dimarts, 23 de setembre del 2014

Per què Catalunya lidera el turisme

Per què Catalunya lidera el turisme

 
Pau Garcia Fuster / Neus Navarro Barcelona 22|09|2014 ViaEnpresa

Analitzem de la mà d’experts en investigació turística perquè un de cada quatre visitants que visita Espanya escull destinacions catalanes

El turisme és el gran baluard de l’economia. Més de dos milions i mig de visitants (en total, 2.411.942 turistes) van visitar Catalunya durant el darrer mes d’agost, el més important de la temporada d’estiu. Les xifres han convertit aquest territori en líder del turisme espanyol, amb un increment del 7,5% respecte el mateix període de l’any passat.
 


 
 
 
 
 
La Sagrada Família, un dels edificis més importants de Barcelona . ACN 
LES CLAUS Catalunya va rebre aquest agost un 7,5% més de turistes que l'any passat
La diversificació de l'oferta turística ajuda a reunir el 25% dels turistes que arriben a Espanya
El turisme segueix tenint un fort impacte en l'economia catalana
 
 
L'enquesta de Moviments Turístics en Fronteres (Frontur), feta pública 
 
aquest dilluns pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, parla de xifres rècords: Espanya va rebre entre gener i agost un total de 45,4 milions de turistes estrangers, un creixement del 7,3% respecte al mateix període de 2013. Tan sols a l'agost van arribar 9,1 milions de visitants, un 8,8% més que en el vuitè mes de l'any passat. Nova xifra amb què es registra un altre màxim històric i on Catalunya segueix al capdavant.

Oferta turística diversificada
Els experts consultats per VIAempresa coincideixen a destacar que la diversitat de l’oferta turística de Catalunya és un dels seus principals reclams. Josep Francesc Valls, catedràtic d’Esade expert en turisme, destaca que “hi ha una marca per damunt de totes: Barcelona. Conjugada adequadament amb la resta de submarques pot donar un poder extraordinari”.

Josep Maria Raya, coordinador del Grau de Turisme del Tecnocampus i la UPF i investigador principal del grup de recerca GRABET, assegura que “és difícil trobar llocs al món que tinguin tantes coses: turisme urbà, de costa, de muntanya, gastronòmic, cultural o nàutic”.

Segons Juan Antonio Duro, catedràtic d’economia de la Universitat Rovira i Virgili i membre del Comitè d’Experts del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, aquesta heterogeneïtat és una de les claus de l’èxit. “És un dels avantatges, hem combinat tot això en un producte competitiu, fort i divers que atrau el visitant”, reflexiona Duro.

Mireia Montané, directora de l’International Master in Tourism and Hospitality Management d’Eada, destaca que el resultat d’anys de pla estratègic en aquest sentit ha permès “una reformulació del territori en diferents àrees que són més fàcilment vendibles de cara al turista”. A més, afegeix, “cada localitat ho té més fàcil per promocionar-se dins el paraigua d’aquesta submarca”.

Model turístic en qüestió
L’augment de les estades en apartaments de lloguer és una altra de les conclusions de l’enquesta presentada per Frontur, que revela que els turistes en allotjaments no hotelers van ser 4.200.679, és a dir, el 46,3% del total, modalitat que va pujar un 15%.

En aquest sentit, i amb la polèmica generada a Barcelona per les protestes veïnals a causa del lloguer d’apartaments turístics a barris com el de la Barceloneta, Duro critica la manca d’un registre fidel que permeti comptabilitzar l’oferta. A més, defensa que Catalunya ha d’apostar per un model “capaç de combinar el creixement turístic amb la seva sostenibilitat, tenint en compte els recursos de què disposa”.

Segons Raya, tot plegat prové del fet que el turisme “és un producte amb rendiments a curt termini perquè té efecte sobre altres indústries: comerços, restaurants, allotjaments... Pel polític té la virtut de la rapidesa al veure els efectes econòmics positius”.

I afegeix que el problema no és el nombre de turistes, sinó la seva concentració. “Barcelona rep molts turistes al llarg de l’any, de congressos o festivals, i aquests no molesten”, assegura. I conclou que “l’estratègia és intentar que el turista senti atracció per altres zones de la ciutat o l’entorn que estarien encantades de rebre’ls”.

Sobre els nous allotjaments, destaca que “és una competència més que hem d’intentar que sigui lleial”. Un fenomen creixent que, assegura, “ha d’incentivar els hotels a buscar un nou tipus de turisme per ells. Està bé tenir productes per a diferents segments de turistes”.

Per Montané, “no podem menystenir el sector turístic i el que aporta a l’economia catalana. El que cal és ordenar millor certs punts del que tenim i del que vindrà, però no podem ‘passar’ del turisme”.

La professora d’Eada adverteix que “per molt que vulguem dependre menys del turisme serà difícil disminuir aquesta dependència quan els cicles de vida d'empresa no són curts i costa emprendre negocis nous”.

Líder als mercats italià i francès
Amb un creixement del 10,4% respecte al mateix període de l’any anterior, el 21,8% del total de turistes al mes d’agost provenia de França i la majoria ha escollit Catalunya. També els turistes d’Itàlia, segon país emissor amb el 7,2% de les visites, han preferit gaudir les seves vacances a Catalunya.

Segons Duro, el francès és un mercat més expansiu perquè és de proximitat. “És un mercat que ens coneix, que en gran manera ens visita en transport privat i que, davant la seva situació de feblesa econòmica, tria venir a Catalunya”, expressa.

Les xifres també revelen que els visitants britànics han augmentat el 5,6 % (10,5 milions) i els alemanys, el 7,5 % (7,1 milions). En opinió de Duro, “la bona situació econòmica d’Alemanya ha afavorit el creixement del seu turisme visitant”.

L’impacte del turisme en els horaris comercials
Un debat recurrent amb protagonisme turístic és el dels horaris comercials. Aquest estiu Barcelona ha permès l’obertura durant els festius en zones turístiques. Per Josep Francesc Valls caldrà veure’n els resultats, però creu que “és un primer pas bastant positiu del que encara hem d’aprendre”.

El catedràtic d’Esade recorda que ciutats com Londres, París o Nova York han anat aprenent de la seva pròpia història i considera que “a Barcelona podem acabar descobrint fórmules d’organització d’horaris que mantinguin l’equilibri formats grans i petits, i l’equilibri entre barris: uns horaris són pels nadius i uns de diferents pels turistes”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada