dijous, 13 de novembre del 2014

El catedràtic de dret penal Joan J. Queralt desmunta la querella de la fiscalia

DESPRÈS DEL 9N

El catedràtic de dret penal Joan J. Queralt desmunta la querella de la fiscalia

Joan J. Queralt desconstrueix les acusacions contra Mas i Ortega

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

| ND 12/11/2014 a les 16:58h
 
La Fiscalia ha anunciat que presentarà de manera imminent una querella criminal pel 9-N que busca  inhabilitar el president i la vicepresidenta de la Generalitat, Artur Mas i Joana Ortega. Segons la Fiscalia General de l'Estat i la seva delegació a Catalunya Mas i Ortega haurien comès sengles delictes de desobediència i prevaricació.

Ara bé, aquestes acusacions cauen com un castell de cartes a l'anàlisi acadèmica de Joan J. Queralt, un dels catedràtics de Dret Penal  amb més prestigi de la Universitat de Barcelona. Queralt publica un article aquest dimecres a El Periòdico titulat “Una acció penal inviable" amb el que desmunta amb cruesa i pedagogia la tesi de la fiscalia.

Per a Queralt no hi pot haver desobediència perquè no hi ha una negació a donar compliment a una resolució judicial que configura una “ordre formal i directa”. Una ordre que se segons el professor no existeix. “A més, ni Mas ni Ortega en virtut del Constitucional principi d'autonomia política no estan subordinats a ningú”.

Queralt recorda que les resolucions del Tribunal Constitucional són “automàtiques”. De fet, recorda que la segona suspensió enceta un nou plet i no promou un incident d'execució de la resolució de suspensió del Decret del 9-N. Això és, a parer del catedràtic, una “mostra que no existeix incompliment obert”. Com afegitó, Queralt recorda que el TC no és un òrgan judicial ni està sotmès al Consell General del Poder Judicial, amb la qual cosa li faltaria un dels elements indispensables per ser entendre que s'ha desobeït una ordre judicial.

Pel que fa al delicte de la prevaricació -dictar una resolució administrativa sabent de la seva injustícia-., Queralt recorda que la normativa està suspesa i no declarada nul·la. Tampoc no és una decisió administrativa el que s'hauria dictat. De fet, segons Queralt, estem davant un cas constitucional i no administratiu perquè està recorregut al Tribunal Constitucional. Si l'Estat hagués considerat que era administratiu hagués recorregut el procés participatiu davant el contenciós administratiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada