dimarts, 29 de setembre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(39). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, DIGUIN EL QUE DIGUIN LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT. (1)

Articles del Víctor
23-28.09.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(39). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, DIGUIN EL QUE DIGUIN LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT.  (1)
DESPRÉS DEL 27S
 Ja ens han passat un xic els nervís de qué passaria el 27S, mentre a la matinada postelectoral hi hagué un espectacular eclipsi de la lluna de sang com a premonició. Mentre les cadenes espanyoles, totes, deien que l'independentisme havia punxat, tots els diaris del món veien que l'independentisme havia guanyat. Ara ens bé l'angoixa per apuntalar el nostre futur i treure redit del que s'ha guanyat en aquest passar 27S, en unes votacions que malgrat els que us diguin per activa i per passiva els contraris, aixó va de debò, i l'independentisme català ha guanyat de totes totes ( Junts pel Sí = 62 + Cup = 10 , fan 72 que són quatre punts pel damunt de la majoria absoluta del Parlament de Catalunya) i si us diuen que només hem aconseguit que ambdós grups independentistes junts (Junts pel Sí i la CUP) arribin al 47,74% , resulta que el PP va obtenir a les eleccions espanyoles de l'any 2011 uns 186 escons al Congrés de Diputats amb el 44,62 % dels vots que li representava la Majoria Absoluta, una victòria que ningú li va discutir, ans al contrari fou vist com un gran èxit, han passat quatre anys (27 de setembre del 2015) i resulta que aquesta mateixa majoria els hi dòna el poder per fer-se les Lleis a la seva mida i , crec, que si la seva majoria ho era amb el 44,62 % , més ho serà amb el 47,74% o és que els seus vots valen més que els d'aquí, en definitiva que Rajoy governa amb menys suport popular del que té l'independentisme, potser és un miracle de la Moncloa pepera. 
 
Intent d'anàlisi del 27S. (1)En aquest article començarem l'anàlisi per la part unionista i/o els Indefinits- per dir-ho en senzill.
Unionistes.
Ciutadans
És la marca blanca del PP, és l'unionisme en estat pur, fins i tot el més radical, per això- a part de totes les ajudes mediàtiques de les principals cadenes televisives i premsa escrita de la resta de l'Estat, en la que el seu lider i cap visible l'Albert Rivera la majoria de cadenes el treuen i promocionen dia si i dia també.Un dirigent que va néixer politícament despullat, com a màrqueting, ara diuen està molt ben protregit per part de poders fáctics. Estem parlant de Ciutadans, que ha passat de 9 diputats el 2012 a 25 el 27S, ho sigui que n'ha guanyat 16, 8 dels 19 diputats que ha perdut el PP i també ha rebut quatre dels 20 diputats del PSC d'Iceta- tot això es teoria, i així irromp amb força a 29 poblacions catalanes , com L'Hospitalet de Llobregat, El Prat i Viladecans.
PP
 
El PP, que per cert han tret la C, potser com a declaració d'intencions, han canviat l'Alicia Sanchez-Camacho per Garcia Albiol, l'exalcalde de Badalona com l'home fort -mai més ben dit-, tot i així aquest partit que va de baixa a Catalunya, ara ha perdut vuit dels 19 diputats que segurament han passat a Ciutadans. En dies propers augmentarem l'anàlisi d'aquest partit que de moment mana a l'Estat.

 PSC
 

Segurament el PSC que ha perdut quatre dels 20 diputats que tenia i que segurament han passat a Ciutadans tot i així es manté com a tercera força al Parlament amb un 12,69% del total. En aquestes eleccions atípiques la candidatura encapçalada per Miquel Iceta ha obtingut els pitjors resultats de la seva història del PSC, darrere de la candidatura que va formar Pere Navarro el 2012 quan es va quedar amb 20 diputats i s'han passat definitivament a l' Unionisme. Ara el PSC només conserva Cornellà, Santa Coloma, Barberà i tres municipis de la Val d'Aran.
Els Indefinits.
Catalunya si que és pot.
Malgrat el garbuix d'ideologies, també, que s'han barrejat en aquesta candidatura no han aconseguit surar. Si a més i sumen la decisió d’Iniciativa per Catalunya (ICV) d'anar juntament amb Podem ha fracassat per la seva indefinició, així doncs la coalició Catalunya Sí que es Pot només ha tret 11 diputats, semblants als d'ICV sola, molt lluny de les seves expectatives.
Unió
 
Unió malgrat la seva teòrica clientela, la popularitat d'en Duran i Lleida i l'ajut de La Vanguardia no ha tret cap diputat com que no va arribar al 3%. Precisament Duran i Lleida va començar la seva intervenció de la Nit electoral amb les cares més llargues de la seva vida donant les gràcies a tots els votants de Convergència i Unió, li devia fallar el subconscient que li provocà aquest ‘”lapsus “. Avui Ramon Espadaler ha donat per fet que Josep Antoni Duran i Lleida serà el cap de llista d’UDC a les pròximes eleccions espanyoles, que es preveuen per al desembre vinent, deuen estar molt apurats econòmicament.
.....................................
Precisament la tarda de l'endemà del 27S la presidenta de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, la luxemburguesa Anne Brasseur, va demanar que l’estat espanyol ha de negociar amb Catalunya després dels resultats del 27-S. Dient que “Clarament, el vot del poble de Catalunya s’ha de respectar i ara hem de veure què passarà durant les discussions que hi haurà dins del país...”. Entre altres coses. 
 I mentre es debat : Mas sí o no... 
 
Per acabar-ho d'adobar surt la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), precisament, farà declarar a Mas com a encausat pel 9-N, i o casualitat que, el tribunal fa coincidir la declaració, el 15 d’octubre, el dia del 75è aniversari de l’afusellament de Companys.A part del president Artur Mas, també estant encausades la exvice-presidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau.
 Malgrat tot, ha arribat l'hora de la veritat i com que: HA GUANYAT LA INDEPENDÈNCIA, diguin el que diguin. La qüestió hem fet un pas molt important oportunitat per una futura República Catalana, i hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona

dijous, 24 de setembre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(38). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, EL 27S VOTEU INDEPENDÈNCIA.

Articles del Víctor

16.09-21.09.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(38). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, EL 27S VOTEU INDEPENDÈNCIA.
Segurament comença la setmana més difícil i decisiva de la nostra vida com a país, tant col-lectivament com individualment.”
Som a la setmana del canvi d'una tardor que esdevé tan estranya com els temps, som a la setmana de les Festes Majors tardanes, Santa Tecla la petita de Sitges i la gran de Tarragona, amb la principal i única la del Cap i Casal de Catalunya, la Mercè de Barcelona , que es fa tan gran com la fama de la ciutat. I aquest final de mes, el quart diumenge - si no l'han canviat- i coincidint amb el 27S és la Festa Major, la gran de Cervera i algunes de les meves “recordances “ amb dosis de foto-memòria són els típics balls a l'emvelat del Casal de Cervera a la Plaça Santa Anna, (abans la més sardanista de totes ) i parlant de sardanes, recordo els Concursos de Sardanes a la Plaça Major amb les Colles Jovencells i la Nova Segarra. De llavors ha plogut força, ja en parlarem.
..............................
Una setmana que tambè coincideix, amb el diumenge passat 20.09.15 a set dies del 27S,que fa tres anys que va néixer EL BLOC DEL VÍCTOR- http://elblocdelvictor.blogspot.com , i precisament quan ha complert tres anys d'història (doncs el vàrem començar el dia 20.09.12) , direm que és va fer com una mena de “ divertimento” i de mica en mica han passat tres anys exactes i s'ha arribat a 355.000 visualitzacions de pàgina (lectures) i s'han publicat al voltant d'unes 7600 d'entrades com es diu en termes blocaires. En un any han entrat la filigrana de 235.000 visualitzacions de pàgina el que representa una projecció geomètrica important. I així us comentarem que EL BLOC DEL VÍCTOR ha esdevingut, sense voler-ho, un mitjà capdavanter en el recull de noticíes i articles de premsa i d'opinió autòctons o publicats arreu , sempre amb la menció del mitjà i de l'autor. Gràcies per permetre'm un xic publicitat meva, en continuarem parlant. 
 
Per “terra, mar i aire “, la “brunete mediàtica”, clavegueres de l'Estat , els bancs, etc. 
Si fa tres setmanes els unionistes donaven mostres que estaven espantats de debò, imaginem-nos i constatem el reguitzell d'amenaces, trampes i intents de fer por. Som a la setmana que com heu vist i veureu , aquest Estat que no ens estima, que ens explota, menysprea i alhora ens vol fer desaparèixer com a país i per això hem de marxar el més de pressa possible -, treu totes les seves armes, aquelles que abans en dèiem “ Per terra , mar i aire” i li hem de sumar les clavegueres de l'Estat, els poders fàctics, els bancs, Sindicats Espanyols, el Banc d'Espanya i el seu corralito, Correus, els Cercles d'Empresaris, Foment del Treball, Telefònica, i un llarg etcètera. També alguns empresaris - de casa que els hi ha sortit l'ànima botiflera - o que el seu vot, es pensen ells, val molt més que el dels altres i manipulen i coaccionen als seus treballadors amb vídeos com ho ha fet el President d'Almirall o el de Pronovies. Per no dir en Rosell de la CEOE, o en Bonet de Freixenet - que valdria més que cuides el Cava – i que es creuen els amos del món i posen per davant els seus interessos que els de tot un país i el seu futur. 
 I no diguem dels atacs sistemàtics teledirigits des de la Moncloa o dels Ministeris corresponents que aconsellaven mandoiordeno al (TC), Tribunal Constitucional que prepara lleis per empresonar al President Mas o anul-lar la poca autonomia catalana. O els directius donades a la Junta Electoral Central (JEC), que va fer -imposar sisplauperforça ,com en plena Dictadura Franquista- aquest diumenge passat, 20.09.15 a la tarda part de les emissores de Comissió Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) TV3, el 3/24, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació dones tres hores de programació d'actes de campanya electoral dels grups Unionistes i del No com PP, PSC, Catalunya Sí que es Pot i Ciutadans, diuen que Unió hi renuncià, que són els varen manar que es fes. I tot això per compensar que teòricament no havien participat en la Via Lliure de la Meridiana el passat 11S15. Una compensació que només va arribar a un 2% de quota televisiva de l’emissió de TV3 i 3/24 durant la tarda del diumenge, mentre que la retransmissió de la Via Lliure de la Meridiana va arribar a una quota del 23%, amb uns 450.000 espectadors.
Disbauxa d' enquestes 

No recordo pas que en cap de les conteses electorals que he viscut i seguit hi hagi hagut tantes enquestes com aquesta i que la majoria (totes menys una o dues) donin uns resultats tan parells, encara que us tinc de dir que personalment em fa una mica tanta exactitud i amb això coincidim amb en Lluís Llach quan diu: “Diguin el que diguin les enquestes, no podem abaixar ni un bri la guàrdia” , o que Les enquestes diuen que anem bé, però no us en refieu”, que sospita que darrere aquestes enquestes hi pot haver la voluntat de desmobilitzar els independentistes i Llach continua dien : “Quan veig que l’ABC, o El País, tan democràtic i tan socialista ell, i el comte de Godó amb La Vanguardia ens donen majories, em fa sospitar”. 
 La quatre darreres enquestes del dia 21.09.15, són la d' El Mundo, La Sexta, i 8TV que totes tres donen a Junts pel Sí, mes la CUP a les portes de la majoria absoluta, i que segons la d' ElDiario l'independentisme no arribaria a la majoria absoluta.
I fins darrera hora ens tocaran el voraviu. 
 Aquest matí una fallada en el sistema informàtic de Correus - quina casualitat-, i les oficines de Correus no han pogut oferir cap servei des de les nou del matí i això ha impedit votar per correu a les eleccions del 27-S, una fallada en l'ambit de tot l’estat espanyol. A més Joan Tardà ha denunciat que han prohibit al personal de Correus que aquesta setmana treballi a la tarda per activar vot per correu.
Acabarem amb dues curiositats, quan el Mas més càustic va dir a Tortosa: “Grandes jefes PP-PSOE-Podemos venir reserva catalana decir indígenas qué votar” , i l'altra és que Pablo Iglesias no se sent còmode en la cursa electoral catalana i confessa que és “com fer campanya en un altre país”, no sap que és en un altre país. 
 
Ara ha arribat l'hora de la veritat: EL 27S VOTEM INDEPENDÈNCIA, amb determinació i sense por , doncs tenim les oportunitat de posar les bases per fer un nou país catalá, i hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona

FA 3 ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR HI HA ARRIBAT A LES 353.000 VISUALITZACIONS. (1)

21.09.15
FA 3 ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR HI HA ARRIBAT A LES 353.000 VISUALITZACIONS. (1)
Aquest diumenge 20.09.15 a set dies del 27S fa tres anys que va néixer EL BLOC DEL VÍCTOR - http://elblocdelvictor.blogspot.com , i precisament quan ha complert tres anys d'història (doncs el vàrem començar el dia 20.09.12) , direm que és va fer com una mena de “ divertimento” i de mica en mica han passat tres anys exactes i s'ha arribat a 355.000 visualitzacions de pàgina (lectures) i s'han publicat al voltant d'unes 7600 d'entrades com es diu en termes blocaires. En un any han entrat la filigrana de 235.000 visualitzacions de pàgina el que representa una projecció geomètrica important. I així us comentarem que EL BLOC DEL VÍCTOR ha esdevingut , sense voler-ho, un mitjà capdavanter en el recull de noticíes i articles de premsa i d'opinió autòctons o publicats arreu , sempre amb la menció del mitjà i de l'autor.
Salut i independència
Víctor Lluelles i Cardona

Voteu en gran

Voteu en gran

"Aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur"

És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral.

És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.

Tots els mecanismes de l'Estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.


Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals

dimecres, 16 de setembre del 2015

The President Meets with the King of Spain

The President Meets with the King of Spain

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(37). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA. De la gran eufòria de La Via Lliure de l'11S15 als nervis pel 27S

Articles del Víctor
08.09-14.09.15
 ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(37). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA. De la gran eufòria de La Via Lliure de la Meridiana de l'11S15 als nervis pel 27S, quan manquen 15 dies justos.
Permeteu-me que us faci l'article com si fos una crònica, un xic suigeniris.
Dies abans de l'11S15 de La Via Lliure de la Meridiana. 
 El dia 9 vai posar a la finestra una estelada nova d'aquestes mida de llençol de llit petit, comprada als xinos, un pèl cara i això que em durarà menys anys. De passada he comprovat que les finestres i balcons d'arreu es van tacant de senyeres i estelades a mesura que s'atansa la Diada.
El dia 10 al migdia me'n vaig a corre-cuita – per qüestions de logística – a apuntar-me a l'autocar de la CUP de Ribes (Sant Pere de Ribes), - que surt l'endemà La Diada,a quarts de tres de la tarda i torna a les 10 de la nit, i així podré gaudir més intensament de l'ambient fins al final. Quan surto de la inscripció es posa a diluviar a Bots i a barrals, - que val més que ho faci avui que demà a la Meridiana, oi?-. A durat poc més d'una hora i mitja que he aprofitat per fer el cafenllet i després el vermutet i tot, quan arribo a Sitges el mar s'aclareix i llueix un sol que deunidó , a mitja tarda s'ha posat un mar d'un blau lluent que només li mancava l'estel, al vespre es va tornar a ennuvolar. Parlant del vespre, avui mateix a les 12 comença la Campanya Electoral del 27S , i de passada a TV3 fan “13 dies d'octubre “, una pel-licula dedicada als darrers 13 dies del President Companys abans de ser assassinat pels franquistes. Aquesta pel-licula per a televisió de Carles Marques-Marcet que repassa els últims dies de Lluís Companys des del seu traslladat a la Capitania General de Catalunya, empresonat al castell de Montjuïc, on se li va fer la comèdia del judici, fins a l'afusellament el 15 d'octubre del 1940 que aviat farà el 75è aniversari. Precisament coincidint amb aquesta data el govern de la Generalitat va acordar avui proclamar el 15 d'octubre del 2015 com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la dictadura franquista.
 Ara cap a La Via Lliure de la Meridiana l'11S15. 
El dia 11 es desperta d'allò més rúfol que sembla ven bé que plourà d'un moment a l'altre, arribo a Sant Pere de Ribes i comprovo que els autocars de l'Assemblea, - uns 7 o 8- ja acaben d'encabir la gent als tres que manquen, que marxen passades les dues. Faig temps perquè el meu - de la CUP- ho fa a dos quarts de tres, mentre comprovo que pels voltants les estelades han augmentat moltíssim, vaig a un carrer proper que fa temps tinc de referència, és el carrer Comàs i Solà de Ribes, que és relativament curt hi ha hagut un màxim de disset estelades i un mínim de dotze, aquest 11S, n'hi havia unes setze -un carrer semblant al Travesser, o com es digui, de Cervera que sempre hi ha moltes-. Fet i fet arribarem al voltant de les quatre i ens deixaren prop d'un quilometre del tram que ens corresponia, era el 84 a l'indret Clot-Aragó, mentre hi anàvem de totes parts hi havia corrues de gent abillats amb senyeres i estelades de tots tipus i aquesta hora feia un sol esplendorós i calorós que va durar fins quarts de sis. Enguany he observat que milers de joves, sobretot, portent una estelada gran a manera de capa. Enguany tot és blanc suposo per qüestio d'imatge i per disseny de la via que després canvia de colors segons els trams i la seva representació. La majoria de samarretes eren blanques però no totes de l'ANC, que es veu només n'havien venut unes 220000, la gent d'aquest color tothom en te una, els altres anys a causa del disseny en vengueren moltes més, hi ha vegades és difícil compaginar màrqueting, economia i disseny. 

Una vegada arribat al lloc es va atapeir de tal manera que pràcticament no ens varen poder moure fins que va passar la fletxa (punter) gegant portada per esportistes durant més de cinc quilòmetres i que passava per un passadís de cinc metres d'amplada que s'anava tancant a mesura que passava la fletxa que anava en direcció al Parlament de Catalunya on hi havia el final i el Tram 135 ( igual que els Diputats a la nostra cambra), quan passava la fletxa la gent alçava uns punters de cartró i un color segons el lloc que era immortalitzat per cinc helicòpters i dues avionetes que voleiaven seguin La Via Lliure de la República Catalana a tota la llargada de la Meridiana que estava atapeïda de pancartes, senyeres i estelades. Com que no havia d'agafar l'autocar fins a les 10 de la nit al final del Passeig Lluís Companys i vaig trobar unes amigues de Sitges i així caminant i fent fotos durant més d'una hora i mitja anà del Clot (davant de la colla de Castellers La Jove de Sitges) fins al Fossar de les Moreres, “ ...on no s'hi enterra cap traìdor...”
I ara cap el 27S,... amb molts nervis.
Com em deien uns amics meus de Sitges i Vilanova i la Geltrú que després vaig trobar al vespre al Fossar de les Moreres - on feia temps que no hi ha anava un 11 de setembre - tots plegats independentistes, encara que de diferents aspectes, i com havia de passar acabarem parlant de 27S i convenirem que l'ambient de La Via Lliure havia sigut immillorable, tot un èxit, però que ara ja teníem , tots, els nervis a l'estomac fins a veure els resultats finals de l'escrutini del 27S.

Com veieu cada vegada ho tenim més a l'abast, però no afluixem ni un pèl, i hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència... 
 
Víctor Lluelles i Cardona


dissabte, 12 de setembre del 2015

Time Lapse Diada 11S 2015

Abans d'Antoni Gaudí

Abans d'Antoni Gaudí

Daniel Sánchez Pardos revisa els anys de joventut de l'arquitecte en la novel·la 'G' (Planeta)

En aquest article l'autor repassa algunes de les veritats que

DANIEL SANCHEZ PARDOS
Divendres, 4 de setembre del 2015 - 18.10 h
EL PERIODICO 
Retrat a un jove Antoni Gaudí el 1878 amb 26 anys.

Dues fotografies emmarquen els anys públics de joventut d’Antoni Gaudí. La primera és del 1878 i retrata un home amb barba, pèl-roig, de mirada intensa i complexió robusta, que s’acaba d’iniciar en l’ofici d’arquitecte. La data és important: el 1878 París va celebrar la seva gran Exposició Universal i Esteve Comella, propietari d’una guanteria al carrer d’Avinyó, va encarregar a Gaudí el disseny d’una vitrina per mostrar els seus productes a la cita francesa. L’industrial Eusebi Güell va veure aquella vitrina i es va sentir tan impressionat que va voler conèixer el seu creador. Gaudí tenia 26 anys i acabava de plantar les bases, sense saber-ho, de tota la seva carrera i la seva vida futures.
La segona fotografia va ser feta 10 anys després, el 1888, com a acreditació per a l’Exposició Universal de Barcelona. Gaudí hi conserva els ulls intensos i la barba abundant que ja lluïa en la imatge anterior, però ara porta el cap afaitat i sembla que esbossi un mig somriure irònic que no s’ajusta a la seva fama ja establerta de geni taciturn. Segueix sent un home jove, però la maduresa i la fama ja l’han atrapat. S’ha convertit en un dels arquitectes més respectats del país, i aviat el seu nom quedarà lligat al de la ciutat que aquell any intentava donar-se a conèixer amb la seva primera gran operació de màrqueting internacional.
Ciutat convulsa. Una imatge de la Barcelona portuària.

Aquestes dues fotografies acoten la joventut pública de Gaudí, la que va des de l’origen de la seva relació amb el seu futur mecenes fins a la seva definitiva consagració, una dècada més tard, com un dels principals creadors de la nova Barcelona modernista. Però abans hi va haver un altre jove Gaudí. Un Gaudí privat. Un Gaudí del qual a penes sabem res amb certesa, però al qual tots els indicis ens permeten imaginar com algú molt diferent del que avui tots coneixem.

L'arribada de Gaudí a la Ciutat Comtal

Gaudí va arribar a barcelona des de Reus amb 16 anys, el setembre de 1868, només uns dies després del triomf de la revolució que va expulsar Isabel II del tron d’Espanya i va donar inici a l’anomenat Sexenni Democràtic: un temps de grans esperances i d’enormes decepcions, que es va acabar el 1875 amb la Restauració borbònica. En companyia del seu germà Francesc, Gaudí es va instal·lar en unes golfes del número 12 de la placeta de Montcada, paret amb paret amb l’absis de l’església de Santa Maria del Mar i en ple cor del barri de la Ribera. El port de la ciutat i el barri de la Barceloneta, la Ciutadella militar que s’acabava d’enderrocar, els palaus medievals del carrer de Montcada o el pla de Palau eren a pocs passos del seu domicili, i aviat es convertirien en escenaris principals de la vida del jove Gaudí.
Imaginar-se la Barcelona d’aquells anys és viatjar a un lloc molt diferent del que avui coneixem. Les muralles que històricament havien envoltat la ciutat havien desaparegut gairebé del tot, però el nou Eixample de Cerdà encara estava en construcció i el gruix de la població seguia confinada en un nucli medieval atapeït de gent i insalubre. Una última muralla, la del mar, tancava la part inferior de la Rambla i mantenia Barcelona aïllada del Mediterrani. El fum de les fàbriques es barrejava amb les freqüents boires marines per formar el particular boirum barceloní, i les ruïnes dels vells convents expropiats, dels bastions demolits de les muralles i de la desmilitaritzada Ciutadella atorgaven a la ciutat un aire de lloc arrasat, fantasmal, que avui sorprèn en les fotografies de l’època i suggereix paisatges de novel·la de Charles Dickens o de conte victorià de terror.
Aquesta va ser la barcelona que Gaudí va conèixer durant els seus anys d’estudiant a la ciutat. La Barcelona de la Gloriosa, de la I República i de la gairebé immediata Restauració, que es va iniciar amb l’arribada al país del futur Alfons XII el 9 de gener de 1875, a través precisament del port. Una ciutat fosca i fascinant, sorpresa en plena transició, plena de llums i ombres i destinada a alimentar ja per sempre el foc de la imaginació del futur arquitecte.

Inicis de la llegenda

El 1873, Gaudí va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de la Llotja i va començar a forjar una llegenda d’home peculiar que ja no l’abandonaria la resta dels seus dies. Tenia llavors 21 anys i era, segons expliquen, un jove de caràcter molt diferent del de l’home que acabaria sent.
El mite del vell Gaudí vestit amb parracs, sotmès a dejunis i penitències i aïllat del món a la cripta del seu temple en construcció, contrasta radicalment amb l’estudiant que els seus condeixebles van conèixer: un jove pèl-roig i d’ulls blaus, ben vestit, de maneres elegants, aficionat a la bona taula i a les distraccions que Barcelona oferia a un home de la seva edat.
Ens el podem imaginar freqüentant les animades fondes de quatres i sisos, anomenades així pel preu en rals dels seus menús, o recorrent els locals nocturns de tota mena que brotaven als voltants de la Rambla, o compartint taula i tertúlia al 7 Portes, una fonda oberta el 1836 als baixos dels porxos d’en Xifré, just davant de la Llotja, i avui convertida en història viva de la ciutat. Gaudí ja era un jove de tracte aspre i caràcter orgullós, però també era un estudiant dotat d’una curiositat insaciable, obert a les noves idees que portaven de l’estranger els diaris i les revistes especialitzades, fascinat pels avanços de la ciència i la tecnologia i aficionat a passar-se llargues hores estudiant fotografies d’edificis de tot el món a la biblioteca de la Llotja.
Es diu que gaudí s’hauria distanciat en aquells anys del catolicisme, i que hauria arribat fins i tot a expressar públicament idees anticlericals. Això últim sembla poc probable, però sí que és indubtable que el jove vivia les seves relacions amb l’esfera transcendent de manera molt diferent de la que després marcaria la seva maduresa.

Els misteris de Gaudí

Una tradició el situa en l’òrbita del moviment espiritista, que tenia llavors a Barcelona un dels seus centres principals d’irradiació. Gaudí s’hauria enamorat d’una dona que professava aquesta nova fe, de caràcter progressista, i l’hauria acompanyat a diverses de les reunions que la Societat Barcelonina Propagadora de l’Espiritisme portava a terme a la seva seu de la plaça Reial. Tant si és veritat com si no, dóna la casualitat que pocs anys després el nom de Gaudí va quedar lligat per sempre a aquella plaça gràcies als dos fanals que l’ajuntament li va encarregar dissenyar el 1878, i que encara es poden admirar al centre de la plaça.
La vida sentimental del jove Gaudí és un d’aquells misteris que només es poden narrar a través de tradicions i llegendes. L’arquitecte no es va casar mai, ni se li coneixen tampoc relacions amb cap dona. Es parla de Pepeta Moreu, una dona de Mataró a qui Gaudí hauria proposat matrimoni el 1885. El seu rebuig l’hauria portat a concentrar les seves energies en la seva vida professional. També es parla d’una altra dona estrangera, probablement francesa, a la qual deu anys abans hauria estimat inútilment, i que va tornar al seu país amb el seu marit sense sospitar els sentiments que havia despertat en el jove arquitecte. Es parla d’aquella espiritista anònima i conjectural. El cert és que el 1888, quan es va fer aquella fotografia que el mostra amb el cap afaitat, Antoni Gaudí ja era un home bolcat completament en la seva feina. No hi hauria més dones conegudes en la seva vida, i a partir de llavors totes les seves energies quedarien reservades per a la creació d’una obra visionària i immortal.
Quan Gaudí es va llicenciar a l’Escola d’Arquitectura de la Llotja, el seu director, Elies Rogent, va sentenciar famosament que no sabia si li acabava de concedir el títol a un geni o a un boig. Era el 4 de gener de 1878, i Gaudí estava a punt d’iniciar l’exitós primer any de la seva vida pública. Molts triomfs l’esperaven en el futur, i també moltes llegendes; però poques de tan suggerents com les que segueixen envoltant aquells anys en què Gaudí encara no s’havia arribat a convertir del tot en Gaudí.