Al senyor Godó no li agraden els museus
/ 8.02.2015
Nuvol
Quina decepció he tingut en veure que avui no sortia cap article de l’autor de Victus. En un primer moment he pensat que no l’hagués tombat la grip, però quan he intentat trucar-li per interesar-me pel seu estat de salut, m’he adonat que ja no tinc el seu telèfon –fa uns dies al metro un carterista em va aixecar el mòbil amb tots els meus contactes. I a hores d’ara encara no he pogut parlar amb ell, però sí que he pogut llegir l’article que havia de sortir avui a La Vanguardia, perquè el van penjar ahir de matinada al web de La Vanguardia i un lector, @RafaelCubi, el va capturar durant els pocs minuts que va estar penjat i l’ha publicat a tumblr.
D’entrada l’article de Sánchez Piñol sobta, perquè es posiciona amb entusiasme davant la idea del teniente Ricardo Álvarez-Espejo de crear un Museu Militar a Barcelona. L’escriptor fins i tot es molesta a plantejar a l’exèrcit espanyol un seguit de propostes museogràfiques: “Para empezar sería muy interesante que el Museo Militar dedicara una galería a las masacres que el ejército ha cometido históricamente contra la población civil catalana. Por ejemplo, escogiendo una entre tantas, los hechos de Cambrils de 1640, cuando después de un breve asedio la plaza se rinde a las tropas castellanas. Incumpliendo todos los pactos, el ejército masacró a más de setecientos cambrilenses”, apunta Sánchez Piñol.
També proposa que el museu dediqui tota una sala a les bombes que han caigut sobre Barcelona. Sánchez Piñol evoca aquella cèlebre frase del general Espartero. “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenerla a raya”. I afegeix: “Difícilmente encontraríamos otro caso de una urbe bombardeada tantas veces, y tan salvajemente, por el mismo ejército que supuestamente tenía que defenderla. Digo que sería una sección muy visual porque se podrían incluir croquis y gráficos de la devastación urbana y humana, así como modelos de los proyectiles empleados, que incluirían desde la arcaica balística del siglo XVII hasta las modernas bombas de fragmentación de la guerra civil española”. Si voleu llegir l’article sencer el trobareu aquí. També podeu veure la página on havia estat publicat aquí.
No fa gaires mesos, quan el govern espanyol va vetar una presentació de Sánchez Piñol a Utrecht, La Vanguardia va fer un gran desplegament per denunciar la censura. Com és que ara aixequen un article que explica en bona part el mateix que Sánchez Piñol narrava a Victus?
En canvi La Vanguardia sí que ha publicat aquest diumenge un article contra al nou Museu de Cultures del Món, que es va inaugurar dissabte. L’article, que es presenta amb l’aire d’un reportatge d’investigació, és una carregada en tota regla contra aquest museu, però es publica sense una autoria clara, signat per quatre informants, en lletra menuda, al peu de l’article. És un article d’opinió disfressat de reportatge, que recull suposades crítiques duríssimes de gent del sector contra el museu sense cap atribució explícita (què passa? Com és que ningú vol donar la cara?).
Definitivament, al senyor Godó no li agraden els museus!
Resposta de Màrius Carol, director de La Vanguardia, aquest matí a El món a Rac 1: “Es publica quan el director vol”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada