La població estrangera baixa a Catalunya un 6%
Les comarques del Pirineu i l'Alt Empordà són les que registren més descensos
EFE / BARCELONA
La població estrangera resident a Catalunya era d'1.089.214 persones a 1 de gener del 2014, un 6% menys que en la mateixa data de l'any anterior i una xifra que representa el 14,5% de la població catalana, percentatge superior al d'Espanya (10,7%).
Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la disminució del nombre de persones estrangeres que viuen en aquesta comunitat ha afectat totes les comarques, encara que les reduccions més grans s'han registrat a l'Alta Ribagorça (-29%), la Vall d'Aran (-15,4%) i la Cerdanya (-14,5%).
En relació amb les persones immigrades que vivien a Catalunya el 2013, el descens més gran s'ha produït a la població procedent de països de Sud-amèrica, que ha baixat un 14%, mentre que els europeus comunitaris han baixat un 5,5%, els procedents d'Àfrica en un 3,7% i els asiàtics, en un 1,2%.
A Catalunya viuen persones de 162 nacionalitats diferents i és la comunitat marroquina la més nombrosa, amb 226.818 persones censades, seguida dels romanesos, amb 98.239 persones.
Creixement i nacionalitzacions
Segons l'Idescat, les variacions de població estrangera estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del creixement vegetatiu d'aquests col·lectius i pel procés de nacionalització.L'any 2013, el Ministeri de Treball i Seguretat Social va comptabilitzar 73.468 estrangers residents a Catalunya que havien obtingut la nacionalitat espanyola, el 62,6% dels quals eren originaris d'Amèrica del Sud i Central.
Segons l'Idescat, el nombre d'habitants estrangers segons el continent de procedència s'ha vist modificat en aquest últim any, ja que la població d'origen europeu segueix sent la més nombrosa i gairebé representa un terç de la població estrangera, mentre que la procedent d'Àfrica passa a ocupar el segon lloc, amb un 28,2%, seguida pels residents d'origen americà, amb un 26,7%; i més allunyada d'aquests col·lectius hi ha la població asiàtica, que representa el 12,9% del total.
En relació amb l'any 2013, la disminució més gran correspon al continent americà (-11,8%), en gran part per la pèrdua de població provinent d'Amèrica del Sud (-14%). El nombre de sud-americans va decréixer en 36.002 persones, un descens que representa la meitat de la variació anual de la població estrangera.
Menys europeus comunitaris
Per la seva part, la població de procedència europea va baixar un 4,5%, però els europeus comunitaris ho van fer en un -5,5%, mentre que els originaris de la resta d'Europa van experimentar un lleuger creixement, al voltant del 0,3%.En el cas de la població africana, la reducció ha sigut del -3,7% i la de l'asiàtica, de l'-1,2%. De les 162 nacionalitats presents a Catalunya, set concentren el 50,7% del total de la població estrangera.
La comunitat marroquina és la més nombrosa (226.818 persones) i equival a la cinquena part del total (20,8%), seguida de la població de Romania (98.239), amb una representació del 9%, de la població xinesa (49.773), la italiana (48.857), la pakistanesa (44.449), la boliviana (42.039) i l'equatoriana (41.834).
Segons les dades oficials, els que més han disminuït han sigut els originaris de l'Equador (-18%), de Colòmbia (-17,4%), Perú (-14,2%), d'Argentina (-12,1%) i de Bolívia (-11,5%), i hi ha hagut increments dels nacionals de Rússia (6%), d'Hondures (1,7%) i de la Xina (0,8%).
Alt Empordà perd població
Les comarques amb més presència de població estrangera el 2014 són l'Alt Empordà, amb un 26,6% d'habitants estrangers, la Segarra (amb un 24,7%), Baix Empordà (amb un 19,8%), i la Selva i el Gironès (amb un 19,7%).Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Ripollès (amb un 8%), Berguedà (amb un 8,2%), Anoia (amb un 8,4%) i, Vallès Oriental (amb un 9,6%).
Els municipis amb més percentatge d'estrangers són Guissona (49,1%), Castelló d'Empúries (48%) i Salt (40%).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada