L'empenta dels festivals
Les 360 cites musicals a Catalunya a l'any congreguen 1,5 milions d'espectadors i generen 300 milions d'euros d'impacte econòmic
EL PERIODICO
MARTA CERVERA / BARCELONA
Dimarts, 26 de maig del 2015
Els festivals de música s'han convertit en
un motor del desenvolupament cultural i econòmic clau per a Catalunya.
Ho va afirmar ahir el conseller Ferran Mascarell davant de promotors de
les principals cites. Els 360 festivals de tots els gèneres organitzats
el 2014 van mobilitzar 1,5 milions d'espectadors. Els pressupostos de
tots sumen 60 milions d'euros i es calcula que per cada euro invertit el
retorn econòmic és de 5. És a dir, els festivals que se celebren a
Catalunya generen un impacte de 300 milions d'euros. Aquestes dades,
aportades per Mascarell, certifiquen, segons ell, «l'excel·lència dels
professionals que gestionen els festivals».
El sistema d'ajudes reintegrables posades en marxa des del 2013, quan a causa de les retallades les subvencions van tocar fons amb 2,3 milions d'euros, han demostrat que són un instrument útil. «Els festivals de més pressupost que superaven el mig milió d'euros s'hi van acollir per poder pagar els caixets dels artistes per avançat, sense haver d'endeutar-se, amb nosaltres com a soci assumint risc», va informar Jordi Sellas, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). El tracte era molt avantatjós. Si perdien diners, després de l'auditoria de rigor, les pèrdues es convertien en subvenció. Si no, la Generalitat recuperava la inversió que reinvertia en ajudes. «Aquesta fórmula ha funcionat tan bé que ha sigut adoptada a Europa com una de les 10 mesures recomanades com a instrument de finançament cultural», va dir Sellas. Fins ara el retorn aconseguit amb aquest sistema ha sigut del 89%, «una mitjana molt alta».
El Departament de Cultura ha donat suport econòmic aquest 2015 a 89 festivals, aportant 2,2 milions en forma d'ajudes reintegrables del total de 3,75 milions d'euros que s'hi destinen a través de l'ICEC.
Segons opina Sellas, tan importants són els festivals, com el Primavera Sound, que comença aquest dijous a Barcelona i que arriba a 200.000 espectadors, i també el Sónar, col·locats número 1 i 5 respectivament en el rànquing dels 50 millors festivals del món per la revista Time Out, com la tasca dels festivals més petits, amb menys de 80.000 euros de pressupost. «Aquests no tenen tanta visibilitat, però faciliten l'accés a la cultura en zones que s'han de cuidar perquè no quedin desèrtiques», va argumentar. Va destacar la importància que tenen els festivals com a plataformes per donar a conèixer nous artistes. Un 30% dels festivals compten amb ajudes públiques que superen més de la meitat del pressupost. En aquests festivals el 52% dels artistes en cartell són catalans.
Els Amics de les Arts, que avui és grup d'èxit requerit a les millors places, és un clar exemple de jove formació que es va donar a conèixer gràcies als festivals, ja que va començar amb actuacions en alguns dels més petits -alguns ja ni existeixen actualment- i s'ha llançat a muntar-ne un de propi. El seu Festivalot, destinat al públic familiar, se celebrarà a Girona el 6 i 7 de juny. Les comarques gironines ocupen el segon lloc en concentració de festivals: compten amb el més antic, el de Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols, i amb el de més inversió privada, el de Peralada, entre altres. Però Barcelona, amb 83, concentra el màxim nombre de festivals.
De cara al futur, l'objectiu és: augmentar els concerts per als músics i el nombre d'espectadors. Comparant-lo amb Europa, el mapa català té «un ecosistema sa», segons Sellas.
El festival més concorregut8 El
Primavera Sound és la cita musical que més espectadors atrau a
Catalunya, amb 200.000, la passada edició.
El sistema d'ajudes reintegrables posades en marxa des del 2013, quan a causa de les retallades les subvencions van tocar fons amb 2,3 milions d'euros, han demostrat que són un instrument útil. «Els festivals de més pressupost que superaven el mig milió d'euros s'hi van acollir per poder pagar els caixets dels artistes per avançat, sense haver d'endeutar-se, amb nosaltres com a soci assumint risc», va informar Jordi Sellas, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). El tracte era molt avantatjós. Si perdien diners, després de l'auditoria de rigor, les pèrdues es convertien en subvenció. Si no, la Generalitat recuperava la inversió que reinvertia en ajudes. «Aquesta fórmula ha funcionat tan bé que ha sigut adoptada a Europa com una de les 10 mesures recomanades com a instrument de finançament cultural», va dir Sellas. Fins ara el retorn aconseguit amb aquest sistema ha sigut del 89%, «una mitjana molt alta».
El Departament de Cultura ha donat suport econòmic aquest 2015 a 89 festivals, aportant 2,2 milions en forma d'ajudes reintegrables del total de 3,75 milions d'euros que s'hi destinen a través de l'ICEC.
Segons opina Sellas, tan importants són els festivals, com el Primavera Sound, que comença aquest dijous a Barcelona i que arriba a 200.000 espectadors, i també el Sónar, col·locats número 1 i 5 respectivament en el rànquing dels 50 millors festivals del món per la revista Time Out, com la tasca dels festivals més petits, amb menys de 80.000 euros de pressupost. «Aquests no tenen tanta visibilitat, però faciliten l'accés a la cultura en zones que s'han de cuidar perquè no quedin desèrtiques», va argumentar. Va destacar la importància que tenen els festivals com a plataformes per donar a conèixer nous artistes. Un 30% dels festivals compten amb ajudes públiques que superen més de la meitat del pressupost. En aquests festivals el 52% dels artistes en cartell són catalans.
Els Amics de les Arts, que avui és grup d'èxit requerit a les millors places, és un clar exemple de jove formació que es va donar a conèixer gràcies als festivals, ja que va començar amb actuacions en alguns dels més petits -alguns ja ni existeixen actualment- i s'ha llançat a muntar-ne un de propi. El seu Festivalot, destinat al públic familiar, se celebrarà a Girona el 6 i 7 de juny. Les comarques gironines ocupen el segon lloc en concentració de festivals: compten amb el més antic, el de Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols, i amb el de més inversió privada, el de Peralada, entre altres. Però Barcelona, amb 83, concentra el màxim nombre de festivals.
De cara al futur, l'objectiu és: augmentar els concerts per als músics i el nombre d'espectadors. Comparant-lo amb Europa, el mapa català té «un ecosistema sa», segons Sellas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada