DRET A DECIDIR
El dilema de Mas: desoir el TC o delegar
El Govern manté la incògnita sobre com reaccionarà si suspenen el 9-N, mentre entitats i partits reclamen que no en cedeixi el lideratge
ORIOL MARCH / MARC COLOMER Barcelona |
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha promès en
diverses ocasions, també davant del president del govern espanyol,
Mariano Rajoy, que el Govern no farà res fora de la legalitat vigent.
L’argumentari de l’entorn del president defensa que dins la pulcritud
democràtica del procés sobiranista només hi ha una oportunitat per
desobeir la llei, que situen en un horitzó inconcret d’eventual
declaració d’independència. El Govern va acatar la suspensió del 9-N
original en els termes del decret de convocatòria del 27 de setembre, en
una decisió que va fer miques la unitat política sobiranista que, fins
llavors, havia presidit el procés del dret a decidir. I feia precipitar
el canvi de la consulta per un procés participatiu. Però la més que
probable suspensió per part del TC, avui, del nou 9-N torna a posar Mas
entre l’espasa i la paret: desoir el TC o delegar la tutela del procés
participatiu a una plataforma no governamental com el Pacte Nacional pel
Dret a Decidir.
El debat, en aquest punt, ja no és
si hi haurà o no urnes diumenge que ve -Mas deia divendres que “el 9-N
no es pot aturar”-, sinó si davant la previsible suspensió obriran els
punts de votació habilitats pel Govern i si el procés participatiu es
farà sota l’empara oficial de la Generalitat o bé si l’executiu ho
deixarà en mans de la inèrcia dels milers de voluntaris implicats i ja
instruïts. Seran claus, en aquest debat, els termes del pronunciament
del TC d’avui. És a dir, si es limita a acceptar a tràmit la impugnació
del govern espanyol -amb l’automàtica suspensió del 9-N- o bé si fa un
pronunciament més contundent, amb advertència de les conseqüències per a
Mas o el Govern si desacaten la suspensió. En aquest context, la
prioritat ara del govern espanyol del PP és expulsar la Generalitat del
9-N. Pels populars, una cosa és un 9-N promogut i emparat per la
Generalitat fins a les últimes conseqüències i l’altra que l’execució
recaigui sobre alguna organització multilateral no governamental.
Conscients també d'aquesta diferència, ERC i ICV-EUiA van insistir ahir a
Mas que no es faci enrere ni cedeixi el lideratge del procés.
El paper de la societat civil
Dissabte el coordinador del Pacte pel Dret a Decidir, Joan Rigol -que
actua en sintonia amb Mas-, ja va oferir aquest paraigua multilateral
per assumir el pes del procés participatiu juntament amb els milers de
voluntaris mobilitzats i garantir així la presència d’urnes. Aquesta no
és una idea que comparteixi l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que és
de les poques entitats de les 3.000 que integren el Pacte Nacional que
podria tenir una mínima capacitat operativa territorial per assumir
aquest paper, que, d’altra banda, considera que no li pertoca. “Esclar
que és la societat qui vol la consulta, però el Govern hi ha d’estar al
capdavant”, advertia diumenge la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell.
Segons les fonts consultades, l’ANC tem trobar-se a quatre dies del
9-N havent d’assumir el pes d’una consulta que va acceptar amb
reticències i defensa que té poc sentit una altra consulta promoguda per
la societat, que ja va liderar les consultes simbòliques nascudes a
Arenys de Munt el 2009 i culminades a Barcelona el 2011.
Els missatges que arriben de CiU varien en funció de l’interlocutor.
Segons membres de la cúpula de CDC, Mas va mostrar ahir la seva “total
convicció” als quadres del partit, a porta tancada, que “diumenge es
votarà”. “Segur que hi haurà urnes”, va defensar el president durant la
reunió de la direcció de Convergència. Més tard, a la Nit de l’Empresari
de la patronal vallesana Cecot, Mas va defensar que el 9-N cal una
“lliçó democràtica i de civisme” perquè Catalunya pugui “trencar les
costures velles que encara la tenallen”. Malgrat que les fonts
consultades van assegurar que la vicepresidenta Joana Ortega va generar
cert “malestar” en no comprometre’s al 100% que diumenge es pugui votar,
el missatge que va voler emetre CDC ahir va ser que qualsevol solució
al veto de l’Estat passarà per “garantir” urnes. Una altra cosa és sota
quina empara.
“Caldrà asseure’s i consensuar què
fer”, va indicar la portaveu de CDC, Mercè Conesa, que va evitar
pronunciar-se sobre qui ha de continuar liderant el 9-N si es consuma la
suspensió. Mas ja ha demanat al coordinador del Pacte Nacional que
estigui preparat per convocar una reunió extraordinària en qualsevol
moment. Fonts de la direcció de CDC sostenen que, tot i els “sotracs”
causats per la corrupció, “Mas va endavant i amb fermesa”. Per què?
“Perquè, si no, no ens en sortirem com a partit”, assenyala un membre de
la cúpula convergent.
En qualsevol cas, qui sí que
té clar que Mas i el seu Govern acataran la suspensió i cediran les
regnes del que va anomenar “simulacre de consulta” a alguna organització
extrainstitucional és Alícia Sánchez-Camacho.“Mas complirà la resolució
del TC com ja va fer amb la primera suspensió, que no va trigar ni sis
hores a acatar”, pronosticava ahir Camacho. La líder dels populars
catalans es va mostrar convençuda que aquesta és “l’última setmana” del
que va qualificar com a “engany separatista” d’Artur Mas.
Remodelació del Govern
Però si el PP havia focalitzat tots els atacs en Mas, ahir Mariano
Rajoy l’instava a actuar com a “home d’estat” i Camacho el convidava a
preparar per al dilluns 10 una remodelació del Govern que passi per
expulsar-ne tots els consellers que han estat promovent el 9-N. Després
que el CEO de la setmana passada pronostiqués una patacada dels partits
unionistes a Catalunya, començant pel PP, Camacho ja no creu que calgui
anar cap a un avançament electoral amb el pretext que el que cal ara és
estabilitat, pressupostos i centrar-se en la gestió de la crisi.
El PSC presentarà la seva Constitució federal el dia 10
La portaveu del PSC, Esther Niubó, va anunciar ahir que el dia 10 de
novembre, l’endemà del procés participatiu que promou el Govern, el seu
partit presentarà públicament la seva proposta de reforma federal de la
Constitució. Serà el mateix primer secretari del PSC, Miquel Iceta,
l’encarregat d’exposar aquesta proposta articulada de reforma
constitucional, basada en la feina feta prèviament per la Fundació
Rafael Campalans, vinculada al partit. Segons Niubó, serà una proposta
per a un nou acord amb la resta de l’Estat que eviti el xoc de trens.
Els socialistes catalans confien que el PSOE farà seva la proposta, tot i
que la iniciativa no parteix de la Declaració de Granada que van
aprovar els socialistes espanyols -aleshores comandats per Alfredo Pérez
Rubalcaba- l’estiu del 2013. Niubó va reiterar que la proposta ha de
passar per les urnes, perquè “sense votació no hi ha solució estable”.
En aquest sentit, la portaveu socialista va fer una crida a “fixar els
ulls” en l’endemà del procés participatiu perquè, com el PSC, els
partits facin “ofertes i propostes polítiques” que facilitin el debat i
el diàleg de nou entre els governs català i espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada