DESPRÉS DEL 9N I DE LA QUERELLA
DRET A DECIDIR
El pla de Mas: unitat, partits en hibernació i independència
Ultima per dimarts una crida a pactar un format electoral que trenqui motlles
ROGER MATEOS Barcelona |
Fa exactament set anys i tres dies, Artur Mas
proclamava davant les 2.000 persones aplegades al Palau de Congressos de
Catalunya que l’ingredient essencial de la “refundació del catalanisme”
que pretenia abanderar seria el dret a decidir. El record d’aquell
discurs -primer punt d’inflexió en la seva estratègia sobiranista-
planarà dimarts sobre l’Auditori del Fòrum mentre pronunciï la
conferència Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar.
Quin missatge hi transmetrà? El president de la Generalitat fa dies
que es reuneix amb càrrecs del partit i del Govern per copsar opinions
sobre els pròxims passos del procés. El rumb concret que proposarà el 25
de novembre l’està ultimant ell aquest cap de setmana, però ja n’ha
transmès algunes claus al seu entorn. Si set anys enrere el pas endavant
consistia a situar el dret a decidir al centre de l’agenda del seu
partit, ara, segons les diverses fonts consultades, el salt qualitatiu
serà explicitar la independència com a horitzó, sense recórrer a
eufemismes que difuminin el concepte.
Res a fer amb un estat hostil
En les reunions que Mas ha mantingut amb quadres convergents en les
dues últimes setmanes ha esbossat alguns dels arguments que vol
desplegar. Després d’haver-ho intentat tot per pactar una consulta amb
l’estat espanyol, el resultat de posar urnes el 9-N ha sigut una
querella: l’enèsima constatació que de Madrid no arribarà cap oferta de
tercera via. Mas posarà en relleu que Catalunya està ara en un moment
transcendent, que ha arribat l’hora de passar a la següent fase del
procés i que ell està disposat a avançar eleccions si han de servir per
mesurar els suports a la independència.
Però les eleccions només les convocarà si els
partits sobiranistes les transformen en una mena de plebiscit. Abans del
9-N, Mas era estricte a l’hora d’establir-ne les condicions: llista
unitària -almenys amb suport de CDC i ERC-, un únic punt al programa
-estat independent- i eleccions el primer trimestre del 2015. Enfortit
després de l’èxit del 9-N, ha deixat de ser tan taxatiu, però les
converses per definir el format de les plebiscitàries seran intenses.
Mas ha transmès als seus que en els pròxims temps
accentuarà el seu rol presidencial i hauran de ser els partits els que
negociïn. El seu desideràtum passa per configurar una candidatura
transversal, amb ell al capdavant, en què s’aparquin les sigles
tradicionals i es cedeixi protagonisme a noms de prestigi de la societat
civil. Està convençut que seria una fórmula guanyadora. Però Junqueras
no pensa el mateix, sinó que vol llistes separades amb punts
programàtics compartits i un paraigua comú al nom de les candidatures.
Una aliança amb Mas, interpreten els republicans, provocaria una fuga de
vots de protesta cap a opcions antisistema emergents com la CUP o
Podem.
A les files nacionalistes es neguen a creure que per
separat se sumi més i destaquen que el que està sobre la taula “no és
una coalició electoral en termes clàssics”, sinó una llista despartiditzada,
que implicaria que els partits passessin a “hibernar” el temps que
calgués fins a culminar el procés. “La unitat seria el revulsiu per
guanyar les eleccions, tindria un efecte multiplicador”, exposen fonts
convergents. Per a Mas, amb un partit en les hores més baixes des de la
confessió de Jordi Pujol, seria la millor solució per mantenir-se al
timó del procés. Però, per a ERC, amb unes perspectives de creixement
històriques, aquesta fórmula representaria un sacrifici. Per això, Mas
demanarà generositat per entendre que aquest cop cal revolucionar els
esquemes electorals tradicionals.
Tot i la pressió als republicans per confluir en
una mateixa llista, algunes veus a l’entorn del president no descarten
altres escenaris, com ara una candidatura també liderada per Mas
acompanyat de personalitats civils però sense anar de bracet amb ERC.
Ara se sent reforçat arran del 9-N i la querella contra ell. Ahir
Junqueras garantia que farà “el que calgui” per defensar-lo i
l’expresident José Montilla fins i tot s’oferia com a testimoni de la
defensa. Hi ha un tercer escenari, analitzat als despatxos
nacionalistes, que consistiria a proposar un govern d’unitat per
preparar les plebiscitàries i forjar una suma electoral.
El dilema del calendari
Quan es podrien celebrar les eleccions? Alts dirigents del Govern i
del partit, segons les fonts nacionalistes consultades, s’han pronunciat
internament en les últimes setmanes a favor dels primers tres mesos del
2015. Però no és un posicionament unànime. Mas va demanar opinió al món
local convergent, i els alcaldes no van poder acordar un criteri
unívoc. Persones de confiança de Mas li suggereixen fer coincidir les
plebiscitàries amb les municipals del 24 de maig si hi ha acord per
presentar llistes unitàries. Altres veus proposen esperar, bàsicament
per un motiu: els 1,8 milions de paperetes del sí-sí el 9-N són molts
vots, però no garanteixen una majoria clara en una consulta definitiva.
Mas, com va avançar l’ARA dimecres, ha fet una
crida interna per sortir a convèncer els votants del sí-no i eixamplar
la majoria independentista. És un factor que pot condicionar el
calendari: no vol precipitar-se convocant sense saber si aquesta majoria
és prou sòlida -i, a ulls seus, les llistes separades no hi ajudarien-,
però alhora és conscient que deixar passar un temps excessiu podria
acabar desinflant la mobilització sobiranista. I acostar les
plebiscitàries a la data de les generals de finals de l’any que ve, en
què Podem amenaça de fer miques l’actual sistema de partits, podria
alterar el focus de debat i atomitzar encara més el mapa polític català.
La incògnita del calendari s’anirà esvaint segons com evolucionin les
negociacions entre les forces sobiranistes fins a final d’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada