Científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB) de Barcelona han identificat una proteïna que manté adormides les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama.
El treball, que publica aquest dilluns la revista Nature Cell Biology, ha estat liderat per Roger Gomis i contribueix a explicar per què el temps en què es produeixen les metàstasis en el càncer de mama (lesions secundàries originades a partir de cèl·lules del tumor original disseminades) varia molt entre pacients.
La investigació ha identificat gens involucrats en l'estadi latent asimptomàtic de les metàstasis del càncer de mama, la qual cosa permet comprendre a nivell molecular com la pèrdua d'expressió de determinats gens facilita l'expansió de les lesions metastàtiques.
L'equip ha analitzat el tipus més freqüent de tumor de mama, l'estrogen positiu (ER +), que representa el 80 % dels casos de tumors de mama i que es caracteritza per un llarg període de latència amb absència de símptomes.
La investigació ha identificat la proteïna quinasa MSK1 com "un regulador important" de les metàstasis dorments o latents i ha confirmat en mostres clíniques de tumors de pacients que els tumors de càncer de mama ER + que no expressen MSK1 s'associen a un risc de recurrència més matiner, mentre que aquells que l'expressen faran metàstasi més tard en el temps.
"Al laboratori estem interessats en comprendre els mecanismes de metàstasi i el component temps d'aquest procés. Fins ara, els mecanismes que permetien a les cèl·lules de càncer de mama sortir de la latència eren poc coneguts en models preclínics i menys en pacients", ha explicat Roger Gomis, cap del laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer de l'IRB.
Els investigadors apunten que en un futur aquest descobriment podria afavorir els pacients identificant aquells amb risc proper en el temps de patir recaigudes i ajustar el tractament segons el pronòstic.
També apunten que ara es podria provar de mimetitzar la funció de la quinasa MSK1 en un tractament amb l'objectiu de mantenir les lesions metastàtiques en estat de latència i asimptomàtiques durant el màxim temps possible.
La feina s'ha fet en col·laboració amb el laboratori de Salvador Aznar Benitah i Angel R. Nebreda, ambdós del programa d'Oncologia de l'IRB Barcelona, i amb els laboratoris de Violeta Serra, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), Aleix Prat, de l'Hospital Clínic de Barcelona, i Joan Albanell, de l'Hospital del Mar, també de Barcelona.
La primera autora de l'article és l'antiga estudiant de doctorat de la Caixa en l'IRB Barcelona Sylvia Gawrzak, actualment al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), a Alemanya.