No porten capa sinó bata i tenien uns equips de protecció insuficients. Per això, a centenars, es van contagiar. No tenen superpoders sinó moltes responsabilitats, compensades per uns sous de vergonya. I malgrat tot, en plena pandèmia, ho donen tot. Em sento molt poca cosa cada cop que els pregunto com estan i em transmeten la seva energia. Moltes de les auxiliars d’infermeria de l’Hospital d’Igualada, infectades des dels caòtics primers dies, només parlen de tornar aviat a treballar. I alguns metges, amb una visió molt crítica de la gestió de la direcció de l’Hospital d’Igualada, estan satisfets de contribuir des de l’hospital a fer un món millor. Em sento molt poca cosa i sé que cap agraïment és prou. Ens toca confinar-nos i confiar-hi, que és l’única manera d’ajudar. Mai abans les nostres vides havien estat tan condicionades per les seves accions i de les nostres veïnes. No ens calen dictadures per responsabilitzar-nos de la nostra salut. Perquè la gent, mediterrània i alegre, és tremendament responsable. Nosaltres, com sempre, no hem fallat.
M’espanta, però, la terminologia bèl·lica del govern espanyol, de trinxeres, de guanyar batalles. Això no és una guerra, és una pandèmia. Que les conseqüències són semblants, sí, però això no és cosa d’armes ni de medalles, és cosa de bates blanques i d’augmentar el pressupost en investigació. No és cosa d’ordenar i desfilar, és cosa de cuidar i acompanyar. No és cosa de militars, és cosa d’infermers i investigadores. La distopia televisada és que els protagonistes siguin militars. El dia que les professionals de la neteja aprenguin a desfilar, amb baieta enlloc de cabra, potser arribaran a ser mileuristes. Sabeu quantes medalles té el tinent però potser ignoreu que aquí les infermeres de l’Hospital estaven quatre dies per setmana treballant dotze hores sense tenir l’àpat pagat. Infinites jornades, acabant a les tantes i van haver de demanar a la direcció que inclogués el menjar perquè, d’entrada, no ho estava. I així anem. Al país de les estacions de tren sense passatgers, tampoc no hem retornat el 4% del sou retallat fa anys a les treballadores de l’Hospital d’Igualada. I si no hi fem res, així continuarem. Topant de cap en una i altra crisi. I serà dura, es veu prou que serà dura.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.