Vicent Partal
20.05.2015
Els violents
Vilaweb
Les imatges de militants, i candidats, del PP agredint a colps
de puny, de peu i de bandera gent que protestava al míting de Rajoy a
Barcelona han causat un gran impacte. Amb raó. No és què fan sinó com ho
fan.Entenguem-nos. En qualsevol míting d'un partit polític l'aparició de contraris protestant porta tensió. Això és natural. És obvi fins i tot que la tensió puga expressar-se en un moment determinat en crits, en escridassades als qui protesten. Però d'això al que vam veure despús-ahir, a aquesta violència desbocada i feliç contra uns pocs, hi ha un món. Les cares, les expressions, la sensació que pegaven ben de gust, aquells crits increïbles de 'llibertat, llibertat' entonats amb tanta ràbia, la reacció de Mariano Rajoy… Caram, crec que un psiquiatre hi trobaria molta matèria d'estudi, en els fets viscuts en aquell acte. Molta. I em sembla peculiar tot plegat. I perillós.
I, contra allò que alguns voldrien dir, no crec que siga pas anecdòtic. El nacionalisme espanyol incorpora en el seu estament més profund una cultura de la violència i la imposició que no és cap anècdota. I que em fa l'efecte que es va desacomplexant a Catalunya. Hi ha aquesta reacció, hi ha la campanya directament racista i xenòfoba que fa el PP en llocs com Badalona i Barcelona mateix. Hi ha les propostes de Ciutadans i particularment de Carina Mejías: la idea que es pot prohibir tot i que cal prohibir les expressions lliures de la gent si no coincideixen amb les teues. Hi ha més fets, anecdòtics si es vol, però no pas menors. Determinats comportaments de la presumpta nova esquerra, com les piulades aquelles. Pablo Iglesias reaccionant a la defensiva dels joves de Gasteiz dient que ells no volen saber res 'dels hereus de la violència'. Com si Espanya, l'Espanya mateix que és avui i que és el seu projecte, no fos hereva directa de la violència de Franco. Caram, tu. No vull barrejar coses i demane que s'entenga això que diré ara com una cosa diferent, però l'altre dia seguidors del Reial Madrid van anar a l'aeroport de Barcelona… a insultar Catalunya i agredir a colps la gent que portava la samarreta blau-grana. A l'aeroport del Prat!
Sembla que algú ha decidit que havia arribat l'hora d'amollar la violència, de fer-la saltar al carrer, d'oblidar la contenció que fins ara es reclamava a tothom. D'ací al setembre, si això va com fins ara, potser haurem de travessar situacions que en aquest moment són poc imaginables però que haurem de superar amb nota. Ells maldaran per fer-nos eixir de la via, sospite, a base de provocacions. I nosaltres ja cal que tinguem el cap ben clar. Els hem de denunciar, però no hem de caure en el seu parany. Simplement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada