L'arxiu diocesà d'Urgell conserva el text literari més antic en català
Es tracta d'un pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, que conté una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el 'Liber Iudicum'
    
    ACN La Seu d'Urgell |
    
    
    
    
    
    
    
  
El Bisbat d'Urgell ha obert les portes del nou Arxiu 
Diocesà i Capitular d'Urgell situat a l'església dels Dolors, del segle 
XVI, de la Seu d'Urgell. El nou espai permet reunir en un sol lloc tota 
la documentació que fins a l'actualitat estava recopilada en diverses 
sales del palau episcopal. Les noves instal·lacions, explica l'arxiver, 
mossèn Benigne Marquès, reuneixen les condicions de manteniment i 
seguretat adients. Per fer-ne l'adequació primer de tot es va fer un 
buidatge de l'interior de l'església que ha permès crear-hi un dipòsit 
blindat de ciment armat on s'hi dipositen els tres arxius que conformen 
l'arxiu diocesà, l'arxiu capitular, el diocesà i els fons d'arxiu 
parroquial.
 "En aquests moments tenim un quilòmetre 
lineal de documents" afirma amb contundència Marquès, arxiver diocesà 
durant més de quaranta anys. I segueix "amb la remodelació de l'arxiu 
ens permetrà augmentar el nostre fons i fer-lo créixer".
 El document més antic que es conserva a l'arxiu, explica, és un pergamí
 de la compra del terreny on es va construir el Monestir de Codinet, un 
monestir que va existir entre els segles IX i XI al municipi de Ribera 
d'Urgellet. Marquès afirma que "tot i que no se n'han trobat els 
vestigis al municipi encara existeix una partida coneguda com Codinet".
  El tresor: 'Liber Iudicum'
El document més preuat per l'arxiver, però, "és el primer text literari escrit en català", diu Marquès. El pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, és una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el 'Liber Iudicum', i està considerat el text literari en català més antic dels conservats a Catalunya. Va ser Cebrià Baraut qui va fer la descoberta d'aquest pergamí i en va fer l'anàlisi i estudi.
El document més preuat per l'arxiver, però, "és el primer text literari escrit en català", diu Marquès. El pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, és una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el 'Liber Iudicum', i està considerat el text literari en català més antic dels conservats a Catalunya. Va ser Cebrià Baraut qui va fer la descoberta d'aquest pergamí i en va fer l'anàlisi i estudi.
 Però entre les parets del nou edifici dels 
arxius de l'Eglésia d'Urgell hi figura "probablement la Bíblia més 
antiga, o si no de les més antigues, conservades a Catalunya". Benigne 
Marquès ha assenyalat que es tracta d'una Bíblia manuscrita en dos 
volums i lletra carolíngia i pertany a la segona meitat del segle X. Es 
tracta d'un manuscrit sense il·lustracions.
 Marquès 
assenyala que amb l'obertura del nou arxiu han augmentat els visitants a
 l'arxiu, que afirma "són d'allò més variat" i que "estudiosos de la 
història, de la genealogia, dels orígens familiars són el tipus de 
persones que ens visiten". En aquest sentit, Marquès explica que un 
perfil que els visita molt són els estudiosos de la història local i de 
la música, "l'arxiu té un important fons relacionat amb la música".

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada