Diumenge
30.11.2014
06:00
Crònica irònica i rimada d'un mes de novembre històric
El filòleg i assagista Jaume Aulet repassa els avenços del procés sobiranista
NÚVOL FI DE... NOVEMBRE
(Crònica d’un mes excepcional)
(Crònica d’un mes excepcional)
«[...] frustrat el vols i tanmateix fidel,
distret amb rimes, flamareig de palles.»
Josep Carner
distret amb rimes, flamareig de palles.»
Josep Carner
Oh núvol fi de novembre
que ja ets a les acaballes...
El de Carner era al setembre,
el meu són només sobralles.
Quantes coses en un mes!
Oh, Déu meu, quantes pantalles!
No hem tingut ni un sol recés.
Si n’hem vist, de bretolalles!
Tots pendents del dia 9,
el dia del nou nou ena.
I muntem un enrenou
contra el que la llei ordena.
40.000 voluntaris,
tots a punt per al combat:
“Artur Mas, això no ho paris
o sortiràs escaldat.”
En Rajoy i la Camacho:
“No habrá consulta ilegal.
Que se calle el populacho,
que es inconstitucional”.
Diu l’Homs: “Perdeu els papers,
no ens toqueu el voraviu:
no és consulta, que això és
«procés participatiu».”
Dos milions i tres-cents mil
van buscant on són les urnes.
A Madrid se’ls trenca el fil
i els van saltant les espurnes.
Ni amb els atacs cibernètics
no han pogut fer-nos xantatge.
Déu meu, si en són, de patètics,
els serveis d'espionatge!
En Rajoy tarda tres dies
per dir quatre animalades:
“Mas, Rigau... si cal en Trias,
les passareu tots ben morades”.
La Camacho reacciona:
“No patiu, jo sé el que cal.
I me’n vaig d’aquí a una estona,
que haig d’assessorar el fiscal”.
Però els fiscals catalans
no volen saber res d’ella.
Tots junts es pleguen de mans,
desestimen la querella.
Sort tindrà la gata maula
que ve el “capo” dels fiscals.
Cop de puny sobre la taula:
la querella als tribunals.
Fareu pringar l’Artur Mas
perquè és desobedient?
Sou un cas com un cabàs.
Si això és contraproduent!
Mira si trenqueu el ciri
clavant-li la banderilla,
que traieu del cementiri
el cadàver d’en Montilla.
En Mas no està per punyetes.
No han passat pas gaires dies
i, com feien els profetes,
llança noves profecies:
“Aquest és el meu avís.
Partits, res de maquinàries!
Cal fer llista de país
per a les plebiscitàries.
Divuit mesos treballant
per muntar-ho tot molt bé.
Si convé em foto al davant
i, si no, vaig el darrer.”
En Junqueras no ho veu clar,
la CUP diu que tururut!,
I l’Iceta, au va, home, va!,
prefereix un Estatut.
I en Duran? Ai en Duran!
A ell tot això l’atabala.
Per si de cas, mentrestant,
fot el cap a sota l’ala.
Al final, i tot corrent,
Rajoy ve i fot cullerada.
Contra el que ve de ponent
muntem una llevantada.
No escoltem la diatriba
i menys encara en dissabte.
Saps, Mariano, què ens en priva?
Que estem fent el Gran Recapte.
Ja se’ns va escolant el mes
i aquí tots estem pletòrics.
Sabem que, amb aquest “procés”,
vivim uns dies històrics.
Per això estem satisfets,
amb la mel tocant als llavis.
Ho fèiem pels nostres néts
i ho veuran els nostres avis.
Oh núvol fi de novembre
que ja ets a les acaballes...
Prepara’ns per al desembre,
que albirem noves batalles.
que ja ets a les acaballes...
El de Carner era al setembre,
el meu són només sobralles.
Quantes coses en un mes!
Oh, Déu meu, quantes pantalles!
No hem tingut ni un sol recés.
Si n’hem vist, de bretolalles!
Tots pendents del dia 9,
el dia del nou nou ena.
I muntem un enrenou
contra el que la llei ordena.
40.000 voluntaris,
tots a punt per al combat:
“Artur Mas, això no ho paris
o sortiràs escaldat.”
En Rajoy i la Camacho:
“No habrá consulta ilegal.
Que se calle el populacho,
que es inconstitucional”.
Diu l’Homs: “Perdeu els papers,
no ens toqueu el voraviu:
no és consulta, que això és
«procés participatiu».”
Dos milions i tres-cents mil
van buscant on són les urnes.
A Madrid se’ls trenca el fil
i els van saltant les espurnes.
Ni amb els atacs cibernètics
no han pogut fer-nos xantatge.
Déu meu, si en són, de patètics,
els serveis d'espionatge!
En Rajoy tarda tres dies
per dir quatre animalades:
“Mas, Rigau... si cal en Trias,
les passareu tots ben morades”.
La Camacho reacciona:
“No patiu, jo sé el que cal.
I me’n vaig d’aquí a una estona,
que haig d’assessorar el fiscal”.
Però els fiscals catalans
no volen saber res d’ella.
Tots junts es pleguen de mans,
desestimen la querella.
Sort tindrà la gata maula
que ve el “capo” dels fiscals.
Cop de puny sobre la taula:
la querella als tribunals.
Fareu pringar l’Artur Mas
perquè és desobedient?
Sou un cas com un cabàs.
Si això és contraproduent!
Mira si trenqueu el ciri
clavant-li la banderilla,
que traieu del cementiri
el cadàver d’en Montilla.
En Mas no està per punyetes.
No han passat pas gaires dies
i, com feien els profetes,
llança noves profecies:
“Aquest és el meu avís.
Partits, res de maquinàries!
Cal fer llista de país
per a les plebiscitàries.
Divuit mesos treballant
per muntar-ho tot molt bé.
Si convé em foto al davant
i, si no, vaig el darrer.”
En Junqueras no ho veu clar,
la CUP diu que tururut!,
I l’Iceta, au va, home, va!,
prefereix un Estatut.
I en Duran? Ai en Duran!
A ell tot això l’atabala.
Per si de cas, mentrestant,
fot el cap a sota l’ala.
Al final, i tot corrent,
Rajoy ve i fot cullerada.
Contra el que ve de ponent
muntem una llevantada.
No escoltem la diatriba
i menys encara en dissabte.
Saps, Mariano, què ens en priva?
Que estem fent el Gran Recapte.
Ja se’ns va escolant el mes
i aquí tots estem pletòrics.
Sabem que, amb aquest “procés”,
vivim uns dies històrics.
Per això estem satisfets,
amb la mel tocant als llavis.
Ho fèiem pels nostres néts
i ho veuran els nostres avis.
Oh núvol fi de novembre
que ja ets a les acaballes...
Prepara’ns per al desembre,
que albirem noves batalles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada