Vint anys sense Jaume Perich
El ninotaire va morir a Mataró l'1 de febrer del 1995
Es va singularitzar amb vinyetes i aforismes sardònics sobre tots els temes, especialment els polítics i religiosos
Jordi Palmer | ND 31/01/2015 a les 23:59h
El ninotaire Jaume Perich va morir fa vint anys Foto: El Perich
Nascut a Barcelona el 5 de novembre de 1941, el Perich va fer les seves primeres passes en el camp de la il·lustració gràfica el 1964, quan va entrar a treballar a l'emblemàtica editorial Bruguera, factoria cabdal del còmic a l'Estat espanyol. Allà va escriure i dibuixar per publicacions com 'Pulgarcito', 'DDT', 'Can Can' i 'Tío Vivo', entre d'altres. A més, va traduir al castellà alguns àlbums de les col·leccions 'Astérix' i 'Teniente Blueberry'.
Poc després es va transcendir el públic infantil i es va especialitzar en la vinyeta còmica d'actualitat, sobretot a partir de temes polítics i religiosos, tot iniciant una llarga col·laboració amb una bona representació de la premsa catalana i espanyola, publicant a 'Solidaridad Nacional', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Tele/eXprés', 'El Periódico de Catalunya', 'Diario de Barcelona', 'Triunfo', 'La Codorniz', 'Cuadernos Para el Diálogo', 'Opinión', 'Interviú' i 'El Jueves', entre molts d'altres mitjans.
'Por favor' i 'Muchas gracias', amb Vázquez Montalbán
Així mateix va participar a la fundació de la revista 'Hermano Lobo' el 1973 i un any més tard va fundar amb Manuel Vázquez Montalbán la revista 'Por favor' i la seva substituta, 'Muchas gracias', que tenia la característica de publicar-se només quan les autoritats governamentals suspenien la publicació de 'Por favor'.
La majoria de la seva obra va ser escrita en castellà, tot i que els darrers anys va combinar aquesta llengua amb la catalana. El 1970 va publicar el llibre 'Perich-Match' i, un any més tard, 'Autopista', on pariodava 'Camino' la 'bíblia' de l'Opus Dei escrita per José María Escrivá de Balaguer. El 1972 va publicar 'Nacional II, La Perichistoria de la lengua castellana' (1975), 'Des de la Perichferia' (1981) o 'Los gatos del Perich' (1995), destaca també la seva sèrie 'Noticias del 5º canal', una secció de crítica sobre l'actualitat a la premsa de la qual es van editar diversos llibres. Al llarg dels anys es va especialitzar en la vinyeta política i també en els aforismes, frases curtes i jocs de paraules, no sempre acompanyats de dibuixos.
Mania persecutòria contra José Luis Perales
Autor de més de vint llibres, destacava per la seva tirada pels gats i el seu rebuig als gossos, insistint que no hi havia 'gats policia' com a mostra de la independència dels felins davant dels cans, que veia com a metàfora dels engranatges d'un sistema que qüestionava permanentment des de la seva talaia de lliure pensador àcid i irònic. També va fer ús d'una broma recorrent, criticar, de vegades amb una insistència feridora, el talent musical del cantant José Luis Perales, el qual sempre va rebre les crítiques amb esportivitat i fins i tot va tenir el gest d'atrevir-se a dibuixar una vinyeta afectuosa en el moment de la mort del Perich.
Ja als anys vuitanta, Jaume Perich va col·laborar com a guionista i amb secció pròpia -un consultori lingüístic- al programa 'Filiprim' de TV3, presentat pel recentment traspassat Josep Maria Bachs. També va participar a diverses exposicions col·lectives d'humor a França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Alemanya i bona part dels països iberoamericans.
En honor seu es va crear el Premi internacional d'Humor Gat Perich a Llançà (Alt Empordà), que es va atorgar entre els anys 1996 i el 2011 i que enguany es tornarà a recuperar en el marc de la 33a edició del Saló del Còmic que se celebrarà a l'abril. El guanyador del guardó l'any 1998 va ser Georges wolinski, un dels ninotaires assassinats el 7 de gener a París en l'atemptat contra la revista 'Charlie Hebdo'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada