Tal dia com avui de l’any 1131, fa 887 anys, moria a Barcelona el comte Ramon Berenguer III, fill del mític comte Ramon Berenguer II anomenat el Cap d’Estopes —que havia estat assassinat pel seu germà Berenguer Ramon— i de l’aristòcrata Mafalda de Pulla, de la casa normanda d’origen viking Hauteville que governava el ducat de Calàbria a l’extrem sud de la península italiana. Ramon Berenguer III, que va néixer el 1082 poc després de l’assassinat del seu pare, va ser protegit fins a l’adolescència pel partit anti-fratricida, format pels barons del comtat de Barcelona que, d’aquesta manera, volien evitar que Berenguer Ramon II —l’oncle fratricida— legitimés una línia successòria pròpia que, per qüestions polítiques, podia elevar els vescomtes de Carcassona —sota l’autoritat teòrica de Barcelona— a la dignitat comtal barcelonina.
Finalment, els barons barcelonins arribarien a un acord amb el comte Berenguer Ramon II —l’oncle fratricida— que garantia la successió a favor de Ramon Berenguer III. El petit hereu va ser acollit per l’assassí del seu pare (1092) que, en aquell acte, obtenia la legitimació del càrrec comtal i es comprometia a no tenir descendència. Quan el fratricida va marxar a les croades (1097), Ramon Berenguer III va restar com a comte efectiu i governaria des d’aquell moment, ininterrompudament, fins a la seva mort (1131). Durant el seu govern va reunir les dignitats comtals de Barcelona, de Besalú (1111) i de Cerdanya (1118) —que a partir del fet restarien integrats per sempre al casal barceloní— i de Provença (1113) que formaria part de l’edifici polític català durant un segle.
Però allà on la seva política expansiva resultaria decisiva seria en el front sud. El seu pare havia desplaçat la frontera fins al Pla d’Urgell i havia despertat els recels de la cort aragonesa que cobejava Lleida i Tortosa —en poder dels musulmans— per a aconseguir una sortida territorial al mar. Ramon Berenguer III va portar a terme una ambiciosa política expansiva, i aliat amb els comtes d’Urgell, desplaçaria la frontera barcelonina fins al riu Segre amb la conquesta de Balaguer (1105). Quan Alfons d’Aragó es disposava a conquerir la vall baixa del Segre va prestar suport militar al valí islàmic de Lleida (1120) i va obtenir a canvi el castell i terme de Corbins, a deu quilòmetres escassos de la ciutat. El fracàs aragonès d’aquella operació condicionaria la futura conquesta catalana de Tortosa (1148) i de Lleida (1149) que culminaria el seu fill Ramon Berenguer IV.
22 de gener de 1826 Bartomeu Salom allibera la darrera possessió hispànica de Sud-amèrica Marc Pons
Representació contemporània de l'expulsió. Gabriel Puig. 1894. Museu de Belles Arts de Castelló
HISTÒRIA Els tagarins: què se’n va fer dels moriscos catalans? Marc Pons