06/09.02.15.
De
Carnaval a Carnaval.
Del
12 al 25 de febrer del 2015.
Arreu
son temps de Carnaval, i sobretot aquí on visc, Sitges, al costat
del mar, ja es preparen com uns desesperats pel dia 12 que comença
la disbauxa carnavalesca, és una zona (tot el Garraf, però sobretot
a Sitges) que quan acaba un Carnaval ja pensen i comencen a preparar
el proper. Un Carnaval que ha esdevingut una de
les principals festes pre- Quaresmals de Catalunya i d'arreu, vés a
saber si això ha estat així, o perquè el Carnaval de Sitges ja fa
més de trenta anys que va passar de ser tradicional a convertir-se
en un carnaval estàtic concentrat amb en les Rues, les Colles, les
Carrosses, , el Carnestoltes versus la Reina (és opció com una
altra) i es converteix en poca participació popular i esdevé (com
al Brasil) una gran Rua de poca roba, pit i cuixa, samba,llum i
colors, i unes quantes plomes - no les que hi tindria d'haver -, que
te'l punt àlgid amb la dansa tribal al Cap de la Vila, per lluir
davant de la tele, ara comarcal - encara que enguany hi haurà,
diuen, una tribuna per 500 persones, amb calefacció i tot, a la zona
de La Fragata - i suposo que com cada any els dies principals Sitges
s'omplirà com mai. Però com sabeu: “Per
Carnaval tot si val...”, o NO.
Enguany
no veurem el Carnaval de Sitges, ho farem a Munic.
Hom
del d'aquí, del sitgetà, no en gaudirà ni un borrall - ni dels
altres Ribes i Vilanova i la Geltrú, algun ja s'han fet -. Alguns
sabeu que per aquestes dates gairebé cada any vaig uns dies a
Baviera, concretament a la seva capital Munic i els seus voltants,
quan
vaig a Alemanya, i ho faig amb il-lusió, com a tots els llocs on
viatjo i tot seguit m'agafa la dèria de contar-ho. Viatjó
el mateix dia 12 d' aquest mes (El Carnaval de Sitges va del 12 al 18
de febrer ) és quan agafo la Lufthansa de les 3,35 o (15,35 de la
tarda) o dos quarts de quatre i cinc de la tarda, que
espero que com les altres moltes vegades que hem fet la ruta Aeroport
Barcelona- Prat (BCN) fins a l'Aeroport Internacional de Munic-Franz
Josef Strauss (MUC) , sigui i tardi dues hores d'ençà que s'aixeca
l'aeronau fins que toca a terra i que gairebé
conec com les corbes de les Costes del Garraf i que cronometro com un
posés.
Els
Döner Kebab de Turquia passant per Alemanya fins aquí.
Precisament
tres dies abans de marxar vaig anar, com l'hivern
faig cada quinze dies, al Döner Kebab del meu amic Màlic a
menjar-me una pita , un jove pakistanès que el dec conèixer des de
fa uns 12 anys, doncs, vivíem ambdós força a prop. Ara aquest amic
i el seu germà podríem dir que tenen el millor Döner Kebab del
Garraf.
I és
direu perquè aquest, ara ens parla d'un Döner Kebab a
l'article, doncs, ho faig perquè des de fa temps he observat
que els döners kebab que hi ha a Catalunya són un cas molt curiós,
per exemple : els que regeixen els establiments la son
majoria del Pakistan, la maquinaria en general i pel muntatge dels
establiments és fabricada i dissenyada a la República Federal
Alemanya i els productes carnis, principalment, que poden ser
vedella, pollastre o bé xai,
conjuntament amb una part d'altres ingredients també venent
d'Alemanya.
Després
he sabut el perquè, ja els menjars que és fan en la majoria de
llocs són turcs, i que aquesta mena de Fast food, és varen
popularitzar a Alemanya a partir de l'arribada de l'emigració turca
després de Segona Guerra Mundial, concretament els anys seixanta i
que a partir del costum turc de cuinar carn de corder , clavant-la en
un eix de ferro o fusta i posar davant del foc i
fer-la girar. Però diuen que fou en 1972
que Kadir Nurman un turc d'Anatòlia que havia emigrat a Alemanya els
anys seixanta com d'altres milions de compatriotes va obrir una
botiga al Berlín occidental i se li va ocórrer que la carn que és
coïa de manera horitzontal, posar-la vertical que és cogués amb un
moviment giratori seguit i així poder-se tallar més rapidament, i
així poder-la vendre amb enciam, ceba i salses posant-la dins de
pans de pita. A partir d'allí, després de més de 40 anys és venen
döner kebab
per tota Alemanya repartits amb més de 15.000 establiments que donen
feina a 60.000 persones només a la DR i està en expansió total.
L'investigaré..., i un altre dia en parlarem, escuseu-me, però, la
llarga exposició.
Continuaré
explicant el Tomb a Baviera.
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada