11 de gener de 1977
Mor Josep Pallach, màxim exponent del socialisme reformista i catalanista
Marc PonsTarragona. Dijous, 11 de gener de 2018
Tal dia com avui de l'any 1977, fa 41 anys, moria a Barcelona Josep Pallach i Carolà, doctor en Ciències de l'Educació i professor d'Història de l'Educació, que el 1974, liderant el Moviment Socialista de Catalunya, seria un dels fundadors de Reagrupament Socialista i Demòcratic de Catalunya, constituït com un partit socialista català independent, i secretari general del PSC-Reagrupament (1977). La prematura mort de Pallach, considerat el màxim exponent del socialisme reformista, catalanista i partidari d'una solució federal per a l'Estat espanyol, provocaria una correlació de pesos que condicionaria l'evolució ideològica dels socialistes catalans.
Pallach havia nascut l'any 1920 en una família pagesa de Figueres (Alt Empordà) vinculada políticament a Esquerra Republicana. No obstant això, a la primera joventut es va relacionar amb el Partit Obrer d'Unificació Marxista. Com a secretari de les joventuts del POUM de Figueres seria el creador del Comitè Local de Cultura i Art, destinat a salvaguardar el patrimoni cultural i artístic de la comarca de l'Alt Empordà. La seva implicació política i la seva participació a la Guerra Civil, entre 1938 i 1939, en un batalló de càstig controlat pel PSUC -en el context de les lluites intestines de les esquerres catalanes- el portaria irremeiablement a l'exili francès.
El 1969, amb quaranta-nou anys d'edat i trenta d'exili, retornava de França. Aquells primers anys col·laboraria activament amb els moviments renovadors de la pedagogia catalana. Però allà on assoliria rellevància seria en la seva implicació política amb els moviments opositors al règim franquista que actuaven en la clandestinitat. Seria una de les personalitats més destacades en la constitució de la Taula de Forces Polítiques de Catalunya (1975), que plantejava la restitució de la Generalitat republicana i el retorn del president Josep Tarradellas. I seria l'arquitecte indiscutible de la unificació dels moviments socialdemòcrates catalans que compartien l'ànima catalanista.
Pallach havia nascut l'any 1920 en una família pagesa de Figueres (Alt Empordà) vinculada políticament a Esquerra Republicana. No obstant això, a la primera joventut es va relacionar amb el Partit Obrer d'Unificació Marxista. Com a secretari de les joventuts del POUM de Figueres seria el creador del Comitè Local de Cultura i Art, destinat a salvaguardar el patrimoni cultural i artístic de la comarca de l'Alt Empordà. La seva implicació política i la seva participació a la Guerra Civil, entre 1938 i 1939, en un batalló de càstig controlat pel PSUC -en el context de les lluites intestines de les esquerres catalanes- el portaria irremeiablement a l'exili francès.
El 1969, amb quaranta-nou anys d'edat i trenta d'exili, retornava de França. Aquells primers anys col·laboraria activament amb els moviments renovadors de la pedagogia catalana. Però allà on assoliria rellevància seria en la seva implicació política amb els moviments opositors al règim franquista que actuaven en la clandestinitat. Seria una de les personalitats més destacades en la constitució de la Taula de Forces Polítiques de Catalunya (1975), que plantejava la restitució de la Generalitat republicana i el retorn del president Josep Tarradellas. I seria l'arquitecte indiscutible de la unificació dels moviments socialdemòcrates catalans que compartien l'ànima catalanista.
Imatge: Josep Pallach / Viquipèdia
5 de gener de 1960Assassinen Quico Sabaté: “Enemic públic número u del règim franquista”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada