Per: Redacció
07.01.2018  22:00

Comença la setmana clau de les negociacions per a la composició de la mesa del Parlament de Catalunya, que s’haurà de votar el 17 de gener. Indubtablement, aquesta negociació va lligada a la de la presidència del govern, molt més complexa per l’exili de Carles Puigdemont. Tot i ser una decisió eminentment política, la possibilitat que Puigdemont pugui assistir físicament al ple d’investidura s’ha allunyat encara més amb la negativa de divendres d’aixecar la presó preventiva a Oriol Junqueras. La defensa de Puigdemont, que porta l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, esperava que s’obrís alguna escletxa jurídica que establís jurisprudència per a permetre’n el retorn. ‘Si torna de Bèlgica, el detindran immediatament i el portaran davant el jutge Llarena, qui l’empresonarà’, va explicar Cuevillas a VilaWeb.
Per Junts per Catalunya, una alternativa podria ser fer una investidura no presencial, una possibilitat tècnicament viable, però que molt probablement seria recorreguda al Tribunal Constitucional espanyol pels grups de l’oposició. Si això passés, la justícia espanyola podria declarar nul·la la investidura i continuaria vigent l’article 155. Per tot això, ERC demana de parlar de noms alternatius per si finalment Puigdemont no pot presentar el seu programa de govern al parlament, però Junts per Catalunya no es mou i diu que qualsevol cosa que no sigui restaurar el govern previ a l’aplicació del 155 és avalar el 155.
Un altre dels punts que cal negociar, però que sembla de més fàcil resolució, és la renúncia de l’acta de diputat d’aquelles persones a qui no permeten d’anar al parlament. A les llistes de JxCat i ERC, els presos polítics –Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez– i els consellers a l’exili –Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, a més de Puigdemont– anaven en un lloc destacat. Passades les eleccions i comptats els vots, que aquests diputats electes no puguin seure als seus escons es converteix en un problema, ja que deixa en minoria el bloc republicà. Per evitar-ho, els partits han proposat que algunes d’aquestes persones, presumiblement els quatre consellers a l’exili, renunciïn a les respectives actes de diputats.
Els resultats del 21-D van donar a JxCat, ERC i la CUP setanta escons. Si s’assumís que quatre escons quedessin buits però els altres quatre diputats dimitissin i fossin substituïts pels següents de la llista, l’independentisme es quedaria amb 66 escons: un escó per sobre dels 65 que podrien sumar –és improbable però no impossible– els partits del 155 amb els comuns. Amb 66 diputats, es podria tirar endavant la investidura en segona volta, tot i que l’independentisme no arribaria a la majoria absoluta necessària per a aprovar lleis. També cal tenir en compte que Jordi Sànchez va dir en una entrevista a La Vanguardia que estava disposat a renunciar a l’escó per a no ser ‘un impediment per als interessos del sobiranisme’.
Sigui com sigui, caldrà resoldre-ho abans del dimecres 17, dia que es votarà la constitució de la mesa del parlament. Segons que va poder saber VilaWeb, hi ha acord sobre el repartiment de les places: dues per a JxCat, dues per a ERC, dues per a Ciutadans i una per al PSC. Per tant, en restarien fora Catalunya En Comú, la CUP i el PP. La qüestió que no és clara és si Carme Forcadell repetirà com a presidenta, ja que ha demanat temps a ERC per a decidir si continua o no, arran de la seva situació judicial. Segons algunes fonts, el relleu serà Carles Mundó, però els republicans esperen que Forcadell faci pública la seva decisió oficialment per moure fitxa.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]