Vosaltres competiu, que ja decidirem nosaltres, per Vicent Partal

OPINIÒ

Vicent Partal

27.05.2015

Vosaltres competiu, que ja decidirem nosaltres

Vilaweb

Encara no s'han acabat les eleccions del 24-M, encara no s'han constituït els ajuntaments, i tothom ja parla de les del 27-S. Amb fúria. Els uns i els altres volen extreure lliçons d'això que ha passat, per a bé i per a mal, i extrapolar-les al setembre. Agranant cap a casa, com és lògic i natural.

Molts dels qui no són de cap partit em fan arribar missatges de preocupació. Els fa por que la picabaralla, sobretot la picabaralla entre CiU i ERC, augmente. Doncs preneu-ne nota: no serveix de res que ens preocupem perquè això efectivament augmentarà. Augmentarà molt. Tant, que d'ací al setembre segurament veurem els moments més tensos dels últims anys entre aquests dos partits. Les paraules amables per a fer el discurs contrari només són o bones intencions o trampes. El xoc és inevitable.

Inevitable i normal. Ara com ara, Mas i Junqueras són els dos únics polítics que aspiren a ser presidents --tot esperant a veure qui presentarà Catalunya en Comú. I, per tant, la baralla serà amb dents i ungles perquè tots dos volen ser presidents i tenen el dret de ser-ho. Es diran de tot i s'amenaçaran amb tot. Es buscaran les pessigolles en tot. Ja podeu acostumar-vos-hi i prendre-us-ho amb calma. Nosaltres, els qui no som de cap partit, no podem fer res per evitar-ho, de manera que no cal que fem créixer encara més el nerviosisme del país amb el nostre desassossec. Què hi guanyaríem? Aquesta és la via que han triat els partits, pactada i signada per tots dos i ratificada per l'Assemblea, Òmnium i l'AMI. Eixe és el terreny de joc i no voler-ho veure o dir que no volem que passe, amb un voluntarisme càndid, no ho evitarà.

Especialment, pensant que el setembre para molt lluny i que encara passaran moltes coses inesperades, que no podem preveure ara mateix. Mas fins ara s'havia mogut en un àmbit més aviat institucional, però ahir em va semblar que ja havia decidit de baixar al carrer a barallar-se --i, per cert, sobta molt de veure que alguns que fa mesos que no paren de dir-li cul d'olla ara se sorprenguen quan és ell qui els ho diu. Catalunya en Comú també va aparèixer ahir en l'horitzó. I podria guanyar les eleccions, és clar que sí. Qui en dubta? I, de totes maneres, segons quina posició prenga, Catalunya en Comú podria ser la clau per a impedir que hi haja majoria independentista al nou parlament i que s'active el programa de setze mesos per a la secessió. I també podria passar a l'inrevés. Depèn de la pressió que facen Podem i ICV. Ara ja hi ha qui parla de recuperar ICV, per la via 'en Comú', i fins i tot qui especula amb candidatures conjuntes de Catalunya en Comú amb la CUP. Qualsevol cosa podria passar. Esquerra ha vist refermada la seua posició amb el vot dels ciutadans: l'independentisme ha tombat clarament cap a l'esquerra. I CiU, en conseqüència, es troba més amenaçada que mai i més atacada que mai. I reaccionarà, és clar que ho farà. Si, amb tot plegat, les eleccions que havien de ser sobre la independència acaben essent unes eleccions de la dreta contra l'esquerra i a veure si de passada fem la independència, siguem conscients que seran també les eleccions d'unes esquerres contra unes altres esquerres. I la batalla serà total i més confusa que no podem imaginar ara. Que la barrera no s'atura on tu vols i la realitat no és tan manejable com alguns es pensen. La prova és ben senzilla: mireu al final, després de tant de competir els tres partits sobiranistes, qui s'ha endut la corona a Barcelona.

El setembre és molt lluny però no tingueu cap dubte que ens divertirem molt, políticament parlant, i haurem de tenir til·la a prop tothora. De moment, les xifres son clares i les forces independentistes tenen la majoria absoluta d'escons a l'abast. Les municipals han estat ben contundents, en aquest sentit. Que a còpia de picabaralles serem capaços de perdre la gran oportunitat? Ja ho veurem, això, que dir que sí o que no, ara mateix, seria simplement demagògic. Pot ser que sí i pot ser que no. En definitiva, si la perdem també serà un símptoma ben rotund de com funciona el país i de com la nostra gent entén les prioritats. I si no la perdem serà una gran festa i a veure si després de dir-se tots el nom del porc encara seran capaços de fer un govern d'unitat i tot.

Els nostres partits han escollit el camí més difícil que podien escollir, però això no vol dir que la gent hàgem de perdre ni la confiança ni la calma. Ara mateix, el moviment és prou fort per a resistir qualsevol terratrèmol... sempre que comptem amb l'ajut de bones quantitats de til·la i amb la companyia i els somriures serens de la gent que ens ho aguaitarem de la barrera estant, amb tota l'atenció i pensant fins a l'últim segon quina papereta acabarem ficant en l'urna decisiva. O siga dels qui decidirem de veritat i premiarem o castigarem a qui ens semble oportú.