Ramon Vila-Abadal i Vilaplana, el que havia estat la mà dreta de l'abat Escarré, va morir dijous, als 93 anys. El veterà pensador nacionalista procedia d'una família aristocràtica de l'Osona, la del Cavaller de Vidrà. Va entrar el 1941 al monestir de Montserrat, on va mantenir-s'hi fins el 1971, quan va abandonar la congregació. Va actuar com a majordom de la institució del 1952 al 1965. Va ser, doncs, a Montserrat, tot ocupant càrrecs decisius, en els moments més durs de l'enfrontament de la comunitat benedictina amb la dictadura i va ser un ferm aliat dels polítics antifranquistes (mantenia, per exemple, molt bona relació amb Jordi Pujol o amb Espar Ticó). Més tard, va ser molt actiu en plataformes intel·lectuals i polítiques com el Club d'Opinió Arnau de Vilanova, l'Associació per a les Noves Bases de Manresa o la penya Cruïlla de Debat de l'Ateneu Barcelonès.
Vila-Abadal era un ferm independentista. Ja es va posicionar a favor de la secessió el 1997 amb la publicació del llibre Com és que sóc separatista? (editorial Columna). El 2011 havia publicat, a l'editorial Gregal, Catalunya, la meva nació dissortada i decadent : del 17 de juliol de 1936 a José Montilla, president de la Generalitat. Fa poc temps manifestava encara la seva esperança de veure en marxa la República Catalana.
21 d'Octubre del 1968Mor Escarré, l'abat que va plantar cara a Franco Marc Pons
14 de novembre de 1963L'abat de Montserrat denuncia internacionalment la repressió franquista Marc Pons
abat montserrat Josep Maria Soler - acn
IndependènciaL'abat de Montserrat demana una solució "sense que ningú surti humiliat" El Nacional
montserrat pixabay
referèndumL'homilia de Montserrat: "Hem de dir no a la repressió" Maria Macià