El despertador: 22 de gener
L'hora de Puigdemont
El president es juga capejar l'euroordre de detenció si avui viatja a Copenhaguen mentre s'ha de resoldre ja com se l'investirà, un procés que genera dubtes legals i també polítics. També són notícia Ada Colau, la manifestació de policies espanyols, la Trinca, Jimmy Carter i Vicenç Villatoro
Carles Puigdemont hauria de ser aquest migdia a Copenhaguen per fer una conferència sobre el procés català a la universitat. Després que divendres es considerés que no hi havia problemes legals, al llarg del cap de setmana han anat sorgint per l'anunci del govern espanyol i la Fiscalia d'intentar detenir-lo si surt de Bèlgica activant l'euroordre a través del Tribunal Suprem. És possible que no se'n sortissin, de dur-lo a Espanya per empresonar-lo, però el president a l'exili no està disposat a córrer més riscos dels necessaris. Us ho explica Bernat Surroca en aquesta crònica. N'estarem molt pendents perquè ahir a la nit res se'n sabia.
Els moviments de Puigdemont, que inquieten el govern espanyol pel dany que fa a la seva imatge exterior, arriben en una setmana clau per aclarir el seu futur. El president del Parlament, Roger Torrent, anunciarà aquest matí que ell és l'escollit per sotmetre's a la investidura. Ell, però, no preveu tornar. Vol ser investit i governar des de la distància. S'hi nega el govern espanyol, que no reconeix el resultat del 21-D, però també tenen molts dubtes (portes endins, això sí) els seus companys del PDECat i d'ERC, que consideren que Puigdemont només pot ser president amb un enfrontament molt directe amb l'Estat i desobeint des del primer moment i assumint conseqüències penals. Per ara no ho volen fer i reclamen una certa treva per recuperar les institucions i revisar el full de ruta després d'una tardor d'alt voltatge. A La Veu de Nació ho aborda Germà Capdevila.
Junts per Catalunya no valora públicament alternatives (i ERC no es compromet a votar-les) però és també una incògnita saber de quina forma pot ser investit Puigdemont. I pel que fa al full de ruta, que ERC començarà a debatre internament en les properes setmanes, el més calent és a l'aigüera. Oriol March explica que els neoconvergents i la CUP preveuen parlar-ne a partir de demà. Llegiu també l'opinió de Jordi Muñoz.
Fes clic aquí per subscriure't-hi
Els moviments de Puigdemont, que inquieten el govern espanyol pel dany que fa a la seva imatge exterior, arriben en una setmana clau per aclarir el seu futur. El president del Parlament, Roger Torrent, anunciarà aquest matí que ell és l'escollit per sotmetre's a la investidura. Ell, però, no preveu tornar. Vol ser investit i governar des de la distància. S'hi nega el govern espanyol, que no reconeix el resultat del 21-D, però també tenen molts dubtes (portes endins, això sí) els seus companys del PDECat i d'ERC, que consideren que Puigdemont només pot ser president amb un enfrontament molt directe amb l'Estat i desobeint des del primer moment i assumint conseqüències penals. Per ara no ho volen fer i reclamen una certa treva per recuperar les institucions i revisar el full de ruta després d'una tardor d'alt voltatge. A La Veu de Nació ho aborda Germà Capdevila.
Junts per Catalunya no valora públicament alternatives (i ERC no es compromet a votar-les) però és també una incògnita saber de quina forma pot ser investit Puigdemont. I pel que fa al full de ruta, que ERC començarà a debatre internament en les properes setmanes, el més calent és a l'aigüera. Oriol March explica que els neoconvergents i la CUP preveuen parlar-ne a partir de demà. Llegiu també l'opinió de Jordi Muñoz.
Examen a Colau. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, fa avui al vespre la seva conferència anual al Col·legi de Periodistes per abordar els principals temes de la ciutat. Colau respondrà les preguntes dels col·legiats i altres informadors sobre els temes del moment, que són l'aprovació del pressupost municipal el divendres (busca l'abstenció de diversos grups després del seu trencament amb el PSC) i el tramvia per la Diagonal, que encara no té prou suports. Les expectatives amb el nou Govern que hi haurà a la plaça de Sant Jaume o les vies que intervenir els preus dels lloguers també seran damunt la taula. Sobre el tramvia us aconsello aquest reportatge de Jordi Bes i sobre els pressupostos l'opinió d'Arturo Puente.
Califes catalans? Potser perquè som en un temps en el qual és més difícil que mai desempallegar-nos dels personalismes i les arbitrarietats amb el compliment de la llei, en Felip Estorach ens recomana una mítica cançó del trio maresmenc La Trinca, el Califa. La podeu escoltar aquí i interpretar-ne lliurement la lletra. Com que ja en tenim prou amb el 155 no ens cal "l'article 26". Recordeu que cada dilluns recomanem una cançó que podeu suggerir contestant aquest correu o enviant-ne un a eldespertador@naciodigital.cat
Vist i llegit
L'exconseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ja va escriure fa uns dies sobre la necessitat de prioritzar ara una acció de govern que excel·lís per damunt d'altres assumptes. Ahir, en un nou article a l'Ara, reclamava que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras deixessin pas per evitar una legislatura marcada pel conflicte institucional. Segons ell, no cal ser al Govern per fer política i cal prioritzar la recuperació de les institucions. Demanava un executiu "amb flaire de competència tècnica". El nom d'Elsa Artadi, diputada de Junts per Catalunya i que havia estat col·laboradora seva a l'administració, guanya punts si Puigdemont no pot ser investit. Un escenari del que fins ara s'ha evitat parlar formalment.
El passadís
Els passatgers i passavolants que dissabte eren a l'estació de Sants de Barcelona van quedar, de cop, sorpresos. Un grup molt nombrós de persones que es disposava a agafar l'AVE cap a Madrid va començar a sonar l'himne d'Espanya i a llençar visques i cantar temes de Manolo Escobar. No era cap comiat de solter, eren policies nacionals i guàrdies civils eufòrics i desafiants que havien assistit a la manifestació de Barcelona per l'equiparació salarial amb altres cossos, amb suport del PP, Cs i Vox entre d'altres. Una manifestació on, per cert, es va increpar una periodista de TV3 i que els sindicats dels Mossos (que tenen bloquejada la negociació col·lectiva per l'aplicació del 155) pensen que va anar més de qüestionar la policia catalana que no pas de reivindicacions laborals. Els Mossos, de fet, cobren més però no tenen residències militars ni casernes on viure, fons social o transport gratuït. Tot s'ha de tenir en compte.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977 el president dels Estats Units, el demòcrata Jimmy Carter, complia amb el seu compromís electoral d'amnistiar els joves del seu país que es van negar a anar a combatre a la guerra del Vietnam. La mesura, de la qual van quedar fora els desertors, va tenir una forta contestació dels sectors més dretans però era un intent de passar pàgina d'un conflicte que va durar fins l'any 1975 i que va tenir un cost enorme en tots els sentits per la superpotència. Precisament sobre les mentides del Vietnam i el paper de la premsa per donar a conèixer una de les pàgines més negres de les administracions americanes i el seu intervencionisme va la pel·lícula Els papers del Pentàgon, que s'acaba d'estrenar i us aconsello veure. Llegiu abans la informació d'Esteve Plantada, però.
L'aniversari
L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro fa avui 61 anys. Va nàixer a Terrassa i és un dels intel·lectuals més destacats en el camp nacionalista en els darrers anys. Actualment és director gerent del CCCB, un càrrec que pretén abandonar en breu. Anteriorment havia estat al capdavant de la CCMA a proposta de CiU i director del diari Avui. També va ser diputat al Parlament i militant de CDC a més de director de l'Institut Ramon Llull. Com a escriptor ha guanyat diversos premis literaris. El darrer llibre és sobre la família jueva Bassat. Podeu recuperar aquí l'entrevista que va fer NacióDigital a Villatoro i Lluís Bassat.
Califes catalans? Potser perquè som en un temps en el qual és més difícil que mai desempallegar-nos dels personalismes i les arbitrarietats amb el compliment de la llei, en Felip Estorach ens recomana una mítica cançó del trio maresmenc La Trinca, el Califa. La podeu escoltar aquí i interpretar-ne lliurement la lletra. Com que ja en tenim prou amb el 155 no ens cal "l'article 26". Recordeu que cada dilluns recomanem una cançó que podeu suggerir contestant aquest correu o enviant-ne un a eldespertador@naciodigital.cat
Vist i llegit
L'exconseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ja va escriure fa uns dies sobre la necessitat de prioritzar ara una acció de govern que excel·lís per damunt d'altres assumptes. Ahir, en un nou article a l'Ara, reclamava que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras deixessin pas per evitar una legislatura marcada pel conflicte institucional. Segons ell, no cal ser al Govern per fer política i cal prioritzar la recuperació de les institucions. Demanava un executiu "amb flaire de competència tècnica". El nom d'Elsa Artadi, diputada de Junts per Catalunya i que havia estat col·laboradora seva a l'administració, guanya punts si Puigdemont no pot ser investit. Un escenari del que fins ara s'ha evitat parlar formalment.
El passadís
Els passatgers i passavolants que dissabte eren a l'estació de Sants de Barcelona van quedar, de cop, sorpresos. Un grup molt nombrós de persones que es disposava a agafar l'AVE cap a Madrid va començar a sonar l'himne d'Espanya i a llençar visques i cantar temes de Manolo Escobar. No era cap comiat de solter, eren policies nacionals i guàrdies civils eufòrics i desafiants que havien assistit a la manifestació de Barcelona per l'equiparació salarial amb altres cossos, amb suport del PP, Cs i Vox entre d'altres. Una manifestació on, per cert, es va increpar una periodista de TV3 i que els sindicats dels Mossos (que tenen bloquejada la negociació col·lectiva per l'aplicació del 155) pensen que va anar més de qüestionar la policia catalana que no pas de reivindicacions laborals. Els Mossos, de fet, cobren més però no tenen residències militars ni casernes on viure, fons social o transport gratuït. Tot s'ha de tenir en compte.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977 el president dels Estats Units, el demòcrata Jimmy Carter, complia amb el seu compromís electoral d'amnistiar els joves del seu país que es van negar a anar a combatre a la guerra del Vietnam. La mesura, de la qual van quedar fora els desertors, va tenir una forta contestació dels sectors més dretans però era un intent de passar pàgina d'un conflicte que va durar fins l'any 1975 i que va tenir un cost enorme en tots els sentits per la superpotència. Precisament sobre les mentides del Vietnam i el paper de la premsa per donar a conèixer una de les pàgines més negres de les administracions americanes i el seu intervencionisme va la pel·lícula Els papers del Pentàgon, que s'acaba d'estrenar i us aconsello veure. Llegiu abans la informació d'Esteve Plantada, però.
L'aniversari
L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro fa avui 61 anys. Va nàixer a Terrassa i és un dels intel·lectuals més destacats en el camp nacionalista en els darrers anys. Actualment és director gerent del CCCB, un càrrec que pretén abandonar en breu. Anteriorment havia estat al capdavant de la CCMA a proposta de CiU i director del diari Avui. També va ser diputat al Parlament i militant de CDC a més de director de l'Institut Ramon Llull. Com a escriptor ha guanyat diversos premis literaris. El darrer llibre és sobre la família jueva Bassat. Podeu recuperar aquí l'entrevista que va fer NacióDigital a Villatoro i Lluís Bassat.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada