dimecres, 10 de juliol del 2019

Articles del Víctor- A CORRECUITA. (2-A).- “Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.

Articles del Víctor

05-09.07.19
A CORRECUITA. (2-A).
Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.
De debò que no sé que ho fa, l'òptima calor, sumat a la xafogor, més les tempestes, les pedregades, els tres o quatre “el plou i fa sol”, i acabant amb la baixada radical de la temperatura, etc. De tot això, que estem vivim aquests llargs dies d'onades de calor, i que científicament, diuen que provoquen a les persones molts signes i símptomes, com aquest: mal humor, apatia, cansament, efectes negatius a la conducta, poca atenció, caràcter impulsiu, impaciència, confusió, irritabilitat, marejos, alteració del ritme cardíac, entre altres. Que constí que no és un article sobre el CC. Sabia que tot això a les persones ens afecta directament al magí i succedanis. I ens passa coses, d'allò més típic, com sí “Ens hem vegut l'enteniment”, però en aquest cas, que és tema polític, apujarem dos o tres llistons d'un “ tret al peu”, i no amics, no m'he pas equivocat, amb aquest títol, i no volia dir: Quan l'independentisme, es va fotre un tret al peu”, ho volia dir així clarament, perquè “sembla que ens begut l'enteniment”. Quan semblava que la unió independentista, era una cosa ferma i que tothom anava a la una, - i ja sabem que els personalismes, els egos, i les ganes de sortir a la foto, (encara que sigui la de la vergonya), moltes vegades prima per damunt del bé comú, i en el cas del Procés independentista, ho fa per damunt de la història -, sabem que arreu del món i de la història, les unanimitats polítiques, ideològiques, programàtiques i amicals, sempre han anat per barris, per molt fortes que siguin, i si no recordem la història d'en Jefferson i Adams, signa'ns de la declaració d'Independència d'EUA., i primers Presidents. I molt més encara, quan estem atacats per “Terra, Mar, Aire, Clavegueres, Exèrcits de Jutges, Tribunals, Fiscal,etc., sense deixar els esperits de Franco, Felip V, i tots els altres, etc. Però el que és més trist que tot plegat,- i ja sembla que forma part del paisatge-, és que tenim una munió de Presos Polítics i altres exiliats, i per la pinta que fa ho tindrem per molts anys. Segurament això ha arribat al límit, quan ERC.,- que teòricament són els guanyadors de les darreres eleccions-, i no pogués tenir-tindre la paella pel mànec de l'entitat catalana amb més poder, - i sobretot amb més diners de Catalunya, després de Generalitat...I molt més, després de perdre l'Ajuntament de Barcelona. Però cal dir que són ambdós, JxCat o ERC, que “tanto monta, monta tanto”, i s'han venut les respectives animés als diables corresponents, i cadascú s'ha decantat per algú del Club del 155, i ara tots a plorar- i no els hi cau la cara de vergonya-, i potser els hi caldrà dir una cosa semblant, al que diuen que li digué la sultana Aixa (???.), mare del darrer rei islàmic de Granada, Boabdil, després de l'entrega de les claus de l'Alhambra,i li ventà la tremenda frase: “Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre”. 
I la gent, ja es comença a emprenyar, i amb raó.
I a més avui (7 de juny) ens arriba la notícia de les protestes veïnals, més la pressió de les entitats independentistes que va aconseguir a JxCat a pactar amb ERC i no amb el PSC al Pallars Jussà,- un pacte que semblava descartat. Sí que es va trencar el pacte fet amb el PSC per a governar el consell comarcal del Pallars Jussà i teixir un acord amb ERC. Campanya promoguda per l’ANC, el CDR i Advocats per la Democràcia, i la mediació d’Òmnium Pallars, va servir per fer reconsiderar JxCat i reprendre les negociacions trencades. Manca fer demà, la constitució del consell comarcal, on JxCat i ERC, diuen, votaran junts el president de l’ens. Els de l’ANC., digueren: “No va ser suau, la veritat, però ens n’hem sortit”. Tot va començar des de grups de WhatsApp, però la campanya no es quedà a les xarxes, el 4 de juliol aparegueren per tot Tremp cadires abandonades, on hi deia “es ven” critican el pacte amb el PSC, i més quan a la legislatura anterior ERC i JxCat governaren junts el consell comarcal, com que ara les dues forces independentistes tornaven a sumar, pactarien de nou, però no fou aìxí, i JxCat van començar a negociar amb el PSC. És llavors quan la pressió popular es va activar. Cosa que es tindria de fer arreu.
 
Un final que no hagués volgut escriure.
 
Que no sigui que de tant manipular-lo (el PROCÉS) barroerament, hem trencat el nostre gerro xinès, - No aquell dels milers de còpies, amb l'estelada impresa, que han arribat amb contenidors-, sinó el de la Dinastia Ming, que tanta estimació l'hi teníem.
I per finalitzar, ja ho diuen que els sistemes polítics, sempre és dinamiten des de dins, i en aquest cas, després de tanta comèdia i patiments, per arribar “a dormir amb l'enèmic, i sobretot els dels 155”, - que el somriure del Nètol, durarà tota l'eternitat -, i el més trist és que s'ha jugat amb l'alegria i la bona fe de la gent. I no, tot és, portar un llaç groc, l'estelada, samarretes, anar als 11S, organitzar manis, i etc.
Guardeu-vos de la calor, dels pactes amb el diable i amb el 155.
Darrera Hora: “Per adobar-ho, no fa gaire, d'aquest dimarts de gràcia, 8 de juny. Agents de la Guàrdia Civil han entrat a la Generalitat, - com a la casa del metge-, al Gabinet Jurídic Central, demanant documentació de l’1-O. Repetint l'acció de la jutgessa del jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, quan la setmana passada ordenà escorcollar els departaments d’Afers Estrangers, Treball i Presidència, Intervenció General, i el Gabinet Jurídic Central”, i tan amples.
Víctor Lluelles i Cardona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada