dimecres, 16 de setembre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(37). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA. De la gran eufòria de La Via Lliure de l'11S15 als nervis pel 27S

Articles del Víctor
08.09-14.09.15
 ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(37). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA. De la gran eufòria de La Via Lliure de la Meridiana de l'11S15 als nervis pel 27S, quan manquen 15 dies justos.
Permeteu-me que us faci l'article com si fos una crònica, un xic suigeniris.
Dies abans de l'11S15 de La Via Lliure de la Meridiana. 
 El dia 9 vai posar a la finestra una estelada nova d'aquestes mida de llençol de llit petit, comprada als xinos, un pèl cara i això que em durarà menys anys. De passada he comprovat que les finestres i balcons d'arreu es van tacant de senyeres i estelades a mesura que s'atansa la Diada.
El dia 10 al migdia me'n vaig a corre-cuita – per qüestions de logística – a apuntar-me a l'autocar de la CUP de Ribes (Sant Pere de Ribes), - que surt l'endemà La Diada,a quarts de tres de la tarda i torna a les 10 de la nit, i així podré gaudir més intensament de l'ambient fins al final. Quan surto de la inscripció es posa a diluviar a Bots i a barrals, - que val més que ho faci avui que demà a la Meridiana, oi?-. A durat poc més d'una hora i mitja que he aprofitat per fer el cafenllet i després el vermutet i tot, quan arribo a Sitges el mar s'aclareix i llueix un sol que deunidó , a mitja tarda s'ha posat un mar d'un blau lluent que només li mancava l'estel, al vespre es va tornar a ennuvolar. Parlant del vespre, avui mateix a les 12 comença la Campanya Electoral del 27S , i de passada a TV3 fan “13 dies d'octubre “, una pel-licula dedicada als darrers 13 dies del President Companys abans de ser assassinat pels franquistes. Aquesta pel-licula per a televisió de Carles Marques-Marcet que repassa els últims dies de Lluís Companys des del seu traslladat a la Capitania General de Catalunya, empresonat al castell de Montjuïc, on se li va fer la comèdia del judici, fins a l'afusellament el 15 d'octubre del 1940 que aviat farà el 75è aniversari. Precisament coincidint amb aquesta data el govern de la Generalitat va acordar avui proclamar el 15 d'octubre del 2015 com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la dictadura franquista.
 Ara cap a La Via Lliure de la Meridiana l'11S15. 
El dia 11 es desperta d'allò més rúfol que sembla ven bé que plourà d'un moment a l'altre, arribo a Sant Pere de Ribes i comprovo que els autocars de l'Assemblea, - uns 7 o 8- ja acaben d'encabir la gent als tres que manquen, que marxen passades les dues. Faig temps perquè el meu - de la CUP- ho fa a dos quarts de tres, mentre comprovo que pels voltants les estelades han augmentat moltíssim, vaig a un carrer proper que fa temps tinc de referència, és el carrer Comàs i Solà de Ribes, que és relativament curt hi ha hagut un màxim de disset estelades i un mínim de dotze, aquest 11S, n'hi havia unes setze -un carrer semblant al Travesser, o com es digui, de Cervera que sempre hi ha moltes-. Fet i fet arribarem al voltant de les quatre i ens deixaren prop d'un quilometre del tram que ens corresponia, era el 84 a l'indret Clot-Aragó, mentre hi anàvem de totes parts hi havia corrues de gent abillats amb senyeres i estelades de tots tipus i aquesta hora feia un sol esplendorós i calorós que va durar fins quarts de sis. Enguany he observat que milers de joves, sobretot, portent una estelada gran a manera de capa. Enguany tot és blanc suposo per qüestio d'imatge i per disseny de la via que després canvia de colors segons els trams i la seva representació. La majoria de samarretes eren blanques però no totes de l'ANC, que es veu només n'havien venut unes 220000, la gent d'aquest color tothom en te una, els altres anys a causa del disseny en vengueren moltes més, hi ha vegades és difícil compaginar màrqueting, economia i disseny. 

Una vegada arribat al lloc es va atapeir de tal manera que pràcticament no ens varen poder moure fins que va passar la fletxa (punter) gegant portada per esportistes durant més de cinc quilòmetres i que passava per un passadís de cinc metres d'amplada que s'anava tancant a mesura que passava la fletxa que anava en direcció al Parlament de Catalunya on hi havia el final i el Tram 135 ( igual que els Diputats a la nostra cambra), quan passava la fletxa la gent alçava uns punters de cartró i un color segons el lloc que era immortalitzat per cinc helicòpters i dues avionetes que voleiaven seguin La Via Lliure de la República Catalana a tota la llargada de la Meridiana que estava atapeïda de pancartes, senyeres i estelades. Com que no havia d'agafar l'autocar fins a les 10 de la nit al final del Passeig Lluís Companys i vaig trobar unes amigues de Sitges i així caminant i fent fotos durant més d'una hora i mitja anà del Clot (davant de la colla de Castellers La Jove de Sitges) fins al Fossar de les Moreres, “ ...on no s'hi enterra cap traìdor...”
I ara cap el 27S,... amb molts nervis.
Com em deien uns amics meus de Sitges i Vilanova i la Geltrú que després vaig trobar al vespre al Fossar de les Moreres - on feia temps que no hi ha anava un 11 de setembre - tots plegats independentistes, encara que de diferents aspectes, i com havia de passar acabarem parlant de 27S i convenirem que l'ambient de La Via Lliure havia sigut immillorable, tot un èxit, però que ara ja teníem , tots, els nervis a l'estomac fins a veure els resultats finals de l'escrutini del 27S.

Com veieu cada vegada ho tenim més a l'abast, però no afluixem ni un pèl, i hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència... 
 
Víctor Lluelles i Cardona


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada