INCÒGNITES DEL PATROCINADOR DE L'ESPANYOL
La piràmide de Power8
Un centenar d'inversors van ser convidats a BCN per l'empresa, que ha desaparegut
E. LEDDA / I. PACHECO / S. LI / A. ATTANASIO / BARCELONA
Dimarts, 26 de maig del 2015
Tuanjie jiu shi liliang. «La unió fa la força» és la frase que des del gener reuneix en un grup de Wechat (el WhatsApp xinès)
més de 200 persones de la Xina i Taiwan que afirmen haver invertit i
perdut, en conjunt, milions d'euros en la marca que va pagar per donar
nom a l'estadi Cornellà-el Prat del RCD Espanyol: Power8.
«Jo no sabia què era. Em va impressionar que patrocinés un equip de la Lliga espanyola», explica Li, funcionari públic de Wenzhou, una ciutat del sud-est de la Xina que assegura haver invertit 90.000 euros en Power8. Liu, un venedor de productes electrònics de Guang Dong, també va invertir en la firma. El relat sempre és el mateix: un conegut els va parlar de Power8 com a opció interessant per multiplicar els seus diners. Ningú sabia què feia l'empresa, però la seva projecció a la Lliga de futbol espanyola va ser prou per convèncer-los de la seva legitimitat.
Els interessats feien una transferència al seu contacte, d'almenys 4.000 euros. Ni Liu ni Li van firmar cap contracte o cap certificat per la seva compra. A canvi de la transferència van rebre un codi per tenir accés a la web de Power8, l'únic lloc on podien veure els moviments de la seva inversió. Els beneficis eren al voltant del 2% d'interès setmanal.
«Es tracta de societats relacionades entre si que es passen accions o immobles acumulant benefici però amb actiu zero, ja que la tresoreria surt dels diners dels dipositants (o sigui del passiu)», explica el professor d'Esade Santiago Simón del Burgo. L'economista aclareix que la il·legalitat resideix en el fet que les empreses no tenen rendibilitat sinó que paguen interessos gràcies als diners dels dipositants. «Se li diu esquema piramidal perquè pagues els diners als de dalt amb els dels de baix», afegeix.
El viatge
No tothom podia convertir-se en inversor de la marca: només els que ingressessin al lloc des d'un proveïdor d'internet de certs països veien les opcions d'iniciar sessió i apuntar-s'hi. Des de la Xina sí que era possible, però no des d'Europa.
Almenys un centenar d'inversors van ser convidats l'any passat a Barcelona amb vols i estada pagats per Power8. L'empresa va invitar aquells que havien destinat almenys 90.000 euros al projecte, segons detalla Chen, una mestressa de casa de Chengdu que havia posat fins a 225.000 euros en la firma. El setembre del 2014, Chen va visitar Barcelona, les oficines de Power8 i el Power8 Stadium juntament amb quaranta inversors més. Fotos del viatge mostren a inversors somrients, amb la samarreta del club a l'estadi i davant de les oficines de l'avinguda Diagonal. Hi ha fotos en què surten acompanyats de Philippe Cappelle, director de Power8 España i qui va presentar la marca durant l'anunci de l'acord per posar nom a l'estadi de l'Espanyol.
«Semblava més un saló de recepció que una oficina», diu l'empresari Liu. «Quan vaig veure el logo a l'estadi i la gent de l'equip que ens va rebre em vaig adonar que l'empresa era de debò», explica la senyora Chen. «Al tornar a la Xina tots teníem meravelles per explicar sobre Power8». Avui la central catalana que van visitar els inversors de Power8 està buida.
El gener del 2015 els inversors van rebre un nou avís: aquells que vulguin seguir amb l'empresa hauran de pagar una nova quota, perquè Power8 vol sortir a borsa. Chen es va alarmar: «Vaig ensumar-me una estafa». La inversora va decidir no entregar més diners a l'empresa. Al no complir, no va poder ingressar més al seu compte a la pàgina web.
Segons informen els inversors, el febrer d'aquest any Cappelle es va reunir amb ells en diverses ocasions, tant a Barcelona com a Taiwan. A uns els va dir que ell era responsable del patrocini i de l'hospitalitat, res més. A altres els va anunciar que Power8 passaria a ser una empresa conjunta amb City Windmills, una companyia anglesa que produeix turbines eòliques. Finalment, els que volien denunciar el grup London Capital, que identificaven com la matriu financera de Power8, els va dir que confiessin, que recuperarien els diners invertits.
A partir d'aquell moment la unió va deixar de fer la força: el grup de Wechat es va partir en subgrups: uns van apostar per denunciar Cappelle per presumpta estafa. Altres van apostar per parlar d'altres programes d'inversió.
Cap a finals del mes d'abril Cappelle es va comunicar amb Yu, una professora de Xangai que hi havia invertit 180.000 euros, i li va assegurar que ell també era una víctima; li va informar que juntament amb el RCD Espanyol estava preparant una demanda a Espanya contra els grups Power8 i London Capital per haver venut accions sense certificats. Aquest diari ha intentat contactar Cappelle sense èxit.
Però, ¿què és el grup Power8 si no la suma de les empreses homònimes de Costa Rica, Espanya i possiblement alguna altra? ¿Quina empresa amb seu a Espanya podria demandar Cappelle si l'única registrada aquí és la que està al seu nom? Queden moltes preguntes per respondre.
Diversos dels inversors al davant de l'estadi del RCD Espanyol el 2014.
«Jo no sabia què era. Em va impressionar que patrocinés un equip de la Lliga espanyola», explica Li, funcionari públic de Wenzhou, una ciutat del sud-est de la Xina que assegura haver invertit 90.000 euros en Power8. Liu, un venedor de productes electrònics de Guang Dong, també va invertir en la firma. El relat sempre és el mateix: un conegut els va parlar de Power8 com a opció interessant per multiplicar els seus diners. Ningú sabia què feia l'empresa, però la seva projecció a la Lliga de futbol espanyola va ser prou per convèncer-los de la seva legitimitat.
Els interessats feien una transferència al seu contacte, d'almenys 4.000 euros. Ni Liu ni Li van firmar cap contracte o cap certificat per la seva compra. A canvi de la transferència van rebre un codi per tenir accés a la web de Power8, l'únic lloc on podien veure els moviments de la seva inversió. Els beneficis eren al voltant del 2% d'interès setmanal.
«Es tracta de societats relacionades entre si que es passen accions o immobles acumulant benefici però amb actiu zero, ja que la tresoreria surt dels diners dels dipositants (o sigui del passiu)», explica el professor d'Esade Santiago Simón del Burgo. L'economista aclareix que la il·legalitat resideix en el fet que les empreses no tenen rendibilitat sinó que paguen interessos gràcies als diners dels dipositants. «Se li diu esquema piramidal perquè pagues els diners als de dalt amb els dels de baix», afegeix.
El viatge
No tothom podia convertir-se en inversor de la marca: només els que ingressessin al lloc des d'un proveïdor d'internet de certs països veien les opcions d'iniciar sessió i apuntar-s'hi. Des de la Xina sí que era possible, però no des d'Europa.
Almenys un centenar d'inversors van ser convidats l'any passat a Barcelona amb vols i estada pagats per Power8. L'empresa va invitar aquells que havien destinat almenys 90.000 euros al projecte, segons detalla Chen, una mestressa de casa de Chengdu que havia posat fins a 225.000 euros en la firma. El setembre del 2014, Chen va visitar Barcelona, les oficines de Power8 i el Power8 Stadium juntament amb quaranta inversors més. Fotos del viatge mostren a inversors somrients, amb la samarreta del club a l'estadi i davant de les oficines de l'avinguda Diagonal. Hi ha fotos en què surten acompanyats de Philippe Cappelle, director de Power8 España i qui va presentar la marca durant l'anunci de l'acord per posar nom a l'estadi de l'Espanyol.
«Semblava més un saló de recepció que una oficina», diu l'empresari Liu. «Quan vaig veure el logo a l'estadi i la gent de l'equip que ens va rebre em vaig adonar que l'empresa era de debò», explica la senyora Chen. «Al tornar a la Xina tots teníem meravelles per explicar sobre Power8». Avui la central catalana que van visitar els inversors de Power8 està buida.
El gener del 2015 els inversors van rebre un nou avís: aquells que vulguin seguir amb l'empresa hauran de pagar una nova quota, perquè Power8 vol sortir a borsa. Chen es va alarmar: «Vaig ensumar-me una estafa». La inversora va decidir no entregar més diners a l'empresa. Al no complir, no va poder ingressar més al seu compte a la pàgina web.
Segons informen els inversors, el febrer d'aquest any Cappelle es va reunir amb ells en diverses ocasions, tant a Barcelona com a Taiwan. A uns els va dir que ell era responsable del patrocini i de l'hospitalitat, res més. A altres els va anunciar que Power8 passaria a ser una empresa conjunta amb City Windmills, una companyia anglesa que produeix turbines eòliques. Finalment, els que volien denunciar el grup London Capital, que identificaven com la matriu financera de Power8, els va dir que confiessin, que recuperarien els diners invertits.
A partir d'aquell moment la unió va deixar de fer la força: el grup de Wechat es va partir en subgrups: uns van apostar per denunciar Cappelle per presumpta estafa. Altres van apostar per parlar d'altres programes d'inversió.
Cap a finals del mes d'abril Cappelle es va comunicar amb Yu, una professora de Xangai que hi havia invertit 180.000 euros, i li va assegurar que ell també era una víctima; li va informar que juntament amb el RCD Espanyol estava preparant una demanda a Espanya contra els grups Power8 i London Capital per haver venut accions sense certificats. Aquest diari ha intentat contactar Cappelle sense èxit.
Però, ¿què és el grup Power8 si no la suma de les empreses homònimes de Costa Rica, Espanya i possiblement alguna altra? ¿Quina empresa amb seu a Espanya podria demandar Cappelle si l'única registrada aquí és la que està al seu nom? Queden moltes preguntes per respondre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada