Màxims golejadors de la història

Leo Messi entra a l'Olimp dels golejadors històrics de tot Europa

Messi s'ha convertit en el màxim golejador històric de la lliga espanyola, però qui lidera la classificació golejadora a les principals lligues del continent? Aquí t'ho expliquem

Miki Soria / Gràfic: Marc Creus

2014.11.22 | 20:23 H.

SPORT 

De Leo Messi i el seu rècord -conseguido finalment aquest dissabte després de superar el registre de Telmo Zarra- s'ha parlat molt les últimes setmanes, però és de justícia recordar quins jugadors ocupen aquesta posició de privilegi en les principals lligues del continent.
Jimmy Greaves, un mite a Anglaterra que va caure en l'oblit per l'alcohol
El màxim golejador de la lliga anglesa és Jimmy Greaves, autor de 357 gols en 516 partits entre els anys 1957 i 1971. Tot i ser un fan acèrrim del Tottenham, aquest londinenc es va formar a les categories inferiors del Chelsea, club amb el qual va debutar amb 17 anys en la lliga anglesa i en el qual es va destapar com un autèntic 'killer'. El clàssic davanter que podia estar tot el partit absent fins que apareixia per fulminar el rival a la mínima ocasió que tenia.
Després d'un fugaç pas pel Milan de tot just sis mesos -no es va adaptar a les normes restrictives que seguien els clubs a Itàlia-, va tornar a les illes per enrolar-se en les files del seu estimat Tottenham, que el va fitxar per 99.999 lliures. Al club de White Hart Lane va seguir batent registres golejadors -va ser quatre vegades més màxim golejador de la lliga- i va inaugurar el seu palmarès aconseguint dos FA Cup (1962 i 1967) i una Recopa d'Europa (1963).
Internacional absolut amb Anglaterra des de 1959, el Mundial de 1966 seria el seu gran aparador, però una lesió durant el campionat el va apartar del protagonisme. De fet, el seu substitut en l'onze, Geoff Hurst, va acabar convertint-se en l'heroi del triomf anglès en el seu Mundial, amb un hat-trick a la final davant Alemanya Federal.
Aquesta decepció va marcar la resta de la seva carrera futbolística. Va seguir marcant gols, però mai va tornar a ser el mateix. La fama i l'alcohol van influir negativament en els seus últims anys de jugador, aquest cop al West Ham, club en què va acabar retirant.
Uwe Seeler, un històric del gol
A l'hora de parlar del 'pitxitxi' d'Alemanya cal tenir en compte que la Bundesliga no es va crear fins a 1963. Anteriorment el sistema de competició era un altre, de manera que hauríem diferenciar entre el màxim golejador de la Bundesliga -Gerd Müller amb 365 gols en 427 partits- i el màxim golejador de la història de les màximes competicions a Alemanya. Aquí és on apareix el nostre protagonista: Uwe Seeler, que va anotar amb l'Hamburg 404 gols en 476 partits (separats en campionats regionals i la Bundesliga).
'Uns Uwe' ('el nostre Uwe', sobrenom amb el qual se li coneix) va forjar tota la seva carrera al Hamburg, club en el qual va començar molt jove -va debutar amb només 16 anys- i es va convertir en un dels millors davanters de l'època a Europa. Amb el club hanseàtic sol assolir una Bundesliga (1960) i una copa (1963), però se'l recordarà per haver marcat en quatre mundials diferents (1958, 1962, 1966 i 1970) i ​​ser un dels únics quatre futbolistes que han estat nomenats "capità d'honor d'Alemanya", juntament amb Fritz Walter, Franz Beckenbauer i Lothar Matthäus.
Silvio Piola, el sentit del gol
Parlar de golejadors a Itàlia suposa parlar d'un mite com Silvio Piola. En els 537 partits que va jugar en el campionat italià (va jugar entre 1929 i 1954 en cinc equips diferents -Pro Vercelli, Lazio, Torino, Juventus i Novara-), va anotar 275 gols, gairebé 40 més que el segon classificat en el rànquing, el etern 'capitano' de la Roma, Francesco Totti, que encara pot acostar al seu registre.
La seva història està marcada per l'època en què li va tocar viure, un període d'entreguerres en el qual Itàlia es va veure molt afectada. Els seus primers anys en el Pro Vercelli, el seu equip de l'ànima, el van catapultar a la fama gràcies a la seva facilitat golejadora i el van portar a la Lazio a causa de fortes influències polítiques. Allà va aconseguir nombrosos èxits individuals, però cap a nivell d'equip. De fet, aquesta va ser la seva gran pena: no aconseguir el 'Scudetto' tot i fregar-lo en multitud d'ocasions.
Més fortuna va tenir amb la selecció 'azzurra'. Va anotar 30 gols en 34 partits -el clima bèl·lic regnant a Europa li va impedir jugar més-, però sobretot serà recordat per ser l'artífex del mundial aconseguit a França (1938). Itàlia va revalidar el títol aconseguit quatre anys abans gràcies, en part, als gols de Piola, decisiu sobretot a la final davant Hongria, en què va anotar per partida doble (4-2).
Delio Onnis, un 'rodamón' que mai es va cansar de marcar
El màxim golejador de la lliga francesa és l'italo-argentí Delio Onnis, amb 299 gols en 449 partits. Nascut a Itàlia però criat i format futbolísticament a Argentina -va començar a Almagro i posteriorment va fitxar per Gimnàstica i Esgrimeixi La Plataforma, Onnis va arribar a la lliga francesa gairebé de rebot. Va fitxar pel Stade Reims després que el club del nord de França fracassés en el seu intent de contractar el davanter Obberti i, sense pressió, va ser capaç d'enlluernar a base de gols.
No era un davanter amb molta qualitat ni recursos tècnics, però era un autèntic depredador: sabia anticipar-se als defenses rivals, es movia de manera intel·ligent en l'àrea i era molt eficaç cara a porteria. Això li va permetre inflar a marcar gols en els quatre clubs francesos en què va estar -Stade Reims, Mònaco, Toulon i Tours-, en els quals va aconseguir coronar fins a cinc vegades com el màxim golejador del campionat. Llegendaris van ser els seus duels amb un altre gran golejador de l'època, el també argentí Carlos Bianchi, el 'Virrei', també màxim golejador de la Ligue 1 en cinc ocasions (entre Stade Reims i PSG).
Willy van der Kuijlen, una vida dedicada al PSV
'Mr. PSV ', sobrenom amb el qual es coneixia l'holandès Willy van der Kuijlen, és el màxim golejador de la història de l'Eredivisie, amb 311 gols en 545 partits. Aquest migcampista ofensiu -solia jugar de mitjapunta o segon punta- va militar durant 17 temporades al club d'Eindhoven (entre 1964 i 1981), en què va aconseguir tres títols de lliga, dos de copa i una Copa de la UEFA, a més de coronar- màxim anotador de la lliga en tres ocasions. Una estàtua de tres metres ret homenatge als afores del Phillips Stadion a aquest futbolista hàbil, tècnic i amb un xut molt potent.