19-23.12.17
EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (1 de 2)
“De cop em va venir al cap el títol de l'article, el que volia posar per narrar aquests dies d'aquestes “Eleccions mai vistes a Catalunya,ni al món”,es tracta d' “Una jornada particular”, la pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, autor del guió amb Ruggero Maccari i Maurizio Constanzo i música d'Armando Trovajoli,estrenada el 12 de desembre de 1977 (Una mica més de 40 anys), recordada principalment per les actuacions dels seus dos intèrprets principals: Sophia Loren (Antonietta),i Marcello Mastroiani (Gabriele).D'aquest film se n'han fet diverses versions teatrals,aquí el primer fou Josep Maria Flotats.També en l'espai que es desenvolupa estableix les tres unitats del teatre clàssic.”
“ Una història que és desenvolupa en ple període feixista italià, el 6 de maig de 1938, Hitler visita Roma, amb una gran rebuda-on tothom i té d'anar per força-,un dia de festa gran per a la Itàlia feixista, que havia arribat al seu 16è any de feixisme, i aquella era l'època de l’aliança amb el Tercer Reich. Aquell dia en una gran casa de veïns només queden la portera, Antonietta, una mestressa de casa trista i avorrida i Gabriele, un estadant homosexual que té por de la policia, una trobada de dues persones que tot semblava separar. Uns fets que passen mentre per la ràdio se sent la retransmissió de tot el que passa pels carrers romans.Per no fer un ”Espoiler”, direm que al final d'aquesta jornada particular, ambdós quedaran de nou empresonats, a Gabriele l'arrestarà la policia, i Antonietta, quedarà presonera de la família,i del deure conjugal.” Com veieu a part del nom “Jornada particular”, té unes certes similituds amb la repressió d'ara.
“El 19-D.Després d'acabar el meu Conte de Nadal, la tradició és la tradició,i d'haver rebut millors notícies,estic esperant que arribi el dia de “Reflexió”,- encara que de debò, no ho faig mai, i aquesta vegada menys-. M'espero que arribi el dia de demà, de broma, sí,sí,sí,de broma,sí,sí,sí de broma,i de passada estic visualitzant, encara que sigui dimarts,un nou programa de Polònia (el programa Polònia, que ja fa uns dotze anys a l' antena de TV3, i crec és un dels millors programa d'humor, política i societat del món, on és fant gacs i caricatures iròniques de protagonistes polítics i famosos,amb uns guions acurats i imaginatius que retraten i critiquen la realitat.),que han fet conjuntament amb l'ETB (Euskal Telebista),i que s'anomenat: “Un Vasco en Polònia”,que explica en clau d'humor,ironia i l'intel-ligencia de Minoria Absoluta, comandada pel Toni Soler, part del procés, i com s'ha arribat fins aquí.Haviam sí darrere d'aquesta hora llarga d'humor, critica i història, després de la “Jornada de Reflexió”, i una vegada passades les Eleccions del 21-D, d'aquesta surrealista Campanya sota l'espasa de Dàmocles del 155, a manera de nou Decret de Nova Planta,i que sí guanyen els Unionistes, ens volen: Desinfectar (Borrell dixit). Tot just acabat Polònia, em poso ha gaudir de la Sèrie corresponent de TV,i amb la seva dosi de rigor, per Desinfectar-me del garbuix d'informació.
“El 20-D. Ens trobe al mateix dia de la “Jornada de Reflexió”, una cosa que uns ho fan més que altres, molts diaris han posat descaradament, els seus a primera plana, o han anat a reflexionar als Mercats del país. Però els que sí que han reflexionat i fort, han sigut els del Club dels Unionistes, que han omplert Barcelona, Sitges, i tota Catalunya d'adhesius grandiosos amb la bandera de l'estanc-constitucional- que deuen valdre “una pasta”, ja que es veuen bones, però amb els diners de l'Ibex 35 i de molts altres i el suport de la Caverna Mediàtica i etcètera, es poden fer miracles. Per part dels indepes,, cal dir que la situació està apurada, pocs suports econòmics, i mediàtics, però molta imaginació, el suport de molta gent, i manta organització (Òmniun, Assemblea,CDR, ,Drets,Servidors públics de Catalunya,Universitaris per la República,Taula per la Democràcia,..)però amb el handicap de tenir molts denunciats, perseguits,imputats,exiliats i empresonats, -...i és de suposar que la cosa no canviarà pas gaire, guanyi qui guanyi, i no m'explico si guanyen els Constitucionalistes ( Cs, PP i PSC ), que tindrem 155 tota l'eternitat-,
“El 21-D.I ara sí, ja estem en plena JORNADA PARTICULAR , que de debò passarà a la història.I avui ja som dia de les Eleccions tan especials (UJP), i quan es vota en dia laborable - i ells (PP) s'ho passen pel voraviu- si fos a l'inrevés, i no ho hagués decretat el “Rei del 155”, com sí fossin un altre Felip V, amb un nou Decret de Nova Planta.En circumstàncies normals les Patronals (Foment,CEOE, Pimec,Ibex 35,...), s'haurien posat les mans al cap o millor dit a la cartera, si el que les tenien de convocar normalment ho haguessin establert en un dia Laborable,tenin en compte el munt d'hores de treball que es perden en unes Eleccions Generals, i que fa anys és fan en diumenge. Passen de les sis de la tarda i veig que diuen que aquesta hora, ja han votat un 68,5%, 5 punts més que les passades Eleccions, ja que en aquesta contesa es vota a la contra. Els Unionistes contra els Independentistes,o directament a l'inrevès, normal en una campanya tant identitària. Poso la tele (TV3), desprós pico a altres, - que no els arriben a la sola de la sabata-,i només estaven a màxim 2 % del recompte , quan sortia JxCat 42 escons, ERC 33, Cs 26, PSC 16, CUP 7, Comuns 6, i PP 4, o aixì, cosa que a la lògica no podia ser. Va passar el temps i amb moltes pujades i baixades s'arriba al voltant de l'una de la nit, amb JxCat 34 escons, ERC 32, Cs 37, PSC 17, Comuns 8, CUP 4, i PP 3. Després de molts recomptes l'independentisme s'imposa per 70 escons (un 47,5% o sia que gairebè és clavat al 27-S ), encara que el partit guanyador és Ciutadans amb 37 escons i el gran perdedor el PP, que ha baixat a 3 escons. Continuarà.
Acabo la meitat de l'article, minuts abans de les tres de la tarda del dissabte 23-D, avui, a més hi ha hagut el duel Madrid-Barça, que ha començat a la una del migdia i que ha acabat amb el resultat de 0 a 3, amb un gol al darrer minut.
De nou BON NADAL, i MILLOR 2018.
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada