània. No se n’ha recordat mai més ningú.
Però a Tallinn no es van atrevir a desmuntar de seguida el monument al soldat soviètic, conegut per Soldat de bronze. I el monument va esdevenir un símbol contra la independència d’Estònia i en favor del règim soviètic, que el 2007 acabà originant alguns dels pitjors enfrontaments entre la comunitat russa d’Estònia i el govern de la república i atià una enorme tensió entre tots dos països: hi hagué un intent d’assalt a l’ambaixada estoniana a Moscou i es desfermà allò que probablement va ser la primera ciberguerra de la història. Encara avui, cada any, el dia de la commemoració de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, hi ha tensió davant el monument. Enguany, per exemple, Estònia va haver de tancar la frontera de Narva per impedir l’entrada de caravanes de cotxes russos que volien manifestar-se a Tallinn.
Què vull dir, amb això? Que les coses s’han de fer quan toca o esdevenen un problema. I per això a Vílnius ningú no recorda l’estàtua mentre que a Tallinn és una font permanent de conflictes.
El relat ve a tomb del dissortat episodi viscut aquest cap de setmana a Tortosa. Temps enrere vaig signar el manifest reclamant que el monument fos desmuntat i criticant que es proposàs un referèndum, de manera que la meua posició és pública. Em sembla totalment inacceptable que un monument feixista puga ser sotmès a discussió. Oimés un com aquest, tacat implícitament amb la sang dels nostres millors joves, aquells que van lluitar a la batalla de l’Ebre defensant la república, la democràcia i la llibertat.
Trobe que la posició del batlle de la ciutat, Ferran Bel, de CDC, és simplement incomprensible i completament reprovable. Molt perillosa. I no crec que apel·lar a la singularitat del territori siga correcte, en aquest cas. L’Ebre ha donat proves de sobres, aquests darrers anys, de dignitat, voluntat i consciència de país. La lluita incansable i valenta de les Terres de l’Ebre ha estat un dels factors que ha servit per a canviar completament el nostre país. I ningú no s’hauria de confondre per aquesta votació d’ara.
A més, això no és pas un problema de Tortosa, sinó de tots. I per aquesta raó crec que l’actuació d’aquests dies no únicament taca Convergència a l’Ebre sinó a tot el país i reclama una resposta. Sense oblidar en cap moment, però, que vint dels vint-i-un regidors del consistori, no només de CDC sinó també d’ERC i ICV, per exemple, han aprovat la consulta i hi han fet costat. Eñ batlle té una responsabilitat especial com a màxim responsable polític però les altres forces polítiques han quedat molt tocades també. Cal, doncs, una reflexió generalitzada i demanar explicacions a tots els partits. Més quan, en definitiva, el resultat que s’ha donat indica que aquesta posició era ben equivocada: hi ha hagut una abstenció altíssima i entre els qui han votat han guanyat els partidaris de mantenir-lo, cosa que ens crea un problema greu.
Perquè, en definitiva, aquesta consulta haurà aconseguit embrutar la magnífica imatge de les Terres de l’Ebre però sobretot haurà creat un lloc de pelegrinatge dels nostàlgics del franquisme i els espanyolistes. Ara hem fabricat nosaltres mateixos una mena de Soldat de bronze a la catalana que ja podeu estar ben segurs que ens perseguirà durant anys, especialment després de la independència. I no puc ni explicar com ho lamente, això.



[A sota, excepte en alguns models de mòbil, trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane de forma especial llegir els més crítics, avui sobretot el Carles Balbastre, el Joan Grimalt i el Josep Blesa. Deixeu-me també que us recomane molt l’extraordinari article que Anna Zaera va escriure ahir sobre aquest mateix tema. Molt brillant. 
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques.  Per a saber-ne més, aneu ací.]
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen

País

Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen

La plaça de Sant Pere de Berga ha vibrat amb la versió arranjada pel compositor Sergi Cuenca



Featured Video Play Icon
Enguany se celebra el 150è aniversari dels gegants vells de la Patum i el 125è dels gegants nous. Per commemorar-ho, s’han organitzat uns quants actes especials, entre els quals es destaca la ballada que han fet avui, diumenge de Corpus, amb música de Bruce Springsteen. Concretament, amb una versió de la cançó ‘If I should fall behind’ del músic nord-americà, que en va cedir els drets. La plaça de Sant Pere ha ovacionat el ball amb aquesta versió, amb arranjaments del director i compositor Sergi Cuenca i interpretada per la Cobla Ciutat de Berga.
Us oferim el vídeo que n’ha enregistrat Pol Asensi.
La versió per a la Patum ha pres la base de la versió que Springsteen mateixa va fer de la seva cançó, publicada el 1992, durant la ronda de concerts amb The Seeger Sessions Band, el 2006.




(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Bruce Springsteen - If I Should Fall Behind

diumenge, 29 de maig del 2016

El llagostí, protagonitza les jornades gastronòmiques d’Alcanar

Cultura

El llagostí, protagonitza les jornades gastronòmiques d’Alcanar

Una quinzena de restaurants innoven amb el crustaci més ben valorat de la Terra Alta



llagosti-n-17632
El llagostí d’Alcanar s’ha convertit en un referent gastronòmic al territori i ara ja va maridat amb vins proposats pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta. Per això a Alcanar li dediquen les V Jornades Gastronòmiques del Llagostí d’Alcanar.
El producte estrella dels restaurants d’Alcanar serà el llagostí fins al 26 de juny. Valorat i reconegut arreu arriba a les taules de manera tradicional i innovadora. Una quinzena d’establiments serviran menús especials amb un denominador comú: el producte estrella dels pescadors de les Cases.
Entre els menús destaquen els xupa-xups de foie amb llagostins i gelatina de romesco de La Marinada, les mandonguilles de rap i llagostins del Restaurant Chaparral, els canelons de rap i llagostins amb crema de marisc de La Costa, l’arròs negre amb llagostins i carxofes de la Lluna, la broqueta de llagostí amb tempura de Can Manel, els farcellets de verduretes amb bolets i llagostins de Casa Ramón i, el carpaccio de llagostí del Racó.
L’èxit del llagostí d’Alcanar ha fet que el 16 de juny, amb motiu del Dia Mundial de la Tapa, Alcanar s’afegeixi al CREG, Catalunya Regió Europea de la Gastronomia.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dissabte, 28 de maig del 2016

Turisme franquista,per Salvador Cot







Turisme franquista

"L'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, s'ha equivocat greument i ha ficat la societat catalana -no només el poble tortosí- en un embolic del qual costarà sortir-ne"




per Salvador Cot 25 de Maig 2016 a les 19.54 h

El 21 de juny de 1966, el bisbe de Tortosa va beneir la inauguració del monument que commemorava el vint-i-cinquè aniversari de la Batalla de l'Ebre. Sorprenentment -per obvi-, el No-Do de l'època destaca que el jerarca catòlic agraeix a Franco i els seus col·laboradors que li facilitin "el lliure exercici del meu càrrec pastoral". Tanta llibertat pastoral sembla haver tingut com a resultat que s'hagi conservat, intacte, un segon monòlit dedicat als "Caídos por Dios y por España. ¡¡Presentes!!". Tortosa com a parc temàtic de l'estètica franquista.


L'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, s'ha equivocat greument i ha ficat la societat catalana -no només el poble tortosí- en un embolic del qual costarà sortir-ne. ¿De debò que val la pena tanta lluita, tants esforços, tant remar a contracorrent per una causa tan miserable com mantenir el monòlit d'aquella dictadura immoral i assassina? No hi ha cap argument viable per justificar la cadena de decisions que ens han portat fins aquí.

I menys encara quan l'alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha decidit saltar al segle XXI i liquidar un altre monòlit que aplegava nostàlgics franquistes de tant en tant. Ara, inevitablement, es concentraran a Tortosa. I més encara si interpreten que allà la seva simbologia gaudeix de suport popular. O sigui que, si us plau, que algú impedeixi que Tortosa es converteixi en un destí de turisme franquista.

La cuina de la Neus: Flam de coco

Cultura

La cuina de la Neus: Flam de coco

Neus Cuscó ens proposa un postre que agrada a petits i grans



Flam de coco.
Flam de coco.
Ingredients:
200 g coco ratllat
1 pot petit llet condensada
1/4 litre llet
3 ous
75 g de sucre
un rajolí de suc de llimona
Elaboració:
Farem un caramel amb el sucre, una cullerada d’aigua i unes gotes de llimona. Ho posarem en un motlle. Barrejarem els rovells d’ou amb la llet condensada i la llet. Després hi afegirem 150 g de coco. Quan ho tinguem tot ben barrejat, hi afegirem també les clares a punt de neu. Posarem aquesta pasta dins del motlle amb la base de caramel. Courem el flam al forn, de 30 a 40 minuts, a 180°. Quan el flam s’obri una miqueta per dalt, la cocció serà acabada. Per estar-ne segurs, punxarem el flam i si el pinxó surt net, senyal que ja és cuit. El deixarem refredar. Un cop fred, el desemmotllarem (passarem un ganivet pel voltant per fer-ho més fàcil). Li donarem la volta i el col·locarem a sobre d’una plata. El decorarem amb els 50 g de coco que ens quedaven.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Así es el mapa de precios de la gasolina en España - Las gasolineras de la costa son las más caras

Energía


Así es el mapa de precios de la gasolina en España

Empresas Expansion

Las gasolineras de la costa son las más caras


El 70% de las estaciones de servicio con precios más altos se encuentran en regiones con playa, con las Islas Baleares, Cataluña y Galicia a la cabeza. Este verano es el más barato para repostar un coche diésel desde 2010.
De las 300 estaciones de servicio más caras de España, sobre un total de 10.000, más del 70% están en provincias costeras o en las Islas Baleares. Más de la mitad de esas 300 son de Repsol o de sus marcas Campsa, Petronor y Petrocat; 31 pertenecen a Cepsa y 9 a Galp, según un análisis de los precios publicados por el Ministerio de Industria, Energía y Turismo.
En este top 300, los precios oscilan entre los 1,21 y 1,19 euros por litro de diésel, con las Islas Baleares como primera de la lista. La zona insular cuenta con más de una centena de estaciones entre las más caras, la mayor parte de las cuales (59) son de Repsol.
Junto a las de Baleares, las estaciones catalanas destacan en esta lista con 107 gasolineras repartidas entre las provincias de Barcelona, Tarragona y Girona. La mayoría de estas estaciones de altos precios están situadas en las dos primeras provincias, es decir, en las más visitadas en verano por los turistas.
Pero no son éstas las únicas regiones costeras con las estaciones de servicio más caras. Otras zonas veraniegas también están presentes. Valencia, con once gasolineras, o Huelva, A Coruña, Almería y Alicante, con siete cada una. También aparecen varias veces en este índice de gasolineras poco económicas.
Los dos puntos más extremos son Corbera (Valencia), que posee la estación más cara de España; 1,336 euros por litro; y Matanza de Acentejo (Santa Cruz de Tenerife), la más barata del país: 0,789 euros por litro de diésel. La diferencia entre ambas es de casi 55 céntimos por litro. En la Península, la región con la estación de servicio más económica está en Zaragoza, a 0,94 euros por litro.

Precios por provincias

Si se analizan los precios medios de las provincias españolas, el fenómeno de altos precios en las zonas veraniegas vuelve a repetirse. Baleares se coloca a la cabeza de las regiones españolas con el diésel más caro.
Eso sí, en la mayor parte de las provincias españolas se ha producido una bajada moderada de los precios (de un 5%) en el último mes, por la caída de la cotización del crudo.
De las zonas costeras, el Cantábrico es el lugar más barato para repostar. En Cantabria, Vizcaya y Guipúzcoa se puede llenar el coche a un precio medio de 1,11 euros por litro. En cuanto a las regiones peninsulares, Galicia ostenta el título de la comunidad más cara de España, con La Coruña, Pontevedra, Lugo y Ourense al frente de las provincias más costosas (en torno a 1,15 euros por litro), alejadas de la región más barata para los conductores, Teruel, con un precio de 1,06 euros por litro.
La zona comprendida entre Navarra, Huesca, Zaragoza y La Rioja se convierte en el itinerario de interior más económico para un conductor, con un precio medio de 1,078 euros por litro. Por el contrario, Guadalajara es la región de interior con el combustible más caro, con un precio de 1,134 euros por litro.

Diésel 'vs' Gasolina

La tendencia al alza de la gasolina en los últimos meses y el continuo descenso del precio del diésel han generado una distancia entre ambos combustibles que no se producía desde el año 2006, con una diferencia entre ambos de un 7,4%.
A pesar de todo, la distancia entre estos carburantes se ha ido moderando durante el último mes. La tendencia alcista de la gasolina ha frenado su ímpetu en la segunda quincena de julio. De hecho, se ha reducido su precio un 3,16% en tan solo dos semanas.
El gasóleo, por su parte, continúa su tendencia bajista, situándose por debajo de los 1,15 euros por litro. Los precios de este combustible han bajado un 5,4% en julio y un 9% desde mayo.
Los usuarios del diésel disfrutan de la operación salida más barata desde el año 2010. Y la gasolina marca los precios más bajos en dos años.
Lo más positivo para los conductores es que el petróleo sigue a la baja en los mercados estos días.
A pesar de ello, los analistas de la compañía BP esperan un repunte en los próximos meses. Según su análisis, con la actual guerra de precios todas las compañías pierden dinero y la lucha no puede prolongarse mucho más tiempo.
Los expertos de BP prevén que los precios vuelvan a acercarse a los 100 dólares por barril en los próximos meses. Esto devolvería el equilibrio al mercado petrolífero y los beneficios a las compañías, señala el informe.

Tags

Guardiola-Mourinho: el pulso se traslada a Manchester

MANCHESTER

Guardiola-Mourinho: el pulso se traslada a Manchester

El fichaje, esperado desde hace meses, de Mourinho por el Manchester United devolverá su enfrentamiento con Guardiola al primer plano... Pero esta vez serán, casi, vecinos

Guardiola-Mourinho: el pulso se traslada a Manchester
Mourinho ya es entrenador del Manchester United SPORT.ES
Jordi Blanco
27-5-2016 | 10:40 H.
SPORT
Guardiola y Mourinho otra vez frente a frente. El fichaje del entrenador portugués por el Manchester United recolocó a la ciudad del norte de Inglaterra en el primer plano del fútbol mundial. Regresa el morbo.
Solo seis kilómetros separan Old Trafford del City of Manchester Stadium y apenas 20, media hora, la ciudad deportiva del Manchester City de Carrington, donde tiene su sede deportiva el United. Esa será la distancia que a partir de la próxima temporada separará el día a día de los dos entrenadores más mediáticos del fútbol europeo.
Falta por saber, claro, si este morbo alcanzará hasta su vida personal en lo que a su residencia se refiere por cuanto media hora al sur del centro de Manchester, en Alderley Edge, se concentra el mayor lujo del condado, donde viven la mayor parte de cracks de los dos clubs, y de otros equipos también, y donde no sería extraño, al contrario, que aconsejaran a ambos instalarse.
"Es más difícil que no se vean a que sí se encuentren" se apuesta, dando por hecho que es tan lógico que acudan con sus familias a comer o cenar al centro de la ciudad en el restaurante San Carlo, donde acuden habitualmente futbolistas y entrenadores de los dos equipos, o que se puedan ver paseando por el Self Ridges, el gran centro comercial de Manchester donde se encuentran todos los artículos de lujo.
No sería extraño que saliendo de ese centro comercial se encontrasen también con Txiki Begiristain, quien tiene al lado su domicilio, allí donde vivió un año Mario Balotelli... Antes de instalarse en un chalet de lujo en el que acabó provocando un recordado incendio.
También podrían encontrarse en el restaurante Rosso, propiedad de Rio Ferdinand, aunque a este establecimiento no suelen acudir personajes relacionados con el City. Sí, en cambio, lo harían en el Marriot, entre el aeropuerto y Alderley Edge, cuyo restaurante, también de la marca San Carlo, es mucho más privado que el de la ciudad.
Casi cuatro meses después de que se hiciera oficial el fichaje de Guardiola por el Manchester City se confirmó la noticia más esperada, silenciada desde Old Trafford y que provocó toda clase de rumores. El United conquistó la FA Cup el sábado derrotando al Crystal Palace y al cabo de dos días anunció el despido de Van Gaal para dejar vía libre ya de forma definitiva a Mou.

LA NUEVA BATALLA

Entre la diversidad de reportes que se han repetido en los últimos meses, se puede considerar que el Manchester City pondrá a disposición de Guardiola cerca de 300 millones de euros para cambiar la personalidad del equipo citizen; una cifra que se estima por encima de lo que se publicó en los últimos días podrá invertir Mourinho, y que se cifró en 200 millones para reforzar a los diablos rojos.
Alrededor del City se manejan listas tan amplias de fichajes como se rumorea ya en el entorno del United, al que Mou deberá trasladar con urgencia su carácter ganador. Se distingue la forma pero se persigue lo mismo. El fútbol de combinación, de toque y en ocasiones melancólico que ha dado 21 títulos en siete temporadas a Guardiola enfrentado a un fútbol también estudiado hasta el detalle pero rodeado de mucho más ruido.
En sus tres últimos veranos al mando del Chelsea el técnico luso gastó 358,5 millones para reforzar al equipo blue, mientras que Pep invirtió un total de 203 millones en la plantilla del Bayern Múnich, cifras que, a la vista de lo que se maneja en Inglaterra serán superadas en la aventura que ambos están a punto de comenzar.
Si desde el Real Madrid se mira constantemente hacia el Camp Nou en la misma medida que desde el Barça se está pendiente del Bernabéu, la rivalidad entre los dos entrenadores, que vivió su último capítulo con una irónica respuesta del portugués durante una entrevista, devolverá al plano sus diferencias irreconciliables.
Lo curioso es que parecen funcionar sincronizados. Su reencuentro en Manchester comenzó a estar en el plano en Navidad porque si Mourinho fue despedido por el Chelsea el 17 de diciembre de 2015, solo tres días después se conoció oficialmente que Guardiola abandonaría el Bayern a la conclusión de la temporada.
Y por más que se relacionó a uno y otro con no pocos clubs, el destino parecía estar escrito.
Casi veinte años después de una noche en San Mamés, cuando Guardiola y Mourinho jugaban en el mismo bando, sus caminos se reencontrarán en el norte de Inglaterra.
Enemigos íntimos y probablemente irreconciliables, Manchester tomará el testigo de su rivalidad.
Guardiola-Mourinho: el pulso se traslada a Manchester
Guardiola y Mourinho se enfrentarán ahora en la Premier... Y serán prácticamente vecinos