Vicent Partal
18.02.2015
La reinvenció de Mas
Vilaweb
Ahir Artur Mas va presentar un pla de treball per als set
mesos que ens separen de les eleccions. Hi ha un conjunt de mesures,
dividit en deu punts, del qual va dir que retria comptes abans dels
comicis. Bàsicament, és una declaració de principis que crec que vol
marcar i solemnitzar el canvi del perfil polític que Convergència ha
anat assumint aquests darrers mesos. I que Mas, personalment, ha fet
seu.Quan arribà a la presidència, Mas va voler projectar una imatge de ferm partidari de les mesures d'austeritat, que ja s'ha vist que li va fer molt de mal, políticament parlant. Era l'època, que avui sembla prehistòrica, en la qual el seu primer aliat era el PP. Aquella imatge, passat els anys, l'ha anada arraconant en favor d'una preocupació social molt més marcada que abans. Amb tot, no sé si es podrà llevar mai del damunt l'estigma de 'neocon' que va forjar aleshores, malgrat els fets --per exemple, que els pressupostos cada any han dedicat més diners i sobretot més percentatge a lluitar contra les conseqüències socials de la crisi. Siga com siga, Mas el cas és que ell va suavitzant molt el discurs i va acostant-se, com més va més, a un perfil moderadament socialdemòcrata, que només el temps dirà si és efectiu.
I, així mateix, el Mas dubitativament independentista d'abans obre pas ara al Mas promotor d'un conjunt de mesures molt ambicioses per a deixar preparades i a punt de funcionar les principals estructures d'estat, republicanes. Hom li ha retret que això no ho hagués fet abans amb la velocitat que es podia haver fet. I és veritat que ara és difícil de saber quant es pot córrer en set mesos. Però no sé si té massa sentit quedar-se en el debat sobre el passat. Sens dubte, la presència de Viver i Pi-Sunyer com a comissionat fa pronosticar que la feina teòrica acomplerta per la Comissió Assessora per a la Transició Nacional podria convertir-se aviat en fets amb una certa continuïtat. Llegint el Llibre Blanc, ja es veu que s'ha elaborat molta teoria i sòlida. Portar-la a la pràctica, doncs, serà l'envit d'aquests mesos vinents.
El pla de deu punts, doncs, és una certa reinvenció de la presidència de Mas. I, evidentment, també una arma electoral. Perquè dibuixa com voldria actuar si tornàs a guanyar la presidència a partir del setembre. I fa que CiU, o CDC, tinga un horitzó a perseguir durant aquests mesos vinents. Amb això no necessàriament n'hi ha d'haver prou per a convèncer l'electorat, però, certament, no crec que ningú dubte que era un pas imprescindible per a aspirar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada