De fet, la companyia té un creixement fort, que fa poc l’ha obligat a ampliar les instal·lacions, amb una nova fàbrica a Sant Boi de Llobregat, que passarà a produir les motos. Mentrestant, l’antiga factoria, a Molins de Rei, se centrarà en l’elaboració de packs de bateries. L’S02, un model per a empreses, és un escúter de 90 km/h –equivalent a una 125cc– adreçada a flotes de repartiment o institucionals. L’èxit que ha tingut l’explica el creixement del comerç electrònic: amb l’augment de les necessitats de repartiment de paquets d’últim quilòmetre, motos elèctriques com l’S02, amb capacitat de càrrega fins a 330 quilograms, resulten ideals per a entorns urbans amb dificultat d’aparcament i alts nivells de contaminació, amb l’afegit dels grans estalvis en combustible i manteniment que van associats a les motoritzacions elèctriques. Aquestes vendes, a més, poden créixer, perquè les normes de distància de seguretat poden fer que hi hagi més demanda de repartiment de menjar o mercaderies a domicili. I, per tant, que les empreses hagin d’augmentar les flotes durant els mesos i anys vinents.
L’ambició de Silence va molt més enllà d’ampliar instal·lacions o confiar en les vendes de l’S02. Fa poc que va presentar el model S01, un escúter equivalent a 125cc adreçat a particulars, amb característiques molt superiors a la majoria dels models elèctrics de la competència i, fins i tot, superant la major part d’escúters de benzina. A banda, se’n destaca també el seu model de tres rodes, l’S03, orientat també a flotes i amb un augment de la capacitat de càrrega en relació amb l’S02. Alhora, sembla que la companyia treballa en un model de quatre rodes, a l’estil del Renault Twizy i el Seat Minimó. Tanmateix, el model més nou, presentat durant el confinament, ha estat l’S02 Low Speed (per la velocitat, de 45 km/h). És la seva entrada al sector dels ciclomotors (50cc) i és un model orientat tant a empreses com a particulars. A més, essent un model de menors prestacions, ha permès d’abaixar-ne el preu (a partir de 2.645 euros), sovint la crítica principal de les motos elèctriques.
Silence té un gran èxit, però no és l’única empresa catalana en aquest sector. Hi ha Rieju, amb el model Nuuk, que el mes passat, amb 200 unitats, fou el novè model més venut a l’estat espanyol. Fet que s’ha notat en el balanç interanual, on baixa només un 2,5% si sumem els seus models de combustió. Una baixada molt petita comparada amb els altres fabricants que basen el negoci en models de combustió. Anant a terres gironines, trobem una altra marca exclusivament elèctrica, Torrot, últimament centrada en el mercat internacional per a empreses, i que l’any passat va presentar un prototip de model de quatre rodes. Més iniciatives a destacar són la barcelonina Pursang, que desenvolupa models premium d’estètica retro; la valenciana Next, focalitzada en models econòmics; i Volta, que vol seguir els passos de Zero Motorcycles, la referència del sector d’altes prestacions, sovint anomenada ‘la Tesla de les motocicletes’.
D’un punt de vista industrial, sembla que tenim davant el naixement d’un clúster català de mobilitat elèctrica. Això pot ser d’una gran importància per al país, vist el cas de Nissan, perquè parlem d’empreses amb gran capacitat innovadora, amb enginyers formats aquí, instal·lacions i centres de decisió al país, en un dels sectors cridats a dominar el mercat aquests anys vinents. A més, cal destacar l’èxit al mercat d’aquestes iniciatives, perquè al país no hi ha hagut cap pla generalitzat i decidit per a l’electrificació del transport, si bé és cert que les institucions ajuden les noves iniciatives empresarials i algunes d’aquestes companyies han rebut comandes d’administracions públiques.
Tesla, un canvi de model amb lideratge a Califòrnia, el Regne Unit i la Xina
Que un vehicle elèctric hagi estat líder de vendes superant tots els vehicles de benzina no ha estat un fenomen únic de Silence. De fet, qui n’ha marcat la pauta ha estat Tesla, la referència del sector elèctric. A Califòrnia, el lloc d’origen i terra d’innovació per excel·lència, el Model 3 de Tesla ha esdevingut el cotxe més venut durant el primer quadrimestre del 2020, amb gairebé 19.000 matriculacions. Fins i tot ha superat els líders tradicionals, l’utilitari Honda Civic –que costa gairebé tres vegades menys que el Tesla Model 3– i el Toyota Camry –amb un preu a partir de 25.000 dòlars. El seu competidor directe, el BMW Series 3, resta molt lluny del Model 3, amb només 3.500 matriculacions en el mateix període. En aquest segment de gamma alta, el Tesla s’emporta el 52% del mercat, mentre que el BMW, segon a la classificació, s’enduu el 10%. És a dir, Tesla supera tota la competència combinada, on trobem marques de gran prestigi i tradició (Mercedes, Audi, Lexus…).Però els californians no triomfen únicament al lloc d’origen. Al Regne Unit, els mesos d’abril i maig el Tesla Model 3 també ha estat el turisme més venut i ha superat vehicles de combustió com el Vauxhall Corsa i el Ford Fiesta, que són d’un segment clarament inferior, tant en preus com en prestacions. Però cal dir que durant aquests mesos de covid el mercat britànic s’ha reduït d’un 89%, les pitjors vendes en seixanta-vuit anys. Mentrestant, a la Xina, on des de fa poc Tesla disposa d’una fàbrica nova, els californians han fet rècord en vendes. Unes 25.000 en aquest quadrimestre, malgrat el sotrac de l’abril, quan les seves vendes, generalment unes 10.000 unitats mensuals, es van reduir a 3.600. Enmig de la pandèmia, Tesla començava a vendre el nou Model Y als EUA, anunciava una gran expansió de les estacions de càrrega a la Xina per respondre al fort augment de vendes, continuava l’expansió de la nova fàbrica xinesa –doblant-ne la superfície– per fabricar-hi el nou Model Y i començava a excavar els fonaments de la nova fàbrica europea prop de Berlín, on l’any vinent han de començar a sortir els models 3 i Y per al mercat europeu.
Precisament aquesta nova fàbrica de Tesla al cor d’Europa, el continent que va inventar el cotxe de combustió, fa sonar totes les alarmes entre els fabricants tradicionals i els governs. Els californians no tan solament fabriquen un vehicle elèctric, sinó que han fet un atac directe al model comercial actual, que és la raó que explica que durant la pandèmia Tesla hagi mostrat molta més resiliència que els competidors europeus. Una de les claus n’és la senzillesa del procés de compra. El propietari de Tesla, Elon Musk, recordava fa pocs dies a Twitter que els Tesla es podien comprar en només 2 minuts a la seva web. En contraposició a les complexes configuracions que ofereixen els fabricants tradicionals, que obliguen a fer una visita als concessionaris per obtenir assistència, i que sovint acaba esdevenint una de les pitjors experiències de compra, segons les valoracions recurrents dels consumidors.
A més de les simplificacions al màxim dels vehicles, Tesla s’ha aprofitat d’haver transformat els cotxes en un ordinador amb rodes. Durant la covid-19, podia lliurar els vehicles sense que hi hagués interacció humana. De sempre, un cop s’ha encarregat el vehicle i mentre n’esperen la fabricació, els compradors d’un Tesla tenen accés a manuals electrònics i vídeos on s’explica tot el funcionament dels vehicles. Això fa que quan els compradors arriben al punt de lliurament no els cal que ningú els expliqui res. Però a més, durant la covid, han anat un pas més enllà i han programat els vehicles a distància per tal que s’obrin automàticament quan arribin els propietaris, una vegada han recollit la clau d’obertura al lloc convingut, amb què s’elimina qualsevol contacte amb personal de la companyia. La diferència amb el model tradicional de compra de vehicles és abismal. Amb uns concessionaris tancats per la covid, les marques europees no podien vendre vehicles, però Tesla ho continuava fent tranquil·lament per internet. I, encara que en venguessin, amb les normes de distància física, plantilles reduïdes i sense poder interaccionar amb els compradors per explicar-los el funcionament presencialment i omplir la documentació necessària, no es pot dir que ho tinguessin tan fàcil com els californians. El resultat han estat les dades de vendes d’aquests mesos, un toc d’alerta per al conjunt del sector.
Tot plegat mostra un canvi estructural de fons en el sector automobilístic que va molt més enllà de l’electrificació. A més, no es pot dir que els europeus donin mostres d’adaptar-s’hi ràpidament. El gran fabricant del continent, Volkswagen, ha volgut reaccionar amb el seu primer model elèctric adreçat al gran públic, l’utilitari ID3. La presentació del vehicle va comptar, fins i tot, amb un parlament de la presidenta Merkel a les instal·lacions del consorci alemany, cosa que demostrava quant s’hi juga, el país, en la transició elèctrica i quin valor hi dóna el poder polític. Volkswagen va començar a fabricar l’ID3 el mes de setembre passat, però, tot i tenir un gran nombre de reserves, no ha pogut lliurar cap vehicle atès els greus problemes en el programari que ha de controlar-lo. D’aleshores ençà n’ha anat acumulant la producció –milers de vehicles– en magatzems, tot esperant de solucionar-ho. S’havia previst de començar-ne el lliurament durant aquest mes, però han hagut de retardar-ho un mes més. Si no hi ha cap imprevist d’última hora, finalment els compradors podran rebre el seu a partir del juliol.
Tot apunta que, una vegada hàgim passat aquesta gran crisi derivada de la covid, les vendes dels vehicles de combustió es recuperaran en gran manera. Però els elèctrics, encara amb produccions molt baixes, ja han fet un primer avís, mentre continuaran creixent en vendes. És un corrent de fons que aquesta baixada d’aigües, originada per la pandèmia, ha deixat veure. Un corrent que anirà creixent i que es pot endur els fabricants tradicionals europeus si no s’hi adapten ràpidament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada