A primera hora de la tarda del 3 d’abril de 1970, avui fa justament cinquanta anys, a l’aeroport de Barcelona hi havia una expectació superior a l’habitual. Com avui, també era divendres i uns centenars de persones s’hi havien aplegat per donar la benvinguda a uns visitants molt especials que arribaven de Brussel·les: el poeta Josep Carner i la seva muller, Émilie Noulet, una reputada experta en poesia simbolista amb qui s’havia casat el 1937.
Josep Carner, denominat ‘el príncep dels poetes’, no trepitjava terra catalana des de 1939 perquè no volia tornar mentre el dictador fos viu. Aquell retorn, doncs, no comptava amb l’entusiasme unànime de la comunitat literària del moment, ni la de l’interior ni la que encara era a l’exili. Per a uns, la presència de Carner es presentava com un estímul esperançador, sobretot per als més joves; per a uns altres, en canvi, era una capitulació en tota regla.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.