Les claus de la negociació per a una llista guanyadora
Les enquestes demostren que cal ampliar el suport al sí
DAVID MIRÓ |
La proposta sobre la llista àmplia del sí feta pel
president Mas permet abordar amb més claredat el debat sobre quina és la
candidatura ideal per assolir els dos objectius que es marca
l’independentisme en unes plebiscitàries: maximitzar els vots a favor i
visualitzar el resultat de cara enfora. El primer punt és important
perquè la majoria a favor de la independència no és a hores d’ara
folgada i se situa al voltant del 50%-55% dels vots. La victòria, doncs,
no està assegurada i l’independentisme no es pot permetre perdre cap
vot.
En aquest sentit, el pla esbossat pel president
Mas permet visualitzar de manera òptima el resultat, preserva el
lideratge del president, que és el rostre amb què la comunitat
internacional identifica el procés català, i té un efecte
hipermobilitzador, gràcies a la presència de figures de la societat
civil, entre l’electorat favorable a la independència. La pregunta és:
pot aquesta fórmula, per si sola, ampliar el suport a la independència?
És a dir, pot convèncer la bossa de votants que se situen en el sí-no i
que condicionen el seu suport a l’estat català al fet que vagi lligat a
un projecte polític concret o a uns determinats valors? Els defensors
de les llistes separades argumenten que ampliant el ventall ideològic de
l’oferta sobiranista s’aconsegueix sumar més. I les enquestes sobre una
eventual coalició CiU-ERC així ho demostren.
Ara
bé, la proposta de Mas no és una coalició CiU-ERC sinó una fórmula
diferent. Per això les negociacions entre Mas i Junqueras haurien de
centrar-se ara a veure si és possible assolir l’objectiu d’ampliar la
base del vot sobiranista. Hi hauria tres àmbits a negociar:
1) La llista.
Si l’objectiu de la candidatura ha de ser desbordar els límits del
sobiranisme estricte, caldria enfocar-la específicament cap a
l’electorat que encara no ha fet el pas. Per entendre’ns, hauria de ser
una llista amb personalitats que exemplifiquin, en la seva trajectòria,
la transició que ha experimentat una bona part de la societat catalana
cap a l’independentisme.
2) El Govern i el programa.
Un dels elements clau per ampliar el suport al sí és l’anhel de
construir un país millor; per tant, a més d’un full de ruta clar cap a
la independència, caldria incorporar una oferta programàtica que dibuixi
els perfils de la Catalunya estat. Podria ser una mena de declaració de
principis que regiria l’acció del Govern en l’any i mig de transició a
la independència. Els membres d’aquest govern, notables de prestigi,
també haurien de ser transaccionats i, de fet, podrien formar part de
l’oferta final.
3) El cap de llista.
Amb la fórmula unitària Artur Mas continuaria sent president de la
Generalitat i líder polític del procés, però això no vol dir que hagi de
ser forçosament el número 1 de la llista. Si de veritat es vol donar un
cop d’efecte es podrien estudiar altres perfils amb una potència
simbòlica singular. No és gens fàcil (i pot ser inconvenient i tot) però
a tall d'exemple podem pensar en algú com la Neus Català, supervivent
del camp de nazi de Ravensbrück i històrica lluitadora antifranquista.
Una opció que tindria, sens dubte, un fort impacte internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada