L'arxiu diocesà d'Urgell conserva el text literari més antic en català
Es tracta d'un pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, que conté una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el 'Liber Iudicum'
ACN La Seu d'Urgell |
El Bisbat d'Urgell ha obert les portes del nou Arxiu
Diocesà i Capitular d'Urgell situat a l'església dels Dolors, del segle
XVI, de la Seu d'Urgell. El nou espai permet reunir en un sol lloc tota
la documentació que fins a l'actualitat estava recopilada en diverses
sales del palau episcopal. Les noves instal·lacions, explica l'arxiver,
mossèn Benigne Marquès, reuneixen les condicions de manteniment i
seguretat adients. Per fer-ne l'adequació primer de tot es va fer un
buidatge de l'interior de l'església que ha permès crear-hi un dipòsit
blindat de ciment armat on s'hi dipositen els tres arxius que conformen
l'arxiu diocesà, l'arxiu capitular, el diocesà i els fons d'arxiu
parroquial.
"En aquests moments tenim un quilòmetre
lineal de documents" afirma amb contundència Marquès, arxiver diocesà
durant més de quaranta anys. I segueix "amb la remodelació de l'arxiu
ens permetrà augmentar el nostre fons i fer-lo créixer".
El document més antic que es conserva a l'arxiu, explica, és un pergamí
de la compra del terreny on es va construir el Monestir de Codinet, un
monestir que va existir entre els segles IX i XI al municipi de Ribera
d'Urgellet. Marquès afirma que "tot i que no se n'han trobat els
vestigis al municipi encara existeix una partida coneguda com Codinet".
El tresor: 'Liber Iudicum'
El document més preuat per l'arxiver, però, "és el primer text literari escrit en català", diu Marquès. El pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, és una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el 'Liber Iudicum', i està considerat el text literari en català més antic dels conservats a Catalunya. Va ser Cebrià Baraut qui va fer la descoberta d'aquest pergamí i en va fer l'anàlisi i estudi.
El document més preuat per l'arxiver, però, "és el primer text literari escrit en català", diu Marquès. El pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, és una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el 'Liber Iudicum', i està considerat el text literari en català més antic dels conservats a Catalunya. Va ser Cebrià Baraut qui va fer la descoberta d'aquest pergamí i en va fer l'anàlisi i estudi.
Però entre les parets del nou edifici dels
arxius de l'Eglésia d'Urgell hi figura "probablement la Bíblia més
antiga, o si no de les més antigues, conservades a Catalunya". Benigne
Marquès ha assenyalat que es tracta d'una Bíblia manuscrita en dos
volums i lletra carolíngia i pertany a la segona meitat del segle X. Es
tracta d'un manuscrit sense il·lustracions.
Marquès
assenyala que amb l'obertura del nou arxiu han augmentat els visitants a
l'arxiu, que afirma "són d'allò més variat" i que "estudiosos de la
història, de la genealogia, dels orígens familiars són el tipus de
persones que ens visiten". En aquest sentit, Marquès explica que un
perfil que els visita molt són els estudiosos de la història local i de
la música, "l'arxiu té un important fons relacionat amb la música".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada