L'Aeri de Montserrat compleix 85 anys
En aquest període ha pujat a 17 milions de passatgers i peregrins en més de 200.000 viatges des del riu Llobregat fins al Santuari
Redacció | ND 17/05/2015 a les 11:33h
Una de les primeres fotografies de l'Aeri de Montserrat. Foto: Aeri de Montserrat
L'Aeri de Montserrat, el telefèric més
antic de l'Estat i un dels més antics d'Europa, compleix diumenge 85
anys de vida, en els que ha pujat a 17 milions de passatgers i peregrins
en més de 200.000 viatges, des de la falda del massís de Montserrat, al
riu Llobregat, fins al santuari de la Moreneta.
El 17 de maig de 1930, l'Aeri de Montserrat, que comunica la línia Barcelona-Manresa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i l'eix del Llobregat amb el Monestir de Montserrat, va fer el seu primer viatge després de gairebé dos anys d'obres.
Els treballs per construir aquest funicular aeri van començar el 8 d'octubre de 1928, tot i que ja es parlava del projecte des de 1922, quan la línia dels FGC, que havia d'unir Manresa i Barcelona, va arribar a Monistrol.
Un any després de l'inici de les obres, el 29 de desembre de 1929, es va constituir la societat Funicular Aeri de Montserrat i cinc mesos més tard va començar a funcionar, convertint-se en un gran atractiu, ja que el transport per cable era una novetat inèdita en aquella època, han recordat els responsables actuals del funicular.
La instal·lació de cables i maquinària va ser realitzada per l'empresa alemanya Bleichert & Co, de Leipzig, que era la signatura d'enginyeria més important del món en aquest tipus d'instal·lacions i que també un any després va construir a Barcelona el telefèric que uneix el port amb la zona de Miramar, a la muntanya de Montjuïc.
Gairebé un segle després, la maquinària original segueix funcionant, i, segons l'empresa Aeri de Montserrat, els seus mecanismes tenen molt poques avaries gràcies al manteniment i a la qualitat de la instal·lació, que va ser pionera en la seva època.
El telefèric aeri de Montserrat té una longitud de 1.350 metres i salva un desnivell de 544 metres d'altura. En cada viatge, que dura cinc minuts, pot transportar en cada cabina groga a 35 passatgers més un empleat.
El pendent màxim que arriben a superar les dues cabines que cobreixen el trajecte, una de pujada i una altra de baixada, i que en buit pesen cadascuna 2.175 quilos, és de gairebé 45 graus, i poden arribar a assolir una velocitat de 20 quilòmetres per hora.
Les cabines grogues de l'Aeri només van deixar de transportar viatgers com a conseqüència de la Guerra Civil, ja que el 1936 va ser confiscat pels sindicats i va passar a formar part de la Xarxa Ferroviària de l'Estat, i durant el conflicte es va dedicar a traslladar ferits a l'hospital que es va instal·lar al monestir de Montserrat.
En finalitzar la guerra, l'estació de la part inferior, la maquinària, les instal·lacions i el pont sobre el riu Llobregat van quedar destrossats.
Al juliol de 1940, després d'unes obres de rehabilitació, es va reobrir novament l'Aeri de Montserrat, que durant diversos anys va funcionar amb una de les cabines del telefèric de Montjuïc, que va ser tancat i es va desmuntar durant la guerra civil per convertir les seves torres en un lloc estratègic per a la defensa del port de Barcelona, i que no va recuperar l'activitat fins a 1963.
L'Aeri s'ha utilitzat també en situacions d'urgència com la que es va produir el 1986, quan es va haver d'evacuar als monjos del monestir de Montserrat a causa d'un greu incendi que es va declarar a la muntanya.
Al desembre de 2008 també va servir per evacuar 1.500 persones que es trobaven al santuari de Montserrat quan es va produir un despreniment de roques que va tallar els accessos per carretera a la muntanya i va ser l'únic mitjà d'accés i sortida al monestir.
El 17 de maig de 1930, l'Aeri de Montserrat, que comunica la línia Barcelona-Manresa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i l'eix del Llobregat amb el Monestir de Montserrat, va fer el seu primer viatge després de gairebé dos anys d'obres.
Els treballs per construir aquest funicular aeri van començar el 8 d'octubre de 1928, tot i que ja es parlava del projecte des de 1922, quan la línia dels FGC, que havia d'unir Manresa i Barcelona, va arribar a Monistrol.
Un any després de l'inici de les obres, el 29 de desembre de 1929, es va constituir la societat Funicular Aeri de Montserrat i cinc mesos més tard va començar a funcionar, convertint-se en un gran atractiu, ja que el transport per cable era una novetat inèdita en aquella època, han recordat els responsables actuals del funicular.
La instal·lació de cables i maquinària va ser realitzada per l'empresa alemanya Bleichert & Co, de Leipzig, que era la signatura d'enginyeria més important del món en aquest tipus d'instal·lacions i que també un any després va construir a Barcelona el telefèric que uneix el port amb la zona de Miramar, a la muntanya de Montjuïc.
Gairebé un segle després, la maquinària original segueix funcionant, i, segons l'empresa Aeri de Montserrat, els seus mecanismes tenen molt poques avaries gràcies al manteniment i a la qualitat de la instal·lació, que va ser pionera en la seva època.
El telefèric aeri de Montserrat té una longitud de 1.350 metres i salva un desnivell de 544 metres d'altura. En cada viatge, que dura cinc minuts, pot transportar en cada cabina groga a 35 passatgers més un empleat.
El pendent màxim que arriben a superar les dues cabines que cobreixen el trajecte, una de pujada i una altra de baixada, i que en buit pesen cadascuna 2.175 quilos, és de gairebé 45 graus, i poden arribar a assolir una velocitat de 20 quilòmetres per hora.
Les cabines grogues de l'Aeri només van deixar de transportar viatgers com a conseqüència de la Guerra Civil, ja que el 1936 va ser confiscat pels sindicats i va passar a formar part de la Xarxa Ferroviària de l'Estat, i durant el conflicte es va dedicar a traslladar ferits a l'hospital que es va instal·lar al monestir de Montserrat.
En finalitzar la guerra, l'estació de la part inferior, la maquinària, les instal·lacions i el pont sobre el riu Llobregat van quedar destrossats.
Al juliol de 1940, després d'unes obres de rehabilitació, es va reobrir novament l'Aeri de Montserrat, que durant diversos anys va funcionar amb una de les cabines del telefèric de Montjuïc, que va ser tancat i es va desmuntar durant la guerra civil per convertir les seves torres en un lloc estratègic per a la defensa del port de Barcelona, i que no va recuperar l'activitat fins a 1963.
L'Aeri s'ha utilitzat també en situacions d'urgència com la que es va produir el 1986, quan es va haver d'evacuar als monjos del monestir de Montserrat a causa d'un greu incendi que es va declarar a la muntanya.
Al desembre de 2008 també va servir per evacuar 1.500 persones que es trobaven al santuari de Montserrat quan es va produir un despreniment de roques que va tallar els accessos per carretera a la muntanya i va ser l'únic mitjà d'accés i sortida al monestir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada