Hàbits saludables (en política)
La monja benedictina Teresa Forcades - Nerea Rodríguez
Toni Aira constata que "no és el mateix veure un senyor amb corbata parlant de política que veure una monja"
Els hàbits desprenen magnetisme. Atreu allò
exòtic, diferent, que amaga i al mateix temps exposa. O això sembla
veient el rebombori que han aixecat les dues monges més mediàtiques de
Catalunya en els darrers dies. Estem parlant de la dominica Sor Lucía
Caram i la benedictina Teresa Forcades. La primera va ser cridada a capítol pel nunci de la Santa Seu a Espanya,
per la seva exposició mediàtica. A més, Caram va entrar dimecres de ple
en la campanya electoral per les municipals, en participar en un acte sobre la pobresa
amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i el batlle de Barcelona
i candidat de CiU a revalidar l’alcaldia, Xavier Trias. Per la seva
banda, la metge i benedictina Forcades s’ha postulat a candidata de Procés Constituent per les properes eleccions del 27 de setembre.
L’èxit mediàtic i social de totes dues monges és indiscutible. Però triomfen només pel fet de ser monges? El periodista i expert en comunicació política Toni Aira ha opinat, en declaracions a ‘elSingular’, que creu que agraden “per la diferència”, perquè “una societat com la nostra, amb tanta oferta informativa, molt mediatitzada, el que reclama són personatges, més que persones. Agrada algú que té alguna singularitat, alguna cosa diferent, que no és l’habitual”. Aira té clar que “no és el mateix veure un senyor amb corbata parlant de política que veure una monja”. Tot i això, destaca que totes dues tenen “una gran capacitat d’explicar-se i de fer-ho de forma efectiva, el que fa que la gent les escolti”.
Coincideix en aquesta anàlisi el periodista i excorresponsal a Itàlia Enric Juliana, que en declaracions a 'elSingular' ha constatat una paradoxa: “Eclesiàstics a la vida política a Catalunya n’hi ha hagut gairebé sempre, com Lluís Maria Xirinacs, Lluís Hernández, Enric Puig, Mossèn Dalmau, el caputxí Jordi Llimona, etc. Però durant la transició els eclesiàstics que es volien dedicar a la política el primer que feien era treure’s els hàbits, per barrejar-se amb la gent i no manifestar-se diferents. Però 30 o 40 anys després una nova fornada d’eclesiàstics, ara monges, adquireixen protagonisme polític i l’exerceixen, però sobre la base d’exhibir l’hàbit”.
Sor Lucía Caram i Teresa Forcades
Juliana destaca en aquest sentit que “hi ha hagut un capgirament cultural, perquè l’estímul lògic fa 40 anys era fondre’s amb la gent i no vestir diferent, i ara és al revés, perquè la gent els escolti sembla que hagin de vestir diferent”. Tant Juliana com Aira consideren que sí, que els hàbits tenen magnetisme. L’excorresponsal a Itàlia assenyala que “l’església continua sent un referent cultural molt important, i la societat en el seu rerefons cultural segueix atorgant a l’Església un paper molt important”. Aira creu que “a la gent li crida l’atenció veure una monja fora de context. Abans una monja de clausura tothom la relacionava amb una dona tancada entre 4 parets, i ara la veus a les televisions, a Twitter, i això et crida l’atenció”. Tot i així, no creu que tot l’èxit sigui cosa de l’hàbit: “Si fossin simples histrions no passarien d’aquí, però tenen discurs, es comparteixi o no”.
I sense l'hàbit?
La pregunta, doncs, es trasllada a què passaria si Caram i Forcades no fossin monges, quallaria igual el seu missatge? “Hagués estat molt més difícil en un primer moment. Que hagin esdevingut actors públics té l’origen en l’element exòtic que és veure una monja atacant a les farmacèutiques i fent vídeos a través de Youtube, i això té el seu ganxo evident pels mitjans de comunicació. La Sor Lucía és un vers lliure, i això és molt atractiu a la nostra societat”, opina Aira, que recorda que “la figura de l’outsider i aquest punt de rebel·lia, genera molta empatia en públics molt diferents”. Juliana creu que “el missatge tindria menys força comunicativa” però que si, per exemple, “Caram no digués coses que toquen a la fibra de la gent quedaria en un personatge pintoresc. El que diuen és el més important”.
Xavier Trias, Sor Lucía Caram i Artur Mas
Per a tots dos periodistes no resulta gens estrany que Forcades participés en un míting de ‘Barcelona en Comú’, amb la seva candidata, Ada Colau: “El bisbe Joan Carrera va dir que l’església no era de dretes ni d’esquerres, que n’hi havia catòlics dels dos costats. Per tant, el més lògic és que entre els capellans i les monges també sigui així. Aquí el clixé és que l’Església s’ubica més a la dreta i, per tant, quan hi ha una monja que es mulla a nivell d’esquerres crida més l’atenció, però no és extraterrestre", opina Aira, mentre que Juliana assegura que “no hi ha cap contradicció, perquè Catalunya és un país molt més catòlic del que sembla i del que la mateixa Catalunya creu, i no hi ha un antagonisme entre esquerra i catolicisme”.
Ara Forcades ha anunciat que vol penjar els hàbits durant un o dos anys per poder ser la candidata de Procés Constituent a les eleccions plebiscitàries del setembre. Caldrà veure si, pel fet de treure’s el vel, perd tot el seu atractiu. Aira i Juliana vaticinen, però, que no serà del tot així: “Haurà perdut part de l’encant, però també d’entrada despertarà més morbo, perquè l’hem vist sempre amb el vel. D’entrada despertarà la tafaneria i després caldrà veure si es guanya l’espai pel que digui”. Per això es mostra convençut que “té l’atenció assegurada en un primer moment, i caldrà que el seu partit ho sàpiga aprofitar”, opina l’expert en comunicació política. Juliana creu que el fet d’obtenir l’exclaustració no perjudicarà Forcades: “Quan deixi l’hàbit comptarà pel que digui, i com que la gent ja la coneix sabrà sempre que és una religiosa que ha deixat voluntàriament els hàbits”. De fet, Forcades no du l’hàbit sinó vel, i li agrada anar amb pantalons però amb els cabells tapats.
Teresa Forcades amb Ada Colau durant un míting de 'Barcelona en Comú'
El seus nom ja ho diuen tot. Sor Lucía, que du el nom de la santa de la vista i de la visionària de Fàtima. I Teresa d’Àvila, la santa castellana que fa 500 anys va revolucionar l’Església. Visió i profecia. Dones a l’estil del Papa Francesc, que ha demanat que les dones estiguin “en els llocs on es prenen decisions importants”. I la política deu ser-ne el més emblemàtic.
L’èxit mediàtic i social de totes dues monges és indiscutible. Però triomfen només pel fet de ser monges? El periodista i expert en comunicació política Toni Aira ha opinat, en declaracions a ‘elSingular’, que creu que agraden “per la diferència”, perquè “una societat com la nostra, amb tanta oferta informativa, molt mediatitzada, el que reclama són personatges, més que persones. Agrada algú que té alguna singularitat, alguna cosa diferent, que no és l’habitual”. Aira té clar que “no és el mateix veure un senyor amb corbata parlant de política que veure una monja”. Tot i això, destaca que totes dues tenen “una gran capacitat d’explicar-se i de fer-ho de forma efectiva, el que fa que la gent les escolti”.
Coincideix en aquesta anàlisi el periodista i excorresponsal a Itàlia Enric Juliana, que en declaracions a 'elSingular' ha constatat una paradoxa: “Eclesiàstics a la vida política a Catalunya n’hi ha hagut gairebé sempre, com Lluís Maria Xirinacs, Lluís Hernández, Enric Puig, Mossèn Dalmau, el caputxí Jordi Llimona, etc. Però durant la transició els eclesiàstics que es volien dedicar a la política el primer que feien era treure’s els hàbits, per barrejar-se amb la gent i no manifestar-se diferents. Però 30 o 40 anys després una nova fornada d’eclesiàstics, ara monges, adquireixen protagonisme polític i l’exerceixen, però sobre la base d’exhibir l’hàbit”.
Sor Lucía Caram i Teresa Forcades
Juliana destaca en aquest sentit que “hi ha hagut un capgirament cultural, perquè l’estímul lògic fa 40 anys era fondre’s amb la gent i no vestir diferent, i ara és al revés, perquè la gent els escolti sembla que hagin de vestir diferent”. Tant Juliana com Aira consideren que sí, que els hàbits tenen magnetisme. L’excorresponsal a Itàlia assenyala que “l’església continua sent un referent cultural molt important, i la societat en el seu rerefons cultural segueix atorgant a l’Església un paper molt important”. Aira creu que “a la gent li crida l’atenció veure una monja fora de context. Abans una monja de clausura tothom la relacionava amb una dona tancada entre 4 parets, i ara la veus a les televisions, a Twitter, i això et crida l’atenció”. Tot i així, no creu que tot l’èxit sigui cosa de l’hàbit: “Si fossin simples histrions no passarien d’aquí, però tenen discurs, es comparteixi o no”.
I sense l'hàbit?
La pregunta, doncs, es trasllada a què passaria si Caram i Forcades no fossin monges, quallaria igual el seu missatge? “Hagués estat molt més difícil en un primer moment. Que hagin esdevingut actors públics té l’origen en l’element exòtic que és veure una monja atacant a les farmacèutiques i fent vídeos a través de Youtube, i això té el seu ganxo evident pels mitjans de comunicació. La Sor Lucía és un vers lliure, i això és molt atractiu a la nostra societat”, opina Aira, que recorda que “la figura de l’outsider i aquest punt de rebel·lia, genera molta empatia en públics molt diferents”. Juliana creu que “el missatge tindria menys força comunicativa” però que si, per exemple, “Caram no digués coses que toquen a la fibra de la gent quedaria en un personatge pintoresc. El que diuen és el més important”.
Xavier Trias, Sor Lucía Caram i Artur Mas
Per a tots dos periodistes no resulta gens estrany que Forcades participés en un míting de ‘Barcelona en Comú’, amb la seva candidata, Ada Colau: “El bisbe Joan Carrera va dir que l’església no era de dretes ni d’esquerres, que n’hi havia catòlics dels dos costats. Per tant, el més lògic és que entre els capellans i les monges també sigui així. Aquí el clixé és que l’Església s’ubica més a la dreta i, per tant, quan hi ha una monja que es mulla a nivell d’esquerres crida més l’atenció, però no és extraterrestre", opina Aira, mentre que Juliana assegura que “no hi ha cap contradicció, perquè Catalunya és un país molt més catòlic del que sembla i del que la mateixa Catalunya creu, i no hi ha un antagonisme entre esquerra i catolicisme”.
Ara Forcades ha anunciat que vol penjar els hàbits durant un o dos anys per poder ser la candidata de Procés Constituent a les eleccions plebiscitàries del setembre. Caldrà veure si, pel fet de treure’s el vel, perd tot el seu atractiu. Aira i Juliana vaticinen, però, que no serà del tot així: “Haurà perdut part de l’encant, però també d’entrada despertarà més morbo, perquè l’hem vist sempre amb el vel. D’entrada despertarà la tafaneria i després caldrà veure si es guanya l’espai pel que digui”. Per això es mostra convençut que “té l’atenció assegurada en un primer moment, i caldrà que el seu partit ho sàpiga aprofitar”, opina l’expert en comunicació política. Juliana creu que el fet d’obtenir l’exclaustració no perjudicarà Forcades: “Quan deixi l’hàbit comptarà pel que digui, i com que la gent ja la coneix sabrà sempre que és una religiosa que ha deixat voluntàriament els hàbits”. De fet, Forcades no du l’hàbit sinó vel, i li agrada anar amb pantalons però amb els cabells tapats.
Teresa Forcades amb Ada Colau durant un míting de 'Barcelona en Comú'
El seus nom ja ho diuen tot. Sor Lucía, que du el nom de la santa de la vista i de la visionària de Fàtima. I Teresa d’Àvila, la santa castellana que fa 500 anys va revolucionar l’Església. Visió i profecia. Dones a l’estil del Papa Francesc, que ha demanat que les dones estiguin “en els llocs on es prenen decisions importants”. I la política deu ser-ne el més emblemàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada