14-15.02.16
MURIEL:
ANIREM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA,
COM TU VOLÍES.
No
pensava pas escriure en uns quants dies sobre temes referents al
procés independentista com vaig fer durant molt temps, en la sèrie
d'ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA,
primer perquè de moment, semblava, que tot ens va si o si , com una
bassa d'oli, i a més, potser, anem pel bon camí, i perqué volia
canviar una mica. Però un fet molt desgraciat a ocorregut aquest cap
de setmana a casa , i és la mort de la Muriel
Casals
que m'ha frapat molt i he cregut de fer-li un
petit escrit en homenatge:
Muriel,
el teu exemple ens farà forts.
“...obro
els diaris digitals “de casa” com faig cada dematí, manta
vegades, i em va caure el món al damunt, i em trobo que la Muriel
Casals s'ha mort passada la una d'aquesta matinada. Ni hi contava
pas, però una mort sempre és una mort. Hom no tenia pas el goig de
conèixer-la personalment a la Muriel, però a una persona com ella,
que l'he seguida moltíssim en les seves activitats independentistes,
i l'havia pres de referent per a la lluita tant per l'assoliment de
la
independència del nostre país, juntament amb molts d'altres, però.
Ella
essen capdavantera i aglutinadora de les forces que tenim de fer-la
possible, (Junts
pel Sí, Òmnium, ANC, AMI, CUP, Súmate, etc.).
Estic
molt trist, i plorós, i pobre de mi, no se que dir, ni que escriure
després de resseguir àmpliament tot el que s'ha dit de la Muriel,
en declaracions i elogis de tota mena com aquestes quantes que ús
poso: ERC, a Muriel Casals:
“Culminarem el nostre camí cap al teu somni:la llibertat”.;
Raül
Romeva i Rueda: El teu
somriure ens guiarà. El teu record ens servirà d'esperó”. ;
Forcadell:” La mort de
Muriel és una pèrdua molt gran per al país”;
Mas:” De tots nosaltres, la
millor era Muriel Casals”;
Puigdemont : “ La Muriel
ens ha deixat.Farem realitat el seu somni”;
Lluc Salellas: ”Muriel
Casals ha donat tot el que tenia per la independència
“;
Colau
recorda Muriel Casals com: “
una
dona compromesa i de
principis “; Súmate, a
Casals: “ El teu llegat és
un gran tresor per a Catalunya “ ;
ANC: “Que la força de
Casals ens serveixi per continuar treballant en el camí fins a la
llibertat”;
CUP: “ El millor homenatge
a la Muriel és la victòria “ ;
Puigdemont : “Muriel Casals
és un referent ètic a seguir”; Jordi
Sánchez, President de l'ANC:
“ Sí algú es
mereixia viure l’emoció del naixement de Catalunya com a nou
estat, sense cap mena de dubte la Muriel era una d’elles.”;
Forcadell:
“Muriel
Casal era el somriure de la revolta i la meva mestra”,
entre moltíssimes d'altres. Esta ben clar que la Muriel no s'ho
mereixia , només faltaria, però és que el procés ha perdut un
actiu i una empenta sense precedents.
I
mentre llegia totes aquestes notícies i els comentaris adients - que
no podia pas millorar- se m'escapaven les llàgrimes i tenia un nus a
la gola, sobretot per la mort de la Muriel
Casals, però, també, perquè se'ns anava una gran lluitadora pel
meu país, i la mala sort se l'ha emportat quan més la necessitem,
(Diputada
de Junts pel Sí i , Presidenta de
la Comissió Constituent del Parlament de Catalunya-Càrrec
que no va estrenar-
).
Però crec que la força que ens ha deixat per tirar endavant és tan
forta que serà com una progressió geomètrica que ens catapultarà
a la República Catalana com no ens ho podríem pas pensar. És per
això que tots els independentistes fem el cor fort i que cadascú en
les seves possiblitats segueixi la línia d'aquesta dona excepcional
que per davant de tot volia que Catalunya fos lliure i sobirana.
Petita història de Muriel Casals i
Couturier.
Muriel
Casals i Couturier, va nèixer el 6 d’abril de 1945, a Avinyó ( la
Provença) filla de l'advocat sabadellenc i soldat republicà exiliat
Lluís Casals i d'Augusta Couturier, una mestra originària de
Sant-Etiève,
comú arpitá que forma part del departament francès del Loira als
Roine-Alps. Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona,
i actualment era professora emèrita del departament d'Economia i
d'Història Econòmica de la UAB.
Des
del punt de polític Muriel Casals va formar part del PSUC i, després
d'ICV, fins que l'any 2008, ingressà a Òmnium, i a partir de ser-ne
presidenta i reelegida el juny del 2014 va esdevenir una
de les cares visibles del procés. Amb la formació de la llista de
la coalició independentista Junts
pel Sí,
el juliol de 2015 deixà la presidència d' Òmnium,
per anar de número tres en aquesta llista unitari del
27S, del que n'era diputada electa. Fou proposada per la CUP com
presidenciable de consens, en lloc d'Artur Mas. D'ençà
que fou atropellada el passat 30 de gener d'enguany, per una
bicicleta quan sortia de casa
Muriel Casals va quedar ingressada a la Unitat de Cures Intensives de
l'Hospital Clínic de Barcelona
per un traumatisme
cranioencefàlic de resultes del qual ha mort aquesta matinada del
diumenge 14 de febrer del 2015, quan passaven uns minuts de la una.
Descansa en
pau Muriel i que un gran estel t'acompanyi.
És
per això que com volies tu, Muriel, anirem
lluitant per anar cap a la independència...
Salut
des de Munic, capital del “Freistaat Bayern”
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada