EMPRENEDORIA SOCIAL
Santa Coloma de Gramenet recupera antigues vinyes per donar feina als joves
Els aprenents de viticultors no fan servir maquinària i utilitzen les eines del cultiu tradicional
PAU RIERA DEJUAN Barcelona |
Un informàtic a l’atur troba un curs d’aprenentatge per
fer el manteniment d’unes vinyes. Després de deu anys, un sommelier
aconsegueix posar en marxa un projecte per recuperar uns conreus que
feia cinquanta anys que estaven desapareguts. Un enginyer agrònom
sensibilitzat amb la recuperació de conreus autònoms torna d’Alemanya
per treballar a Catalunya. Què tenen en comú? Tots tres formen part
d’una iniciativa per recuperar les vinyes de Santa Coloma de Gramenet
(Barcelonès), que feia més de cinc dècades que no en tenia.
La Catalunya del 1900 era una gran exportadora de
vi. Durant la Primera Guerra Mundial va viure els seus millors anys,
malgrat la gran destrucció de vinyes que va provocar la fil·loxera. Però
a partir de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, els conreus van
anar desapareixent i els pocs que van quedar es van concentrar al
Penedès i al Priorat. Santa Coloma de Gramenet va perdre les últimes
vinyes als anys cinquanta. Fins fa dos mesos, quan les ha tornat a
recuperar.
Paco Cordero, sommelier de professió i membre del
consell assessor de l’Escola de Restauració Santa Coloma (ERESC), fa
anys que tenia la idea de fer tornar les vinyes a la ciutat
metropolitana però no trobava el suport necessari per fer-ho.
Fins que la Diputació de Barcelona va cedir uns
terrenys d’uns 5.000 metres quadrats situats al recinte de Torribera, a
la serralada de Marina, per plantar-hi les vinyes, que han donat feina a
una trentena de persones inscrites als plans d’ocupació de Grameimpuls,
una empresa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona. Solucionat el problema de la falta de
terres, només faltava que s’incorporés al projecte algú que dominés el
món vinícola i en pogués fer el seguiment. I van contactar amb Meho
Spago: un enginyer agrònom que ja coneixia el projecte, però que vivia a
Alemanya. També es van posar en contacte amb l’Institut Català de la
Vinya i el Vi (Incavi), que s’encarrega de fer-ne el seguiment enològic.
Tot a mà, com es feia abans
Al març es va fer l’acte de
presentació dels primers ceps a la Vinya d’en Sabater. Els joves que
formen part del projecte van plantar quatre varietats de raïm: garnatxa i
garrut (negra), pansa i picapoll (blanca). Meho Spago, que a més de ser
l’enginyer agrònom és monitor dels joves aprenents viticultors, explica
que no utilitzen maquinària ni material sintètic: “Ho fem tot a mà i
amb les eines de sempre, com es feia abans”. El projecte de recuperació
de les vinyes no està destinat a obtenir un benefici econòmic.
“L’objectiu és la formació, l’experimentació i l’educació”, aclareix
Carles Combarros, regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma.
Els que se’n beneficien directament són els joves
que fan els cursos d’aprenentatge -un 75% dels que van fer el primer
curs ja han trobat feina- i també se’n beneficiarà l’escola
d’hostaleria, que podrà experimentar i aprendre amb els vins que es
produeixin. “Ara ens encarreguem dels primers 1.400 ceps que hem
plantat, que no donaran vi fins d’aquí set o vuit anys, quan se
n’encarreguin uns altres”, comenta Robert Montijano, un dels joves que
està fent el curs d’aprenentatge. També explica que “el projecte està
tenint molta repercussió a la ciutat. Fins i tot s’estan plantejant
ampliar la zona de cultiu de vinyes”, afegeix. La feina que fan els
forestals i jardiners no només està enfocada a preparar el terreny per
plantar-hi ceps, sinó també per recuperar la vegetació autòctona de la
serralada de Marina.
Paco Cordero, Meho Spago i Robert Montijano han
unit esforços per convertir una idea visionària en realitat. Els joves
aturats podran formar-se mentre tenen cura del patrimoni natural i
ajuden a recuperar un cultiu centenari que, alhora, permetrà
experimentar als alumnes de l’Escola d’Hostaleria. Una cadena perfecta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada