Elpidio Silva: "Si Puigdemont ve a la investidura, amb el Codi Penal a la mà, no se'l pot detenir"
Carlota CampsFoto: EFE
Barcelona. Diumenge, 14 de gener de 2018
Elpidio José Silva (Granada, 1959) és conegut per ser el jutge que va empresonar el primer banquer. Es tracta de Miguel Blesa, encara que al cap d'unes setmanes ja era al carrer. Més tard es van tornar a trobar en un judici; en aquella ocasió, però, era Silva qui seia al banc dels acusats. El jutge va ser condemnat a 17 anys d'inhabilitació, després de ser acusat de prevaricació. Més tard va fundar un partit polític, Renovación Democrática Ciudadana (RED), amb el qual es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu del 2014 i no va aconseguir cap diputat. Actualment té un bufet d'advocats i ha escrit nombrosos llibres, entre ells La justicia desahuciada: no es país para jueces.
El Tribunal Suprem ha negat el dret de Junqueras, Forn i Sànchez a assistir al Parlament, encara que els permet el vot. Com ho veu?
Llarena ha salvat el dret de vot, però això és una contradicció respecte a Puigdemont. A ell no se li permet fer la investidura no presencial. Jo no estic d'acord amb aquesta tesi. El reglament del Parlament no ho preveu; per tant, tampoc no ho prohibeix. Si es pot votar des de la presó vol dir que no està centrant la presencialitat i està permetent que es delegui el vot. Per això, aquí hi ha una contradicció.
Som a l'era digital. Hem d'assumir-ho. Dir a un parlamentari que el reglament no permet la investidura telemàtica és un greu error. Això no ho va poder preveure el reglament de la cambra i, òbviament, tampoc no ho prohibeix. Si el resultat del 21-D és que el conjunt de forces polítiques hegemòniques vol designar Puigdemont, jo entenc que qualsevol estratagema que s'hi oposi és profundament antidemocràtic. Sobretot, tenint en compte que Puigdemont és a Bèlgica i que Espanya va haver de retirar l'euroordre de detenció perquè va assumir que la detenció acordada no era homologable a un nivell europeu.
D'altra banda, sabem ja que el contingut de l'article 155, tal com el va interpretar el Partit Popular, està profundament en contra de la Constitució. Aquest article no preveu ni el cessament del president, ni el cessament dels consellers. A tot això, hi hem de sumar que l'article 500 del Codi Penal estableix que els membres del Parlament no poden ésser detinguts, per la immunitat parlamentària, si no han comès un delicte flagrant, i el delicte que aquí se'ls atribueix mai ha existit.
Considera, doncs, que no existeix el delicte de rebel·lió i sedició en aquest cas?
La rebel·lió i sedició de la qual parlen no està acompanyada de la violència necessària, ni tampoc de la intencionalitat que ve immersa o continguda en el concepte d'alçament. Com que no tenim justificades les presons preventives per enlloc, ni pel delicte comès, ni pels fets rellevants que s'hagin pogut reproduir per aquest delicte, ni per les condicions d'immunitat que protegeixen els parlamentaris, recollides a l'article 500 del Codi Penal -que impedeix que un parlamentari pugui ésser detingut, tret del supòsit de flagrant delicte-, és evident que la situació hauria de ser revisada i no sembla adequat, amb un mínim de rigor democràtic, que Puigdemont no pugui assumir el càrrec des de Brussel·les.
El govern espanyol i l'oposició ja han anunciat que recorreran la investidura de Puigdemont a distància al TC...
La recorreran immediatament, però tots aquests recursos es poden revisar a Estrasburg. Els tribunals penals espanyols estan establint una veritat que està absolutament deformada i que no s'adapta a la realitat, ni dels fets, ni de l'adequada interpretació de l'ordenament jurídic.
Però això costaria molt temps. Quina opció queda perquè la investidura no quedi anul·lada?
Que vingués aquí a fer la investidura presencialment. Probablement, amb l'article 500 del Codi Penal a la mà no se'l pot detenir. Encara que en realitat tampoc se'l podria detenir perquè en cap moment ha comès un delicte de rebel·lió ni de sedició, però ja veiem la interpretació que se n'està fent a Espanya. Per tant, s'arrisca que l'empresonin.
Si ara no queden en llibertat els Jordis i Forn, a Espanya s'haurà perdut la brúixola jurídica. Llavors hi haurà un perill enorme que pugui passar qualsevol cosa i, per tant, puc entendre perfectament que Puigdemont defensi una investidura des de Bégica, que no vulgui sotmetre's a riscos que són evidents. No podem anticipar el que aniran resolent els tribunals, però crec que la línia que s'està seguint en els tribunals espanyols és demencial, és una línia que no té suport jurídic. Per això, hi ha una gran part de la comunitat jurídica que ho està denunciant. És un escàndol.
Em parlava d'Estrasburg. Creu que si el cas es portés als tribunals europeus la situació canviaria?
Sempre que el jutge que dirigeixi la causa a Estrasburg sigui imparcial. Hem detectat que al Tribunal Europeu hi ha una sèrie de recursos que es dirigeixen contra Espanya i que el coneixement d'aquests assumptes el fa un jutge andorrà. En aquest sentit, jo entenc que quan el tràmit d'admissió al Tribunal Europeu el fa un jutge que depèn d'un estat satèl·lit de França i Espanya, no existeix prou objectivitat. Ara bé, si el tràmit d'admissió el fa un jutge clarament imparcial, obrirà la caixa... i aquesta caixa fa molta pudor. El que llegeixi això, tot el que ha passat aquí, dins d'un cànon jurídic europeu, no ho entendrà.
Exacte. La situació de Puigdemont i dels consellers que estan afectats i que resideixen a Bèlgica és de plena llibertat. El Regne d'Espanya i el Tribunal Suprem han assumit que l'euroordre estava a punt de ser rebutjada, amb un clar ridícul, i han hagut de retirar-la abans que es pronunciés el tribunal belga. Realment, d'això se'n diu sortir corrents. Això demostra que el Regne d'Espanya i el Tribunal Suprem no estan treballant conforme al cànon europeu.
El Tribunal Europeu, en principi, ha de tendir a posicionar-se en termes favorables als plantejaments dels parlamentaris que pateixen aquest assetjament, que es troben a la presó i que no poden fer la seva feina parlamentaria i democràtica segons el que ha expressat la voluntat popular.
Bé, no sabem què hauria dit el jutge belga...
No hem tingut l'oportunitat de saber què hauria dit el jutge belga, però sí que sabem una cosa molt important: Espanya no vol sentir-ho.
Llegint un Codi Penal es pot saber més o menys la història d'un país. Els països són més o menys reactius a aquelles experiències amargues i traumàtiques que han tingut. Espanya ha viscut d'una forma més cruenta i anihiladora l'efecte d'una dictadura, jo diria que per sobre d'Alemanya. En acabar la Segona Guerra Mundial, vivim 40 anys més de dictadura. Un alçament amb els precedents que ens pot brindar l'herència franquista ja que, òbviament, està penat d'una manera molt severa en el Codi Penal. Per això, aquest delicte està penat d'una manera molt severa en el Codi Penal. Entenc que en les circumstàncies tan tràgiques que s'han viscut a Espanya, l'última la de Tejero, hi hagi unes penes tan elevades. El que passa és que ni de lluny, sota cap concepte, no es pot concebre que els fets que aquí s'estan imputant siguin constitutius d'un delicte de rebel·lió o de sedició.
Consideren un acte de sedició organitzar una manifestació...
Si dins de la manifestació hi ha x persones que cometen delictes, perquè aquests delictes siguin imputables a les persones que han convocat la manifestació, cal provar que hi havia alguna animositat dirigida directament a la comissió d'aquests delictes. Encara que es provés que els avui empresonats van tenir la intenció de fer malbé un vehicle públic (el de la Guàrdia Civil), això no seria encara sedició, ni rebel·lió, ni tampoc alçament. Un alçament va dirigit a prendre les institucions d'un país, que és el que està penat en el Codi Penal. En el cas de la sedició s'ha de determinar que els actes van directament dirigits contra organismes de l'estat perquè no puguin evacuar una sèrie de resolucions. Això aquí no ha passat. En absolut!
Reiteració delictiva no n'hi pot haver perquè ni tan sols no s'ha iniciat. Difícilment hi pot haver reiteració d'una cosa que no s'ha iniciat. Encara no hi ha hagut una que s'assembli a la rebel·lió. Per tant: amb reiteració delictiva es refereix que hi hagi més manifestacions al carrer que demanin la independència de Catalunya? Això no és un delicte! Les Diades no són delicte! Si són delicte les Diades, com que les ha permès el govern espanyol, aquest també hauria delinquit. Però com que no són delicte, no ha delinquit ningú.
A més, amagar proves? Amagar proves, de què? No ho entenc, si el delicte configurat no està ni configurat. Aquí s'està muntant una història amb la idea que un relat, encara que no sigui cert, a base de dir-lo moltes vegades, la gent se l'acaba creient.
Tot això, per què? Per impedir la independència?
No entenc que aquest relat que s'està muntant sigui per impedir la independència. La independència mai no ha estat possible. Mai no s'han donat circumstàncies perquè es pugui perseguir d'una manera concreta i operativa que la independència era possible. Encara que haguessin volgut cometre el delicte de rebel·lió i sedició, els actes concloents d'aquests delictes eren ridículs amb vista a aconseguir la independència. La independència requereix un format de conducta que aquí jo no he vist en absolut. A base de manifestacions ningú no s'independitza. A més, la societat catalana està prou dividida de cara a un plantejament electoral.
I doncs?
El problema no és la independència. El problema és molt més senzill. Rajoy no es pot asseure a negociar, no pot permetre que surti una foto d'ell assegut amb Puigdemont negociant, perquè perdria tots els vots de la ultradreta. És el vot on hi ha l'aznarisme. Rajoy té un problema dins del PP, té un milió i mig o dos milions de votants de la ultradreta que no consentiran ni tan sols que s'assegui. No pot negociar. Som davant un líder que no té capacitat operativa per negociar.
El recurs que es va plantejar l'any 2006 contra l'Estatut és un disbarat, no tenia ni cap ni peus. La resolució final de l'any del 2010 es va carregar, va dinamitar, l'estat territorial. En aquell moment hi ha una necessitat de pactar molt especial. De fet, jo crec que Rajoy estava disposat a negociar amb Artur Mas, però no va poder fer-ho perquè el PP té una ala d'extrema dreta que no li ho permet. A més, hi ha una por enorme dins el Partit Popular de perdre el poder per totes les causes judicials que té.
Si al final Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart són a la presó per acontentar una part de la ultradreta, que demana més mà dura, i per fer callar l'independentisme, podem parlar de presos polítics?
Per què són presos polítics? Senzillament perquè no són a la presó per la comissió de delictes. Són a la presó perquè han portat a terme una sèrie d'actuacions que des del punt de vista polític i ideològic no poden ser suportades i assumides pel govern de la nació. No poden ser assumides pel govern del PP. Aquesta situació amb un govern del Partit Socialista... Ens pot agradar més o menys la seva actitud amb l'article 155, però la realitat és que una situació d'aquesta naturalesa amb els socialistes mai no s'ha donat. La Constitució ha funcionat. Amb Zapatero, millor que pitjor, l'Estatut va tirar endavant. Aquest és un tema de la dreta, d'una part de la dreta. Una part de la dreta que pensàvem que havíem posat a la Constitució i que resulta que no hi era.
I la solució?
T'has d'asseure a dialogar comunitat per comunitat, descartant en qualsevol cas l'ús de la força. I tenint en compte que no s'han comès delictes, sinó una sèrie d'actes de caràcter simbòlic per tal que Madrid entengui que la protesta d'aproximadament dos milions i mig de catalans és de màxims. Moltíssima gent del PSC no entén, ni aprova, ni pot suportar la idea que determinats polítics siguin a la presó bàsicament per les seves idees.
En el plantejament que està fent el Suprem, s'està exigint als parlamentaris que facin declaracions que versen sobre el seu aparell ideològic, sobre com veuen ells el context polític. Això és una pregunta que està fora de l'àmbit del dret i del dret penal. Se'ls pregunta què pensen i en funció del que pensen, al marge dels fets, se'ls deixa en llibertat o no. Encara que els fets siguin els mateixos per a tothom, n'hi ha uns que estan en llibertat, uns a Bèlgica i altres a Espanya. Jo no sé què passarà, però ara (després de la declaració d'aquest dijous) no m'estranyaria que els Jordis quedessin en llibertat. Al cap i a la fi, el règim sap el que pot aguantar. I ara el pes que carrega a l'esquena és molt alt.
Quan jo tinc dos milions de de dretans que reclamen una reacció desmesurada i desproporcionada de l'Estat davant unes persones perquè no comparteixen la ideologia que mantenen... El que s'està fent amb aquesta presó té un format electoral. Fins ara hem vist un guió molt establert, un guió que s'ha reproduït per la Fiscalia i pels jutges. Això és molt sospitós, que hi hagi polítics que llancen mesures que el dia següent els jutges executen.
Això posa en dubte la independència judicial...
Aquests episodis demostren que la independència judicial és inexistent i que no hi ha una separació de poders. Però no sé fins a quin punt ara mateix pot tenir interès el govern de l'estat espanyol que aquestes presons es mantinguin. Arriba un moment dins del mateix règim que pot passar que el tribunal es cregui el que fa. Pot ser que el Suprem no vulgui parar quan el govern espanyol sí que vol. Això és difícil de saber. Jo crec que arriba un punt que al govern espanyol no li interessa que això segueixi així. Això és un escàndol. Cal aturar-lo.
Per què no li interessa? Hi ha pressió d'Europa?
A Europa, la posició d'Espanya és extraordinàriament feble ara com ara. El Banc Central Europeu ha tancat l'aixeta. Ha expressat molt clarament que no continua comprant deute sobirà. Això ho demostra que el nostre sistema de pensions ja està en l'aire, ja ha esclatat, ha fet fallida, s'ha enfonsat. El país està en un fallida tècnica amb el deute sobirà. Hem viscut aquests anys de bonança, sobrevivint a la crisi, perquè el Banc Central Europeu comprava el deute sobirà amb un interès molt baix. Per això tenim una prima de risc molt continguda. Però això pot canviar, i això depèn del que passi pel que fa als presos polítics. Catalunya és un motor econòmic d'Espanya. Si allà està muntada la crisi, la resposta dels mercats serà duríssima.
Una vegada el Tribunal Suprem ja ha acordat la presó de Junqueras i una vegada ja s'han anat retratant reiteradament una sèrie de criteris és molt difícil de capgirar. Què ens imaginem? Que el Tribunal Suprem els absoldrà? Què reconeixerà que no és competent per jutjar aquests assumptes? Un tribunal no es retractarà en termes tan profunds perquè això portaria unes responsabilitats molt elevades i intenses per als mateixos magistrats. Per això la bola ha de seguir, és un monster's ball, que al final acaba en una condemna. Està cantada. El guió ja no hi ha qui l'aturi.
Estem dient que se'ls acabarà condemnant?
Ara com ara em costa molt imaginar una sentència absolutòria. No hi ha esperança que aquests magistrats s'asseguin a analitzar les normes d'una forma ortodoxa.
Llavors, podrien estar-se 30 anys a la presó...
Si vostè va amb una bicicleta pel carrer de Granados i ha tingut una badada i atropella una anciana, està malament, no dic que estigui bé -encara que cal veure com ella va entrar a la via, etc.-, però no se la pot citar a declarar per assassinat. Això seria un escàndol i no ho entendria ningú. Ningú no va amb una bici amb la intenció de matar l'anciana de torn. Per què parlo d'això? Perquè imputar delictes de rebel·lió i sedició en aquest cas és més desproporcionat que el que descric. Per tant, quan un tribunal es fica en aquest tema, un tribunal que a més no és competent -ho és el TSJC-, tot és possible.
El Tribunal Suprem ha negat el dret de Junqueras, Forn i Sànchez a assistir al Parlament, encara que els permet el vot. Com ho veu?
Llarena ha salvat el dret de vot, però això és una contradicció respecte a Puigdemont. A ell no se li permet fer la investidura no presencial. Jo no estic d'acord amb aquesta tesi. El reglament del Parlament no ho preveu; per tant, tampoc no ho prohibeix. Si es pot votar des de la presó vol dir que no està centrant la presencialitat i està permetent que es delegui el vot. Per això, aquí hi ha una contradicció.
El reglament del Parlament no prohibeix la investidura a distància de PuigdemontConsidera, per tant, que es podria fer una investidura digital?
Som a l'era digital. Hem d'assumir-ho. Dir a un parlamentari que el reglament no permet la investidura telemàtica és un greu error. Això no ho va poder preveure el reglament de la cambra i, òbviament, tampoc no ho prohibeix. Si el resultat del 21-D és que el conjunt de forces polítiques hegemòniques vol designar Puigdemont, jo entenc que qualsevol estratagema que s'hi oposi és profundament antidemocràtic. Sobretot, tenint en compte que Puigdemont és a Bèlgica i que Espanya va haver de retirar l'euroordre de detenció perquè va assumir que la detenció acordada no era homologable a un nivell europeu.
D'altra banda, sabem ja que el contingut de l'article 155, tal com el va interpretar el Partit Popular, està profundament en contra de la Constitució. Aquest article no preveu ni el cessament del president, ni el cessament dels consellers. A tot això, hi hem de sumar que l'article 500 del Codi Penal estableix que els membres del Parlament no poden ésser detinguts, per la immunitat parlamentària, si no han comès un delicte flagrant, i el delicte que aquí se'ls atribueix mai ha existit.
Considera, doncs, que no existeix el delicte de rebel·lió i sedició en aquest cas?
La rebel·lió i sedició de la qual parlen no està acompanyada de la violència necessària, ni tampoc de la intencionalitat que ve immersa o continguda en el concepte d'alçament. Com que no tenim justificades les presons preventives per enlloc, ni pel delicte comès, ni pels fets rellevants que s'hagin pogut reproduir per aquest delicte, ni per les condicions d'immunitat que protegeixen els parlamentaris, recollides a l'article 500 del Codi Penal -que impedeix que un parlamentari pugui ésser detingut, tret del supòsit de flagrant delicte-, és evident que la situació hauria de ser revisada i no sembla adequat, amb un mínim de rigor democràtic, que Puigdemont no pugui assumir el càrrec des de Brussel·les.
El govern espanyol i l'oposició ja han anunciat que recorreran la investidura de Puigdemont a distància al TC...
La recorreran immediatament, però tots aquests recursos es poden revisar a Estrasburg. Els tribunals penals espanyols estan establint una veritat que està absolutament deformada i que no s'adapta a la realitat, ni dels fets, ni de l'adequada interpretació de l'ordenament jurídic.
Però això costaria molt temps. Quina opció queda perquè la investidura no quedi anul·lada?
Que vingués aquí a fer la investidura presencialment. Probablement, amb l'article 500 del Codi Penal a la mà no se'l pot detenir. Encara que en realitat tampoc se'l podria detenir perquè en cap moment ha comès un delicte de rebel·lió ni de sedició, però ja veiem la interpretació que se n'està fent a Espanya. Per tant, s'arrisca que l'empresonin.
Si ara no queden en llibertat els Jordis i Forn, a Espanya s'haurà perdut la brúixola jurídica. És un escàndolVeient la situació de Junqueras, Forn i els Jordis, seria el més probable.
Si ara no queden en llibertat els Jordis i Forn, a Espanya s'haurà perdut la brúixola jurídica. Llavors hi haurà un perill enorme que pugui passar qualsevol cosa i, per tant, puc entendre perfectament que Puigdemont defensi una investidura des de Bégica, que no vulgui sotmetre's a riscos que són evidents. No podem anticipar el que aniran resolent els tribunals, però crec que la línia que s'està seguint en els tribunals espanyols és demencial, és una línia que no té suport jurídic. Per això, hi ha una gran part de la comunitat jurídica que ho està denunciant. És un escàndol.
Em parlava d'Estrasburg. Creu que si el cas es portés als tribunals europeus la situació canviaria?
Sempre que el jutge que dirigeixi la causa a Estrasburg sigui imparcial. Hem detectat que al Tribunal Europeu hi ha una sèrie de recursos que es dirigeixen contra Espanya i que el coneixement d'aquests assumptes el fa un jutge andorrà. En aquest sentit, jo entenc que quan el tràmit d'admissió al Tribunal Europeu el fa un jutge que depèn d'un estat satèl·lit de França i Espanya, no existeix prou objectivitat. Ara bé, si el tràmit d'admissió el fa un jutge clarament imparcial, obrirà la caixa... i aquesta caixa fa molta pudor. El que llegeixi això, tot el que ha passat aquí, dins d'un cànon jurídic europeu, no ho entendrà.
No sabem què hauria dit el jutge belga, però sí que sabem una cosa molt important: Espanya no vol sentir-hoCom en el cas de l'euroordre...
Exacte. La situació de Puigdemont i dels consellers que estan afectats i que resideixen a Bèlgica és de plena llibertat. El Regne d'Espanya i el Tribunal Suprem han assumit que l'euroordre estava a punt de ser rebutjada, amb un clar ridícul, i han hagut de retirar-la abans que es pronunciés el tribunal belga. Realment, d'això se'n diu sortir corrents. Això demostra que el Regne d'Espanya i el Tribunal Suprem no estan treballant conforme al cànon europeu.
El Tribunal Europeu, en principi, ha de tendir a posicionar-se en termes favorables als plantejaments dels parlamentaris que pateixen aquest assetjament, que es troben a la presó i que no poden fer la seva feina parlamentaria i democràtica segons el que ha expressat la voluntat popular.
Bé, no sabem què hauria dit el jutge belga...
No hem tingut l'oportunitat de saber què hauria dit el jutge belga, però sí que sabem una cosa molt important: Espanya no vol sentir-ho.
Sota cap concepte s'han comès els delictes de rebel·lió o de sedicióCom pot ser que, dins de la mateixa UE, a Espanya el delicte de rebel·lió sigui castigat amb 30 anys de presó i a Bèlgica amb molts menys?
Llegint un Codi Penal es pot saber més o menys la història d'un país. Els països són més o menys reactius a aquelles experiències amargues i traumàtiques que han tingut. Espanya ha viscut d'una forma més cruenta i anihiladora l'efecte d'una dictadura, jo diria que per sobre d'Alemanya. En acabar la Segona Guerra Mundial, vivim 40 anys més de dictadura. Un alçament amb els precedents que ens pot brindar l'herència franquista ja que, òbviament, està penat d'una manera molt severa en el Codi Penal. Per això, aquest delicte està penat d'una manera molt severa en el Codi Penal. Entenc que en les circumstàncies tan tràgiques que s'han viscut a Espanya, l'última la de Tejero, hi hagi unes penes tan elevades. El que passa és que ni de lluny, sota cap concepte, no es pot concebre que els fets que aquí s'estan imputant siguin constitutius d'un delicte de rebel·lió o de sedició.
Consideren un acte de sedició organitzar una manifestació...
Si dins de la manifestació hi ha x persones que cometen delictes, perquè aquests delictes siguin imputables a les persones que han convocat la manifestació, cal provar que hi havia alguna animositat dirigida directament a la comissió d'aquests delictes. Encara que es provés que els avui empresonats van tenir la intenció de fer malbé un vehicle públic (el de la Guàrdia Civil), això no seria encara sedició, ni rebel·lió, ni tampoc alçament. Un alçament va dirigit a prendre les institucions d'un país, que és el que està penat en el Codi Penal. En el cas de la sedició s'ha de determinar que els actes van directament dirigits contra organismes de l'estat perquè no puguin evacuar una sèrie de resolucions. Això aquí no ha passat. En absolut!
Si les Diades són delicte, el govern espanyol també ha delinquitA més d'aquestes imputacions, se'ls aplica la presó preventiva perquè consideren que hi ha risc de fuga, de destrucció de proves, de reiteració delictiva.
Reiteració delictiva no n'hi pot haver perquè ni tan sols no s'ha iniciat. Difícilment hi pot haver reiteració d'una cosa que no s'ha iniciat. Encara no hi ha hagut una que s'assembli a la rebel·lió. Per tant: amb reiteració delictiva es refereix que hi hagi més manifestacions al carrer que demanin la independència de Catalunya? Això no és un delicte! Les Diades no són delicte! Si són delicte les Diades, com que les ha permès el govern espanyol, aquest també hauria delinquit. Però com que no són delicte, no ha delinquit ningú.
A més, amagar proves? Amagar proves, de què? No ho entenc, si el delicte configurat no està ni configurat. Aquí s'està muntant una història amb la idea que un relat, encara que no sigui cert, a base de dir-lo moltes vegades, la gent se l'acaba creient.
Tot això, per què? Per impedir la independència?
No entenc que aquest relat que s'està muntant sigui per impedir la independència. La independència mai no ha estat possible. Mai no s'han donat circumstàncies perquè es pugui perseguir d'una manera concreta i operativa que la independència era possible. Encara que haguessin volgut cometre el delicte de rebel·lió i sedició, els actes concloents d'aquests delictes eren ridículs amb vista a aconseguir la independència. La independència requereix un format de conducta que aquí jo no he vist en absolut. A base de manifestacions ningú no s'independitza. A més, la societat catalana està prou dividida de cara a un plantejament electoral.
I doncs?
El problema no és la independència. El problema és molt més senzill. Rajoy no es pot asseure a negociar, no pot permetre que surti una foto d'ell assegut amb Puigdemont negociant, perquè perdria tots els vots de la ultradreta. És el vot on hi ha l'aznarisme. Rajoy té un problema dins del PP, té un milió i mig o dos milions de votants de la ultradreta que no consentiran ni tan sols que s'assegui. No pot negociar. Som davant un líder que no té capacitat operativa per negociar.
Rajoy estava disposat a negociar amb Artur Mas, però no va poder perquè el PP té una ala d'extrema dreta que no li ho permetCom s'ha arribat fins aquí?
El recurs que es va plantejar l'any 2006 contra l'Estatut és un disbarat, no tenia ni cap ni peus. La resolució final de l'any del 2010 es va carregar, va dinamitar, l'estat territorial. En aquell moment hi ha una necessitat de pactar molt especial. De fet, jo crec que Rajoy estava disposat a negociar amb Artur Mas, però no va poder fer-ho perquè el PP té una ala d'extrema dreta que no li ho permet. A més, hi ha una por enorme dins el Partit Popular de perdre el poder per totes les causes judicials que té.
Si al final Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart són a la presó per acontentar una part de la ultradreta, que demana més mà dura, i per fer callar l'independentisme, podem parlar de presos polítics?
Per què són presos polítics? Senzillament perquè no són a la presó per la comissió de delictes. Són a la presó perquè han portat a terme una sèrie d'actuacions que des del punt de vista polític i ideològic no poden ser suportades i assumides pel govern de la nació. No poden ser assumides pel govern del PP. Aquesta situació amb un govern del Partit Socialista... Ens pot agradar més o menys la seva actitud amb l'article 155, però la realitat és que una situació d'aquesta naturalesa amb els socialistes mai no s'ha donat. La Constitució ha funcionat. Amb Zapatero, millor que pitjor, l'Estatut va tirar endavant. Aquest és un tema de la dreta, d'una part de la dreta. Una part de la dreta que pensàvem que havíem posat a la Constitució i que resulta que no hi era.
I la solució?
T'has d'asseure a dialogar comunitat per comunitat, descartant en qualsevol cas l'ús de la força. I tenint en compte que no s'han comès delictes, sinó una sèrie d'actes de caràcter simbòlic per tal que Madrid entengui que la protesta d'aproximadament dos milions i mig de catalans és de màxims. Moltíssima gent del PSC no entén, ni aprova, ni pot suportar la idea que determinats polítics siguin a la presó bàsicament per les seves idees.
No m'estranyaria que els Jordis quedessin en llibertat. El règim sap el que pot aguantar i ara el pes que carrega a l'esquena és molt altSe'ls pregunta per si acaten la Constitució o si defensen la unilateralitat...
En el plantejament que està fent el Suprem, s'està exigint als parlamentaris que facin declaracions que versen sobre el seu aparell ideològic, sobre com veuen ells el context polític. Això és una pregunta que està fora de l'àmbit del dret i del dret penal. Se'ls pregunta què pensen i en funció del que pensen, al marge dels fets, se'ls deixa en llibertat o no. Encara que els fets siguin els mateixos per a tothom, n'hi ha uns que estan en llibertat, uns a Bèlgica i altres a Espanya. Jo no sé què passarà, però ara (després de la declaració d'aquest dijous) no m'estranyaria que els Jordis quedessin en llibertat. Al cap i a la fi, el règim sap el que pot aguantar. I ara el pes que carrega a l'esquena és molt alt.
Quan jo tinc dos milions de de dretans que reclamen una reacció desmesurada i desproporcionada de l'Estat davant unes persones perquè no comparteixen la ideologia que mantenen... El que s'està fent amb aquesta presó té un format electoral. Fins ara hem vist un guió molt establert, un guió que s'ha reproduït per la Fiscalia i pels jutges. Això és molt sospitós, que hi hagi polítics que llancen mesures que el dia següent els jutges executen.
Això posa en dubte la independència judicial...
Aquests episodis demostren que la independència judicial és inexistent i que no hi ha una separació de poders. Però no sé fins a quin punt ara mateix pot tenir interès el govern de l'estat espanyol que aquestes presons es mantinguin. Arriba un moment dins del mateix règim que pot passar que el tribunal es cregui el que fa. Pot ser que el Suprem no vulgui parar quan el govern espanyol sí que vol. Això és difícil de saber. Jo crec que arriba un punt que al govern espanyol no li interessa que això segueixi així. Això és un escàndol. Cal aturar-lo.
Per què no li interessa? Hi ha pressió d'Europa?
A Europa, la posició d'Espanya és extraordinàriament feble ara com ara. El Banc Central Europeu ha tancat l'aixeta. Ha expressat molt clarament que no continua comprant deute sobirà. Això ho demostra que el nostre sistema de pensions ja està en l'aire, ja ha esclatat, ha fet fallida, s'ha enfonsat. El país està en un fallida tècnica amb el deute sobirà. Hem viscut aquests anys de bonança, sobrevivint a la crisi, perquè el Banc Central Europeu comprava el deute sobirà amb un interès molt baix. Per això tenim una prima de risc molt continguda. Però això pot canviar, i això depèn del que passi pel que fa als presos polítics. Catalunya és un motor econòmic d'Espanya. Si allà està muntada la crisi, la resposta dels mercats serà duríssima.
El Suprem no és retractarà. La sentència està cantada. El guió ja no hi ha qui l'aturiLlavors, tota aquesta pressió pot facilitar la situació judicial dels consellers i els Jordis?
Una vegada el Tribunal Suprem ja ha acordat la presó de Junqueras i una vegada ja s'han anat retratant reiteradament una sèrie de criteris és molt difícil de capgirar. Què ens imaginem? Que el Tribunal Suprem els absoldrà? Què reconeixerà que no és competent per jutjar aquests assumptes? Un tribunal no es retractarà en termes tan profunds perquè això portaria unes responsabilitats molt elevades i intenses per als mateixos magistrats. Per això la bola ha de seguir, és un monster's ball, que al final acaba en una condemna. Està cantada. El guió ja no hi ha qui l'aturi.
Estem dient que se'ls acabarà condemnant?
Ara com ara em costa molt imaginar una sentència absolutòria. No hi ha esperança que aquests magistrats s'asseguin a analitzar les normes d'una forma ortodoxa.
Llavors, podrien estar-se 30 anys a la presó...
Si vostè va amb una bicicleta pel carrer de Granados i ha tingut una badada i atropella una anciana, està malament, no dic que estigui bé -encara que cal veure com ella va entrar a la via, etc.-, però no se la pot citar a declarar per assassinat. Això seria un escàndol i no ho entendria ningú. Ningú no va amb una bici amb la intenció de matar l'anciana de torn. Per què parlo d'això? Perquè imputar delictes de rebel·lió i sedició en aquest cas és més desproporcionat que el que descric. Per tant, quan un tribunal es fica en aquest tema, un tribunal que a més no és competent -ho és el TSJC-, tot és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada