La 'tercera via' deixa Unió amb la pell i l'os
L'aposta d'apartar-se del procés sobiranista ha fulminat els ressorts de poder d'Unió en tots els nivells institucionals i ha deixat les sigles en una situació límit. El Món fa un inventari de pèrdues des del trencament de CiU
|
Quan el juliol de 2015 es trencava oficialment la federació de CiU, Unió assegurava que la seva supervivència com a partit estava garantida.
El partit liderat per Josep Antoni Duran Lleida s'encomanava a les dues
conteses electorals imminents, la del 27S i la Congrés espanyol, que,
si funcionaven, garantirien una quota de poder important als social
cristians durant una bona temporada. El punt de partida d'Unió sense el coixí de CDC era notable: 6 diputats al Congrés espanyol, 16 escons al Parlament de Catalunya -tot i que aviat 6 diputats van deixar el partit i es van integrar a Demòcrates de Catalunya-, un eurodiputat, 10 diputats provincials, una vintena llarga de consellers comarcals, 43 alcaldies -la gran majoria de poblacions de menys de 400 habitants- i 200 regidors.
Però el degoteig de baixes de militants i càrrecs públics d'Unió havia arrencat el 14 de juny,
quan la militància va decidir, amb el 51% dels vots, no sumar-se al
full de ruta per la independència. El destí, el nou partit que liderarà
Antoni Castellà, Demòcrates de Catalunya, o la mateixa CDC.
Sigui com sigui, l'inventari de pèrdues del partit encara pilotat -fins
al congrés de l'abril de 2016- per Josep Antoni Duran Lleida, posa en qüestió la viabilitat del partit, tant des del punt de vista polític com financer.
El Món ha fet un inventari del poder que conserva Unió després del cicle electoral del 2015, i a dia d'avui, el partit ha perdut entre el 65% i el 100% de les quotes de poder que tenia en diferents institucions. Unió controla només 16 alcaldies, la més gran de les quals és El Pla de Santa Maria (Alt Camp), amb 2.300 habitants. N'ha perdut 27 des del maig de 2015, perquè els alcaldes s'han passat a Demòcrates de Catalunya, i en les properes setmanes es podrien produir entre 2 i 3 baixes més. El fet que es tracti d'alcaldies de poblacions molt petites significa que el partit ho té molt difícil per nodrir els seus pressupostos de les aportacions d'una part del sou que puguin fer els seus càrrecs públics, perquè alguns d'ells tenen dedicació parcial o una retribució pràcticament simbòlica.
El mateix passa amb els regidors. El punt de partida d'Unió abans de la consulta interna a la militància i del trencament amb CDC, era de 200 regidors. Avui en té poc més d'una quarantena, després que 150 regidors s'hagin passat a Demòcrates de Catalunya. En aquest sentit, dels regidors que conserven en destaquen un a Barcelona, un a Badalona i un a Sabadell, que són a l'oposició, i dos a Vic, integrats en el govern municipal amb CiU.
Per altra banda, Unió ha passat de tenir 10 diputats provincials a tenir-ne només 5 (1 a Tarragona, 2 a Lleida i 2 a Barcelona). Els sous de la Diputació de Barcelona són els més alts, i se situen entre els 6.900 euros bruts i els 3.796 en funció de si la dedicació exclusiva o parcial. Pel que fa als consellers comarcals, la desfeta també és important: Tot just en conserven 7 dels gairebé 30 que en tenien l'endemà de les eleccions municipals del maig de 2015.
Al Parlment de Catalunya, després del 27S Unió va passar de tenir 16 diputats -tot i que 6 ja havien marxat després de la consulta interna del 14 de juny- a no tenir-ne ni un. Fins ara, cada diputat al Parlament aportava al partit uns 350 euros mensuals. I el 20D, Unió va perdre els 6 diputats a Madrid, que havien de fer una aportació similar en proporció a la retribució final.
Unió conserva un eurodiputat, Francesc Gambús, que tindrà garantit l'escó com a mínim fins el 2019, quan hi hagi eleccions al Parlament europeu. El sou fixat per aquesta institució és de 7.665 euros bruts, als quals s'han d'afegir dietes, viatges i el pagament d'altres conceptes, que situen el sou final al voltant dels 13.000 euros. En la nòmina de Gambús hi ha la possibilitat més gran de rebre ingressos per al partit, si ho comparem amb les aportacions que puguin arribar a fer alcaldes de petites poblacions, regidors, consellers comarcals o diputats provincials.
Per altra banda, es dóna la circumstància que el director de l'Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, continua en el càrrec tot i que hi és en representació d'Unió, com també passa amb Lluís Franco, president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. Es tracta de dos nomenaments que fa la Generalitat de Catalunya, i que es van mantenir després que els consellers d'Unió abandonessin el Govern d'Artur Mas. També des del juliol del 2014, Eva Parera és consellera del CAC per Unió, i Teresa Perelló va ser designada per CiU com a membre de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública impulsada pel Parlament de Catalunya.
El Món ha fet un inventari del poder que conserva Unió després del cicle electoral del 2015, i a dia d'avui, el partit ha perdut entre el 65% i el 100% de les quotes de poder que tenia en diferents institucions. Unió controla només 16 alcaldies, la més gran de les quals és El Pla de Santa Maria (Alt Camp), amb 2.300 habitants. N'ha perdut 27 des del maig de 2015, perquè els alcaldes s'han passat a Demòcrates de Catalunya, i en les properes setmanes es podrien produir entre 2 i 3 baixes més. El fet que es tracti d'alcaldies de poblacions molt petites significa que el partit ho té molt difícil per nodrir els seus pressupostos de les aportacions d'una part del sou que puguin fer els seus càrrecs públics, perquè alguns d'ells tenen dedicació parcial o una retribució pràcticament simbòlica.
El mateix passa amb els regidors. El punt de partida d'Unió abans de la consulta interna a la militància i del trencament amb CDC, era de 200 regidors. Avui en té poc més d'una quarantena, després que 150 regidors s'hagin passat a Demòcrates de Catalunya. En aquest sentit, dels regidors que conserven en destaquen un a Barcelona, un a Badalona i un a Sabadell, que són a l'oposició, i dos a Vic, integrats en el govern municipal amb CiU.
Per altra banda, Unió ha passat de tenir 10 diputats provincials a tenir-ne només 5 (1 a Tarragona, 2 a Lleida i 2 a Barcelona). Els sous de la Diputació de Barcelona són els més alts, i se situen entre els 6.900 euros bruts i els 3.796 en funció de si la dedicació exclusiva o parcial. Pel que fa als consellers comarcals, la desfeta també és important: Tot just en conserven 7 dels gairebé 30 que en tenien l'endemà de les eleccions municipals del maig de 2015.
Al Parlment de Catalunya, després del 27S Unió va passar de tenir 16 diputats -tot i que 6 ja havien marxat després de la consulta interna del 14 de juny- a no tenir-ne ni un. Fins ara, cada diputat al Parlament aportava al partit uns 350 euros mensuals. I el 20D, Unió va perdre els 6 diputats a Madrid, que havien de fer una aportació similar en proporció a la retribució final.
Unió conserva un eurodiputat, Francesc Gambús, que tindrà garantit l'escó com a mínim fins el 2019, quan hi hagi eleccions al Parlament europeu. El sou fixat per aquesta institució és de 7.665 euros bruts, als quals s'han d'afegir dietes, viatges i el pagament d'altres conceptes, que situen el sou final al voltant dels 13.000 euros. En la nòmina de Gambús hi ha la possibilitat més gran de rebre ingressos per al partit, si ho comparem amb les aportacions que puguin arribar a fer alcaldes de petites poblacions, regidors, consellers comarcals o diputats provincials.
Per altra banda, es dóna la circumstància que el director de l'Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, continua en el càrrec tot i que hi és en representació d'Unió, com també passa amb Lluís Franco, president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. Es tracta de dos nomenaments que fa la Generalitat de Catalunya, i que es van mantenir després que els consellers d'Unió abandonessin el Govern d'Artur Mas. També des del juliol del 2014, Eva Parera és consellera del CAC per Unió, i Teresa Perelló va ser designada per CiU com a membre de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública impulsada pel Parlament de Catalunya.
I de fet, a aquest deute se li han de sumar uns 2,5 milions d'euros de la part que li correspon de la federació de CiU. Segons el Tribunal de Comptes, en el moment del divorci entre CDC i Unió, CiU tenia un deute de 12,6 milions d'euros, i d'aquí que Unió n'hagi d'assumir una part, tal i com recollien els estatuts fundacionals, que preveien el repartiment d'actius i passius en cas de trencament.
Pel que fa al deute, Ramon Espadaler va assegurar en una entrevista radiofònica que desconeixia qui eren els creditors, tot i que els comptes eren aprovats per tots els consellers nacionals d'Unió, entre els quals, Espadaler, i tots ells tenien coneixement de l'estat dels comptes del partit i dels creditors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada