divendres, 10 d’octubre del 2014

Guardiola, Savall, Sala i Martín, Massagué, Carreras i Antràs signen un article a favor de la llibertat de Catalunya

Divendres  10.10.2014  17:49

Guardiola, Savall, Sala i Martín, Massagué, Carreras i Antràs signen un article a favor de la llibertat de Catalunya

L'han publicat al diari britànic The Independent

VIlaweb
Algunes de les figures catalanes de més projecció internacional han signat un article conjunt en anglès titulat 'Doneu als catalans la seva llibertat', que ha estat publicat al diari britànic The Independent. L'entrenador Pep Guardiola, el cantant Josep Carreras, els economistes Xavier Sala i Martín i Pol Antràs, el metge Joan Massagué i el músic Jordi Savall són els signants de l'article que demana el reconeixement del dret de decidir de Catalunya. L'article explica les raons històriques per les quals Catalunya forma part de l'estat espanyol i exposa la situació actual.
L'article compara la situació catalana amb Escòcia: 'A diferència d'Escòcia, que voluntàriament es va unir al Regne Unit i se li va permetre de votar si volia abandonar l'acord signat amb Londres, Catalunya va ser conquerida i va perdre la seva llibertat. Ara, després de segles de tractar de trobar el sistema més adequat per a Catalunya dins d'Espanya, nosaltres els catalans volem votar sobre el nostre futur polític, com els escocesos van fer recentment.'
I explica: 'Entre el 1936 i el 1939 va haver-hi la guerra civil espanyola, que va desembocat en 40 anys de dictadura durant els quals fou il·legal fins i tot parlar la nostra llengua en públic. Després de la mort del general Franco l'any 1975, vam creure que la transició a la democràcia podria millorar la situació de Catalunya. De fet, la constitució espanyola de 1978 estableix una certa autonomia per a Catalunya, noves institucions van ser creades i l'idioma català no era prohibit. L'esperança va néixer, però no va durar gaire temps.'
I continua: 'La naixent democràcia de l'estat espanyol va avançar i el 2006 es van atribuir més poders a Catalunya. Tres quartes parts de la població va aprovar un nou estatut d'autonomia per referèndum. No obstant això, amb el temps, moltes de les competències transferides van ser recentralitzades a Madrid i l'estatut d'autonomia va ser  amputat pel Tribunal Constitucional espanyol el 2010. Hom creu que aquest va ser el punt d'inflexió per Catalunya, el moment en què molts catalans van posar l'esperança en la independència i el suport popular per aquesta opció va créixer del 14% al 50%, amb un 80% dels catalans que donen suport el seu dret a decidir si Catalunya es queda o deixa Espanya. Des del fallada del 2010 del TC, que va cancel·lar moltes de les competències transferides de Catalunya, hi ha hagut una sèrie de manifestacions pacífiques amb milions de catalans que demanen poder votar per decidir el futur de Catalunya. El govern català actual s'ha compromès amb aquesta idea i també la majoria dels partits al parlament català hi donen suport.'
I defensen el dret de votar el 9-N: 'Nosaltres els catalans, juntament amb el nostre govern i les institucions democràtiques, volem votar per a poder decidir quin tipus de relació volem establir amb Espanya en el futur. Per això, hem fixat un dia per al nostre vot, el 9 de novembre del 2014. No és una qüestió de secessió o d'independència: és una qüestió de dignitat i democràcia. Nosaltres els catalans volem poder dir-hi la nostra sobre quin futur volem i respectarem la voluntat de la majoria, sigui quin sigui el resultat de la consulta, igual que va succeir a Escòcia.'
I afegeix: 'El govern espanyol sosté que aquesta votació és il·legal i inconstitucional. El govern català i legalistes neutrals consideren que el vot és legítim i legal. Durant anys hem demanat diàleg i negociació a Madrid però en lloc de parlar, Madrid opta per respondre amb mà dura, difon por i s'amaga darrere d'excuses legals en lloc de permetre la votació lliure i justa que reclamem des del poble català. Les constitucions són creades per ser documents vius, que adaptin les lleis a les necessitats dels ciutadans mitjançant esmenes. Desafortunadament, el govern espanyol assegura que bloquejarà qualsevol esmenes que fessin la nostra votació possible.'
I acaba amb contundència: 'Nosaltres els catalans ens preguntem per què Espanya vol evitar que la gent voti de manera pacífica i transparent. De quina altra manera s'hauria de fer en una democràcia europea del segle XXI? Les qüestions polítiques es resolen mitjançant del diàleg i la negociació en els temps moderns. L'època en què uns pocs privilegiats decidien en nom de la resta s'ha acabat. Per això nosaltres, un grup de ciutadans catalans preocupats i compromesos amb la democràcia, vam decidir d'escriure aquest article perquè el món sàpiga que els catalans només volem votar. Qui té por de la democràcia?'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada