300 experts d'arreu del món estudien Gaudí a Barcelona
La Colònia Güell i la polèmica rehabilitació de la cripta centren les jornades
El congrés vol discernir sobre on comença i on acaba l'obra del geni
EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Dilluns, 6 d'octubre del 2014
Arata Isozaki, el creador del Palau Sant
Jordi de Mont-juïc, obrirà avui la conferència inaugural del primer
congrés mundial dedicat a la vida i l'obra de Gaudí, l'únic arquitecte
amb set edificis declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Ho
farà a través d'un vídeo gravat a Tòquio a causa de la recent mort de la
seva dona, que pertany a la família imperial japonesa. Els seus
funerals coincideixen amb aquesta trobada, que reuneix 300 assistents i
més de 40 ponents, investigadors procedents de prestigioses universitats
internacionals que presentaran estudis científics inèdits sobre Gaudí.
El congrés gira al voltant de la Colònia Güell, antic recinte tèxtil modernista de Santa Coloma de Cervelló que Eusebi Güell va encarregar el 1890 a Gaudí per allunyar-se dels conflictes obrers de la ciutat. A la cripta l'arquitecte va experimentar molts dels seus avenços tecnològics, i per això se la coneix com el laboratori de Gaudí. «Allà va sobrepassar tots els límits establerts en el món de les formes», opina Isozaki.
En la trobada també es debatrà al voltant de les controvèrsies que encara envolten la restauració i l'ampliació d'alguns dels seus edificis. Especialment la controvertida rehabilitació de la cripta a començament de l'any 2000 per part de l'arquitecte Antonio González Moreno-Navarro, que va acabar en demandes i diversos manifestos. El més significatiu va sortir a la llum el 2002 amb motiu de l'Any Gaudí, quan 50 intel·lectuals, entre ells Ricardo Bofill, Beth Galí, Carme Pinos, Benedetta Tagliabue, Xavier Rubert de Ventós i Antoni Tàpies van alertar que la rehabilitació era estranya a l'esperit gaudinià.
SENTIT ORIGINAL / Els firmants exigien la restitució de la cripta al seu estat anterior i l'enderroc dels afegits que aïllen, congelen, descarreguen de força i banalitzen el sentit original de l'obra de Gaudí. «En el congrés volem discernir on comença i on acaba l'obra de Gaudí», explica Pere Jordi Figuerola, historiador i un dels organitzadors de l'esdeveniment, que durarà cinc dies.
Manuel Medarde, conservador de la Cripta de la Colònia Güell, forma part de l'equip organitzador. «González Moreno-Navarro va dir que es va aparèixer Gaudí i que el va guiar en totes les destrosses que va arribar a fer. No vaig tenir cap més remei que emprendre un contenciós administratiu. El vaig guanyar i el bisbat va crear una comissió per defensar la cripta, en què participen 33 universitats internacionals», recorda Medarde.
La ponències se celebren a l'aula magna i el paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), que entre el seu patrimoni té els pavellons de la finca Güell. Segons Figuerola, la joia de la corona serà la projecció del vídeo rus sobre com seria l'església de la colònia si Gaudí l'hagués acabat.
ELS EXPERTS / Demà presenta aquest documental un dels grans experts en estructures gaudinianes: l'enginyer Anton Lyubimkin, director de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Geodèsia i Cartografia de Moscou, on es cursen els estudis per a les futures exploracions de planetes i satèl·lits de les missions espacials de Rússia.
També hi participa Christiane Crasemann Collins, historiadora d'arquitectura moderna i viuda de George Roseborough Collins, catedràtic que va obrir les portes al reconeixement mundial de Gaudí quan va publicar el 1960 la primera obra en anglès sobre l'arquitecte i el 1973 el cèlebre assaig A bibliography of Antonio Gaudí and the Catalan Movement.
Una de les assistències més insòlites és la del cuiner Ferran Adrià, que des del 2010 és professor convidat a l'Escola d'Enginyeria i Ciències Aplicades de la Universitat de Harvard. Adrià parlarà aquesta tarda amb Eugenio de Diego sobre si Gaudí és possible en la gastronomia, una de les intervencions més sol·licitades per les televisions acreditades.
Els organitzadors són la UB i The Gaudí Research Institute (TGRI), que ja tenen programats sis congressos més a Barcelona: El Gaudí desconegut: Bellesguard i el Col·legi de les Teresianes (2016); Gaudí materialitzador de somnis: gratacel a Nova York, projecte a Tànger, Palau Astorga i Casa Comillas (2018); tres jornades sobre Gaudí i el modernisme -Casa Vicens i Casa Calvet (2020), Park Güell i Palau Güell (2022) i Casa Batlló i Casa Milà (2024)-,
i Gaudí únic: culminació de la Sagrada Família (2026), any en què està previst acabar la monumental intervenció arquitectònica que actualment dirigeix Jordi Faulí.
Els famosos arcs de catenària de la cripta de l'església de la Colònia Güell.
El congrés gira al voltant de la Colònia Güell, antic recinte tèxtil modernista de Santa Coloma de Cervelló que Eusebi Güell va encarregar el 1890 a Gaudí per allunyar-se dels conflictes obrers de la ciutat. A la cripta l'arquitecte va experimentar molts dels seus avenços tecnològics, i per això se la coneix com el laboratori de Gaudí. «Allà va sobrepassar tots els límits establerts en el món de les formes», opina Isozaki.
En la trobada també es debatrà al voltant de les controvèrsies que encara envolten la restauració i l'ampliació d'alguns dels seus edificis. Especialment la controvertida rehabilitació de la cripta a començament de l'any 2000 per part de l'arquitecte Antonio González Moreno-Navarro, que va acabar en demandes i diversos manifestos. El més significatiu va sortir a la llum el 2002 amb motiu de l'Any Gaudí, quan 50 intel·lectuals, entre ells Ricardo Bofill, Beth Galí, Carme Pinos, Benedetta Tagliabue, Xavier Rubert de Ventós i Antoni Tàpies van alertar que la rehabilitació era estranya a l'esperit gaudinià.
SENTIT ORIGINAL / Els firmants exigien la restitució de la cripta al seu estat anterior i l'enderroc dels afegits que aïllen, congelen, descarreguen de força i banalitzen el sentit original de l'obra de Gaudí. «En el congrés volem discernir on comença i on acaba l'obra de Gaudí», explica Pere Jordi Figuerola, historiador i un dels organitzadors de l'esdeveniment, que durarà cinc dies.
Manuel Medarde, conservador de la Cripta de la Colònia Güell, forma part de l'equip organitzador. «González Moreno-Navarro va dir que es va aparèixer Gaudí i que el va guiar en totes les destrosses que va arribar a fer. No vaig tenir cap més remei que emprendre un contenciós administratiu. El vaig guanyar i el bisbat va crear una comissió per defensar la cripta, en què participen 33 universitats internacionals», recorda Medarde.
La ponències se celebren a l'aula magna i el paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), que entre el seu patrimoni té els pavellons de la finca Güell. Segons Figuerola, la joia de la corona serà la projecció del vídeo rus sobre com seria l'església de la colònia si Gaudí l'hagués acabat.
ELS EXPERTS / Demà presenta aquest documental un dels grans experts en estructures gaudinianes: l'enginyer Anton Lyubimkin, director de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Geodèsia i Cartografia de Moscou, on es cursen els estudis per a les futures exploracions de planetes i satèl·lits de les missions espacials de Rússia.
També hi participa Christiane Crasemann Collins, historiadora d'arquitectura moderna i viuda de George Roseborough Collins, catedràtic que va obrir les portes al reconeixement mundial de Gaudí quan va publicar el 1960 la primera obra en anglès sobre l'arquitecte i el 1973 el cèlebre assaig A bibliography of Antonio Gaudí and the Catalan Movement.
Una de les assistències més insòlites és la del cuiner Ferran Adrià, que des del 2010 és professor convidat a l'Escola d'Enginyeria i Ciències Aplicades de la Universitat de Harvard. Adrià parlarà aquesta tarda amb Eugenio de Diego sobre si Gaudí és possible en la gastronomia, una de les intervencions més sol·licitades per les televisions acreditades.
Els organitzadors són la UB i The Gaudí Research Institute (TGRI), que ja tenen programats sis congressos més a Barcelona: El Gaudí desconegut: Bellesguard i el Col·legi de les Teresianes (2016); Gaudí materialitzador de somnis: gratacel a Nova York, projecte a Tànger, Palau Astorga i Casa Comillas (2018); tres jornades sobre Gaudí i el modernisme -Casa Vicens i Casa Calvet (2020), Park Güell i Palau Güell (2022) i Casa Batlló i Casa Milà (2024)-,
i Gaudí únic: culminació de la Sagrada Família (2026), any en què està previst acabar la monumental intervenció arquitectònica que actualment dirigeix Jordi Faulí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada