SAVIESA DE GOS
Xavier Massot Martí, de Lleida estant
Els nervis de la Rahola
Pilar Rahola en el programa
de Josep Cuní, es declarava “esparverada”, un cop anunciat per Pedro
Sànchez l’acceptació d’intentar la formació de govern, davant la
inactivitat, deia ella, dels partits independentistes a Madrid. És
sorprenent, i una certa mostra d’immaduresa que, davant la incertesa i
el garbuix dels partits espanyols, alguns independentistes s’entestin a
que DiL i ERC fiquin el nas i facin alguna proposta per tenir
protagonisme, quan precisament el que ens convé més, a l’independentisme
i al procés, és el manteniment de la incertesa i la inestabilitat al
poder polític madrileny.
Un dels millors i més antics llibres
d’estratègia coneguts és el “I Txing” xinès. Aquest llibre té molts
nivells de lectura, però no és pas desconegut en l’estudi d’estratègia
que s’estudia en algunes acadèmies militars prestigioses. Una de les
cites més famoses és aquella que diu que “quan s’aconsegueix una posició
d’avantatge o una bona situació per controlar el camp de batalla, el
grup que l’ha manté, ha de mostrar-se el més discret possible. Resistir
la temptació de moure’s”. És a dir, mantenir-se en segon pla, passar el
més desapercebut possible. En el combat polític, no mostrar les cartes
ni donar pistes, resistir la temptació de fer declaracions, i finalment,
no moure’s fins quan els contrincants s’han desgastat el suficient,
mostrant-se afeblits, dividits o cansats. Mantenir un discret silenci,
en temps d’inestabilitat, et fa més fort, sobretot si tens una posició
decisiva per decidir la formació o no d’un govern.
Els independentistes nerviosos com la
Pilar Rahola, que s’impacienten davant del silenci mediàtic, haurien
d’intentar asserenar-se i guiar-se només pel que més convingui en
aquests moments al sobiranisme. Que l’independentisme no tingui
presència mediàtica a Madrid en aquests moments és un avantatge, perquè
així l’unionisme no es cohesiona. El silenci pot ser una bona arma si
s’utilitza bé. Sembla mentida que persones que se les donen de tenir
experiència política no miri ni per un moment què fa en aquests moments
el PNB. Fan algun tipus de declaració? S’inquieten? NO, ells se saben
forts, imprescindibles per poder formar govern. I per tant, quan el
parlar et pot debilitar, més val restar en silenci. Això se’n diu
intel·ligència política.
Els vots de DiL i els d’ERC no són imprescindibles per formar una
majoria, però la seva abstenció sí que ho és perquè el PP o el PSOE
puguin formar govern. Mai una abstenció havia valgut el seu pes en or
com aquesta ocasió. DiL i ERC no s’han de moure, ni fer cap proposta ni
declaració. Cal que el PP es vagi desprestigiant davant del continu
esclat de corrupció. Cal que el PSOE es desgasti per fer compatibles els
suports de Podemos i Ciudadanos. Cal que en Comú Podem esclati en les
seves contradiccions. Cal que la impossibilitat d’un referèndum es faci
del tot visible. I si anem a eleccions, millor, perquè aprofundiria la
inestabilitat i la incertesa durant mesos, uns mesos encara més
preciosos per caminar amb una certa tranquil·litat en la consolidació
del procés constituent.
Tant si finalment els espanyols formen
govern com si han de repetir eleccions, l’independentisme s’enforteix,
el nostre horitzó es manté intacte i amb la oportunitat de rebre més
suports. Si la nostra posició és tan avantatjosa, perquè ens hauríem de
moure? Una altra cita del “I Xing” diu, que “En temps d’incertesa, la
muntanya no es mou”. Altra cosa, i aquesta és la seva obligació (i penso
que la tasca ja la estan fent), és que tant DiL i ERC mantinguin
contactes discrets amb el PSOE, Podemos i en Comú Podem, sobretot per
fer-los saber que es manté l’exigència del referèndum, furgant així en
la ferida i en la seva moral.
En definitiva es tracta de jugar a favor nostre, en definitiva
desconnectar de la política espanyola, no facilitar la seva
governabilitat. No havíem quedat en això, senyora Rahola?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada