El Nacional

UN ANY DE L'1-O

Guia de tots els actes en què es recordarà l'1 d'Octubre un any després

Marc González
Foto: Sergi Alcazar
Barcelona. Divendres, 28 de setembre de 2018
7 minuts

El dilluns 1 d'octubre farà tot just un any del referèndum d'autodeterminació que va situar el conflicte entre Catalunya i l'Estat en portada de tots els mitjans internacionals, després que un desplegament de milers d'agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil protagonitzessin dures accions violentes per impedir la votació, les quals van deixar més de 1.000 ferits a tot el territori. Un any després, arreu del país, en centenars de municipis s'han organitzat actes amb l'objectiu de recordar i denunciar aquells fets.

Barcelona

28 de setembre
Del divendres 28 de setembre al dilluns 1 d’octubre hi haurà debats i tallers amb personalitats de la cultura y la societat civil a l’antiga presó Model de Barcelona, com la parella del president d’Òmnium a la presó (Jordi Cuixart), Txell Bonet; l’exdiputat de la CUP David Fernàndez; el periodista Jordi Évole, i els filòsofs Marina Garcés i Santiago Alba Rico.
La clausura la faran l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel. També s'hi instal·larà una mostra amb fotografies, vídeos, obres de diferents artistes i un mapa on es visualitzarà l'1-O en dades.
29 de setembre
Personalitats com la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, els diputats d’ERC Gerard Gómez i de JxCat Francesc de Dalmases i l’exdiputada de la CUP Mireia Vehí faran discursos sobre què va representar l’1-O a la plaça Comas de Barcelona a les 13.30h.
A Cornellà de Llobregat s’han organitzat sopars, xerrades i concerts a partir de les 18.30h, que duraran fins a mitjanit.
Al Casino de Vic, el germà de Carles Puigdemont, Enric Puigdemont, acompanyarà l’autora Maria Xinxó durant la presentació del seu llibre Jo també porto el llaç groc a partir de les 11 del matí.
30 de setembre
El diumenge 30 de setembre ha estat el dia escollit per les escoles barcelonines que van patir les càrregues policials més dures i intenses per retre el seu homenatge a l’1-O. A l’IES Joan Fuster de Barcelona es farà un acte de record a totes aquelles persones que van protegir les urnes i el centre escolar davant dels atacs dels cossos de seguretat de l’Estat.
A la mateixa hora començaran diversos cercaviles que es desplaçaran des de diferents escoles fins a l’escola Ramon Llull, per després dirigir-se a l’Institut Jaume Balmes i finalment a l’Institut Pau Claris, on s’arribarà a les 19:00h. Aquests tres centres van patir la visita de desenes i desenes d’agents durant la jornada del referèndum. Un cop allà, es visionarà un documental sobre l’1-O i finalment es farà un sopar de carmanyola.

A Nou Barris, barri on quatre de set escoles van patir la repressió dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, hi haurà una manifestació recordant l’històric dia.
A l’Hospitalet de Llobregat, davant de l’Institut Can Vilomara, hi haurà la projecció del documental El primer dia d’Octubre a partir de les 15.00 hores. Abans, a les 12 del migdia, s’exposaran fotografies del referèndum de l’1-O. També hi haurà un acte de “memòria col·lectiva” amb la participació de testimonis de l’1-O i ponents de l’organització ‘Nación andaluza’ i ‘Contra los muros’, provinents de Múrcia. Finalment, s’ha organitzat una manifestació nocturna.
A Badalona hi ha convocats uns “actes lúdics” i, a més, s’ha demanat a tothom que va viure els fets de l’1-O que comparteixi les seves pròpies imatges del referèndum a través de les xarxes socials amb les etiquetes #BDN1O i #Badalona.
Diversos cercaviles partiran des d’una desena d’escoles de Sabadell per reunir-se a les 16.00 al CEIP Amadeu Vives. Mitja hora després es farà un acte d’homenatge als centres electorals de l’1-O a la plaça Montserrat Roig. A les 19.15h s’iniciarà una manifestació que acabarà amb diversos actes i parlaments a les 20.00h a la plaça Doctor Robert.
A la ciutat veïna de Terrassa hi haurà una concentració davant de les escoles a les 17:00 hores. Una hora després, els concentrats faran una marxa conjunta a peu fins la plaça Nova. La jornada acabarà a les 21.00h amb un sopar de taifa.
Ja a la Catalunya Central, els pobles de Fonollosa, Callús i Castellgalí han organitzat una caminada que conduirà els concentrats fins a Sant Joan de Vilatorrada, on es farà un acte polític que inclourà parlaments, música i cultura popular.
A Vic, hi haurà una “caminada per la llibertat” que sortirà des del col·legi del Mn. Guiteras a les 10 del matí. A les 14.00h se celebraran dos dinars “grocs” i, finalment, se celebrarà a la plaça de la Catedral un “concert per la República” a les 17.30h.
1 d’octubre
L’acte més important serà el mateix 1 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, on la Plataforma 1 d’Octubre (on hi estan integrades l’ANC i Òmnium) ha convocat una manifestació que es dirigirà davant del Parlament a partir de les 18.30h.
Prèviament, a les 12 del migdia, ANC i Òmnium han animat a tothom perquè surti al carrer davant dels seus llocs de treball com a símbol de protesta.
A més, el sindicat universitari Universitats per la República ha convocat una vaga estudiantil durant tot el dia.
El Sindicat USTEC (Unió de Sindicats de Treballadors/es de l'Ensenyament de Catalunya) també ha convocat concentracions a les portes de tots els centres educatius en acabar l'horari lectiu del matí.

Girona

29 de setembre
A l’Escola Verd de Girona, un dels punts més castigats per l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, es realitzarà un sopar a partir de les 21h i, per tal de rememorar l’1-O, també s’ha demanat als qui ho vulguin que es quedin a dormir al centre, com es va fer la darrera nit abans del referèndum per impedir l’entrada de la policia.
30 de setembre
Al llarg del dia es faran a la mateixa Escola Verd de Girona diverses activitats, entre les que destaquen la recreació de la jornada del referèndum amb “l’arribada clandestina” de l’urna.
A l’Estació Jove de Girona s’hi faran tot tipus d’activitats durant tota la jornada: xocolatades, concerts, tallers de postals pels presos i els exiliats, projecció de vídeos i fotografies sobre l’1-O i la lectura d’un manifest.
1 d’octubre
Una concentració de persones que recordaran l’1-O tindrà lloc a les 12 del migdia a la recentment batejada plaça de l’U d’Octubre. Més tard, a les 20:00h, s’estrenarà el documental ’21 fortaleses: L’U d’Octubre' a l’Auditori de Girona.
Per tancar l’homenatge a l’Escola Verd, després de diferents activitats com una xocolatada i unes sardanes, al vespre es farà un recompte de vots simbòlic.
Un punt important de record de l’1-O a la província de Girona és el municipi de Sant Julià de Ramis, població on havia de votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Al llarg de tota la jornada s’hi faran tot tipus d’activitats per recordar el dia del referèndum al pavelló d’esports del poble i a la plaça U d’Octubre; com la constitució d’una mesa electoral, la construcció d’un castell en record dels presos i dels exiliats, una arrossada popular i la projecció d’imatges sobre l’1-O al municipi.

A Figueres es projectarà un documental sobre els fets de l’1-O, es descobrirà una placa commemorativa, hi haurà parlaments i la jornada es tancarà amb l’actuació musical de la cantautora Rusó Sala. Tot es farà a la plaça de l’Institut Ramon Muntaner a partir de les 20h.
A Aiguaviva, municipi de menys de 1.000 habitants d’on van arribar imatges esfereïdores de desenes d’agents de la policia espanyola entrant pels estrets carrers del poble de forma contundent, celebrarà una castanyada popular a la plaça U d’Octubre des de les 18:30h.

Tarragona

29 de setembre
A la ciutat de Tarragona s’ha organitzat una encartellada popular que està prevista que es faci a la plaça de la Font a les 18h.
30 de setembre
Es faran diversos actes als col·legis electorals del l’1-O de Tarragona a partir de les 11 del matí. S’ha demanat que tothom vagi allà on va votar durant el referèndum.
A Sant Carles de la Ràpita, poble d’on la Guàrdia Civil va haver de marxar degut a la pressió de la població, es realitzarà una marxa popular des de l’Església Nova fins a la plaça U d’Octubre a partir de les 19:30h. Un cop allà, hi haurà parlaments i la lectura del manifest de l’ANC i a partir de les nou del vespre se celebrarà un concert. La jornada conclourà amb el visionat del documental sobre l’1-O del programa ’30 minuts’ de TV3.

1 d’octubre
A la Plaça de la Font de la ciutat de Tarragona es farà una manifestació que començarà a partir de les 19:00h.
A l’Institut Baix Camp de Reus tots els concentrats pintaran un moral fent referència a les vivències de l’1-O, a partir de les 18:30h. Tres quarts d’hora més tard es farà la lectura d’un manifest en commemoració als fets del referèndum. Finalment, els concentrats a l’Institut marxaran cap a Mercadal.
A Sant Carles de la Ràpita, municipi on dures càrregues policials van deixar més de 80 ferits, s’hi celebrarà un concert solidari per demanar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i commemorar els fets de l’1-O on hi participaran Equus, Pep Sala, Xeic! I Dj Jota entre d’altres.
A Tortosa hi haurà una concentració dels ‘Iaies i iaios per la Llibertat i els Drets Humans’, l’ANC Tortosa i els CDR que es materialitzarà a la plaça davant de l’Auditori.

Lleida

28 de setembre
Sota el lema “El règim no descansa” s’ha organitzat un sopar groc al Museu de Lleida a partir de les 21h.
29 de setembre
A l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida se celebrarà un sopar que anirà acompanyat d’actuacions musicals i del visionat del documental ‘Vam votar, vam guanyar’, amb imatges enregistrades per la gent que van ser testimonis de la impactant actuació de la policia contra els votants de l’1-O.

A Balaguer s’inaugurarà el Pavelló U d’Octubre a partir de les cinc de la tarda. Els diferents actes s’allargaran fins les deu de la nit.
30 de setembre
A les 12 del migdia s’inaugurarà una placa commemorativa davant del CAP de Lleida. Més tard, a la tarda, es farà un berenar i un sopar per commemorar els fets del referèndum a la Plaça del Treball de Lleida.
A Balaguer, a partir de les 19h, començarà un acte anomenat ‘Memorial 1-O’ on es retrà homenatge a l’antifeixista assassinat al País Valencià Guillem Agulló.
1 d’octubre
A Lleida, una manifestació convocada per l’ANC i Òmnium entre d’altres, anirà des de la Plaça de la Pau a partir de les 19:30h fins arribar a l’Avinguda de Catalunya. En acabar la manifestació, se celebrarà una “cantada per la llibertat” a l’Avinguda de Catalunya a les 20:45h.
Al Pavelló U d’Octubre de Balaguer s’hi celebraran concerts, xocolatades i la lectura d’un manifest que recordarà els fets de l’1-O. La jornada conclourà amb un concert i un sopar popular.

UN ANY DE L'1-O VÍDEO: Les cinc imatges que encara no has vist de l'1-O Carlota Camps

1-O La Plataforma 1-O convoca una marxa a Barcelona l'aniversari del referèndum El Nacional

• CAS 1-O

Sigueu-ne conscients: demà serà un dia perillós, per Vicent Partal

Editorial

Vicent Partal

OPINIÓ > EDITORIAL

Sigueu-ne conscients: demà serà un dia perillós

«Caldrà estar també molt atents a la resposta d'un govern que es declara independentista i que supose que és conscient que d'ací a dilluns s'hi juga la credibilitat»

Per: Vicent Partal

27.09.2018  22:00

Vilaweb

Demà dissabte la ciutat de Barcelona viurà una de les situacions més perilloses que podem imaginar. Segons fonts diverses, poden arribar-hi uns quants milers de policies espanyols que volen celebrar impúdicament que fa un any que van agredir la població catalana. De primer, presentaren la convocatòria com una manifestació per a reclamar l’equiparació salarial, però això no té trellat, perquè la Generalitat no hi té res a veure.
La pretensió d’aquest grup de policies, al qual ja podem tenir per cert que se’ls unirà l’extrema dreta local, era d’entrar a la plaça de Sant Jaume, per fer befa de la Generalitat, davant de Palau. Només cal seguir les seues xarxes socials per a comprovar que tenen aquesta intenció. Cosa que, lògicament, ha despertat un malestar enorme que ja començava a fer-se evident amb l’acampada que els Mossos van desmuntar ahir. Hi ha moltes crides a concentrar-se a la plaça demà al matí per evitar que puguen entrar-hi i segurament tindran efecte. I l’actuació dels Mossos a la plaça i a l’escala del TSJC, d’on han arribat a foragitar un diputat del Parlament de Catalunya, no ajuden precisament a calmar els ànims, ans al contrari.
Personalment, no entenc com és que el govern de Catalunya autoritza una manifestació com aquesta. Ara els promotors han dit que acceptarien un recorregut alternatiu, que segurament no passarà per la plaça de Sant Jaume. Però, passen per on passen, siga el carrer que siga, és indiscutible que aquesta gent significa un perill per a la convivència, que no es pot eludir i que serà altíssim. Enaltir pels carrers de Barcelona els criminals d’uniforme que van atonyinar els nostres veïns, la gent de les nostres viles i ciutats, va més enllà de la llibertat d’expressió i manifestació.
És fàcil d’imaginar que la provocació tindrà una resposta ciutadana segura, que ha de ser molt contundent en el fons però que hauria de defugir tothora les imatges de violència que l’estat espanyol cerca continuadament d’ençà del 20 de setembre de l’any passat. L’obsessió, ho sabem tots, és de poder mostrar al món independentistes catalans violents per a contrarestar les imatges del primer d’octubre, que tant de mal els han fet a ells. Alerta, doncs, a regalar-los allò que vénen a cercar.
Demà sembla segur que la plaça de Sant Jaume i potser molts carrers del voltant seran plens de gent, decidida a no deixar passar com si res un fet tan greu. I si passa això, serà molt important d’anar-hi amb l’esperit pacífic, no-violent i creatiu que tant ha servit al sobiranisme per a guanyar credibilitat i prestigi aquests darrers mesos i anys.
D’un any ençà, l’independentisme ha evitat situacions molt greus, provocacions constants. Des d’aquell cotxe ple d’armes que la Guàrdia Civil va deixar obert expressament davant el Departament d’Economia fins a l’acció dels escamots d’encaputxats que van pels municipis mirant de fer saltar la gent. La provocació de demà, podeu estar-ne segurs, serà la més intensa i dolorosa i és precisament per això que la fan. La resposta, del carrer, haurà d’estar al nivell que les circumstàncies exigeixen. I caldrà estar també molt atents a la resposta d’un govern que es declara independentista i que supose que és conscient que d’ací a dilluns s’hi juga la credibilitat.

CULTURA > ART I MUSEUS

‘Picasso descobreix París’: una mostra que aplega les obres que el van impressionar en els primers viatges a la capital francesa

Formen l’exposició dinou peces d'autors com ara Cézanne, Degas, Gauguin i Toulouse-Lautrec

Per: Redacció

27.09.2018  17:00

Vilaweb

Fins el 20 de gener el Museu Picasso de Barcelona exposa la mostra ‘Picasso descobreix París’, que tracta sobre l’impacte que va tenir en els primers viatges que va fer a París. S’hi exposen dinou peces impressionistes i simbolistes d’artistes com ara Cézanne, Degas, Gauguin i Toulouse-Lautrec. ‘Amb aquesta exposició volem mostrar què va veure i com va influir directament en la seva pintura’, diu la comissària de la mostra, Malén Gual.
Picasso va anar a París per primera vegada l’any 1900, quan una obra seva es va exhibir a l’Exposició Universal. Tal com explica Gual, el pintor ja coneixia una mica què s’hi feia, gràcies a Cases, Rusiñol i les revistes que es rebien als Quatre Gats i a l’Escola de la Llotja. Tanmateix, veure directament l’art dels impressionistes, postimpressionistes i simbolistes el va colpir molt.
Entre les peces exposades, hi ha Les cinc banyistes, de Cézanne, que pertanyia a la col·lecció personal de Picasso; Les planxadores, de Degas, una obra meravellosa del 1890; un Manet, un Gauguin, dos dibuixos de Toulouse-Lautrec i una sèrie de dibuixos de Pierre Cécile Puvis de Chavannes, molt interessants perquè es relacionen directament amb un dibuix de Picasso. La selecció d’obres de Barcelona s’ha fet a partir d’una crítica de Felicien Fagus amb motiu de l’exposició ‘Picasso i Iturrino’ l’any 1901, i també a partir d’obres seves que fan referència a uns altres artistes.
Aquesta exposició és fruit d’un intercanvi entre el Museu d’Orsay, el Museu Picasso de París i el Museu Picasso de Barcelona. Concretament, el de Barcelona ha deixat al d’Orsay 52 obres que ara mateix es mostren a París en l’exposició ‘Picasso. Blau i rosa‘. I al Museu Picasso de París li ha deixat vuit obres mestres, com ara Ciència i Caritat, una de les peces cabdals del període de formació de l’artista, on es poden veure els esbossos de l’obra.

cap de setmana

Exposició

picasso

MÓN > EUROPA

Puigdemont, un fenomen mediàtic al cor de la Unió Europea

La presentació del llibre del president 'La crisi catalana' a Brussel·les genera una gran expectació en periodistes de mitjans internacionals

Per: Josep Casulleras Nualart

25.09.2018  13:40

Vilaweb

La crisi catalana interessa a Europa. Què fa que la policia espanyola es llancés ara fa un any amb tanta violència contra els votants catalans que volien participar en un referèndum que l’estat havia dit que no tenia validesa? Per què tanta gent a Catalunya vol la independència en un món globalitzat? Quina diferència hi ha entre el nacionalisme català i altres nacionalismes europeus d’arrel xenòfoba? És un nacionalisme de rics o de pobres? Què ho fa, que tot un govern elegit democràticament hagi estat destituït i tancat a la presó amenaçat amb condemnes fins a trenta anys de presó? I que hi hagi un president i uns consellers del govern a l’exili? Totes aquestes preguntes formen part de l’esclat de la crisi catalana a Europa. I les han formulades un munt de periodistes internacionals en la presentació aquest matí a Brussel·les del llibre de Carles Puigdemont que es titula justament així: La crisi catalana, editat simultàniament per la Campana, en català, per Lannoo, en neerlandès, i per Racine, en francès.
No és un llibre escrit per Carles Puigdemont, sinó que és el resultat, en un text narrat en primera persona, de la conversa del president amb el periodista Olivier Mouton, un coneixedor de la realitat catalana pel seguiment que n’ha fet a la revista belga Le Vif/L’Express. Mouton ha acompanyat Puigdemont, l’editora en català, Isabel Martí, i l’editor en neerlandès, Maarten Van Steenbergen, en una sala atapeïda de periodistes internacionals a l’International Press Center, a tocar de l’edifici de la Comissió Europea.
El missatge del llibre, i el que ha pronunciat Puigdemont mateix avui, s’hi adreça directament: interpel·la les institucions europees perquè siguin capaces de veure que la crisi catalana és una oportunitat per a ajudar a democratitzar Europa, a fer-la més propera a tots els seus ciutadans. L’editor Van Steenbergen ha explicat que va ser justament la incapacitat de la Unió Europa de donar una resposta a un problema polític d’aquesta magnitud al cor de la Unió que els va empènyer a fer aquest llibre. Va ser a final de gener, passades les eleccions del 21-D, quan van proposar a Puigdemont de fer un llibre adreçat als lectors europeus que respongués a un parell de preguntes: podeu explicar als ciutadans europeus per què una majoria de catalans va votar a favor de la independència? I la segona: quan dieu que la crisi catalana és una oportunitat per a Europa, què voleu dir exactament? El president hi va estar d’acord, però va demanar que fos algú altre qui escrivís el llibre, que fos un periodista independent i reputat qui ho pogués fer, perquè les emocions dels fets d’octubre, encara tan recents, no hi interferissin gaire.
I Mouton, després d’haver entrevistat Puigdemont durant mesos, en llocs diferents, en circumstàncies complicades per la detenció a Alemanya, escriu un relat en primera persona fidel no tan sols al discurs de Puigdemont sinó a la manera d’expressar-lo. ‘Mouton fa parlar amb autenticitat Puigdemont, amb respecte, tranquil·litat, i una certa ironia que el fa reconeixible’, ha destacat Isabel Martí. Mouton parla apassionadament del seu ofici, i reivindica la necessitat de fer un llibre com aquest per ajudar a obrir a Europa el debat sobre la qüestió catalana; perquè veu, en paraules seves, ‘la radicalitat democràtica’ que hi ha en aquest envit. El primer esborrany del text va ser enviat a un grup d’experts independents perquè hi donés el seu parer, per ajudar a fer el llibre més entenedor i que respongués a les preguntes fonamentals que es poden fer els lectors europeus.
Les preguntes dels periodistes europeus n’eren justament una bona mostra: quina és la possibilitat real de diàleg amb Espanya, quin és el paper que poden acabar tenint les institucions europees, quines concessions per a la negociació pot fer la part catalana… La nota discordant en la conferència de premsa l’ha tinguda un periodista espanyol que ha qüestionat que Mouton fes un exercici com aquest i assumís el punt de vista de Puigdemont, perquè el problema polític tenia una polarització i una contrapart representada en el govern espanyol i els partits unionistes. El mateix periodista ha demanat a Isabel Martí com era que no hi havia una edició en castellà del llibre. Martí li ha deixat clar que a Catalunya hi havia editorials que publicaven en català i castellà, que n’hi havia que ho feien en castellà i que n’hi havia que ho feien en català, i que ella era d’aquest tercer grup. I punt.
El to de les preguntes era agressiu. Mouton ha respost amb el seu tarannà apassionat, reivindicant una feina fonamental per a ajudar a obrir el debat, a entendre punts de vista que sovint són estigmatitzats o silenciats, i ha dit que estaria encantat de poder fer aquest mateix exercici amb Mariano Rajoy o amb Pedro Sánchez. Aquest és el problema amb què s’ha topat Mouton i, de retruc, tots els periodistes internacionals que omplien la sala: que hi ha una part que qüestiona que s’escolti i es difongui el discurs independentista, i que renuncia a fer servir els espais i les oportunitats per a dialogar i debatre obertament. I encara més: el periodista ha explicat que, després de tot un procés de diàleg i de conversa amb Puigdemont, al marge de si era favorable a l’independentisme o no, havia descobert un home amb un profund sentit democràtic.
El llibre expressa això: el caràcter democràtic de l’independentisme. Puigdemont insisteix molt en la necessitat d’explicar l’opció de la no-violència, com s’ha arribat fins a aquesta situació, el seu compromís europeu, la voluntat d’ajudar a construir una Europa més democràtica, uns Estats Units d’Europa, on els ciutadans siguin el centre, i no els grans estats i els seus interessos; una Europa més subsidiària, amb més pes de les regions i de les grans ciutats en la presa de decisions… Fins a la proposta concreta de demanar a la Unió Europea que faci de mitjancera en una possible negociació entre la Generalitat i el govern espanyol sobre un referèndum acordat. I que Donald Tusk, el president del Consell Europeu, en sigui el mitjancer.
Més informació: Puigdemont proposa a Espanya una mediació internacional encapçalada per Donald Tusk

Carles Puigdemont

 

PAÍS > PRINCIPAT

La Guàrdia Civil descriu la ‘violència’ contra els agents: ‘Van llançar avions de paper contra els furgons’

En un atestat inclòs en el sumari de la causa contra els dirigents independentistes

Per: Redacció

27.09.2018  11:33

Vilaweb

L’endemà que la policia espanyola i la Guàrdia Civil es llancés amb una gran violència contra la gent que hi havia als col·legis electorals de l’1-O hi va haver algunes concentracions espontànies de protesta contra l’actuació de la policia. N’hi va haver davant la comissaria de la Via Laietana, on uns quants centenars de manifestants van escridassar la policia per les agressions i atacs contra els votants. Aquests fets són inclosos en el sumari de la causa instruïda al Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes, processats per rebel·lió. Hi apareixen en un atestat de la Guàrdia Civil que descriu aquells fets com una prova de ‘l’assetjament’ rebut pels agents, i és utilitzat per l’acusació per dir que hi va haver un alçament violent.
En aquesta descripció, la Guàrdia Civil diu que ‘es van concentrar més de cinc-centes persones, la majoria joves, que van assetjar i insultar els agents i s’acostaven als furgons policíacs, situats als laterals, cridant “assassins”, “fora, fora, fora, policia espanyola”, “a por ellos”, “aquesta nit dormiu al cotxe”… També van llançar avions de paper en direcció als vehicles policíacs. Els Mossos que hi havia en aquell lloc eren aplaudits i aclamats. “Ells són de fora, els Mossos són d’aquí”.’

PAÍS > PRINCIPAT

Què passarà aquest 1-O? Guia de mobilitzacions

La manifestació de dilluns a la tarda a Barcelona, que sortirà de la plaça de Catalunya, i les concentracions als centres de treball són els actes principals

Per: Redacció

26.09.2018  22:00

Vilaweb

Ara fa un any que l’estat espanyol va ser incapaç d’aturar la gran mobilització que va fer possible l’1-O. La societat civil, les entitats i organitzacions que ja van tenir un gran protagonisme aquella jornada, volen aprofitar la commemoració del primera aniversari per a reactivar la mobilització, amb la convocatòria de desenes d’actes per tot el Principat. La multitud d’entitats i organitzacions impulsores d’aquests actes fa que hi pugui haver noves convocatòries fins al primer d’octubre mateix. Heus ací el resum de les principals mobilitzacions convocades per la Plataforma 1 d’Octubre, que aplega mig centenar d’organitzacions, des de l’ANC i Òmnium Cultural i els CDR.

—Marxa per a fer efectiu el mandat de l’1-O
L’acte que es preveu més multitudinari és la manifestació que es farà el dilluns, 1 d’octubre mateix, a les 18.30 per a reclamar que es faci efectiu el mandat del referèndum de l’1-O. El recorregut sortirà de la plaça de Catalunya i acabarà davant del Parlament de Catalunya. Passarà pel carrer Fontanella i pel passeig Lluís Companys.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

—Concentracions als centres de treball
La Plataforma convoca també concentracions a les 12.00 de l’1 d’octubre davant de tots els centres de treball i als col·legis electorals per a reivindicar el llegat de l’1-O i per a condemnar la violència i la repressió policíaca.

—Vaga estudiants universitaris
El col·lectiu estudiantil Universitats per la República ha convocat una vaga d’estudiants el primer d’octubre amb el lema ‘Ni oblit ni perdó’. Els estudiants es manifestaran en diferents ciutats del país i, a Barcelona, sortiran a les 12.00 de la plaça d’Universitat i es dirigiran a la plaça de Sant Jaume.

—Actes a tot el Principat el 29 i 30 de setembre
El cap de setmana previ al primer d’octubre entitats de tot el Principat han organitzat actes de tota mena. Els podeu consultar tots en aquest mapa que ha publicat la Plataforma 1 d’Octubre.

La plataforma recomana que les activitats que s’organitzin aquest cap de setmana serveixin per a atreure el màxim de gent possible: els qui van votar –sí o no– o van defensar el dret de votar, però també els qui ‘volen una democràcia més plena, o volen millorar el barri, poble, ciutat o país’. Així mateix, la plataforma diu: ‘Convé implicar en l’organització de les activitats les diverses associacions del poble o barri (associacions de veïns, AMPA, ONG, entitats culturals, esportives, associacions d’altres països…).’ També demana que el llocs on es facin les activitats –col·legis electorals o places i carrers– sigui atractiu per a tota mena de gent, i que les activitats siguin gratuïtes o, si més no, bé de preu.
—Pancartes de ‘Republiquem’ als ajuntaments
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha enviat als 786 municipis adherits una pancarta amb el lema ‘Republiquem’ perquè dilluns a les 9 del matí es pengi al balcó de la casa de la vila. La proposta, oberta també als consistoris no adherits a l’AMI, pretén ‘sumar i compartir projecte’, de manera que gent molt diversa políticament s’hi senti còmoda. Ho ha explicat aquest matí el president de l’entitat, Josep Maria Cervera. Alhora, l’AMI promou un manifest, també amb el lema ‘Republiquem’, que conté onze punts polítics, dos dels quals refermen els resultats del primer d’octubre: ‘El compromís és viu i treballarem per materialitzar la creació de la República Catalana.’
—Cadena humana de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva
Una cadena humana unirà cinc poblacions per commemorar l’1-O. Es farà el 7 d’octubre i passarà per alguns dels col·legis electorals on la policia espanyola va actuar violentament. L’Assemblea Nacional Catalana calcula que calen unes 15.000 persones per omplir el recorregut de quinze quilòmetres: de Sant Julià de Ramis fins a Aiguaviva, passant per Sarrià de Ter, Girona i Vilablareix. ‘Començarà al primer col·legi que va viure la repressió, Sant Julià de Ramis, i acabarà a Aiguaviva, on a la tarda la policia espanyola va impedir violentament un dinar popular llançant fins i tot gasos lacrimògens’, ha explicat el coordinador de l’ANC al Gironès, Joan Carles Bonet. De moment, unes 1.500 persones ja s’han inscrit a la web femnevia.assemblea.cat.
—Totes les entitats adherides a les convocatòries:
Agents Rurals per la República
Ara o mai
Artistes per la República
Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Nacional de Joves Independentistes
Associació Juristes per la República
Avis i àvies per la República
Bombers per la República
Casal Popular el Tabaran de Mollet del Vallès
Catalans for Yes
Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
Cercle Català de Negocis
Clam per la llibertat (Antiga Crida per la Llibertat)
Comitès de Defensa de la República (CDR)
Construïm
Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya
Demòcrates de Catalunya
Docents per la República
Dones per la República
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)
Gescompte
Grup Impulsor del Parlament Ciutadà
IAC-CATAC
IAC-CATAC Cultura
Institut Nova Història (INH)
International Commission of European Citizens
Intersindical Alternativa de Catalunya-IAC
Intersindical-CSC
Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)
Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC)
Joventuts Estat Català
Joves Nous Catalans
Juristes pels Drets Humans del Maresme
La Forja
L’Eina – Espai Jove de la Intersindical – CSC
Mares per la República
Moltes Mercès
Mossos per la Democràcia
Mossos per la República
NiUS d’Arbúcies
Òmnium Cultural
Secció Sindical IAC-CATAC BADIA
Sí amb Nosaltres
Súmate
Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC)
Universitat de Barcelona per la República (UB x la República)

1-O

 

El Nacional

Educació

Tres universitats catalanes i cap d'espanyola entre les 250 millors del món

El Nacional
Foto: Teresa Grau
Barcelona. Dimecres, 26 de setembre de 2018
1 minut

Les catalanes Universitat Pompeu Fabra (UPF), Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) estan entre les 250 millors universitats del món, segons la classificació que ha divulgat avui la publicació britànica Times Higher Education (THE). Al llistat, en canvi, no hi apareix cap universitat espanyola entre aquestes primeres posicions.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) és el primer centre a nivell espanyol, en el lloc 135, cinc més amunt que el 2017, seguit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que passa del 147 al 145, i la Universitat de Barcelona (UB), que es manté en el grup entre els llocs 201 i 250.

"L'increment de la representació en el rànquing reflecteix que aquestes universitats s'estan prenent aquestes classificacions mundials més seriosament", ha dit a Efe el director editorial de THE, Phil Baty. Una altra de les noves institucions catalanes que apareixen per primera vegada en el llistat és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), entre les posicions 601-800.

"Estem veient com Espanya està reconeixent l'important que és comparar-se amb la resta del món", ha ressaltat Baty, per a qui la més gran obertura dels centres per compartir dades sobre el seu funcionament i la seva voluntat de ser avaluats en el rànquing és el principal motor darrere de la millora d'aquest any.

Sector vibrant

Subratlla també que alguns dels centres catalans que encapçalen la llista són relativament joves: "Per exemple, la que lidera el llistat nacional, la Universitat Pompeu Fabra, així com la UAB, tenen menys de cinquanta anys", la qual cosa als seus ulls revela "un sector vibrant".

"Les universitats cada vegada són més importants en la fortalesa econòmica d'una nació. Són la base de la innovació tecnològica i promouen noves formes de fer negocis", ha afegit el responsable de la llista, encapçalada un any més per les britàniques Oxford i Cambridge, en el primer i segon lloc, respectivament.

La Universitat d'Stanford, l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), ocupen les següents posicions.

1-O Universitats per la República convoca una vaga estudiantil l'1-O El Nacional

Universitats Cinc universitats catalanes, entre les millors del món en ocupabilitat

Cas 1-O Més de 280 membres d'universitats d'arreu del món signen en contra de la "judicialització" Maria Macià

Mastergate Les universitats reclamen quedar fora de la pugna política per les titulacions irregulars El Nacional

• UAB
• Universitat de Barcelona
• Universitat Pompeu Fabra

El Nacional

Història

Liberals i carlins: Una guerra entre veïns

Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 23 de setembre de 2018
5 minuts

Imatge principal: Representació parcial d'una batalla de la Primera Guerra Carlina. Obra d'August Ferrer Dalmau / Font: Viquipèdia

Prats de Lluçanès (Osona), 4 d’octubre de 1833. Esclata la Primera Guerra Carlina a Catalunya (1833-1840). Només feia cinc dies que havia mort Ferran VII i que havia estat proclamada la seva filla, llavors una nena de tres anys, que regnaria com a Isabel II. La Primera Guerra Carlina i les dues successives, oficialment van enfrontar els partidaris d’Isabel ―coronada després de la derogació de la borbònica Llei Sàlica que prohibia les dones heretar la corona―, amb els del seu oncle Carles, germà del difunt rei i segon en la línia successòria abans de la maniobra de Ferran. També va enfrontar els liberals, concentrats entorn de la figura de la reina-nena amb els absolutistes ―anomenats també apostòlics― que van fer pinya al voltant de l’oncle. Però a Catalunya el conflicte va adquirir unes motivacions que anaven molt més enllà de la ideologia d’estat. Seria una guerra entre vells coneguts que guardaven al calaix de la memòria i al rebost de les armes velles picabaralles que es remuntaven, en ocasions, a diverses generacions.

Gravat de Barcelona poc després de la Primera Guerra Carlina (1850) / Font: Viquipèdia

Vells enemics i antics deutes

Els “vells comptes pendents” és una de les qüestions que expliquen la brutalitat que els contendents van esmerçar en aquell conflicte. Assalts a masos, esglésies, pobles i viles i execucions massives de presoners passarien a formar part del paisatge habitual d’aquell conflicte. Autèntiques carnisseries que difícilment s’explicarien si no es té en compte la composició sociològica d’aquells exèrcits. A Catalunya, que seria un dels principals focus de la primera carlinada, aquells exèrcits es van articular amb voluntaris del país. Homes joves i no tan joves que, impulsats per la misèria, abraçarien les consignes dogmàtiques dels seus líders i es llançarien a una aventura que, fins i tot abans de començar, ja tenia el color i l’olor d’una guerra de bandidatge. Homes que també, amb el pretext de la guerra, passarien comptes a vells enemics i saldarien antics deutes.

Els voluntaris carlins

Les generalitzacions sempre condueixen a l’error. La tropa carlina no era un ramat d’ovelles apostòliques com se’ls representava en les il·lustracions gràfiques de la premsa liberal de l’època. La tropa carlina ―a Catalunya, majoritàriament voluntària― estava formada bàsicament per jornalers agraris sense terra, clavats en la misèria, que combatien, sorprenentment, pels interessos de classe dels propietaris rurals que, històricament, els havien oprimit. Aquest contrasentit s’explicaria pel dibuix sociològic de la Catalunya de principis del XIX. Aquella Catalunya era, encara, un país rural i agrari. I si bé és cert que els nuclis que, poc més tard, pilotarien la Revolució Industrial ja començaven a mostrar les traces d’un país que canviaria per sempre de fesomia. La primera carlinada va esclatar en una Catalunya majoritàriament rural i agrària.

Caricatura publicada a la premsa liberal / Font: Viquipèdia

Pagesos contra burgesos

I s’explicaria, també, per l’especial context del moment. Les potents classes burgeses de Barcelona i de Reus i de les capitals comarcals, en menor mesura, situades en el llindar de la Revolució Industrial ja assajaven un canvi de model econòmic. El capital industrial havia aconseguit tenir el control de la producció i dels preus agraris. I el món rural i pagès català havia quedat sumit en una successió de crisis econòmiques que l’havien convertit en un polvorí social. L’imaginari popular rural havia fabricat la idea ―l’estigma, caldria dir― del burgès liberal com la representació del mal: un escanyapobres que havia fabricat la seva fortuna enfonsant la pagesia en la misèria. I la propaganda carlina l’acabaria d’estigmatitzar rebaixant-lo a la categoria de descregut que, per justificar la comissió de tots els mals causats, havia renunciat a la fe cristiana i a la tradició de l’Església.

Els voluntaris liberals

Al bàndol liberal les generalitzacions també ens condemnarien a l’error. La tropa liberal no era, estrictament, un exèrcit construït sobre els patrons oficials de la guerra. Les milícies ―els voluntaris liberals― es convertirien en l’element protagonista del seu bàndol. I no tant pel coneixement del territori, sinó per les motivacions personals que els havien conduït al conflicte. La tropa liberal estava formada per jornalers del medi urbà ―encara no se’ls pot definir com a proletaris― clavats, també, en la misèria, que combatien, també sorprenentment, pels interessos de classe d'aquella burgesia industrial que havia convertit les seves vides en un infern. Les fàbriques i l’activitat auxiliar que es desenvolupava al seu voltant, malgrat que dibuixaven un paisatge radicalment diferent del medi rural, oferien unes condicions de treball infrahumanes.

Caricatura publicada a la premsa liberal / Font: Viquipèdia

El pic i la pala

Les milícies liberals es van omplir d’homes joves i no tan joves amb una marcada ideologia anticlerical i amb una extrema set d’aventures. L’anticlericalisme de principis del segle XIX no era tant una ideologia contrària a la cultura religiosa sinó al poder i a la influència que l’Església continuava exercint sobre la societat. Aquell anticlericalisme es podria simbolitzar com el pic i la pala que pretenia vèncer les últimes resistències de l’Antic Règim. I es va acarnissar amb les rectories, les esglésies i els monestirs, que no tan sols eren la viva representació del poder eclesiàstic, sinó que també eren els elements més vulnerables. La destrucció del monestir de Ripoll ―el 9 d’agost de 1835― a mans de civils militaritzats anomenats Tiradores de Isabel II ―procedents, en aquell cas, de fora de Catalunya― seria una de les proves més evidents d’aquestes pràctiques.

Fotografia del monestir de Ripoll després de la destrucció liberal / Font: Viquipèdia

Vells coneguts

La guerra té la virtut, si es pot dir així, de posar en relleu el pitjor de la condició humana. I això és el que va passar a Guimerà (Urgell) el 19 de setembre de 1835. En aquella població de la vall de riu Corb es van enfrontar una columna liberal i una guarnició carlina pel domini del castell de la vila. Aquella operació militar, anomenada Setge de Guimerà, no hauria transcendit dels annals de guerra de no haver estat el paradigma de la brutalitat més inhumana. A Guimerà no tan sols es van enfrontar liberals i carlins, sinó que també un dels bàndols es va lliurar a saldar “vells comptes pendents”. Una pràctica que, des de l’inici del conflicte, s’havia estès a bastament. Tant la columna liberal com la guarnició carlina estaven formades per voluntaris, amb la particularitat que la immensa majoria procedien dels pobles i viles de la comarca: “vells coneguts”.

Gravat coetani que representa un afusellament de presoners carlins / Font: Diputació de Guipúscoa

Saldar “vells comptes pendents”

Quan les tropes liberals van aconseguir la rendició de la guarnició carlina, el capità Antoni Niubó va ordenar l’afusellament de setanta-un presoners. El cap de la guarnició carlina, el Rosset de Belianes, inclòs. Els estudis que s’han portat a terme, tant del conflicte en general com d’aquest tipus d’episodis en particular, desestimen les execucions indiscriminades o l’afusellament dels comandaments amb el propòsit de decapitar l’enemic. “Vells comptes pendents” que tenien orígens diversos: des de picabaralles familiars ancestrals, fins a venjances per la repressió absolutista del règim de Ferran VII que, durant la dècada anterior (1823-1833), havia convertit les Espanyes en un tenebrós cadafal i en una gegantina masmorra inquisitorial. Una guerra de veïns contra veïns i “vells comptes pendents” que es convertien en sentències de mort.

historia Aparici i Ametller, dues maneres de ser botifler Marc Pons

Test història El Decret borbònic de Nova Planta Marc Pons

• Carlisme
• història

El Nacional

Llibres

'Octubre al carrer': Torra presenta una crònica especial dels fets

Gustau Nerín
Foto: Eugeni Bel
Barcelona. Dimarts, 25 de setembre de 2018
4 minuts

Dolors Feliu, 'Octubre al carrer'. Editorial Gregal, 112 p., 18 €.

El president Quim Torra ha assistit a la presentació del llibre Octubre al carrer, de Dolors Feliu (Gregal Editors), responsable dels serveis jurídics de la Generalitat i per tant profunda coneixedora dels fets. El president ha volgut amb la seva presència recordar l'1 d'octubre com "un dia de victòria". Ha aprofitat la seva presència a l'acte per demanar una "mobilització permanent" per a avançar, i ha deixat clar que està convençut de què és possible continuar endavant, perquè "No existeix res a Europa i al món capaç de transformar la societat com el moviment independentista". "N'estic convençut que guanyarem", ha afirmat el president de la Generalitat. El llibre, que ja és a la venda, compta amb ues fotografies d'Eugeni Bel que reflecteixen els principals fets succeïts en aquelles dates.

Torra: L'1 d'octubre és el dia de la victòria, en què vam enfrontar-nos a un Estat. Amb  els nostres cossos vam defensar els nostres vots i vam guanyar

Una crònica molt especial

Torra ha definit Octubre al carrer com "Una crònica molt especial", per ser la seva autora directora general dels Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat i estar molt al cas de tot allò que va succeir en aquelles dates. Torra ha apuntat que Feliu està molt informada dels fets, però alhora, afirma que té un punt de vista crític. "Aquest llibre reflecteix l'esperit de l'1 d'octubre, que s'ha de reivindicar", explica Torra, qui afirma que se sent molt identificat amb la crònica de Feliu: "mai no oblidarem la fraternitat d'aquelles hores en què els veïns van esdevenir amics", ha recordat. El president ha afirmat que no s'ha de caure en magnificar els aspectes de negatius d'aquelles jornades: "No ens hem de fixar només en les porres, en les càrregues, en com es van atrevir a pegar-nos", i ha afegit "El país ha de reivindicar l'1 d'octubre, no veure-ho com una cosa nostàlgica". Torra ha assegurat que "L'1 d'octubre és el dia de la victòria, en què vam enfrontar-nos a un Estat. Amb  els nostres cossos vam defensar els nostres vots i vam guanyar". I davant aquesta victòria ha apostat per la perseverància: "El que necessitem ara és guanyar, i per guanyar cal un esperit de sacrifici". Quim Torra ha explicat que se sent especialment vinculat a aquest llibre, perquè ell hauria d'haver estat l'editor d'aquesta obra, ja que la seva autora se l'havia presentat quan dirigia A Contra Vent, però que el projecte no va poder tirar endavant, perquè va haver de deixar les seves activitats com a editor en assumir la presidència de la Generalitat.

Oranich: "No oblidarem mai l'emoció de quan van arribar les urnes

Dret i emocions

Jordi Albertí, editor de Gregal, ha afirmat que la seva gran il·lusió és publicar aquesta obra, que combina rigor amb emoció, abans del primer aniversari dels fets. L'advocada Magda Oranich, que ha glossat l'obra i que és l'autora del pròleg, ha insistit en què aquest va ser un dia de victòria, perquè no van aconseguir que els catalans rectifiquessin les seves posicions. Oranich ha destacat que l'1 d'octubre va ser un dia carregat d'emocions ("No ens oblidarem mai de quan van arribar les urnes", ha explicat), però ha afegit que aquest és un llibre que va més enllà de les emocions i que està carregat d'arguments jurídics. "Llegint aquest llibre te n'adones de tot el que vam fer", explica Oranich. La veterana advocada valora molt positivament les valoracions jurídiques de Feliu: "Això de que les lleis t'impedeixen fer coses ja ho sabem bé els que vam fer d'advocats durant el franquisme", ha recordat, i ha afirmat que "el dret internacional ens dona suport". Oranich s'ha mostrat molt crítica amb la justícia espanyola, tot argumentant que "jo després del franquisme vaig començar a creure en la justícia, però en els darrers temps estic perdent la fe en la justícia, amb tot el que està passant". Magda Oranich ha explicat que en aquests darrers temps "ha recordat els temps en què era advocada de presos polítics". "Tot se'm va remoure quan vaig ser a Soto del Real", ha comentat. Oranich diu que això no és igual que en temps de la dictadura, quan va haver d'assistir a algun afusellament, però que hi ha coses que no esperava tornar a viure. Fins i tot ha apuntat que el Tribunal de Comptes, que ara persegueix el president Mas i alguns dels seus consellers és presidit per Margarita Mariscal de Gante, la filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic que ja havia acusat de sedició a un alemany, un dels seus defensats, que s'havia encadenat en una protesta en ple franquisme. "Els jutges el que volen és condemnar als presos polítics", afirma Oranich, qui explica que les presons provisionals no solen ser tan llargues i que la judicatura fa cas "a l'extrema, extrema, extrema dreta". "Em fa por la sentència", explica aquesta històrica advocada de presos polítics, qui malgrat tot s'ha mostrat convençuda que hi ha possibilitats de guanyar.

Feliu: En alguns moments vam tenir tal comunió d'idees, que potser vam arribar a ser l'ésser viu més gran del món

Res no ha acabat

"Res no ha acabat" és la darrera frase del llibre... Dolors Feliu explica que la lluita pels drets continua endavant, i que tenim una eina essencial en aquest combat,que és el nostre vot. Recorda que, malgrat passar per moments difícils, estem en una dinàmica de pèndol, i que després dels moments baixos vindran períodes de creixement, tot assegurant que "a la tercera va la vençuda". Feliu apunta que els fets d'octubre van ajudar a unir a la gent i ha afirmat que en moments de dubte i de fractura cal recordar totes aquelles coses que van contribuir a crear cohesió. Afirma que la seva obra és "un llibre per a guixar", en què molta gent pot trobar reflectits "coses i moments que ha viscut". Feliu ha destacat la màgia derivada de la confluència de tantes voluntats: "En alguns moments, aquell 1 d'octubre, vam tenir tal comunió d'idees, que potser vam arribar a ser l'ésser viu més gran del món", explica l'autora.

Setmana Llibre Català 'Groc', o com s'ha il·lustrat la lluita per la independència Gustau Nerín

1-O La Plataforma 1-O convoca una marxa a Barcelona l'aniversari del referèndum El Nacional

1-O Els violents vídeos policials de l'1-O reactiven les demandes d'una investigació Maria Macià

• independència
• Referèndum
• Procés Sobiranista
• Presos polítics

PAÍS > PRINCIPAT

La presó itinerant que denuncia la repressió espanyola arriba a la Comissió Europea

Les cel·les van acompanyades de les fotografies de tots els empresonats: Dolors Bassa, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Josep Rull i Jordi Turull

Per: Redacció

25.09.2018  12:53

Vilaweb

Els membres de la Comissió Europea toparan cada dia amb el record de la repressió espanyola contra l’1-O. L’ANC de Brussel·les ha col·locat a la plaça Schuman de la capital de la UE la presó itinerant que simbolitza l’empresonament dels dirigents independentistes arran del referèndum.
La instal·lació simula dues cel·les on els ciutadans poden posar-se durant uns moments a la pell dels presos polítics. Les cel·les van acompanyades de les fotografies de tots els empresonats: Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Josep Rull i Jordi Turull.

També s’ha posat una estelada i un panell informatiu —titulat ‘Solidaritat amb Catalunya— sobre la repressió espanyola. El president Carles Puigdemont, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, el membre dels CDR Adrià Carrasco, el raper Valtònyc i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, han participat en l’acte d’inauguració de la presó.
Al final de l’acte s’ha cantat el cant d’Els Segadors: