Comissió d'investigació parlamentària
Mas se n'acaba sortint
Admet que abans de ser conseller d'Economia va saber que el seu pare tenia fons a Liechtenstein
RAFA JULVE / BARCELONA
Diu que desconeixia qualsevol irregularitat del
clan Pujol i admet que abans de ser conseller d'Economia va saber que el
seu pare tenia fons a Liechtenstein
EL PERIODICO
RAFA JULVE / BARCELONA
Dimarts, 10 de febrer del 2015
En el seu discurs d'investidura com a 129è president de la Generalitat, el 20 de desembre del 2010, Artur Mas va pronunciar el nom de Jordi Pujol una sola vegada. Aquell dia, el cap del Govern va fer un repàs elogiós dels mandataris que l'havien precedit i va definir el seu mentor com «el president constructor de la Catalunya moderna, promotor del respecte i del bon nom de Catalunya». Set dies després, en l'acte de presa de possessió, el líder de CiU va tornar a mencionar el seu pare polític. Primer, per agrair-li la seva presència al Parlament. A continuació, per prendre-li prestada la famosa expressió de l'avui no toca i defensar que aquell dia sí que tocava parlar dels seus sentiments (ser president va ser per a ell veure complert «un somni»). Finalment, per recordar que una dècada enrere Jordi Pujol li va atorgar «la seva confiança» nomenant-lo conseller en cap.
Ni Jordi Pujol era present ahir a la sala de grups de la Cambra catalana ni ningú l'esperava. Sí que van assistir-hi, en canvi, un nodrit grup de diputats nacionalistes i alts càrrecs de CiU i del Govern. La vicepresidenta Joana Ortega,el secretari general de Presidència, Jordi Vilajoana,el portaveu Francesc Homs i la cúpula convergent van fer pinya per acompanyar Mas el dia en què va veure una mica molest el seu somni de presidir la Generalitat a l'haver de ser el primer cap de l'Executiu català que donés explicacions en una comissió d'investigació; en el seu cas, la sorgida pels escàndols que esquitxen l'home que va fundar CDC i el seu entorn familiar i polític. Va ser un mal trago de quatre hores llargues que Mas va esquivar negant la major -no coneix cap cas de corrupció en les seves files- i trufant les seves respostes de notes íntimes amb què va voler apuntalar la seva afirmació que no té res a amagar. Una estratègia de defensa sense respostes noves però molt pràctica per capejar el temporal.
L'actual líder de Convergència va pronunciar el nom de Jordi Pujol més de 20 vegades durant la compareixença, que va iniciar el mateix Mas amb un espòiler de tota la seva intervenció. A saber: que ell no va saber de la fortuna oculta dels Pujol fins al dia de la confessió de l'expresident, el 25 de juliol del 2014, i que el seu Govern s'ha posat les piles per combatre la corrupció impulsant totes les mesures que es va comprometre a dur a terme en nom de la transparència. De la primera afirmació, els únics apunts rellevants van ser que Jordi Pujol i Mas es van reunir aquell 25 de juliol a les vuit del matí a la seu de CDC i que l'excap del Govern li va mostrar al seu successor el text que faria públic. «Ho vaig saber aquell mateix dia... No li vaig demanar que no ho fes públic tot i el perjudici que podia causar en el partit, la institució [la Generalitat] i en mi mateix», va al·legar. Només li va demanar que ho comuniqués a la tarda perquè al matí estava previst anunciar els nous càrrecs directius de Convergència.
EL COMPTE DEL PARE / Mas va evitar les estridències del seu mentor davant els diputats el 26 de setembre passat. Només se'l va veure una mica desencaixat quan el líder del PSC, Miquel Iceta, li va preguntar sobre un compte corrent que va tenir a Liechtenstein el seu pare, Artur Mas Barnet. Sobre aquesta qüestió -que també van plantejar el PPC, Ciutadans i ICV-EUiA-, el president va admetre que coneixia l'existència d'aquells fons fins i tot abans de ser conseller d'Economia, però va insistir que mai va treure rèdit d'aquells diners tot i poder ser-ne beneficiari. «Ni jo ni els meus germans vius rebem un euro d'aquella herència. Excepte una germana meva que va disposar-ne d'una petita part en forma d'un petit terreny en un municipi del Maresme», va subratllar. Els diners, va afegir, els va rebre la seva mare després que el seu progenitor morís el 2012.
També va insistir que ni ell ni la seva dona tenen comptes a l'estranger. I ho va fer amb el mateix ímpetu amb què va intentar desvincular-se de qualsevol actitud delictiva de persones del seu entorn. No va renegar de Pujol, el seu «pare polític»; tampoc va negar les seves cordials relacions amb l'excàrrec de CiU Lluís Prenafeta o amb Jordi Pujol Ferrusola (encara que mai hi va haver sopar amb les seves parelles respectives), però va voler desmarcar-se del que altres fessin sota mà: «A mi la gent no ve a explicar-me irregularitats com si fos un confessionari».
Va exposar tres quarts del mateix al voltant del cas ITV i el cas Palau. Pel que fa al primer i al seu paper de mediador a instàncies d'Oriol Pujol, Mas va assenyalar que ell fa el possible per intentar salvar llocs de treball i sempre pensa en la bona fe de qui l'hi proposa. Pel que fa al segon, es va mostrar convençut que es demostrarà que CDC no va obtenir diners de comissions a través del Palau de la Música i va prometre que, en el cas que fos així, tornarà tot l'import.
Excepte en les mencions al compte del seu pare a l'estranger i en els xocs (ja de rigor) amb Alicia Sánchez-Camacho, Mas va aconseguir evitar grans gestos de tensió més enllà d'alguna ganyota. Hi va haver moments fins i tot en què va treure pit. Com quan va parlar de les mesures anticorrupció aprovades pel seu Executiu o quan va anunciar que l'Agència Tributària de Catalunya ha iniciat una investigació arran de la confessió de Pujol. En aquest punt -i quan va dir que si resulta imputat serà per «posar les urnes» i no per endur-se diners-, no va poder reprimir alguna al·lusió velada a un altre dels seus somnis: el procés sobiranista.
En el seu discurs d'investidura com a 129è president de la Generalitat, el 20 de desembre del 2010, Artur Mas va pronunciar el nom de Jordi Pujol una sola vegada. Aquell dia, el cap del Govern va fer un repàs elogiós dels mandataris que l'havien precedit i va definir el seu mentor com «el president constructor de la Catalunya moderna, promotor del respecte i del bon nom de Catalunya». Set dies després, en l'acte de presa de possessió, el líder de CiU va tornar a mencionar el seu pare polític. Primer, per agrair-li la seva presència al Parlament. A continuació, per prendre-li prestada la famosa expressió de l'avui no toca i defensar que aquell dia sí que tocava parlar dels seus sentiments (ser president va ser per a ell veure complert «un somni»). Finalment, per recordar que una dècada enrere Jordi Pujol li va atorgar «la seva confiança» nomenant-lo conseller en cap.
Ni Jordi Pujol era present ahir a la sala de grups de la Cambra catalana ni ningú l'esperava. Sí que van assistir-hi, en canvi, un nodrit grup de diputats nacionalistes i alts càrrecs de CiU i del Govern. La vicepresidenta Joana Ortega,el secretari general de Presidència, Jordi Vilajoana,el portaveu Francesc Homs i la cúpula convergent van fer pinya per acompanyar Mas el dia en què va veure una mica molest el seu somni de presidir la Generalitat a l'haver de ser el primer cap de l'Executiu català que donés explicacions en una comissió d'investigació; en el seu cas, la sorgida pels escàndols que esquitxen l'home que va fundar CDC i el seu entorn familiar i polític. Va ser un mal trago de quatre hores llargues que Mas va esquivar negant la major -no coneix cap cas de corrupció en les seves files- i trufant les seves respostes de notes íntimes amb què va voler apuntalar la seva afirmació que no té res a amagar. Una estratègia de defensa sense respostes noves però molt pràctica per capejar el temporal.
L'actual líder de Convergència va pronunciar el nom de Jordi Pujol més de 20 vegades durant la compareixença, que va iniciar el mateix Mas amb un espòiler de tota la seva intervenció. A saber: que ell no va saber de la fortuna oculta dels Pujol fins al dia de la confessió de l'expresident, el 25 de juliol del 2014, i que el seu Govern s'ha posat les piles per combatre la corrupció impulsant totes les mesures que es va comprometre a dur a terme en nom de la transparència. De la primera afirmació, els únics apunts rellevants van ser que Jordi Pujol i Mas es van reunir aquell 25 de juliol a les vuit del matí a la seu de CDC i que l'excap del Govern li va mostrar al seu successor el text que faria públic. «Ho vaig saber aquell mateix dia... No li vaig demanar que no ho fes públic tot i el perjudici que podia causar en el partit, la institució [la Generalitat] i en mi mateix», va al·legar. Només li va demanar que ho comuniqués a la tarda perquè al matí estava previst anunciar els nous càrrecs directius de Convergència.
EL COMPTE DEL PARE / Mas va evitar les estridències del seu mentor davant els diputats el 26 de setembre passat. Només se'l va veure una mica desencaixat quan el líder del PSC, Miquel Iceta, li va preguntar sobre un compte corrent que va tenir a Liechtenstein el seu pare, Artur Mas Barnet. Sobre aquesta qüestió -que també van plantejar el PPC, Ciutadans i ICV-EUiA-, el president va admetre que coneixia l'existència d'aquells fons fins i tot abans de ser conseller d'Economia, però va insistir que mai va treure rèdit d'aquells diners tot i poder ser-ne beneficiari. «Ni jo ni els meus germans vius rebem un euro d'aquella herència. Excepte una germana meva que va disposar-ne d'una petita part en forma d'un petit terreny en un municipi del Maresme», va subratllar. Els diners, va afegir, els va rebre la seva mare després que el seu progenitor morís el 2012.
També va insistir que ni ell ni la seva dona tenen comptes a l'estranger. I ho va fer amb el mateix ímpetu amb què va intentar desvincular-se de qualsevol actitud delictiva de persones del seu entorn. No va renegar de Pujol, el seu «pare polític»; tampoc va negar les seves cordials relacions amb l'excàrrec de CiU Lluís Prenafeta o amb Jordi Pujol Ferrusola (encara que mai hi va haver sopar amb les seves parelles respectives), però va voler desmarcar-se del que altres fessin sota mà: «A mi la gent no ve a explicar-me irregularitats com si fos un confessionari».
Va exposar tres quarts del mateix al voltant del cas ITV i el cas Palau. Pel que fa al primer i al seu paper de mediador a instàncies d'Oriol Pujol, Mas va assenyalar que ell fa el possible per intentar salvar llocs de treball i sempre pensa en la bona fe de qui l'hi proposa. Pel que fa al segon, es va mostrar convençut que es demostrarà que CDC no va obtenir diners de comissions a través del Palau de la Música i va prometre que, en el cas que fos així, tornarà tot l'import.
Excepte en les mencions al compte del seu pare a l'estranger i en els xocs (ja de rigor) amb Alicia Sánchez-Camacho, Mas va aconseguir evitar grans gestos de tensió més enllà d'alguna ganyota. Hi va haver moments fins i tot en què va treure pit. Com quan va parlar de les mesures anticorrupció aprovades pel seu Executiu o quan va anunciar que l'Agència Tributària de Catalunya ha iniciat una investigació arran de la confessió de Pujol. En aquest punt -i quan va dir que si resulta imputat serà per «posar les urnes» i no per endur-se diners-, no va poder reprimir alguna al·lusió velada a un altre dels seus somnis: el procés sobiranista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada